<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Món Verd &#187; antàrtida</title>
	<atom:link href="http://monverd.org/ambient/antartida/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://monverd.org</link>
	<description>Medi ambient i Natura</description>
	<lastBuildDate>Thu, 17 May 2012 14:13:28 +0000</lastBuildDate>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.3</generator>
		<item>
		<title>L&#8217;Antàrtida amenatzada per plantes invasores</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2012/03/09/lantartida-amenatzada-per-plantes-invasores/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2012/03/09/lantartida-amenatzada-per-plantes-invasores/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 09 Mar 2012 14:11:14 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Biodiversitat]]></category>
		<category><![CDATA[Espais naturals protegits]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=6139</guid>
		<description><![CDATA[L&#8217;Antàrtida és l&#8217;únic continent que de moment ha escapat de la destrucció humana i és un del pocs llocs verges que ens queden en el món. Però cada any són més les persones que visiten aquesta espai, ja siguin turistes &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2012/03/09/lantartida-amenatzada-per-plantes-invasores/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div class="sticky_post"><p>L&#8217;<strong>Antàrtida</strong> és l&#8217;únic continent que de moment ha escapat de la destrucció humana i és un del pocs llocs verges que ens queden en el món. Però cada any són més les persones que visiten aquesta espai, ja siguin<strong> turistes</strong> o<strong> científics</strong>. Un dels problemes que generen aquests visitants és que porten de forma involuntària <strong>llavors d&#8217;espècies de plantes invasores</strong>. El canvi climàtic que s&#8217;està produint en aquest continent fa que les <strong>condicions</strong> per germinar aquestes llavors siguin més <strong>favorables</strong>, i per tant la possibilitat de creixement de plantes no autòctones.</p>
<p><a href="http://monverd.org/wp-content/antarctica-invasive-plants-teraud-chown.jpg"><img class="aligncenter size-full wp-image-6141" title="antarctica-invasive-plants-teraud-chown" src="http://monverd.org/wp-content/antarctica-invasive-plants-teraud-chown.jpg" alt="" width="550" height="358" /></a><span id="more-6139"></span><a href="http://academic.sun.ac.za/cib/team/staff/slchown/" target="_blank">Steven Chown</a>, un científic de la Universitat de Stellenbosch a Sudàfrica, està realitzant un estudi sobre la introducció de llavors a l&#8217;Antàrtida.</p>
<p>A l&#8217;any 2007 i 2008, Chown i els seus col·legues varen inspeccionar (amb permís) l&#8217;equipatge i roba de 850 persones (turistes, científics, operaris)  que havien arribat a l&#8217;Antàrtida. Utilitzant una aspiradora varen recollir quasi 2.700 llavors, que estaven amagades entre la roba, maletes, etc.</p>
<p>S&#8217;estima que cada temporada, els visitants del continent gelat introduïxen unes <strong>71.000 llavors</strong>. La major part d&#8217;aquestes llavors procedixen de zones amb climes freds. El canvi climàtic i l&#8217;escalfament que està afectant a tot el món i a l&#8217;Antàrtida en concret, fa que les condicions per la germinació de les llavors sigui més favorables, amb el problema d&#8217;introducció d&#8217;espècies exòtiques que això representa.</p>
<p>Aquest problema es podria <strong>controlar</strong> amb mesures simples i econòmiques com la revisió a fons de l&#8217;equipatge i roba dels visitants alienes. Les carregues, també poden ser un medi de transport de les llavors, especialment si han estat emmagatzemades a l&#8217;aire lliure abans de viatjar a l&#8217;Antàrtida, i per tant també es tendrien que revisar abans de viatjar a l&#8217;Antàrtida.</p>
<p>Font | <a href="http://www.wired.com/wiredscience/2012/03/antarctica-plant-seeds/" target="_blank">Wired</a></p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2012/03/09/lantartida-amenatzada-per-plantes-invasores/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>A la recerca de l&#8217;aigua més pura i antiga de la Terra</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2012/02/21/a-la-recerca-de-laigua-mes-pura-i-antiga-de-la-terra/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2012/02/21/a-la-recerca-de-laigua-mes-pura-i-antiga-de-la-terra/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 21 Feb 2012 07:17:09 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Aigua]]></category>
		<category><![CDATA[Canvi Climàtic]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[llac]]></category>
		<category><![CDATA[Rússia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=6065</guid>
		<description><![CDATA[A principis de febrer, científics russos van arribar, després de més de dos dècades de treballs de perforació a l&#8217;Antàrtida, al llac Vostok, que es troba a uns 3.760 metres sota el gel i acull l&#8217;aigua més pura i antiga &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2012/02/21/a-la-recerca-de-laigua-mes-pura-i-antiga-de-la-terra/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>A principis de febrer, científics russos van arribar, després de més de dos dècades de treballs de perforació a l&#8217;Antàrtida, al <strong>llac Vostok</strong>, que es troba a uns <strong>3.760 metres sota el gel</strong> i acull l&#8217;aigua més <strong>pura</strong> i <strong>antiga</strong> del planeta.</p>
<div id="attachment_6066" class="wp-caption aligncenter" style="width: 271px"><a href="http://monverd.org/wp-content/Imagen-que-muestra-la-maquina-_54251557615_53389391171_261_396.jpg"><img class="size-full wp-image-6066" title="Imagen-que-muestra-la-maquina-_54251557615_53389391171_261_396" src="http://monverd.org/wp-content/Imagen-que-muestra-la-maquina-_54251557615_53389391171_261_396.jpg" alt="" width="261" height="396" /></a><p class="wp-caption-text">Màquina perforadora utilitzada per arribar al llac Vostok</p></div>
<p><span id="more-6065"></span>El llac fa uns <strong>300</strong> quilòmetres de llarg,<strong> 50</strong> d&#8217;ample i gairebé <strong>1.000</strong> metres de profunditat en algunes zones, el Vostok és una massa d&#8217;aigua dolça en estat líquid que es troba en l&#8217;epicentre de l&#8217;Antàrtida.  Té una <strong>superfície de 15.690 quilòmetres quadrats</strong>, similar a la del siberià Baikal, la reserva d&#8217;aigua dolça més gran del món, i és el llac subterrani més gran entre els més de cent que es troben sota el gel antàrtic. Descobert el 1957 per científics soviètics, ha estat inclòs en la llista de les troballes geogràfics més importants del segle XX.</p>
<p>La coberta de gel que el tapa fa permès que hagi estat <strong>aïllat</strong> de la superfície durant 20 milions d&#8217;anys. Roman en estat líquid degut a l&#8217;escalfor que es produeix a aquestes fondàries.</p>
<p>Els treballs de perforació es varen iniciar al <strong>1990</strong>. Malgrat la perforació va estar interrompuda durant uns anys, finalment el 5 de febrer van arribar al llac. Per evitar contaminacions, a la part final se va evitar la perforació on s&#8217;utilitzessin líquids i es va substituir una perforació tèrmica del gel.</p>
<p style="text-align: left;"><a href="http://monverd.org/wp-content/vostok_drilling2.jpg"><img class="aligncenter  wp-image-6069" title="vostok_drilling2" src="http://monverd.org/wp-content/vostok_drilling2.jpg" alt="" width="235" height="994" /></a>Els resultats  de l&#8217;exploració del llac antàrtic seran fonamentals per a l&#8217;<strong>estudi del</strong> <strong>canvi climàtic</strong> a la Terra durant els propers segles, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l&#8217;atmosfera i de la superfície de la biosfera durant milions d&#8217;anys.</p>
<p>Fonts | <a href="http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120209/54251554839/cientificos-rusos-alcanzan-lago-antartico-con-agua-mas-antigua-planeta.html" target="_blank">La Vanguardia</a> i <a href="http://blogs.discovermagazine.com/80beats/2012/02/14/graphic-the-meter-by-meter-account-of-how-russian-scientists-got-to-lake-vostok/" target="_blank">Discover Magazine</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2012/02/21/a-la-recerca-de-laigua-mes-pura-i-antiga-de-la-terra/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>El Google Street View ja ha arribat a l&#8217;Antàrtida</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2010/10/03/el-google-street-view-ja-ha-arribat-a-lantartida/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2010/10/03/el-google-street-view-ja-ha-arribat-a-lantartida/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 03 Oct 2010 20:35:06 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Medi ambient]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[Google]]></category>
		<category><![CDATA[google maps]]></category>
		<category><![CDATA[street view]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=3247</guid>
		<description><![CDATA[Si fa sols 3 anys ens haguessin dit que podríem recorre sense moure&#8217;ns de casa els principals carrers, monuments de qualsevol país del món, al menys jo no ho hagués cregut. El setembre de 2007, Google fa afegir l&#8217;Street View &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2010/10/03/el-google-street-view-ja-ha-arribat-a-lantartida/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Si fa sols 3 anys ens haguessin dit que podríem recorre sense moure&#8217;ns de casa els principals carrers, monuments de qualsevol país del món, al menys jo no ho hagués cregut.</p>
<p>El setembre de 2007, Google fa afegir l&#8217;<strong>Street View</strong> al Google Maps, característica que proporciona panoràmiques a nivell de carrer (360 graus horitzontal, 290 graus vertical), permetent als usuaris veure parts de les ciutats seleccionades i les seves àrees metropolitanes circumdants. Google Street View ha tancat el mes de setembre amb <a href="http://googleblog.blogspot.com/2010/09/explore-world-with-street-view-now-on.html" target="_blank">noves incorporacions</a>: Irlanda, Hawaii, el Brasil i l&#8217;<strong>Antàrtida</strong>. Ara l&#8217;eina del buscador ja és present en els <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Continente#Modelos_continentales" target="_blank">set  continents</a> de la Terra i ofereix la possibilitat de fer turisme virtual i explorar zones totalment desconegudes.</p>
<p><a href="http://monverd.org/wp-content/Captura1.png"><img class="aligncenter size-full wp-image-3250" title="Captura" src="http://monverd.org/wp-content/Captura1.png" alt="" width="550" height="314" /></a></p>
<p><span id="more-3247"></span></p>
<p>A l&#8217;Antàrtida, les càmeres d&#8217;Street View han recorregut l&#8217;<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_Media_Luna" target="_blank"><strong>illa de la Mitja Lluna</strong></a>. Per fer-ho, els enginyers del projecte s&#8217;han hagut d&#8217;empescar un nou vehicle. No podien recórrer l&#8217;illa en cotxe així que han muntat l&#8217;objectiu sobre un <a href="http://blogoscoped.com/archive/2009-05-18-n40.html" target="_blank">tricicle especial</a> que ja havien fet servir als Alps o per fotografiar els carrers més estrets de les ciutats.</p>
<p>A l&#8217;Antàrtida el Google Street View et permet observar un <a href="http://maps.google.com/maps?ie=UTF8&amp;t=h&amp;q=Antarctica&amp;layer=c&amp;cbll=-62.59609,-59.901651&amp;panoid=ZzuMubmHCfCGGo3ePSlpCQ&amp;cbp=12,233.34,,1,0.48&amp;hq=&amp;hnear=Antarctica&amp;ll=-62.59609,-59.901651&amp;spn=0.0008,0.00243&amp;z=19" target="_blank">grup de pingüins</a> o uns <a href="http://maps.google.com/maps?ie=UTF8&amp;t=h&amp;q=Antarctica&amp;layer=c&amp;cbll=-62.59614,-59.906359&amp;panoid=XPAF13EigYrQhZe6NsQ7TA&amp;cbp=12,277.55,,0,-0.96&amp;hq=&amp;hnear=Antarctica&amp;ll=-62.59614,-59.906359&amp;spn=0.0011,0.003581&amp;z=19" target="_blank">impressionats paisatges</a> per exemple. Actualment l&#8217;Street View ja et permet gaudir de gran part del territori dels <a href="http://monverd.org/natura/2009/11/10/lstreet-view-en-el-nostre-territori/" target="_blank">Països Catalans</a> i encara que sigui una eina amb aplicacions eminentment urbanes ens pot ajudar a explorar i conèixer alguns dels nostres espais naturals. En un proper apunt tenc previst veure com l&#8217;Street View ens pots ajudar a gaudir i conèixer els nostres espais naturals.</p>
<p>Font | <a href="http://www.3cat24.cat/noticia/878866/societat/Google-Street-View-arriba-a-lAntartida-i-posa-a-labast-de-lordinador-els-carrers-dels-sis-continents" target="_blank">3cat24</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2010/10/03/el-google-street-view-ja-ha-arribat-a-lantartida/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Escolta en directe l&#8217;Antàrtida</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2010/01/28/escolta-en-directe-lantartida/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2010/01/28/escolta-en-directe-lantartida/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 28 Jan 2010 22:14:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Litoral i zones marines]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[sons]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=1876</guid>
		<description><![CDATA[El que portem d&#8217;any ens ha donat unes de les curiositats que més m&#8217;han cridat l&#8217;atenció. Es tracta d&#8217;escoltar els sons oceànics de l&#8217;Antàrtida en viu i en directe. El PerenniAL Acoustic Observatory in the Antarctic Ocean (PALAOA) d&#8217;Alfred Wegener &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2010/01/28/escolta-en-directe-lantartida/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El que portem d&#8217;any ens ha donat unes de les curiositats que més m&#8217;han cridat l&#8217;atenció. Es tracta d&#8217;<strong>escoltar els sons oceànics de l&#8217;Antàrtida en viu i en directe</strong>.</p>
<p>El <a href="http://www.awi.de/en/research/new_technologies/marine_observing_systems/ocean_acoustics/palaoa/" target="_blank">PerenniAL Acoustic Observatory in the Antarctic Ocean</a> (PALAOA) d&#8217;<a href="http://www.awi.de/en/institute/" target="_blank">Alfred Wegener Institute for Polar and Marine Research</a> permetent escoltar ni més ni menys que els sons oceànics de l&#8217;Antàrtida en viu i en directe .</p>
<p>L&#8217;observatori autònom PALAOA es troba en la plataforma de gel <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ekstrom_Ice_Shelf" target="_blank">Ekström</a>. El seu treball en oceanografia compta amb eines de tecnologia punta, entre les quals trobem dos <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hidr%C3%B3fono" target="_blank"><strong>hidròfons</strong></a> que ens apropen material més que interessant.</p>
<p>A través d&#8217;una xarxa sense fils l&#8217;institut registra els sons que ocorren sota de la superfície oceànica, arxivant espectograma que permeten després una anàlisi completa de la dinàmica de l&#8217;oceà de l&#8217;Antàrtida.</p>
<p>En <strong>aquest <a href="http://icecast.awi.de:8000/PALAOA.MP3.m3u" target="_blank">enllaç</a></strong> pots escoltar els sons de l&#8217;Antàrtida.</p>
<div id="attachment_1892" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><a href="http://monverd.org/wp-content/800px-shelf-ice_edge_hg.jpg"><img class="size-medium wp-image-1892" title="800px-shelf-ice_edge_hg" src="http://monverd.org/wp-content/800px-shelf-ice_edge_hg-300x196.jpg" alt="800px-shelf-ice_edge_hg" width="300" height="196" /></a><p class="wp-caption-text">Plataforma d&#39;Ekström</p></div>
<p>Via | <a href="http://www.ojocientifico.com/2010/01/25/escucha-el-sonido-del-oceano-de-la-antartida-en-directo/" target="_blank">Ojo Científico</a></p>
<p style="text-align: left;">Imatge |  <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ekstrom_Ice_Shelf" target="_blank">Wikipedia</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2010/01/28/escolta-en-directe-lantartida/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Fauna marina antàrtica</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/12/30/fauna-marina-antartica/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/12/30/fauna-marina-antartica/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 30 Dec 2009 19:00:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Fauna]]></category>
		<category><![CDATA[Litoral i zones marines]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=1688</guid>
		<description><![CDATA[A la versió digital del Daily Mail tenen una galeria de sorprenents imatges de fauna marina de l&#8217;oceà Antàrtic. Aquestes estranyes espècies van ser capturats com a part d&#8217;un estudi sobre biodiversitat realitzat pel British Antarctic Survey (BAS). Les imatges &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/12/30/fauna-marina-antartica/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>A la versió digital del <a href="http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-1237077/Wonders-deep-Stunning-pictures-Antarctic-sea-life.html" target="_blank">Daily Mail</a> tenen una galeria de s<strong>orprenents imatges de fauna marina de l&#8217;oceà Antàrtic</strong>.</p>
<p>Aquestes estranyes espècies van ser capturats com a part d&#8217;un estudi sobre biodiversitat realitzat pel<strong> <a href="http://www.antarctica.ac.uk/" target="_blank">British Antarctic Survey (BAS)</a></strong>. Les imatges de les criatures marines corresponen a<strong> peixos, crustacis, octòpodes, isòpodes, equinoderms</strong>, etc.</p>
<div id="attachment_1689" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><img class="size-medium wp-image-1689" title="article-0-07a6a794000005dc-684_634x369" src="http://monverd.org/wp-content/article-0-07a6a794000005dc-684_634x369-300x174.jpg" alt="article-0-07a6a794000005dc-684_634x369" width="300" height="174" /><p class="wp-caption-text">Un cuc marí antàrtic</p></div>
<div id="attachment_1691" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><img class="size-medium wp-image-1691" title="article-0-07a6a67c000005dc-580_634x477" src="http://monverd.org/wp-content/article-0-07a6a67c000005dc-580_634x477-300x225.jpg" alt="article-0-07a6a67c000005dc-580_634x477" width="300" height="225" /><p class="wp-caption-text">Una mena d&#39;estrella de mar que pot arribar a viure 35 anys</p></div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/12/30/fauna-marina-antartica/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Les Cascades de Sang</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/07/18/les-cascades-de-sang/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/07/18/les-cascades-de-sang/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 18 Jul 2009 08:02:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Paisatge]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[Cascades de Sang]]></category>
		<category><![CDATA[ferro]]></category>
		<category><![CDATA[glaceres]]></category>
		<category><![CDATA[microbis]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=1034</guid>
		<description><![CDATA[Les Cascades de Sang (en anglès: &#8220;Blood Falls&#8221;) és un d&#8217;aquests fenòmens estranys de la natura. Mirant la foto, on es veu el gel tenyit de vermell, sembla talment una cascada d&#8217;una cosa vermellosa semblant a sang. Situades a les &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/07/18/les-cascades-de-sang/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cascades_de_sang" target="_blank"><strong>Cascades de Sang</strong></a> (en anglès: &#8220;Blood Falls&#8221;) és un d&#8217;aquests fenòmens estranys de la natura. Mirant la foto, on es veu el gel tenyit de vermell, sembla talment una <strong>cascada d&#8217;una cosa vermellosa semblant a sang</strong>.</p>
<div id="attachment_1036" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><img class="size-medium wp-image-1036" title="dscn2333" src="http://monverd.org/wp-content/dscn2333-300x225.jpg" alt="dscn2333" width="300" height="225" /><p class="wp-caption-text">Les Cascades de Sang</p></div>
<p>Situades a les Valls Seques de McMurdo, Vall Taylor, a la Terra de Victòria a l&#8217;Est de l&#8217;Antàrtida. Foren descobertes el 1911 pel geòleg australià Griffith Taylor.</p>
<p>El color vermell està format per <strong>una surgència d’aigua carregada d’ions ferrosos</strong> que, en contacte amb l’oxigen atmosfèric, s’oxiden per donar lloc a òxids fèrrics insolubles que, en precipitat, acaben per tenyir de vermell el gel. Malgrat les condicions sota la glacera són extremes (sense llum, aigües quasi congelades, etc) es desenvolupa un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cascades_de_sang#Ecosistema_microbi.C3.A0" target="_blank"><strong>ecosistema microbià</strong></a> molt curiós.</p>
<p>Via | <a href="http://didaclopez.bloc.cat/post/2408/254448" target="_blank">Les 7 Edats</a></p>
<p>Imatge | <a href="http://78degreessouth.blogspot.com/2006/12/unique-antarctica.html" target="_blank">78 Degrees South</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/07/18/les-cascades-de-sang/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Descobertes noves colònies de pingüins emperador pels seus excrements</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/06/10/descobertes-noves-colonies-de-pinguins-emperador-pels-seus-excrements/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/06/10/descobertes-noves-colonies-de-pinguins-emperador-pels-seus-excrements/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Jun 2009 11:23:42 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Fauna]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[imatges via satèl·lit]]></category>
		<category><![CDATA[pingüins]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=663</guid>
		<description><![CDATA[Investigadors del British Antartic Survey (BAS) han descobert 10 noves colònies de pingüins emperador gràcies a imatges via satèl·lit que han permès localitzar les taques marrons dels seus excrements sobre el gel. Ja s&#8217;havien 0bservat en imatges de satèl·lit les &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/06/10/descobertes-noves-colonies-de-pinguins-emperador-pels-seus-excrements/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Investigadors del <strong><a href="http://www.antarctica.ac.uk/" target="_blank">British Antartic Survey</a></strong> (BAS) han descobert <strong>10 noves colònies de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ping%C3%BC%C3%AD_emperador" target="_blank">pingüins emperador</a></strong> gràcies a <strong>imatges via satèl·lit </strong>que han permès localitzar les taques marrons dels seus <strong>excrements</strong> sobre el gel.</p>
<div id="attachment_665" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><img class="size-medium wp-image-665" title="antarctic-satellite-british-460" src="http://monverd.org/wp-content/antarctic-satellite-british-460-300x180.jpg" alt="antarctic-satellite-british-460" width="300" height="180" /><p class="wp-caption-text">Imatges de satèl·lit amb els excrements dels pingüins </p></div>
<p>Ja s&#8217;havien 0bservat en imatges de satèl·lit les taques dels excrements en colònies conegudes de pingüins emperador. La resolució de les imatges de satèl·lit no és prou bona per descobrir aquests animals, però <strong>durant la seva època de cria passen 8 mesos al mateix lloc i el gel poc a poc es va embrutant amb els seus excrements</strong>. Amb aquesta informació es va poder comprovar que les taques d&#8217;excrements eren un bon indicador de la presència de pingüins. Abans les colònies havien de ser localitzades mitjançant helicòpters.</p>
<div id="attachment_664" class="wp-caption aligncenter" style="width: 310px"><img class="size-medium wp-image-664" title="penguin-guano-copter-650" src="http://monverd.org/wp-content/penguin-guano-copter-650-300x228.jpg" alt="penguin-guano-copter-650" width="300" height="228" /><p class="wp-caption-text">Imatge d&#39;una colònia de pingüins emperador vista des d&#39;un helicòpter</p></div>
<p>El pingüí emperador és el <strong>més gran de tots els pingüins </strong>i només viu a l&#8217;Antàrtida. Les seves <a href="http://www.iucnredlist.org/details/144799/0" target="_blank">poblacions</a> estan formades per 270.000-350.000 individus.  Passen gran part de la seva vida a la mar i durant l&#8217;hivern antàrtic, quan les temperatures poden baixar fins a 50ºC sota zero, tornen a la seves colònies de cria situades sobre el gel.</p>
<p>Aquesta i altres espècies de pingüins estan actualment en perill d&#8217;extinció degut a diverses <a href="http://e-ciencia.com/blog/divulgacion/pinguinos-en-peligro/" target="_blank">causes</a> com el canvi climàtic, la sobrepesca i la destrucció dels seus hàbitats.</p>
<p>Via | <a href="http://e360.yale.edu/content/digest.msp?id=1907" target="_blank">Environment 360</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/06/10/descobertes-noves-colonies-de-pinguins-emperador-pels-seus-excrements/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Panoràmiques de natura d&#8217;alta resolució</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/04/24/panoramiques-dalta-resolucio/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/04/24/panoramiques-dalta-resolucio/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 24 Apr 2009 12:54:43 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Fotografia i Documentals]]></category>
		<category><![CDATA[antàrtida]]></category>
		<category><![CDATA[muntanyes]]></category>
		<category><![CDATA[panoràmiques]]></category>
		<category><![CDATA[platjes]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=299</guid>
		<description><![CDATA[Gigapan és com una espècie de Flickr, però per allotjar fotos panoràmiques d&#8217;alta resolució. Ho comento perquè es poden trobar fotos d&#8217;espais naturals molt interessants. Tenen un software propi per pujar les teves panoràmiques fetes amb un aparell que venen &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/04/24/panoramiques-dalta-resolucio/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://gigapan.org/index.php" target="_blank">Gigapan</a> és com una espècie de Flickr, però per allotjar fotos panoràmiques d&#8217;alta resolució. Ho comento perquè es poden trobar fotos d&#8217;espais naturals molt interessants. Tenen un software propi per pujar les teves panoràmiques fetes amb un <a href="http://www.gigapansystems.com/" target="_blank">aparell que venen ells</a>. A <a href="http://www.xatakafoto.com/accesorios/gigapan-el-secreto-tras-la-famosa-foto-de-la-investidura-de-obama" target="_blank">XatakaFoto</a> expliquen el procés per fer aquestes panoràmiques. Les panoràmiques són al·lucinants i tenen unes mides enormes, parlem de gigas. Hi ha panoràmiques de ciutats per exemple <a href="http://gigapan.org/viewGigapan.php?id=2610" target="_blank">Barcelona</a>, <a href="http://gigapan.org/viewGigapan.php?id=15374" target="_blank">esdeveniments</a> i d&#8217;espais naturals com <a href="http://gigapan.org/searchGigapansByTag.php?tag=mountains&amp;order_by=most_popular" target="_blank">muntanyes</a>, <a href="http://gigapan.org/searchGigapansByTag.php?tag=beach&amp;order_by=most_popular" target="_blank">platges</a> o l&#8217;<a href="http://gigapan.org/searchGigapansByTag.php?tag=antarctica&amp;order_by=most_popular" target="_blank">Antartida</a>. Tenen un cercador amb <a href="http://gigapan.org/browseByTag.php" target="_blank">tags</a>.</p>
<p><script type="text/javascript"><!--
   function FlashProxy() {}
   FlashProxy.callJS = function() {}
// --></script><br />
<object width="600" height="400" data="http://gigapan.org/viewer/PanoramaViewer.swf?url=http://share.gigapan.org/gigapans0/11043/tiles/&amp;suffix=.jpg&amp;startHideControls=0&amp;width=99724&amp;height=13953&amp;nlevels=10&amp;cleft=0&amp;ctop=0&amp;cright=99724.0&amp;cbottom=13953.0" type="application/x-shockwave-flash"><param name="src" value="http://gigapan.org/viewer/PanoramaViewer.swf?url=http://share.gigapan.org/gigapans0/11043/tiles/&amp;suffix=.jpg&amp;startHideControls=0&amp;width=99724&amp;height=13953&amp;nlevels=10&amp;cleft=0&amp;ctop=0&amp;cright=99724.0&amp;cbottom=13953.0" /></object></p>
<p><strong>Actualització:</strong> Posteriorment a escriure aquest post he trobat més webs on pots allotjar i cercar panoràmiques. Aquí hi ha un quants enllaços interessants:</p>
<p>- <a href="http://viewat.org/?i=es" target="_blank">ViewAt</a>: un projecte creat a Espanya, on pots allotjar les teves panoràmiques de forma gratuïta. Té unes <a href="http://viewat.org/?i=es&amp;sec=pn&amp;subsec=rc&amp;tp_pn=nat" target="_blank">panoràmiques de natura</a> prou interessants.</p>
<p>- <a href="http://www.panoye.com/" target="_blank">Panoye</a>: un altre lloc per pujar i veure panoràmiques. Val la pena explorar els seus continguts.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/04/24/panoramiques-dalta-resolucio/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

