Intal·lacions actuals de gestió de residus a Barcelona

En dècades passades la gestió del residus, es a dir el que es feia una vegada aquests eren recollits a les cases, era molt simple. En els anys 60, a Barcelona, els propis encarregats de la recollida portaven a terme un procés de separació selectiva de la matèria orgànica i la donaven com a aliment als animals que tenien -sobretot porcs. Era un procediment manual que els permetia aprofitar també altres components de la brossa com el vidre o el paper. Aquesta forma de gestionar els residus provocava molèsties i  problemes sanitaris com per exemple, l’aparició d’un brot de pesta porcina a la ciutat en la dècada dels 60.

Els problemes derivats d’una gestió tan primitiva dels residus va fer necessari crear llocs específics on abocar tots els residus recollits a Barcelona, com per exemple les antigues pedreres de la muntanya de Montjuïc o altres pedreres del Baix Llobregat, del Barcelonès i del Vallès Occidental (Collserola, Sant Climent de Llobregat, Can Clos, Mollet i Gavà). Donat que el volum de residus anava en augment, aquests ja s’havien de recollir mitjançant camions.

Abocant residus a Montjuïc en la dècada del 60. Fixau-vos que al fons es veu l'Estadi Olímpic

Una esllavissada de terres a l’abocador de Montjuïc, provocada per un episodi de pluges torrencials a Barcelona afecta l’any 1972 alguns habitatges del barri de Can Clos. Aquest fet va provocar la necessitat de trobar un altre lloc més segur. Després d’estudiar diverses possibilitats, l’Ajuntament de Barcelona tria finalment un indret lluny de la ciutat, situat al massís del Garraf, entre Gavà i Begues: la Vall d’en Joan. Així neix l’abocador del Garraf.

Es va inaugurar el 1974. El 31 de desembre de 2006 es va tancar gràcies a l’obertura de l’actual xarxa d’instal·lacions de tractament de residus. Durant els 32 anys de funcionament es varen abocar 26 milions de tones de residus en 67 ha i es varen dur a terme tota una sèrie de millores per minimitzar l’impacte ambiental de l’abocador com per exemple depuradores de lixiviats.

Actualment aquest abocador està en fase de restauració i el projecte ha guanyat diversos premis. D’aquest abocador s’extreu i aprofita el biogàs (vídeo de TV3).

Imatge actual de l’abocador del Garraf al Google Maps

La informació i imatges provenen de diverses publicacions de l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona : 1, 2, 3,

Platja de Kenya

Segur que quan has llegit el titular t’has preguntat: Qui punyetes va a tirar les xancletes a les costes de Kenya? Resulta un fet mal d’explicar i d’entendre a primera vista. Però tot té una explicació. Resulta que la corrent de Somàlia a l’Oceà Pacífic provoca que mils de xancletes provinents de Xina, la Índia, Malàisia i fins i tot Madagascar arribin a les platges de Kenya.

Aquest fet, en principi negatiu, ha estat aprofitat per The Flip Flop Recycling Company, una empresa amb fins socials i  que s’ha especialitzat en la recollida d’aquest tipus de sabates i convertir-les en tots tipus d’utensilis.

Joguina feta amb xancletes reciclades

Sols en 2008, els 150 col·laboradors de l’empres van recollir 12.000 kilos de  xancletes de les platges, un equivalent a 36.000 parells d’aquest tipus de calçat. En els quatre anys de funcionament de l’empresa han recollit 70 tones de xancletes.

Si vols més informació sobre els residus plàstics que s’aboquen a la mar podeu consultar un post d’Ocenagrafos sin Fronteras.

Font: El Mundo