Món Verd » bolets

Pagar per anar a buscar bolets?

Jaume — Fri, 23 Sep 2011 07:56:11 +0000

Ja hem iniciat (o estem a punt d’iniciar) la temporada de bolets, i com cada any ens plantejam una pregunta: Cal pagar per anar a buscar bolets? Una pregunta complexa i polèmica però que cal abordar. Micòlegs i propietaris forestals estan d’acord en regular la recollida de bolets i cobrar una petita taxa per fer-ho. En canvi hi ha associacions de boletaires que estan en contra per diversos motius. Anem a veure els arguments a favor i en contra.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya hi ha uns 2 milions de boletaires al país, 1 milió dels quals surten assíduament al bosc durant la temporada de fongs. En la creixent popularització d’aquesta afició te molt a veure l’emissió de programes com “Caçadors de Bolets” i la publicació d’una gran diversitat de llibres divulgatius. Un altre punt important en aquest tema és que un 85 % dels boscos de Catalunya són privats i això vol dir que els bolets tenen un propietari que podria fer ús d’aquest recurs.

Els micòlegs i propietaris apunten el fet que cal una regulació i normativa que indiqui les varietats que es poden collir, la mida que han de tenir o quants quilos es poden recollir de cada espècie. Una sèrie de mesures que afavoreixin la pràctica alhora que evitin el deteriorament del paràmetres de conservació. Certes zones de Catalunya són autèntiques mines d’or micològic sotmeses a una forta pressió. En determinades zones d’Espanya com Aragó i Castella Lleó ja fa temps que s’aplica una taxa per a la recollida de bolets.

Els primers intents de regulació i cobrament ja s’han portat a terme a Catalunya. Concretament, el propietari d’un bosc ubicat a Sant Llorenç de Morunys (Solsona) és el primer de tot Catalunya en cobrar (5 euros) per cercar bolets en la seva finca. Per la seva banda, els ajuntament ja han fet intents de regular aquesta activitat. Per exemple, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d’una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l’Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L’Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l’allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven. L’ordenança ha reduït l’afluència en aquesta zona.

Els boletaires veuen elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l’activitat. Per una banda, una normativa sobre aquesta activitat evitaria els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos (residus, erosió, soroll, etc). Segons afirmen, aquesta futura normativa no tendria perquè implicar el cobrament d’una taxa. En la part negativa, aquesta regulació podria crear conflictes d’interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats.

Les enquestes sobre aquest problema ens mostren que l’opinió publica esta molt dividida. Per acabar us deixo un vídeo del 2010 del programa Els Matins de TV3 on varen abordar aquest tema.

Imatge | Flickr

Quina temporada de bolets ens espera?

Jaume — Mon, 05 Sep 2011 06:55:50 +0000

Ja ens estam acostant a la temporada de bolets 2011, i segur que molts de boletaires se demanen com serà aquesta temporada. Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) s’augura una campanya de bolets inferior a la de l’any passat. Les prediccions climàtiques a llarg termini fan preveure una tardor una mica més plujosa, principalment a les comarques del Pirineu i Prepirineu, i una mica més fresca que la mitjana dels darrers anys, i per aquesta raó, s’espera que la campanya de bolets 2011 sigui superior a la mitjana dels darrers 16 anys.

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. Segons el CTFC, ja es poden trobar bolets als Pirineus, però les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la temporada.

La producció total de bolets aquest 2011 serà, segons les previsions, de 84.000 tones

EL CTFC indica què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.

Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir al voltant dels 2- 4 kg/ha, que suposen un total de 3.600 t de rovellons a tot Catalunya.

Durant el 2011 es podrien produir al voltant dels 2- 4 kg/ha de rovellons

Lògicament aquestes dades de producció es poden veure modificades per molts de factors (pluja, vent, temperatura). La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets.

Imatges | Bolets.info

Fonts | La Malla, Nació Digital

Els nostres bolets: els fredolics

Jaume — Mon, 29 Nov 2010 07:13:00 +0000

Les pinedes són l’hàbit natural del bolet que avui tractem: els fredolics. El fredolic (Tricholoma terreum) és un bolet de l’ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d’estepa o negrito. Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós. El peu és prim i fibrós i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i fràgil, a penes fa olor.

Si el temps meteorològic acompanya, és força abundant ben entrada la tardor en una bona part de Catalunya. Aquesta espècie té una certa predilecció per les zones esclarissades i els boscos relativament joves. Tot i que no ens serà difícil collir-ne en boscos de pi blanc, és a les forests de pinasses i pi roig on creix de forma més abundant. Per tant, els hàbitats idonis per anar a caçar fredolics els trobem al centre i al sud de les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà i Ripollès, i també en una bona part de les zones forestals del Pallars Jussà, Lluçanès, Moianès i les serres tarragonines de Prades i els Ports.

És un excel·lent bolet i de gran tradició a la cuina catalana, molt utilitzat per a sopes, remenats i truites.

Un exercici interessant és veure les paraules clau que s’utilitzen a Google per arribar al nostre bloc. Revisar a les estadístiques de les paraules clau pot ser un exercici molt divertit. A vegades es fa difícil creure que certes paraules clau puguin servir per arribar a Món Verd, però l’anàlisi d’aquestes paraules “estranyes i curioses” les deixarem per un altre dia. Avui ens centrarem en quines paraules relacionades amb els bolets s’han utilitzat per arribar al nostre bloc. Per ser un poc sintètics, farem un breu resum d’aquelles paraules que s’han utilitzat amb més freqüència o són més estranyes.

- El cep, el rossinyol i el rovelló són els bolets que més interessen a la gent, ja que aquests tres han estat els que han originat més visites.

- El tema de “on cercar bolets” veim que també preocupa a la gent, encara que ha generat menys visites

- També van arribar a Món Verd, preguntant al Google quin era el “bolet més gran del món“. Bona consulta l’apuntarem per un proper article.

Per suposat no poden faltar les consultes curioses i estranyes, com per exemple:

- Anar a collir bolets amb transport públic: Veig que hi ha boletaires sostenibles, no?

- Cucs del bolets: Una altra pregunta que va al sac de futurs article.

Però la consulta més curiosa que han fet a Google i ha permès arribar a Món verd és:

Ja hi ha rovellons?

Crec que tots els boletaires els hi agradaria que Google els hi respongues aquesta pregunta, no? però encara no ha arribat a aquests nivell de sofisticació.

Imatge | Viquipèdia

Font | Temps de bolets i Viquipèdia

Els nostres bolets: els moixernons

Jaume — Wed, 17 Nov 2010 20:17:31 +0000

Els moixernons són un grup heterogeni de bolets que tenen poc a veure els uns amb els altres, però que tanmateix tenen uns determinats trets específics: són bolets de barret, làmines i cama blancs o blanquinosos, massissos, carnosos i de carn compacta, no granulosa, de làmines que baixen més o menys per la cama, i sempre d’olor forta, farinosa i agradable

El moixernó per excel·lència, el moixernó ver (Calocybe gambosa), és un bolet primaveral. Prefereix els espais oberts, els prats, primordialment els de muntanya. Als Pirineus, els moixernons més primerencs poden sortir en zones baixes, vora freixes, entre herba alta. A mesura que avança la temporada aniran pujant prat amunt.

L’activitat del miceli del moixernó marca l’herba del seu voltant. El miceli excreta uns metabòlits peculiars, les hidrofobines. Aquestes substàncies impregnen el terra i impedeixen que absorbeixi aigua. Allà on hi ha miceli actiu, les herbes s’agosten i moren, fet que aprofita el miceli per degradar les arrels i els residus vegetals. A mesura que passa el temps el miceli avança i, lentament, l’herba es recupera. Des de la distància, les moixerroneres, els llocs on es fan moixernons, es veuen com a circumferències o arcs d’herba seca, vorejats per herba més tendra.

Avui dedicarem aquest article al que anomenarem “dibuixos d’espores” o “Spore Printing“. Les diferents formes i colors d’aquest dibuixos són una important prova que serveix per identificar alguns grups de bolets. Aquests dibuixos estan fets col·locant sota l’himenòfor, el conjunt de làmines que hi ha sota el capell, un paper blanc o superfície plana de forma que pugui recollir les espores que vagin caient.

Les passes per fer un d’aquest dibuixos són molt senzilles:

1 – Seleccionar un bolet fresc.

2 – Tallar el peu del bolet just sota el capell.

3 – Situar el capell boca avall sobre un paper blanc o negre, depenent de si les espores són d’un color fosc o clar. Hauràs d’anar fent proves.

4 – Tapar amb un pot de vidre o amb un sistema semblant amb la finalitat de mantenir la humitat.

5 – Deixar que el dibuix es vagi fent. Amb unes hores pot ser suficient, encara que en ocasions s’ha de deixar tota la nit o el dia.

Aquí us deixo unes mostres d’aquests dibuixos

Font

Font | Caçadors de Bolets

Imatge | Flickr

Els nostres bolets: les múrgoles

Jaume — Sat, 06 Nov 2010 19:24:58 +0000

Avui toca una nova entrada setmanal dels nostres bolets, avui és el torn de la múrgola, denominació que s’utilitza per referir-se a diversos bolets del gènere Morchella. És un del bolets més apreciats junt a la tòfona, el siureny, el cep, el moixernó, el rovelló o la llenega. És dels més cotitzats i versàtils a la cuina, té una morfologia elegant, seductora i molt distintiva.

Formades per un tronc blanquinós que sosté un barret en forma esfèrica, arrodonida o ovoide, de 6 a 10 cm d’ample, de color palla rosat o de la mel, amb una forma característica gairebé formant un vesper. El tronc, que també està buit és blanquinós. La carn és fràgil i molt escassa i pràcticament inodora. Apareix en llocs molt diversos a la primavera, però sobretot en llocs oberts, boscos aclarits o cremats i terres remogudes, i no sol aparèixer en els mateixos indrets d’un any a l’altre. Preferentment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses. Es troba des del litoral fins als Pirineus.

És un bolet per assecar. Ho indica la natura mateixa: la tramuntanada, lluny de fer-les podrir, les petrifica a punt de rebost. Per això, han de ser seques, per culminar el cicle. I, a part de perdre la toxicitat, milloren gastronòmicament, perquè concentren totes les aromes del bosc primaveral. No costa gens regenerar les seques amb aigua, per fer-ne el que es vulgui: cremes, farcir-les, afegir-ne a l’arròs, als estofats o al platillo.

Tonx

Avui he pensat que seria un bon exercici mirar quines fotos de múrgoles trobem sota la llicència Creative Commons. Totes les fotos que he trobat sota CC corresponen als Estats Units (no son cap entès en bolets i tal vegada algunes de les espècies no són pròpies del nostre territori) , però ens serveixen igualment per apreciar la bellesa d’aquest bolet.

Font | Vilaweb

Els nostres bolets: el rossinyol

Jaume — Fri, 29 Oct 2010 05:55:21 +0000

Avui toca parlar del rossinyol (Cantharellus cibarius), un del bolets més estesos i coneguts. És un bolet que viu en tota mena de boscos i, sobretot, és inconfusible. És massís i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer és convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d’embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.

Un detall curiós dels rossinyols és que no és cuquen. Els insectes que colonitzen la majoria de bolets, els que generen els cucs dels bolets, no reconeixen el rossinyol com un bolet típic i no hi fan la posta d’ous. Un altre detall a destacar és la notable pervivència dels rossinyols al bosc.

Dins del grup dels rossinyols, també podem esmentar la llengua de bou, el pelutxo, la trompeta i el camagroc.

Els bolets no sols es busquen en els boscos, també es busquen a Internet. Si ens fixem en dues de les eines bàsiques de qualsevol cerca: el Google i la Viquipèdia, podem observar durant quina època de l’any és fa un major número de cerques sobre els bolets i quines espècies són les més buscades a internet.

La Viquipèdia té una eina que ens permet saber quantes visites reb una pàgina els diversos dies d’un mes. Per exemple podem veure que durant el mes d’octubre (encara que no l’hem acabat) el nombre de vegades que s’ha consultat el terme “rovelló” ha estat de 5.615. A partir de la segona setmana, veiem que la majoria de dies, la consulta del “rovelló” va superar les 200 visites diàries, arribant a les 396 el 17 d’octubre, en plena època boletaire.

Consultes de "rovelló" a la Viquipèdia durant l'octubre

Si comparem aquestes dades amb les d’un altre bolet menys “conegut i popular” com per exemple el “rossinyol”, veurem una clara diferència. Aquest bolet sols ha rebut durant octubre 735 consultes, bastants menys que el “rovelló”

Consultes de "rossinyol" a la Viquipèdia durant l'octubre

Aquestes dades corresponen de ple a un mes típicament boletaire, però quantes cerques es fan en un més fora d’època de bolets? Per exemple, en el mes d’abril, els resultats són molt aclaridors. El nombre de consultes son molt inferiors. En aquest mes observam que sols s’han fet 399 consultes de l’entrada “rovelló“, en comparació amb les 5.615 que es feien durant l’octubre.

Consultes de "rovelló" a la Viquipèdia durant l'abril

Si observam les cerques que es fan amb el Google, podem veure l’evolució amb el Google Trends. Per exemple, durant el 2009, veim que les cerques es concentren en tres mesos: setembre, octubre i novembre.

Cerque del terme "bolet" durant el 2009

Per tant podem concloure que les cerques de bolets a internet també són estacionals i podem parlar de una altra època boletaire, la de la xarxa.

Per fer aquest article me va ser de molta utilitat un article de BitCatalans.

Imatge | Flickr

Els nostres bolets: el cep

Jaume — Wed, 20 Oct 2010 12:06:28 +0000

Seguint amb els articles dedicats als bolets, avui el dedicarem al cep. El cep o sureny (Boletus edulis), és a la majoria de països europeus el bolet per excel·lència. Altres bolets d’aquest grup són el sureny fosc (Boletus aerus), cep d’estiu o sureny (Boletus aestivalis) o el Boletus pinophilus. Els ceps són bolets que trobarem arreu del nostre país. Hi ha espècies d’ambients frescals i ceps que ens apareixeran a ple mes de juny. Sempre, però, seran bolets massissos, densos, visibles. La forma d’aquest bolet és molt característica, semblant a la del tap de cava. Una de les principals característiques és el color entre marró i negre del capell, encara que inicialment té una coloració blanca. La carn és blanquinosa.

De tots els ceps, el més apreciat pel caçadors de bolets és el que es troba a prop de casa seva. Pels de muntanya, acostuma a ser Boletus Edulis, pels de la plana Boletus aereus. És un bolet altament apreciat, el Boletus edulis és comercialitzat fresc a la tardor, al centre i sud d’Europa, però també es comercialitza sec per tot el món.

Com ja vàrem fer amb l’article del rovelló, volem oferir-vos informació que no és limiti a dir quines són les seves característiques i les zones en els podem trobar. Hi ha moltes webs que ho saben fer millor que nosaltres . Per aquest bolet, i donat que és un del més coneguts d’Europa, aprofitarem aquest fet per veure com el veien els nostres avantpassats.

El Boletus edulis va ser descrit per primera vegada al 1782 pel botànic francès Pierre Bulliard en el seu llibre Herbier de la France.

El cep segons Bulliard

James Sowerby, en el seu llibre “Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms” publicat entre 1797 – 1809, també va incloure d’aquest conegut bolet.

El cep segons Sowerby

Un altre francès, aquest vegada el farmacèutic Guilliame Sicard va publicar a l’any 1883, el llibre ‘Histoire Naturelle des Champignons Comestibles et Vénéneux’ on ens ensenya un dibuix del cep.

El cep segons Sicard

A la publicació periòdica “La Belgique horticole, journal des jardins et des vergers“ de 1851-1885, el cep que ens mostra té aquest aspecte.

Els nostres bolets: el rovelló

Jaume — Thu, 14 Oct 2010 08:31:28 +0000

Any rere any, la passió i l’afany pels bolets torna a les nostres contrades al voltant d’aquestes dates. Aquest 2010 la temporada de bolets s’ha avançat per les pluges. Des de Món Verd, no podem oblidar aquesta dèria i per això avui iniciem un conjunt d’articles que el dedicarem al món dels bolets. Provarem de fer una cosa que no es limiti a donar informació ja clàssica, com per exemple les característiques del bolets, zones on trobar-los, etc (per altra banda ja hi ha multitud de pàgines amb aquesta informació). Curiositats, receptes, rareses, descobriments, etc. poden ajudar-nos a fer aquests articles més amens i divertits.

Començarem per un del reis del bolets, el rovelló, esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus i fa referència a dues de les seves característiques més significatives, una secreció com la llet (del llatí lactarius: que té llet) i amb color vermellós (sanguifluus: que raja sang). El seu cosí germà és el pinetell. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts als Països Catalans.

Zones de Catalunya on podem trobar rovellons. Font: Caçadors de Bolets de TV3

Les característiques dels rovellons els fan fàcils de reconèixer. Popularment es diu que els bolets creixen en una nit, però, com passa sovint, en aquest cas el saber popular s’allunya força de la realitat. Són un bolets molt estesos per Catalunya i els podem trobar a moltes zones.

Però deixant de banda aquest informació més formal, podem fer un exercici molt il·il·lustratiu, què és fer una cerca d’imatges dels rovellons al Google. A veure què trobam:

En primer lloc trobam desenes d’imatges dels diversos tipus de rovellons i ….

i les proves de les gestes del boletaires.

Rovelló també és un personatge d’una novel·la de Josep Vallverdú de l’any 1969 i que recentment ha estat adaptada com a sèrie de dibuixos animats a la Televisió de Catalunya.

També veig que a l’URSS es va servir per il·lustar un segell.

Per acabar, aquesta cerca et permet saber que Rovello, sense accent, és el cognom d’un jove actor, Jack Rovello.

Fins la setmana que ve, quan tractarem un altre del nostres bolets: el cep.

Com fer créixer més bolets al bosc

Jaume — Fri, 06 Nov 2009 18:58:52 +0000

El programa Medi Ambient de TV3 és un bon exponent de programes sobre medi ambient, concís, interessant i fàcil d’entendre. Fa uns dies varen fer un programa dedicat a un projecte que duen a terme uns investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya on estudien com es pot gestionar el bosc per augmentar la producció de bolets. (Un somni de qualsevol boletaire, jeje)

Més bolets

Jordi — Wed, 02 Sep 2009 10:16:18 +0000

Ja fa unes setmanes vam parlar aquí de fongs. Per mi, els més desconcertants i curiosos són els mixomicets (slime molds en anglès), un grup ple de sorpreses i la classificació filogenètica del quals canvia cada no gaires anys. Ves, que no saben on col·locar-los. Aquí teniu una galeria excel·lent d’aquest fongs que va aparèixer a la pàgina d’English Russia:

No cal tenir cap coneixement de micologia ni de botànica per veure que són especials, semblen d’un altre món. Estèticament són ben estranys i han provocat algun estat de paranoia general. És així que en una nit extremadament humida en un poble dels Estats Units d’Amèrica, als anys 50 i en plena bogeria de la guerra freda i invasions extraterrestres, un d’aquests mixomicets es va reproduir de manera exagerada i va cobrir tot el poble amb una mena de moc de coloraines. El fet va inspirar fins i tot una pel·lícula de serie B, The Blob, que és com molts cops es coneixen aquests fongs.

Un altre dia parlarem d’un d’aquests fongs, el Dictyostelium, que ell tot sol mereix un apunt.

Fonts: English Russia, Llàgrimes en la pluja