2 de setembre del 2010 ·
Paisatge,
Sostenibilitat
Hi ha molts d’elements que es poden incorporar als nostres habitatges per fer-los més sostenibles: sistemes d’energies renovables, millores de la calefacció i aire condicionat, materials de construcció més ecològics, etc. Entre ells es poden esmentar les taulades i les façanes verdes, es dir, taulades i façanes cobertes totalment o parcialment amb vegetació. Aquests murs vegetals tenen molts avantatges, com per exemple servir com aïllant tèrmic tant a l’estiu com a l’hivern, reduint la necessitat d’usar aire condicionat i calefacció, reduir la contaminació sonora o purificar l’aire, etc.
Avui parlarem de les façanes cobertes de vegetació, els anomenats jardins verticals. Aquests jardins ja es poden trobar a moltes ciutats com per exemple Londres, Paris, Mèxic, Pittsburgh, etc. però per desgràcia tenim una petita representació d’aquests jardins a Espanya.

Jardí vertical del CaixaForum a Madrid
30 de agost del 2010 ·
Energia,
Mobilitat
El cotxes elèctric estan de moda. Tant a internet com a la premsa escrita i parlada cada dia apareixen notícies sobre aquest nous vehicles que ens ajudaran a una mobilitat més sostenible. Un article aparegut al web “The Week” planteja un breu qüestionari per aclarir de forma molt resumida els principals dubtes que podem tenir sobre aquests vehicles. L’idea me va agradar i per tant vaig resumir aquest article i el vaig adaptar al nostre territori.
S’estan venent els cotxes elèctrics?
Sí, encara que en un nombre molt limitat. A Espanya, durant el 2010 sols s’han venut 16 vehicles elèctrics. Al 2009 es va matricular un sol vehicle. Amb l’objectiu d’augmentar aquestes xifres, el juliol de 2009, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va aprovar el Pla Movele de mobilitat elèctrica. Segons aquest pla, totes les persones que adquireixin un vehicle elèctric rebran una ajuda directa que oscil·larà entre los 750 i els 20.000 euros. En el cas d’un cotxe, les ajudes poden arribar al 7.000 euros.
Hem de tenir en compte que a dia d’avui, a Espanya pràcticament no hi ha cap cotxe elèctric a la venda. Sols hi ha un cotxe elèctric a la venda, el petit Think City, un utilitari 100% elèctric.
En mesos i anys següents, està previst comercialitzar altres models, com Mitsubishi i-Miev, Peugeot iOn, el Citroën C-Zero, etc

27 de agost del 2010 ·
Medi ambient
Pel proper dia 1 de setembre s’ha organitzat una iniciativa bastant curiosa i interessant. Durant aquest dia, qualsevol persona interessada podrà fer preguntes i aclarir dubtes i curiositats amb el experts i conservadors de museus d’art i ciència de tot el món
Aquest esdeveniment està gestionat a través del web www.askacurator.com, on pots consultar el mètode per fer les preguntes i la llista de museus, galeries i centres de tot el món que participen en la iniciativa, agrupats per països i categories, segons siguin centres de ciència, museus o galeries d’art.
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és el primer museu científic espanyol que participa en la iniciativa. Altres dos museus, també catalans, participen en aquest iniciativa, el Museu Picasso de Barcelona i el Museu de Vida Rural de L’Espluga de Francolí.

24 de agost del 2010 ·
Residus i reciclatge
Si recordau l’apunt d’ahir, un equip d’investigadors del Sea Education Association ha analitzat durant 22 anys, les aigües de l’oceà Atlàntic i han observat una gran concentració de plàstics la seva part nord, degut al vòrtex del nord de l’Atlàntic.
És cert que tirar plàstics a la mar des de les embarcacions ja està prohibit des dels anys 70, però la producció i usos del plàstic a terra han augmentat molt, i per tant es pot dir que l’arribada de residus plàstics a la mar s’ha incrementat des de mitjans de 70. Un dels fets més estranys que s’han remarcat en aquesta investigació és que la quantitat de plàstics que s’han trobat al mig de l’Atlàntic no ha anat augmentant com tocaria, sinó que han disminuït.

On s'amaguen els plàstics de Atlàntic?
22 de agost del 2010 ·
Residus i reciclatge
Tal vegada quan has llegit el titular, això de la Sopa de plàstic te haurà despistat un poc. També podia haver parlat d’Illa de plàstic o Great Pacific Garbage Patch, si saps angles. Tots són sinònims del mateix fenomen, que consisteix en l’acumulació de grans quantitats d’escombraries (plàstics sobretot) en el centre del Pacífic. Els plàstics i altres deixalles han estat atrapades per les corrents del vòrtex del Pacífic Nord. Tot i la seva grandària i densitat, la Sopa de plàstic no és visible des de les fotografies per satèl·lit degut a que el seus contingut es troba sota la superfície de l’oceà. La Sopa de plàstic del Pacífic s’ha format gradualment en els últims temps com resultat de la pol·lució marina aglomerada per l’acció dels corrents. S’ha estimat que el 80% de les escombraries ve de terra ferma i el 20% dels vaixells. Els corrents duen deixalles des de la costa Oest de Nord-amèrica cap al vòrtex en aproximadament 5 anys, i les deixalles de les costa d’Àsia en un any o menys.
Fins ara la Sopa de plàstic del Pacífic és la que ha rebut l’atenció dels mitjans de comunicació i ha estat objecte diverses investigacions. Però des dels anys 70 ja es coneixia l’existència de una gran concentració de plàstics a l’Atlàntic Nord, però per desgràcia no havia estat objecte d’investigacions. Recentment investigadors de l’Organització Educativa sobre el Mar de la Institució Oceanogràfica Woods Hole han confirmat la presència d’altes concentracions de restes de plàstic a la zona occidental de l’Atlàntic Nord.

Plàstics trobats a l'Atlàntic
20 de agost del 2010 ·
General
L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco s’ha fet públic a la revista científica Chemical Research in Toxicology. La soja i altres plantes transgèniques són tolerants a aquest herbicida RoundUp de Monsanto: Es pot ruixar tot l’herbicida que es desitgi per matar les herbes adventícies als camps, mentre que la planta transgènica el va acumulant als seus teixits sense morir. L’estudi és coherent amb les proves epidemiològiques de malformacions produïdes i denunciades per la població rural de països de centre i sud Amèrica en anys anteriors.Aquesta recerca, com la del Dr Seralini, i la d’altres investigadors que han trobat efectes tòxics sobre òrgans vitals en animals de laboratori alimentats amb la soja de Monsanto, demostra una vegada més que aquest pilar sobre el que s’ha sostingut i estès l’agricultura transgènica al món, les plantes tolerants a l’herbicida Round Up, són un avenç tecnològic que beneficia enormement a la indústria de les llavors transgèniques i a pagesos com els ricsHacendados argentins, però que és greument perjudicial per la salut d’animals i humans. Aquest pesticida (RoundUp)produeix malformacions en embrions d’amfibis i els seus efectes alerten sobre les conseqüències en humans, segons el doctor Andrés Carrasco, que ha estudiat l’efecte de l’agroquímic.
Notícia extreta del la nota de premsa de la plataforma Som lo que sembrem: www.somloquesembrem.org
Article científic en el Chemical Research in Toxicology http://sembremvalles.files.wordpress.com/2010/08/paganelli10_tx1001749.pdf

20 de agost del 2010 ·
Consum,
General
Ja són més d’un centenar les cooperatives de consum que poden contar-se a casa nostra, bona part d’elles concentrades a les grans ciutats, per causa de la gran distància que hi ha entre el consumidor i el camperol. Les “coopes” afavoreixen els pagesos, el cultiu ecològic i trenquen amb l’encariment que suposen les xarxes de distribució dels productes.
L’estudi Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic de Gemma Ubasart, Raimon Ràfols i Esther Vivas de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat de Barcelona (2009), ha permès fer un llistat de les cooperatives exitens a Barcelona ciutat, a les quals us podreu adreçar si teniu ganes de canviar els vostres hàbits de consum.
Us remeto al blog d’Ester Vivas on hi trobareu el llistat.
http://esthervivas.wordpress.com/2010/01/19/grups-i-cooperatives-de-consum-agroecologic-a-barcelona/
19 de agost del 2010 ·
Residus i reciclatge
El símbol del reciclatge (♻) és conegut per tot el món. Tothom ho reconeix, o almenys l’associa amb certes paraules, com reciclable o reutilitzable. Però us heu demanat mai com va sorgir o d’on surt?
En els anys 1969 i 1970, els països més industrialitzats varen començar a preocupar-se i prendre consciència dels problemes ambientals. Preocupació que culminaria, entre altres fets importants, en l’organització del primer Dia de la Terra. En resposta a aquest creixent interès ambiental, una empresa de Chicago, Container Corporation of America (CCA), que fabricava embalatges de cartró va organitzar un concurs d’idees per trobar un símbol que representés els productes reciclats destinat a estudiants d’art i disseny. El guanyador del concurs, al qual es van presentar més de 500 propostes, va ser un jove de 23 anys, estudiant de la University of Southern California, Gary Anderson.

Gary Anderson (a la dreta) amb el seu disseny
18 de agost del 2010 ·
Agricultura i ramaderia,
Medi ambient
Els premis Goldam també coneguts com els premis Nobel Verds, varen ser creats a l’any 1990 per Richard i Rhoda Goldman, amb l’objecte de demostrar el caràcter internacional dels problemes ambientals, portar l’atenció pública a assumptes mundials d’importància crítica i recompensar individus que hagin impulsat la creació de projectes ambientals excepcionals. A part del prestigi que suposa rebre aquest premi, no es poden menysprear els 125.000 dolars que es donen amb el premi. Fins ara l’han rebut 139 persones de 79 països, seleccionades a partir de nominacions remeses per una xarxa mundial d’organitzacions i individus ecologistes.
Aquest any, el guardó ha estat per Humberto Ríos pel desenvolupament de l’agricultura ecològica al seu país, Cuba. Ja són 55.000 agricultors i 100 científics els que es dediquen a la implementació i explotació sostenible de les terra a Cuba. Aquest Doctor en Ciències Agrícoles ha posat a produir terres abandonades i ha vist com les collites s’han multiplicat per tres, el que ha reportat sobirania i suport als productors i poc a poc retalla la seva dependència de l’exterior.

Humberto Ríos, guanyador del Premi Goldman 2010
16 de agost del 2010 ·
Energia
Phileas Fogg, el protagonista principal de “La volta al món en 80 dies” de Juli Verne era molt ambiciós i el seu desig de donar la volta al món en 80 dies era un gran repte. Sandra Lust i Sven Lehmann, també tenen el mateix objectiu que Phileas, però en seu cas volen fer la volta al món durant 80 dies amb la seva moto elèctrica.
Ells i altres persones participen en la Zero Emisions Race, una iniciativa que pretén que 31 (crec que són tres sols) vehicles elèctrics facin la volta al món en sols 80 dies. Però recarregar el vehicle al final del dia sense preocupar-se d’on prevé l’electricitat no tendria cap mèrit, per això, també s’han posat per objectiu que la recarrega del vehicles sols es faci amb electricitat provinent d’energies renovables.
