Quan aquest exemplar de mussol es troba davant d’un enemic d’unes mesures similars a les seves, com per exemple una òliba, tendeix a obrir les ales i aixamplar-se el màxim possible, ja que intenta semblar molt més gran que l’atacant.

Tanmateix, quan l’adversari és molt més gran, la tècnica és encongir-se fins a fer-se el més prim possible i, si pot ser, amb una cara d’allò més espantosa.

Les habilitats d’aquesta au, descobertes al gran públic per una televisió japonesa, han donat la volta al món a través de les xarxes socials, on s’ha batejat l’animal com a mussol transformer. De fet, compta amb una pàgina de Facebook pròpia, i el vídeo penjat a Youtube del show japonès, on s’exemplifiquen les habilitats del mussol, ha rebut centenars de visites.

Per veure el vídeo sencer| El mussol transformer

Segons alguns historiadors, els fòssils trobats en èpoques passades podrien haver alimentat la llegenda dels dracs. Durant l’epoca de les creuades, les restes de cocodrils procedents d’indrets com Egipte o Aràbia es venien com a cadàvers de drac. El mateix succeïa amb els ossos de rinoceront.

Durant l’edat moderna, van ploriferar les històries sobre descobriments de sirenes a les costes dels actuals Estats Units per part de mariners que viatjaven al Nou Món. En realitat, el que veien eren manatís.

Algunes teories expliquen que el corn dels narvals podria haver servir d’inspiració per al mite dels unicorns o, al menys, per mantenir viva la llegenda.

El temut Kraken de les llegendes escandinaves, ésser que emergia de les profunditats per engolir vaixells sencers podria ser, en realitat, un calamar gegant.

quadre del s.XIX que descriu l'atac d'un Kraken

Ossos de mamuts trobats a Sicília poden ser una de les causes de l’origen de les llegendes gregues sobre gegants i ciclops

crani de mamut trobat a Xile

Les serps gegants són una realitat a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i alguns llocs de l’Àsia com Indonèsia. Tanmateix, el déu nòrdic Thor va lluitar contra el monstre Midgard, descrit en la mitologia escandinava com una serp marina gegant. A més a més, va ser una serp la que va temptar Adam i Eva.

Els motius que van empènyer als activistes a alliberar els gossos van ser els d’evitar que aquests acabessin en un laboratori per a la seva vivisecció, on segurament se’ls inocularia un virus, induiria un càncer, extirparia un òrgan o seccionaria una extremitat en nom de la ciència. D’acord amb els activistes, calia donar una nova vida i una nova llar a aquests gossos, ja que dins les instal·lacions d’Isoquimen estaven engabiats permanentment i en constant tortura psicològica, a l’espera d’ésser venuts a algun laboratori. Veure el vídeo del rescat.

Hom podria pensar que l’activitat que desenvolupa una empresa com Isoquimen podria incórrer en una il·legalitat al nostre país. Però si donem un cop d’ull a la legislació vigent ens trobem amb la següent sorpresa: els animals destinats a experimentació o altres finalitats científiques no estan contemplats (protegits) per la Llei de protecció dels animals, aquests els regula una normativa específica, la Llei 5/1995 i el Decret 214/1997. Aquestes normes, de mala manera, intenten justificar article rere article, el dolor, el patiment i l’angoixa d’aquests animals amb finalitats experimentals, científiques o educatives, alhora que regulen els centres de cria d’animals d’experimentació. Per tant sí, aquesta mena d’explotacions com la d’Isoquimen són totalment legals al nostre país. Quina hipocresia, oi?

Però, realment la ciència necessita experimentar amb éssers vius ben entrats al segle XXI? Sovint, l’opinió pública es mostra contrària a aquestes pràctiques quan es tracta de provar nous cosmètics, malauradament, però, els assaigs amb animals no se solen qüestionar en el camp de la recerca biomèdica i la salut. És possible llavors avançar en el camp de la investigació científica sense haver d’experimentar amb animals? Molts creuen que sí. Igualdad Animal en posa alguns exemples: es poden realitzar estudis comparatius de poblacions per descobrir patrons comuns, estudis epidemiològics per identificar factors de risc, estudis sobre persones ja malaltes que s’ofereixen voluntàriament per trobar una cura, estudis in vitro de cèl·lules i teixits per cercar substàncies, entre d’altres.

Però els de l’entitat Igualdad Animal no estan sols en la lluita, el Centre per a Alternatives a l’Experimentació amb Animals (CAAT en anglès) de la Universitat Johns Hopkins (EE.UU.), fa temps que treballa amb científics per trobar nous mètodes per reemplaçar l’ús d’animals de laboratori i compten entre els seus patrocinadors amb multinacionals de la talla de Coca-Cola, PepsiCo, Johnson & Johnson o Procter & Gamble. L’empresa de cosmètics anglesa The Body Shop, fa anys que també rebutja aquestes pràctiques perquè considera que són immorals i científicament innecessàries, i en fa ressò en les seves campanyes.

Així doncs, davant d’unes pràctiques públicament cada cop més acorralades, per què es continuen portant a terme? Igualdad Animal ja anuncia que enguany engegarà una forta campanya de conscienciació i pressió per abolir l’experimentació amb animals al nostre país. Mentrestant, segons dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, l’any 2009 ja van morir prop de 1.400.000 animals als laboratoris al nostre país en nom de la ciència (un 56% més que l’any anterior), i el que és pitjor, la llei ho empara.

Imatge | Flickr i  Flickr

Autor: Josep M. Medina

S’estima que són sacrificats entre 300.000 i 500.000 animals durant el festival de Gadhima. El ritual del sacrifici el duen a terme uns 200 homes en una zona pròxima al temple de la deessa. Els búfals d’aigua són degollats durant la primera jornada. Es calcula que moren 20.000 búfals, reservant la segona per a altres espècies com per exemple cabres, gallines, ànecs, coloms, etc.

Sacrifi en el festival de Gadhima

A Youtube trobràs diversos vídeos sobre aquest festival amb imatges dures i que poden ferir la sensibilitat d’algunes persones.

Els assistents reben la carn dels animals, però els organitzadors del festival venen la pell dels búfals d’aigua.  La carn de búfal és un aliment comú entre les castes baixes de Nepal i Índia, mentre que la carn de cabra és consumida per la majoria de la població.

Lògicament, aquest esdeveniment ha provocat les protestes de grups de defensa dels animals.

Via | Europa Press

Imatge | Peta boy

Experimentant amb una ovella a l'atol de Bikini

Enllaç: Life

Cova de Vjetrenica

La majoria d’espècies corresponen als invertebrats, però es poden trobar alguns vertebrats com les rates-pinyades i el peix Proteus anguinus.

Peix cavernícola Proteus anguinus

Segons Andrija Lucic, espeleòleg i defensor d’aquesta cova: ”S’han de comparar aquestes dades amb el fet que en el món sols hi ha 20 coves amb més de 20 espècies cavernícoles”.

Les autoritats locals tenen previst contruir una pedrera i assecar l’aigua subterrània de la cova. Aquestes actuacions estan enmarcades en la futura construcció d’una central hidroelèctrica. Davant aquests projectes i amb la finalitat de preservar aquest ambient, s’ha format una associació de defensa de la cova. Hi ha la possibilitat de signar una petició de protegir aquest espai destinada al ministre de Medi Ambient de Bosnia-Herzegovina.

Viatjant a l'espai

Mosques

Un dels primers animals que es varen enviar a l’espai va ser la mosca del viagre (Drosophila melanogaster). Aquestes mosques foren enviades a l’espai per primera vegada amb un coet V-2 a mitjans de juliol de 1946. L’objectiu era experimentar els efectes de l’exposició a la  radiació a elevades altituds. Actualment, la NASA encara està experimentant amb aquest mosques.

Mosca del vinagre

Micos

Els micos, per la seva semblança amb el humans, han viatjat molt a l’espai. “Albert II”, un mico rhesus, va ser el primer mico en ser enviat a l’espai en un coet V-2 llançat des d’Estats Units el 1949. Per desgràcia “Albert II” morí quan el seu paracaigudes va fallar quan aterrava.

“Able” i “Baker” foren els primers micos que varen sobreviure a un viatge a l’espai. Això va ser a l’any 1959, quan un míssil balístic va ser enviat a l’espai amb  “Able”, un mico rhesus, i “Baker”, un mico del gènere Saimiri.

Durant la dècada dels 50 i 60 es varen enviar nombrosos micos a l’espai. Aquest micos portaven sensors que mesuraven els seus signes vitals.

El mico "Baker"

Gossos

El primer animal en òrbita va ser la gossa “Laika” (en els primers intents els coets no orbitaven al voltant de la Terra). La gossa “Laika” va ser enviada a l’espai amb una nau  Sputnik el 2 de novembre de 1957. “Laika” va morir durant el vol però no va ser fins el 2002 quan es varen revelar les causes. “Laika” va morir entre 5 ó 6 hores després del llançament degut a l’estrès i el sobre escalfament de la nau. El fet més tràgic en tota això és que la nau Sputnik 2 no estava preparada per tornar a la Terra i per tant ja es sabia que la gossa “Laika” no sobreviuria al viatge.

Posteriorment, l’ U.R.S.S. va utilitzar de nou dos gossos en un vol d’una nau Sputnik 5. Eren “Belka” i “Strelka” i varen tenir la sort de ser els primers gossos que varen tornar vius a la Terra després d’un vol orbital.

La gossa Laika

Aranyes

El fet d’enviar una aranya a l’espai era per respondre a una pregunta: Pot una aranya construir una teranyina amb gravetat zero?. La resposta és sí. Les xarxes eren una mica diferents al principi però finalment aconsegueixin fer una xarxa ben simètrica. “Anita” i “Arabella” foren les dues aranyes responsables de demostrar aquest fet a l’ SkyLab a l’any 1973.

Terenyina feta a l'espai

Gats

A l’any 1963, el govern francès va enviar a l’espai un gat. En principi havia de ser un gat anomenat “Fèlix” però aquest va escapar, i finalment va ser reemplaçada per la gata “Felicette” que va ser llançada en un coet Veronique AG1 des del desert algerià. Els elèctrodes que portava al cap eren per mesurar els impulsos neurològics

Gata "Felicette" amb electrodes al cap

Ratolins

Els satèl·lits Bion formaven part d’un programa d’investigació de la Unió Soviètica anomenat Biocosmos que es va desenvolupar entre els 60 i 70. L’objectiu d’aquest programa era experimentar amb diferents animals els problemes de radiació a l’espai. Entre els nombrosos  animals que varen ser llançats en el Bion es troben els ratolins

Recuperació del satèl·lit Bion

En lloc d’aquests pobres animals, jo hagués enviat a més d’un humà a l’espai per experimentar amb ells. S’admeten suggeriments.

Fonts: La reserva, Orbiting Frog, Purr ‘n’ Fur, Wikipedia (Animals a l’espai), Wikipedia (Satèl·lit Bion), Wikipedia (Terenyines de les aranyes), Wikipedia (Laika)

Ocellaires de la Rambla

Font: ACN