La façana està coberta per una membrana d’un nou tipus de plàstic: l’Etileno -TetraFluoroEtileno (EFTE). Aquest plàstic actua de cubriment extern i de pantalla solar mòbil que facilita la penetració de la llum i l’estalvi tèrmic.

La pell de l’ETFE s’activa amb mecanismes pneumàtics gràcies a uns sensors “luxòmetres” que, segons l’energia solar existent, activen automàticament i de manera autònoma els dispositius d’inflament i desinflament dels 106 coixins d’EFTE.

El recobriment plàstic de la façana farà que aquesta sigui mòbil i canviï d’aspecte segons la climatologia exterior i les necessitats dels usuaris. Serà el primer edifici de Barcelona que no és estàtic. Tan sols amb el recobriment d’EFTE, uns 2.500 metres quadrats de façana, s’assoleix un 20% d’estalvi energètic.

L’edifici disposa també de mesures d’estalvi energètic al seu interior com per exemple que els fluorescents, que compten amb sensors de lluminositat que controlen automàticament l’encesa i l’apagada. Aquestes i altres mesures aconsegueixen la reducció d’un 35 % el nivell de consum elèctric.

A part, l’edifici també disposa d’una teulada amb plaques fotovoltaiques i un sistema de reciclatge d’aigua de pluja; aquesta és distribuïda com no potable per les canonades de l’edifici i utilitzada en el sistema d’aire condicionat.

Font | Blog de Medio Ambiente i 22 @

Aquest disseny ha estat presentat al concurs internacional Bohemian Hostel for Backpackers d’aquest any. L’hotel tendria  50 habitacions, zona d’oci amb spa, cine, restaurant, etc. L’exterior estaria ple de forats i crivelles que permetrien la colonització d’aquests espais per part de plantes o aucells. Les parets exterior també servirien de rocòdrom urbà i mirador per escaladors.

Font | Allpe

Imatge del cel nocturn de la ciutat de Barcelona

Per tal d’assolir els nivells europeus, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat un nou pla de descontaminació que, entre altres novetats, actualitzarà els nivells d’alerta de contaminació, que canviarà la limitació de la presència de diòxid de nitrogen (NO2) de 400 micro/m3 a 200 micro/m3. A més, s’han introduït més accions urgents a curt termini.

Reduir els nivells de contaminació generades per les emissions de cotxes dièsel és un dels altres fronts oberts en la lluita contra la contaminació, i és per aquest motiu que s’intentarà sensibilitzar els fabricants de cotxes per tal que fabriquin models híbrids o menys contaminants. A banda de les ja habituals recomanacions sobre l’ús del transport públic,  el més interessant del pla és que, com ja va sent habitual, destaca que per reduir els elevats nivells de contaminació cal la implicació i el compromís de tots els sectors de la societat civil.

Segons el pla, és necessari un pacte entre tots els alcaldes de les poblacions afectades per reduir la pol·lució, i s’insta al govern a millorar la xarxa ferroviària. En el cas de les empreses, el pla recomana atorgar incentius a les empreses per tal d’elaborar plans de transport col·lectius, i es demana més control sobre les cimenteres. En el cas dels ciutadans, el pla proposa l’impuls de cursos de conducció eficient o la incentivació de l’ocupació màxima del cotxe mitjançant descomptes als peatges.

En la línia de la implicació ciutadana, Ramon Folch destaca la publicació de la guia Salud Infantil y medio ambiente, editada per la Fundació Roger Torné i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. La guia, basada en més de 150 estudis sobre epidemiologia “de primer nivell”, aborda qüestions com la citada contaminació ambiental però també altres com una correcta alimentació o l’efecte de la televisió i la telefonia mòbil en els nens i nenes.

Aquesta i altres gràfiques de l’evolució de la contaminació de l’aire a Barcelona al llarg del dia, permeten apreciar com els horaris de determinats partits del Barça o de la selecció espanyola coincideixen amb una dràstica reducció de les emissions contaminants a causa d’un menor ús del cotxe. Aquest fenomen es dóna sobretot en els partits en què el Barça es juga una eliminatòria fora del seu camp o es tracta de trobades de màxima expectació.

L’exemple més clar d’aquesta situació l’ofereix la gràfica superior (partit del Barça a Liverpool el 6 de març del 2007). Les emissions de les partícules sòlides ultrafines (les més vinculables el trànsit) van caure en picat cap a les nou del vespre, poc abans de començar el partit.

La qualitat de l’aire també va millorar molt gràcies a la final del campionat mundial de futbol disputada per la selecció espanyola - contra Holanda - el passat 11 de juny. Els barcelonins van renunciar també al cotxe per veure la vermella, segons va detectar l’estació de control de l’aire de la Zona Universitària. La contaminació per partícules en suspensió (PM10) es va reduir fins a nivells mínims entre les set i les vuit del vespre, just en els moments previs a l’inici del partit.

A la majoria de barris de Barcelona, s’han superat els valors màxims permesos de PM10 durant nombrosos dies (95 a Sants o 18 a l’Eixample). Cada cop està més clara la relació entre la salud dels humans i la contaminació. Els estudis epidemiològics han detectat una correlació entre la incidència de la contaminació i les morts prematures registrades en diverses malalties (asmàtics, afeccions cardiovasculars).

Davant aquesta curiosa relació, ens queden dues opcions, televisar un partit important cada dia o reduir l’ús del cotxe. Jo me qued amb la segona i tu?

Cal recordar que el consum d’aigua es distribueix bàsicament en 4 sectors: agricultura, llar, indústria i serveis. Segons dades de l’INE de 2008, l’agricultura gasta un 75 % de l’aigua, un 12 % es gasta a les llars, un 10 % a la indústria i un 3 % a serveis. En aquest article parlarem únicament del consum a la llar.

El consum de Barcelona i la seva àrea d’influència contrasta amb el d’altres ciutats similars com Madrid, amb 131 litres diaris per habitant, Estocolm, 273 litres, o Ginebra, 289 litres.

El consum d’aigua per ciutadà baixa progressivament des de 2008. Llavors, cada ciutadà consumia 109,9 litres al dia, el 2009 el consum era de 108,4 litres al dia i en 2010 de 107,4.

Els municipis amb més consum d’aigua són Sant Cugat del Vallès i Begues, que estan sobre els 140 litres per ciutadà i dia. El gràfic següent correspon al 2009.

Aquestes dades es poden consultar en el dossier de Dades Ambientals de l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si estau interessats en consultar el consum d’aigua als diferents municipis de Catalunya, l’IDESCAT disposa de dades de consum absolutes.

Font | Observatorio de la Sostenibilidad en España

Imatge | Flickr

Barcelona

Des de 400 quilòmetres d’altura, busca temps fora de les investigacions i l’aprofita per captar vistes inèdites de ciutats i països de tot el món que, després, difon a través del seu twitter. Es tracta d’imatges inèdites fetes des del Cupola, un mòdul europeu amb set finestres des d’on es té una visió quasi perfecte de la Terra.

Fa dos mesos que va obrir el seu compte a Twitter i ja té prop de 20.000 seguidors, i les seves fotos a Flickr han rebut gairebé dos milions de visites. Els seus seguidors l’han proposat als Shorty Award, els Oscars de Twitter, i està nominat en la categoria de ciència. Al web de l’Agència Espacial Europea podeu escoltar a Nespoli donant les seves impressions i contant la seva experiència fent fotos a bord de la Estació Espacial.

Entre les seves nombroses fotos podeu veure ciutats com Barcelona, València, Tarragona o les Illes Balears.

València

Costa entre Tarragona i Barcelona

Mallorca

Menorca

Eivissa

Font | BTV Notícies i 3cat24

Aquest esdeveniment està gestionat a través del web www.askacurator.com, on pots consultar el mètode per fer les preguntes i la llista de museus, galeries i centres de tot el món que participen en la iniciativa, agrupats per països i categories, segons siguin centres de ciència, museus o galeries d’art.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és el primer museu científic espanyol que participa en la iniciativa. Altres dos museus, també catalans, participen en aquest iniciativa, el Museu Picasso de Barcelona i el Museu de Vida Rural de L’Espluga de Francolí.

Com és faran les preguntes? Doncs amb una de les xarxes socials que té més èxit i embranzida en aquest moment: Twitter. La participació es fa mitjançant el hashtag #askacurator. Durant el dia 1 de setembre, tothom que ho desitgi podrà seguir les respostes dels experts i conservadors del museu mitjançant el hashtag esmentat.

Les preguntes adreçades al  Museu de Ciències Naturals han de tenir el següent format: @museuciencies + pregunta+#askacurator. Aquest dia haurem d’estar connectats al Twitter  ja que serà interessant presenciar el debat i veure les preguntes que es fan.

Actualització: Finalment varen participar 12 museus espanyols i en aquest enllaç podeu llegir com va anar l’esdeveniment.

Font | Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Imatge | Ask a Curator

En el conjunt de Espanya, s’estima una població total d’entre 3.000 i 3.500 exemplars segons la SEO. L’espècie es troba distribuïda principalment pel litoral mediterrani, especialment a les províncies de Barcelona, València, Alacant, Màlaga i a les Illes Balears. També hi ha poblacions importants a Madrid i a les Illes Canàries.  Però és a Barcelona, on les poblacions de cotorres s’ha adaptat millor i han tengut un important èxit reproductiu. És la ciutat amb una major població de cotorres de tota Europa Occidental. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena, el 1991 més de 200 i el 1994 la població s’havia incrementat fortament i s’estimava en uns 850 individus. El creixement de la població barcelonina ha estat exponencial. El darrer cens realitzat l’any 2006 es calculava una població de uns 2.000 exemplars a la ciutat de Barcelona. Un del més recents estudis demogràfics i dels impactes d’aquesta cotorra és el fet per Michael J. Conroy y Juan Carlos Senar a l’any 2009.

Els danys causats per les cotorres argentines són molta nombrosos. Es varen estimar a l’any 2001 les pèrdues agrícoles en el camps dels municipis del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i  Gavà.  Concretament es varen estimar els danys (tomàtigues especialment, encara que també s’alimenta de fruites i blat de moro) en uns 7.800 euros. Els danys causats dins la ciutat de Barcelona són més difícils de quantificar. Per construir el nius utilitzen moltes branques, afectant als plataners especialment. Els nius són enormes (150 kg) i es construïxen a molta alçada i poden causar danys personals i materials si cauen durant alguna tempesta. Finalment, les colònies de cotorres són molt sorolloses provocant molèsties a la població.

L’eliminació dels seus nius es fa aprofitant l’època de poda de les palmeres (aquest són els seus arbres favorits). Durant la poda hivernal s’aprofita per retirar els nius, actuació que també s’activa si un veí adverteix d’un possible perill que caigui a la via pública. No obstant això, l’Ajuntament no considera la cotorra com una plaga, ni existeix encara un programa d’eradicació o esterilització, i per tant no s’eliminen tots els nius que es troben.

Font | Museu de Ciències Naturals de Barcelona i La Razón

Imatge | Paul Lowry

• Model i matrícula del turisme
• El teu nom i cognoms. Et donarem un diploma.
• El teu correu electrònic i telèfon mòbil
• Si també vols participar a la foto de la mobilitat no motoritzada, com a vianant, ciclista o patinador.

En aquests casos hauries de portar la teva bici o patins i quedar-te fins les 11:40.

Rebras un arxiu PDF que serà la teva acreditació.

Font: Ecodiari

Més informació:

Centre de Recursos Barcelona Sostenible:

932 374 743

recursos@mail.bcn.es

www.bcn.es/agenda21/crbs/

Consulteu el programa: http://www.mcrit.com/crbs/principal/chf.pdf