Una forma d’avaluar la sostenibilitat o la conscienciació ambiental d’una població és considerar el consum d’aigua per habitant. Segons l’INE i la seva enquesta de l’any 2007 “Subministre i sanejament de l’Aigua” a Catalunya es consumiren 151 litres per persona i dia, 186 al País Valencià, i 136 a les Illes Balears. Aquestes dades corresponen a consum directe, es a dir l’aigua que consumim diàriament per cuinar, dutxar-nos, netejar la roba, etc.
Però aquestes dades sobre consum d’aigua, no tenen en consideració la quantitat d’aigua que s’utilitza per elaborar, empaquetar i transportar els productes de consum, es a dir el que es coneix comaigua virtual. El concepte va ser creat per John Anthony Allan, un investigador del King’s College de Londres, i que vol fer referència a l’aigua que consumim però també a la que mengem o vestim.
AEAS (Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento) ha presentat l’informe “Tarifas y Precios del Agua en España”. Un informe molt interessant sobre el preu de l’aigua en els serveis urbans i els seus efectes sobre l’ús eficient i racional d’aquest recurs.
En el 2009, el preu mitja de l’aigua, considerant la fase d’abastiment, clavegueram i depuració, va ser d’1,50 €/m3. La província on és més cara l’aigua són les Illes Balears amb un preu de 2,65 euros/m3. Mentre que Lugo és la província amb l’agua més barata, sols 0,69 euros/m3.
Preu de les tarifes de l'aigua a diferents províncies
Hi ha moltes formes d’estalviar l’aigua, però una de les formes més senzilles és instal·lar un perlitzador. Un perlitzador és un dispositiu que mescla aire i aigua. Substitueix els filtres habituals de les aixetes i és de fàcil instal·lació. Amb aquest vídeo molt il·lustratiu veureu l’estalvi amb aquests i altres dispositius.
Com en molts altres invents, l’observació de la natura dona la solució. En aquest cas, la solució per mantenir les superfícies sempre netes la dóna les fulles del Lotus de l’Índia (Nelumbo nucifera). Les fulles del lotus tenen una superfície rugosa microscòpica, amb cutícules formades per vidres de cera natural. Aquest fet, fa que les gotes que cauen a la seva superfície adquireixen forma esfèrica, no se dipositen molt de temps al mateix lloc, van relliscant per la superfície i arrosseguen la pols i la brutor. En aquest vídeo ho podeu veure més gràficament.
Aquesta qualitat de les fulles del lotus es pot aplicar a l’auto neteja de productes tèxtils, les pintures exteriors o els revestiments en general.
“Aqua H20” és un nou invent fet pel dissenyador argentí Leonardo Manavella que converteix la teva orina (també funciona amb orina animal) en aigua potable que pots beure. L’orina passa per un filtre de carbó actiu i per eliminar el color i l’olor.
AquaH2O
El liquid resultant després passa per unes membranes osmòtiques a una pressió de 2-3 bar que podem exercir pressionant l’aparell entre els genolls. Hi ha altres sistemes en el marcat però son una mica més pesats.
El mar d’Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d’irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L’aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l’Amudar’ya, que desembocaven en el mar d’Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d’irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d’Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d’Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l’any. Actualment la seva superfície s’ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d’Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s’han propost diverses solucions.
El Mar d'Aral a l'any 2000
Per mig de les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l’evolució d’aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l’any 2000, ja es veu un mar d’Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).
No tenc més adjectius per definir les fotos que he trobat a Cool News sobre la contaminació que pateixen a alguns rius de països asiàtics. He posat una foto de mostra, però les altres que tenen no són menys impactants.
Nen nadant entre la brutícia a les aigües del riu Yamuna a Nova Delhi
Un peix robot, desenvolupat a l’Universitat d’Essex, serà utilitzat per mesurar els nivells de contaminació, d’oxígen dissolt i traces de petroli, entre d’altres, al port de Xixó, Astúries, a partir del 2010. Cadascun d’aquests “peixos” fa mig metre de llarg i ha estat construit imitant el disseny natural d’un peix per raons d’eficiència energètica. Duu GPS, tota una sèrie de sensors químics i connexió wi-fi per transmetre totes les dades i, el que és més important, navega d’una manera totalment autònoma.
Cada unitat val uns 21.000 euros i és la darrera actualització d’un model més antic emprat per la mateixa funció al riu Tàmesis al seu pas per Londres. S’ha hagut de modificar la seva estructura a fi i efecte de suportar les pressions marines i les fortes corrents d’aquesta part de l’Atlàntic. Tot i això, no han faltat les crítiques contra aquest costós projecte de més de tres milions d’euros en els temps complicats que vivim. Però per una altra banda, podria ser una bona oportunitat per sensibilitzar a la població de la creixent contaminació dels nostres mars.
A Low-Tech expliquen com fer la teva petita illa, una illa feta amb residus.
Les illes flotants artificials (com la de la foto) es poden utilitzar per netejar cossos d’aigua. Qualsevol canal contaminat, riu o llac es poden beneficiar d’una illa flotant.
Les illes flotants són una bona estratègia per reduir la contaminació a qualsevol cos d’aigua afectada per l’escolament d’aigua de tempesta. La idea consisteix en fer una petita plataforma flotant amb escombraries com ampolles de plàstic o porexpan.
Els materials a utilitzar són molt senzills. Calen ampolles de plàstic o porexpan, cordes, xarxa i algun sistema d’ancoratge al fons. El sistema de construcció és igualment senzill i el podeu trobar aquí (en anglès).
(Vota)
Loading ...
