Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.
T’agradi o no el futbol i tant si has seguit el Mundial com no, hauràs sentit parlar del pop Paul, el pop vident. Els seus dots endevinatoris (desprès parlarem de sí són certs o no) l’han convertit en un dels personatges mediàtics d’aquest estiu. Té twitter, facebook (encara que hi ha gent que no li té massa estima) i si fas una cerca al google trobaràs mils de resultats. Però qui és Paul?
Doncs és uncefalòpode del gènere Octopa. Va néixer el 2008 i actualment viu a les instal.lacions del Sea Life Centre a Oberhausen, Alemanya. Són cosins germans de les ostres, vieires i musclos, i el sorprenent, és que els ganglis nerviosos d’aquests animals, a diferència dels seus parents, s’han arribat a fusionar en els pops donant lloc a un cervell bastant ben desenvolupat amb dues parts, per sobre i per baix de l’esòfag.
Ecologistes en Acció ha presentat l’Informe “Banderes Negres 2010. Caos a la costa“. En aquest informe s’analitza la situació de la costa i s’identifiquen els 40 casos amb major degradació de la costa. Les principals causes de degradació a la costa són generades per la colmatació urbanística, abocaments orgànics i industrials, obres en costes i regeneracions de platges i, la manca de planificació al voltant dels ports d’interès general.
Dels casos exposats a l’informe, n’hi ha diversos situats dins el territori del Països Catalans, Aquest serà el primer de tres apunts dedicats a exposar el casos de “Banderes Negres” a Catalunya, Illes Balears i València.
A Catalunya es denuncien 3 casos: un a Girona i dos a la ciutat de Barcelona.
Ara que arriba l’estiu toca anar a alguna sessió de cinema a la fresca i coincidint amb aquest desig, he sabut que existeix un nou concepte de mini-cinema a la fresca que realment pot tenir l’etiqueta d’ecològic. Pot instal.lar-se a qualsevol lloc, cap en el remolc de dues bicicletes, és ideal per fer arribar el cinema els llocs més inversemblants i el millor de tot és que funciona sense energia elèctrica. Aquest nou invent es diu Cinéma Solairei va ser desenvolupat a Suïssa.
Estan situats al barri berlinès de Neuköln, a l’edifici d’uns antic estudis de muntatge cinematogràfic. Són uns 30 residents que des de l’any 1979 aposten per una vida en coherència amb l’entorn. Es tracta d’un espai de creació amb una activitat inesgotable, que sempre cerca la innovació en els camps de l’ecologia i el medi ambient.
El plantejament de dortida d’Ufa definia molt bé el que finalment acabaria
Sistemes d'energia solar
sent la seva trajectòria. En ocupar l’ampli espai d’aquella nau industrial, i en reutilitzar-la per un nou ús social, obrien l’escletxa d’una iniciativa que té com a repte pricnipal la preservació del medi. Són un oasi enmig de Berlin que exemplifica que s’hi pot viure amb sistemes nets i amables amb l’entorn. Són precursors en la construcció de façanes i terrats verds. Disposen de més de 4000m2 de sostres de gramínies i arbusts autòctons. A més de filtrar l’aigua de pluja, netejant-la d’impureses i beneficiar l’aparició de nous ecosistemes, aquests sostres milloren l’aïllament tèrmuc i eviten l’entrada de pols, preserven les construccions de l’erosió i, també, col.laboren en embellir els edificis. Una fàbrica que cerca l’eficiència energètica per damunt de tot, estalviant energia i reciclant residuus en tot moment.
Us convidem a descobrir més sobre el projecte al seu web:
“És com la revista Vogue per a ocells” va dir Erin Estell, una entrenadora d’ocells, sobre el darrer llibre del fotògraf d’Andrew Zuckerman titul·lat “Bird“. Zukerman ha fotografiat al voltant de 75 espèciesd’ocells (voltor negre americà, ocell secretari, òlibes, etc) d’una forma molt particular, captant de manera extraordinària els seus moviments i colors. Les imatges dels ocells sobre un fons blanc, fa que les fotos tenguin aspecte especial i realment impressionant.
La meitat dels ocells fotografiats varen necessitar l’ajuda de l’entrenadora. En algunes ocasions, es necessitava fotografiar fins a 30 vegades un mateix ocell per poder captar-lo de forma correcte. Zuckerman té una canal de vídeo, on pots veure diversos vídeos amb escenes dels ocells fotografiats i vídeos sobre com es varen fer les fotos. És una visió completament distinta a la dels fotògrafs naturalistes que mostren els ocells en el seu medi natural, però s’ha de reconèixer la gran bellesa de les imatges.
Quan et diuen que a Catalunya, es consumeixen 36 milions de bosses de plàstic cada setmana i a tot l’Estat espanyol, es consumeixen a l’any una mitjana de 238 bosses de plàstic per persona, comences a veure la magnitud del problema de l’us de de les bosses de plàstic.
Per aquest motiu, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus, junt amb ajuntaments, gremis, entitats, empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, van declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure Bosses de Plàstic a l’any 2008. Durant dos anys ha estat una actuació a nivell català, però aquesta iniciativa ha tengut ressò internacional i per això aquest any passa a denominar-se Dia Internacional Lliure de Bosses.
Des de que els canaris detectaven el gas grisú a les mines de carbó hem recorregut un llarg camí pel que fa a les mesures i controls dels paràmetres ambientals. Però aquesta afirmació no sembla molt certa quan els aeroports de Alemanya estan utilitzant abelles per detectar contaminants a l’aire.
Avui toca una cosa lleugera i que no faci pensar massa . He trobat aquesta animada cançó de Jack Johnson que parla sobre els residus, concretament sobre la regla de les 3 R, reduir,reutilitzar i reciclar. Aquí tens la lletra. En Jack ens demostra que parlar de residus no té perquè ser avorrit o pesat.
El dimecres 9 de juny es va celebrar la cloenda i el lliurament de guardons de la novena edició del Premi Web, concurs convocat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i organitzat per BalearWeb amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma. En aquesta edició del premi, que es convoca des de l’any 2000, es varen inscriure un total de 250 webs. Les webs finalistes, les 9 més votades en cada una de les categories, varen ser valorades per un jurat que va seleccionar les webs guanyadores.