L’Antàrtida és l’únic continent que de moment ha escapat de la destrucció humana i és un del pocs llocs verges que ens queden en el món. Però cada any són més les persones que visiten aquesta espai, ja siguin turistes o científics. Un dels problemes que generen aquests visitants és que porten de forma involuntària llavors d’espècies de plantes invasores. El canvi climàtic que s’està produint en aquest continent fa que les condicions per germinar aquestes llavors siguin més favorables, i per tant la possibilitat de creixement de plantes no autòctones.

Steven Chown, un científic de la Universitat de Stellenbosch a Sudàfrica, està realitzant un estudi sobre la introducció de llavors a l’Antàrtida.

A l’any 2007 i 2008, Chown i els seus col·legues varen inspeccionar (amb permís) l’equipatge i roba de 850 persones (turistes, científics, operaris)  que havien arribat a l’Antàrtida. Utilitzant una aspiradora varen recollir quasi 2.700 llavors, que estaven amagades entre la roba, maletes, etc.

S’estima que cada temporada, els visitants del continent gelat introduïxen unes 71.000 llavors. La major part d’aquestes llavors procedixen de zones amb climes freds. El canvi climàtic i l’escalfament que està afectant a tot el món i a l’Antàrtida en concret, fa que les condicions per la germinació de les llavors sigui més favorables, amb el problema d’introducció d’espècies exòtiques que això representa.

Aquest problema es podria controlar amb mesures simples i econòmiques com la revisió a fons de l’equipatge i roba dels visitants alienes. Les carregues, també poden ser un medi de transport de les llavors, especialment si han estat emmagatzemades a l’aire lliure abans de viatjar a l’Antàrtida, i per tant també es tendrien que revisar abans de viatjar a l’Antàrtida.

Font | Wired

Màquina perforadora utilitzada per arribar al llac Vostok

El llac fa uns 300 quilòmetres de llarg, 50 d’ample i gairebé 1.000 metres de profunditat en algunes zones, el Vostok és una massa d’aigua dolça en estat líquid que es troba en l’epicentre de l’Antàrtida.  Té una superfície de 15.690 quilòmetres quadrats, similar a la del siberià Baikal, la reserva d’aigua dolça més gran del món, i és el llac subterrani més gran entre els més de cent que es troben sota el gel antàrtic. Descobert el 1957 per científics soviètics, ha estat inclòs en la llista de les troballes geogràfics més importants del segle XX.

La coberta de gel que el tapa fa permès que hagi estat aïllat de la superfície durant 20 milions d’anys. Roman en estat líquid degut a l’escalfor que es produeix a aquestes fondàries.

Els treballs de perforació es varen iniciar al 1990. Malgrat la perforació va estar interrompuda durant uns anys, finalment el 5 de febrer van arribar al llac. Per evitar contaminacions, a la part final se va evitar la perforació on s’utilitzessin líquids i es va substituir una perforació tèrmica del gel.

Els resultats  de l’exploració del llac antàrtic seran fonamentals per a l’estudi del canvi climàtic a la Terra durant els propers segles, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l’atmosfera i de la superfície de la biosfera durant milions d’anys.

Fonts | La Vanguardia i Discover Magazine

El setembre de 2007, Google fa afegir l’Street View al Google Maps, característica que proporciona panoràmiques a nivell de carrer (360 graus horitzontal, 290 graus vertical), permetent als usuaris veure parts de les ciutats seleccionades i les seves àrees metropolitanes circumdants. Google Street View ha tancat el mes de setembre amb noves incorporacions: Irlanda, Hawaii, el Brasil i l’Antàrtida. Ara l’eina del buscador ja és present en els set  continents de la Terra i ofereix la possibilitat de fer turisme virtual i explorar zones totalment desconegudes.

A l’Antàrtida, les càmeres d’Street View han recorregut l’illa de la Mitja Lluna. Per fer-ho, els enginyers del projecte s’han hagut d’empescar un nou vehicle. No podien recórrer l’illa en cotxe així que han muntat l’objectiu sobre un tricicle especial que ja havien fet servir als Alps o per fotografiar els carrers més estrets de les ciutats.

A l’Antàrtida el Google Street View et permet observar un grup de pingüins o uns impressionats paisatges per exemple. Actualment l’Street View ja et permet gaudir de gran part del territori dels Països Catalans i encara que sigui una eina amb aplicacions eminentment urbanes ens pot ajudar a explorar i conèixer alguns dels nostres espais naturals. En un proper apunt tenc previst veure com l’Street View ens pots ajudar a gaudir i conèixer els nostres espais naturals.

Font | 3cat24

El PerenniAL Acoustic Observatory in the Antarctic Ocean (PALAOA) d’Alfred Wegener Institute for Polar and Marine Research permetent escoltar ni més ni menys que els sons oceànics de l’Antàrtida en viu i en directe .

L’observatori autònom PALAOA es troba en la plataforma de gel Ekström. El seu treball en oceanografia compta amb eines de tecnologia punta, entre les quals trobem dos hidròfons que ens apropen material més que interessant.

A través d’una xarxa sense fils l’institut registra els sons que ocorren sota de la superfície oceànica, arxivant espectograma que permeten després una anàlisi completa de la dinàmica de l’oceà de l’Antàrtida.

En aquest enllaç pots escoltar els sons de l’Antàrtida.

Plataforma d'Ekström

Via | Ojo Científico

Imatge |  Wikipedia

Aquestes estranyes espècies van ser capturats com a part d’un estudi sobre biodiversitat realitzat pel British Antarctic Survey (BAS). Les imatges de les criatures marines corresponen a peixos, crustacis, octòpodes, isòpodes, equinoderms, etc.

Un cuc marí antàrtic

Una mena d'estrella de mar que pot arribar a viure 35 anys

Les Cascades de Sang

Situades a les Valls Seques de McMurdo, Vall Taylor, a la Terra de Victòria a l’Est de l’Antàrtida. Foren descobertes el 1911 pel geòleg australià Griffith Taylor.

El color vermell està format per una surgència d’aigua carregada d’ions ferrosos que, en contacte amb l’oxigen atmosfèric, s’oxiden per donar lloc a òxids fèrrics insolubles que, en precipitat, acaben per tenyir de vermell el gel. Malgrat les condicions sota la glacera són extremes (sense llum, aigües quasi congelades, etc) es desenvolupa un ecosistema microbià molt curiós.

Via | Les 7 Edats

Imatge | 78 Degrees South

Imatges de satèl·lit amb els excrements dels pingüins

Ja s’havien 0bservat en imatges de satèl·lit les taques dels excrements en colònies conegudes de pingüins emperador. La resolució de les imatges de satèl·lit no és prou bona per descobrir aquests animals, però durant la seva època de cria passen 8 mesos al mateix lloc i el gel poc a poc es va embrutant amb els seus excrements. Amb aquesta informació es va poder comprovar que les taques d’excrements eren un bon indicador de la presència de pingüins. Abans les colònies havien de ser localitzades mitjançant helicòpters.

Imatge d'una colònia de pingüins emperador vista des d'un helicòpter

El pingüí emperador és el més gran de tots els pingüins i només viu a l’Antàrtida. Les seves poblacions estan formades per 270.000-350.000 individus. Passen gran part de la seva vida a la mar i durant l’hivern antàrtic, quan les temperatures poden baixar fins a 50ºC sota zero, tornen a la seves colònies de cria situades sobre el gel.

Aquesta i altres espècies de pingüins estan actualment en perill d’extinció degut a diverses causes com el canvi climàtic, la sobrepesca i la destrucció dels seus hàbitats.

Via | Environment 360

Actualització: Posteriorment a escriure aquest post he trobat més webs on pots allotjar i cercar panoràmiques. Aquí hi ha un quants enllaços interessants:

- ViewAt: un projecte creat a Espanya, on pots allotjar les teves panoràmiques de forma gratuïta. Té unes panoràmiques de natura prou interessants.

- Panoye: un altre lloc per pujar i veure panoràmiques. Val la pena explorar els seus continguts.