Caerostris darwini. Es tracta d'una aranya descoberta aquest any a Madagascar que teixeix teles d'aranya d'una mida i una resistencia que no s'havia vist mai. És capaç de fabricar el material biològic més resistent del món i pot atrapar fins a 30 preses a la vegada.

Actualment hi ha descrites 1,8 milions d’espècies en tot el món, però es calcula que en podrien existir 12 milions, encara que hi ha fonts que parlen de 30 milions.

Edward O. Wilson (entomòleg nord-americà especialista en evolució) va calcular que la pèrdua d’espècies només als boscos tropicals podria arribar a les 6.000 a l’any. Un nombre molt elevat si es té en compte que els boscos tropicals només cobreixen el 6% de la superfície del planeta.

Varis estudis estimen que l’Escalfament Global provocarà la desaparició del 24% de les espècies. A aquest percentatge s’hi ha d’afegir el cost ambiental que suposa la desforestació i altres impactes d’origen antròpic, la qual cosa faria augmentar fins al 37% les espècies extingides en els pròxims cent anys.

Mycena luxaeterna. Es tracta d'un fong descobert aquest any 2011 que viu als boscos de Brasil. Medeix uns 8 mm i brilla en la foscor amb aquesta llum verda d'aparença extraterrestre.

En el cas del medi marí, el ritme de descripció d’espècies marines noves és de 2.000 al any. Actualment es coneixen 240.000 espècies davant del milió d’espècies que es calcula que existeixen en aquests hàbitats. Es creu que el ritme de descripció de noves espècies és igual al de desaparició de tantes altres i que es necessitarien entre 400 i 1.000 anys per tenir un inventari complet de la vida marina.

L’àmbit més desconegut és el dels insectes, del qual es calcula que existeixen 8 milions d’espècies, de les quals només en coneixem 950.000. En el cas dels fongs en coneixem 70.000, només el 7% de les que es creu que existeixen, i en el de les bactèries només se n’ha identificat un 1%. Per altra banda, es calcula que les 45.000 espècies de vertebrats descrites fins ara representen el 90% de totes les existents (tot i així, des de 1990 s’han descobert 40 espècies noves de primats).

Halomonas titanicae. Es tracta d'una bactèria també descoberta aquest any que es va trobar al casc enfonsat del Titanic. Té un metabolisme basat en la dissolució del ferro, la qual cosa la fa útil per a l'eliminació de vells vaixells i plataformes petroleres que es troben a profunditat.

Tot i aquestes dades , hi ha científics que defenen que les espècies tenen una capacitat d’adaptació als canvis ambientals extraordinària, ja sigui a partir de mutacions i la selecció natural o bé amb les migracions. En canvi, altres opinen que aquest canvi climàtic és massa ràpid i que els organismes necessitaran ajuda per a sobreviure.

Per acabar-ho d’adobar, la biodiversitat s’enfronta a un gran problema, i és que cada vegada queden menys taxònoms, per la qual cosa la feina de descriure noves espècies encara s’endarrereix fins a una situació encara més crítica. El cert és que els taxònoms no poden viure de descriure espècies, sinó que ho fan com a hobby.

Varanus bitatawa. Es tracta d'un llangardaix descobert el 2011 a Luzón, Illa de Filipines. Mesura quasibé 2 metres d'allargada, pesa uns 10 kg i s'alimenta de fruita.

Sigui com sigui, el cert és que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) estan molt preocupats per aquestes xifres i per la falta de taxònoms. L’última edició de la llista vermella de la UICN, que és el principal inventari sobre l’estat de les espècies amenaçades, compta amb 55.926 noms. Aquest és un nombre bastant alt.

Les extincions són un procés natural que ja han tingut lloc de forma massiva, i no massiva, al llarg de la història de la Terra, però el més possible és que no arribem a conèixer mai éssers vius que habiten sobretot a les zones tropicals, on existeix més biodiversitat.

Font: La Vanguardia (lavanguardia.es) i Muybuenasnuevas (blogspot.com)

Per celebrar aquest dia, la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica ha publicat un llibre dedicat al tema d’aquest any: la biodiversitat forestal. La publicació fa una valoració de la biodiversitat actual dels boscos, i també estableix les amenaces d’aquests ecosistemes, i el futur que els hi espera.

Alguns fets interessants i que cal recordar és que:

- Els boscos cobreixen prop del 31 % de superfície a la Terra, al voltant de 4 milions d’hectàrees, i contenen més de 2/3 de les espècies terrestres del món. La conca amazònica és la llar de aproximadament 25 per cent de totes les espècies terrestres.

- El 53 % dels boscos del món es troben a només cinc països: Brasil, Xina, Canadà, la Federació de Rússia i els Estats Units d’Amèrica.

- El 80 % de les persones en els països en desenvolupament depenen de les medicines tradicionals, la meitat de les quals procedeixen de plantes que es troben principalment en els boscos tropicals.

- La diversitat biològica forestal és la base per més de 5.000 productes comercials.

- Les 3/4 parts de l’aigua dolça accessible del món prové de les conques forestals.

- La diversitat biològica forestal s’està perdent a un ritme alarmant: fins a 100 espècies animals i vegetals es perden cada dia en els boscos tropicals.

- El 36 % de la superfície forestal total està coberta per boscos primaris, es a dir, que comprenen boscos d’espècies natives, on els processos ecològics no han estat significativament alterats per l’activitat humana. Els boscos primaris s’han
reduït en més de 40 milions d’hectàrees des 2000, principalment a causa de la tala i l’expansió agrícola.

- La taxa de desforestació ha disminuït una mica durant l’última dècada, però, cada any,
aproximadament 13 milions d’hectàrees de boscos del món, una àrea de la mida de Grècia, s’ha perdut o degradat. La desforestació i la degradació forestal en els boscos tropicals primaris, que són d’alt valor en diversitat biològica, continua a un ritme alarmant: uns 6 milions d’hectàrees per any.

Primer tot farem una llista de aliments i begudes que vaig menjar o beure al llarg del dia. Normalment un aliment o beguda prové d’una sola espècie, però a hi ha vegades que per elaborar un aliment fa falta més d’una espècie, per exemple per fer pa, necessitarem els cereals i el llevat, uns fongs microscòpics com Saccharomyces cerevisiae que s’encarregaran de la fermentació.

En aquesta taula he recollit tot el vaig menjar ahir, indicant l’espècie de la qual prové:

En total, me vaig menjar 38 espècies (els bacteris i fongs els he comptabilitzat com una sola espècie, però a la realitat no és així).

Lògicament, a la biodiversitat que ens menjam depèn molt del nostre règim alimentari i del lloc on vivim. Aquestes diferències les ha plasmat genialment, Peter Menzel, en el seu llibre Hungry Planet, on s’ha fotografiat el menjar de 30 famílies a 24 països.

Font | Grist

Imatge | Flickr

El 20 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l’acció internacional a favor de l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d’ells.

Entre les activitats commemoratives de l’Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l’ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos. Per tal de facilitar l’organització d’aquestes activitats, s’encoratja als governs a que estableixin comitès nacionals i centres de coordinació en els seus països respectius, i a que uneixin els seus esforços als de les organitzacions regional

Un bosc del Montseny

s i internacionals i les organitzacions de la societat civil. La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l’Any Internacional dels Boscos.

El logotip de l’Any Internacional dels Boscos, 2011 (Boscos 2011) s’ha dissenyat per a transmetre i il.lustrar el lema “Els boscos, per a les persones” i enaltir el paper fonamental que compleixen les persones en l’ordenació sostenible, la conservació i l’explotació sostenible dels boscos del nostre món. Els elements iconogràfics del dibuix representen alguns dels nombrosos valors dels boscos i la necessitat de canviar totalment de perspectiva: els boscos proporcionen habitatge a les persones i un hàbitat per a la diversitat biològica, són font d’aliments, medicaments i aigua potable i tenen una funció vital d’estabilització del clima i el medi ambient mundials. La unió de tots aquests elements reforça la idea que els boscos són vitals per la supervivència i el benestar de les persones de tot el món, que som 7.000 milions.

Extret de: Els Amics dels Arbres

Pots fer cerques entre 1400 i l’actualitat. Actualment estan disponibles diversos idiomes (anglès, francès, alemany, espanyol, rus, xinès) i de moment encara no permet fer cerques de paraules en català. Smothing és un factor de precisió que pot variar entre entre 0 i 50, i 3 és el valor per defecte. Mentre més gran sigui el factor, més “suau” és la corba de la gràfica.

Per provar el seu funcionament i respondre a la pregunta del títol, hem comparat dos termes molt de “moda” darrerament:  biodiversitat i canvi climàtic. Comparam la freqüència d’aquests dos termes (en anglès) des de 1950 fins a l’actualitat.

Observam que els llibres sobre canvi climàtic s’han anat publicant cada vegada amb més freqüència al llarg dels anys i no va ser fins a finals dels 80 quan es varen començar a publicar llibres sobre aquesta temàtica. Per altra banda observam que hi va haver un màxim de publicacions de llibres sobre biodiversitat a mitjans de la primera dècada del 2000 i actualment la publicació va disminuint.

La veritat és aquesta eina és un vici, et pots passar hores fent combinacions de paraules i veient la seva evolució al llarg del temps.

Durant aquesta dècada que finalitzem, s’han descobert nombrosos animals marins i terrestres. De tots aquests, la BBC ha seleccionat aquells més espectaculars i rars. Anem a coneixe’ls.

Entre els descobriments d’aquesta dècada podem esmentar el granrojo o big red, una espècie de medusa descoberta en el 2003 i que pot arribar als 3 metres de diàmetre.

Uns dels primers descobriments va ser una espècie de peresós, el peresós pigmeu. Descobert en el 2001 a l’illa Escudo de Veraguas en front de les costes panamenques, es considerat un dels mamífers més rars dels planeta.

El peix de cap transparent, Macropinna microstoma, es realment curiós i va ser vist per primera vegada viu al Pacífic a l’any 2004. Un peix amb ulls tubulars que realment veu a través del seu propi cap.

En el 2008 es descobrir l’insecte pal més gran conegut fins a l’actualitat, el Phobaeticus chani,que pot arribar als 56,7 cm de llargada.

Si vols conèixer els altres descobriments de la dècada ho pots fer a Earth New de la BBC.

Una de les preguntes més interessants de l’enquesta de 2010 és “Què és la biodiversitat?” Un 38 % dels ciutadans europeus coneixen el seu significat, un 28 % ha sentit parlar de biodiversitat però no sap el seu significat, i un 34 % no havia sentit parlar mai d’aquest terme. Si ens fixam en quin país té un major coneixement, veurem que Alemanya i Austria són els països que tenen un major coneixement del terme, amb 88% i un 87 % de la població respectivament. Per contra observam que a Eslovàquia,  Xipre i  Dinamarca són els països amb un menor coneixement, amb un 9% ,13% i  15% respectivament.  A Espanya estam per sobre de la mitja europea i un 70 % de la població coneix el terme o ha sentit parlar d’ell.

Museu d'Història Natural de Nova York

Si comparam aquests resultats amb els del 2007, es veu que en 12 dels 27 països europeus ha disminuït la proporció de persones que no havien sentit parlar mai de biodiversitat.

L’enquesta realitza altres preguntes però un altre de les més interessant és la què respecte a les causes de la pèrdua de la biodiversitat. Quasi la meitat dels europeus creuen que la contaminació i els desastres provocats pels humans són els responsables d’aquesta pèrdua.

Per altra banda, 8 de cada 10 europeus consideren que la pèrdua de biodiversitat és un problema, i en canvi la majoria d’europeus (quasi 8 de cada 10) no saben res de la xarxa europea d’espais naturals protegits, Natura 2000.

Font | Sostenible

Imatge | Flickr

L’Obsea és un observatori submarí construït per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el CSIC instal·lat el 2009 a uns 4 quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, en un zona protegida de la pesca i de les dures condicions marines amb esculls artificials. Es tracta del primer laboratori espanyol d’aquestes característiques i té l’objectiu d’estudiar a temps real el fons marí mediterrani des d’Internet, doncs està connectat a la costa mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions.

L'observatori submarí OBSEA vist des de les profunditats.

Aquest projecte segueix treballant per a realitzar una base de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica. Per altra banda, el laboratori també està proporcionant informació molt valuosa a la comunitat científica, doncs la investigació marina requereix de cada cop més recol·leccions de dades de tipus mediambiental, amb millors resolucions temporals i sèries més llargues. Els mètodes més tradicionals ja no són adequats en ecosistemes marins, que tenen dinàmiques molt lentes, i només l’adquisició contínua de dades durant llargs períodes de temps permet detectar canvis climàtics a la vegada que es detecten successos més singulars.

La plataforma mesura paràmetres com la qualitat de l’aigua, la quantitat de diòxid de carboni, les erupcions volcàniques i la salinitat del Mediterrani (la quantitat de sals dissoltes en l’aigua), per la qual cosa, l’Obsea pot realitzar una observació a temps real de múltiples paràmetres del medi marí. Aquesta informació servirà per avaluar els efectes del canvi climàtic, la salut del mar o preveure tsunamis, i tot en directe.

Emplaçament de l'Obsea al fons, a 20 metres de profunditat i a aproximadament 4 km de la costa.

Després de dos mesos de probes la plataforma va començar la seva autèntica investigació. Qualsevol científic pot accedir a la web d’Obsea i utilitzar les dades que es recullin, juntament amb les recollides per l’estació meteorològica, doncs el projecte l’han posat en marxa en el potencial del “free knowledge” per deixar que les dades flueixin dins de la comunitat per a que aquesta informació generi més coneixement. De moment qualsevol persona es pot registrar com a usuari i veure en directe el que passa a 20 metres de profunditat i accedir a dades de temperatura, pressió, direcció i intensitat del vent, humitat, precipitació, conductivitat, salinitat, velocitat del so a l’aigua, els sons captats per l’hidròfon, la direcció de les onades i de les corrents, etc. Tot i així, més endavant es crearà un protocol per a determinar qui pot accedir a les dades (principalment la comunitat científica).

L'Obsea a bord del buc que el va instal·lar.

En el futur el laboratori arribarà als 3.000 metres de profunditat i es connectarà amb altres plataformes similars distribuïdes pel Mediterrani, de manera que es podria construir una xarxa de centres per controlar tots els fenòmens que es produeixen en el Mediterrani. Detectar la variació del nivell del mar produït per l’escalfament global, o la detecció de riscos geològics seran els nous objectius que s’afegirien a la llista dels que actualment ja persegueix l’Obsea.

Paisatge que envolta al laboratori submarí.

Font: Obsea, La Vanguardia, Vistaalmar

Fotografies: Obsea, google maps

Durant 10 dies, entitats i institucions de tot el territori mostraran, a través de centenars d’activitats, la importància de la biodiversitat i la necessitat de conservar-la, tot donant a conèixer les iniciatives que es duen a terme en relació amb el medi ambient, la conservació del territori, el patrimoni i la cura de la terra en general. Arreu del territori català s’organitzaran centenars d’actes relacionats amb la diversitat de vida del nostre patrimoni natural com ara: sortides i itineraris guiats per descobrir el territori i les espècies que hi habiten, xerrades informatives, jornades i taules rodones, tallers pràctics, exposicions, concursos, jornades de voluntariat, entre d’altres.

Catalunya és un país ric en biodiversitat. La meitat de les espècies conegudes a la península Ibèrica i més d’una tercera part de les espècies europees de la majoria de grups zoològics es troben a Catalunya.

Tritó del Montseny, espècie d'amfibi endèmica de Catalunya que fou descoberta a finals del 2005.

Font | Sostenible

imatge | El Bloc de l’Arnau

La seva finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

Per a cada lloc Natura 2000, les autoritats nacionals presenten les seves candidatures. Dins aquesta xarxa hi ha dues grans figures de protecció els LIC (Llocs d’Importància Comunitària) i ZEPAS (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Balears té un 36,54 % del seu territori protegit baix la figura de LIC, Catalunya té un 29,7 %  del seu territori i el País Valencià, un 26.79 %. En quant a les ZEPAS, Catalunya té un 25,40 % del seu territori, les Illes Balears un 14,29 % i el País Valencià un 11, 39% .

Aquest nou visor, el·laborat per la Unió Europea, permet localitzar i obtenir unes dades bàsiques dels diferents espais de la xarxa Natura 2000 de tota Europa. A més permet superposar diversos tipus de mapes que li donen un valor afegit i un gran interès a aquesta eina.

Imatge del visor de la Xarxa Natura 2000

Font | Ministerio de Medio Ambiente i Comissió Europea