Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.
El proper 27 de març, entre les 20:30 i les 21:30, és cel·lebrarà l’Hora del Planeta que ha organitzat WWF. Segons l’organització ecologista és “un intent per demostrar que, actuant junts, tots som part de la solució al canvi climàtic, malgrat el insuficient acord de Copenhaguen“. Tal com es llegeix a les darreres notícies, 21 països i 3.400 ciutats s’han apuntat a l’Hora del Planeta , així com diversos municipis de l’Estat i edificis emblemàtics.
Però com tot, hi ha veus a favor i en contra d’aquesta acció. Us recomano llegir “The Real Meaning of Earth Hour” de Keith Lockitch. L’article està en angles però he extret un del seus paràgrafs: “Què tal el Mes del Planeta? Passar 30 dies sense recórrer a cap forma d’energia fòssil? Prova a passar un mes tremolant en la foscor, sense calefacció, sense electricitat, sense refrigeració, sense plantes d’energia o generadors, sense cap dels beneficis que l’energia industrial fa possible”
Mentre estic escrivint aquest apunt s’està produint una de les nevades més importants dels darrers anys a Catalunya. Al barri on visc, el Poble Sec, està nevant com mai havia vist abans (s’ha de dir que la meva experiència en el tema de veure nevar és molt reduïda). La major part de localitats de Catalunya estan en la mateixa situació tal com es pot veure en aquestes fotos. L’excepcionalitat de la nevada ha provocat greus problemes en el tràfic, talls de llum, suspensió de les classes a les escoles, etc.
Lamento mucho decir, cobardemente no queremos tocar las causas de la destrucción del medio ambiente en el planeta tierra (…). Nuestra obligación es identificar las causas del cambio climático. Y quiero con responsabilidad ante mi pueblo y ante el pueblo del mundo: las causas vienen del Capitalismo.
Després del fracàs de la Cimera de Copenhague, on els països participants no van aconseguir cap acord per a contrarestar el canvi climàtic, el president de Bolívia va anunciar una cimera alternativa.
Enllaç:http://www.youtube.com/watch?v=Rww7BPLDSOk
Aquesta Cimera Alternativa dels Moviments Socials serà l’Abril del 2010 i tindrà com a data principal el dia 22 d’Abril, Dia Internacional de la Terra.
Luego del fracaso de la Cumbre de Copenhague, donde los países participantes no consiguieron un acuerdo para contrarestar el cambio climático, el presidente de Bolivia anuncio una cumbre alternativa.
La Cimera de Copenhaguen està reunida des del dia 7 de desembre amb l’objectiu d’establir acords que redueixin les emissions de CO2 en al menys un 50 % en el 2050. Quan falten pocs dies per la cloenda de la cimera de Copenhaguen, sembla que aquesta trobada internacional no serà recordada pels acords als quals es va arribar sinó per la manca de consensos i la greu desorganització.
Hi ha diversos motius per no tenir massa esperança en aquest cimera i seguir esperant un acord en un futur (si encara no és massa tard):
El dia 24 d’octubre vaig poder assistir a la jornada “Per un bon clima, els reptes de la convenció”, que van organitzar l’Observatori Climàtic, 350.org conjuntament amb l’Institut de Sostenibilitat de l’UPC. Els temes de debat se centraren en les aportacions que pot fer la societat de futur i la tecnologia de cara a un problema essencial que aviat serà debatut al procés de Copenhaguen.
Potser de tot el que es va parlar aquell dia, allò que, sota la meva modesta opinió va tenir més interès de cara a una possible aplicació pràctica directa i immediata, és tota la nova tecnologia que s’està desenvolupant de cara a la millora dels cotxes i motocicletes alimentats amb energies alternatives. L’alternativa al petroli en forma de vehicles electro-solars dóna lloc a aparells silenciosos i molt menys contaminants. El preu d’aquestes màquines, lleugerament més elevats que el dels cotxes tradicionals, es veu compensat amb l’estalvi que es garanteix amb l’alimentació elèctrica o mitjançant energia solar. I cada cop més les ciutats modernes hauran de procurar més punts de càrrega d’aquestes bateries per tal de facilitar la rendibilitat d’aquest transport.
Un vehicle solar és un automòbil propulsat per un motor elèctric alimentat per energia solar obtinguda a través de panells solars situats a la superfície del vehicle. Un vehicle purament elèctric necessita ésser recarregat en punts de subministrament de càrrega elèctrica.
Penso que aquests són els elements que permeten veure la part pràctica dels esforços de certs sectors industrials en adaptar-se a un futur que ha de ser sostenible o bé, no serà. I després bé l’aprenentatge per part dels usuaris i el bon ús del sentit comú per llençar-se a viure d’una manera molt més raonable.
El Blog Action Day (15 d’octubre) és un esdeveniment anual que uneix els bloggers del món perquè parlin sobre el mateix problema el mateix dia en els seus blocs amb l’objectiu de provocar discussió sobre un tema d’importància global.
Sota el lema “One day. One issue. Thousands of voices” (Un dia, Un tema. Milers de veus) Blog Action Day ha decidit centrar el tema d’enguany al canvi climàtic. A les 10 del matí ja hi havia 8.155 bloc inscrits de 145 països. El dia 16 s’havien inscrit 13.224 blocs.
El fet que el Blog Action Day es celebri 3 setmanes abans de la cimera de Copenhaguen també ha afavorit la elecció del tema, ja que serà una bona manera de que la blogesfera de tot el món pugui expressar les seves opinions davant la crisi climàtica.
Món Verd ja s’ha inscrit i animem a qualsevol persona que tengui un bloc a inscriure’s en aquest esdeveniment.
El proper mes de desembre es cel·lebra a Copenhaguen la Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un bon moment per conèixer una mica la història d’aquest problema.
350 és un nombre de gran importància a la natura i al món en general. 350 ppm (parts per milió) correspon a la concentració límit de CO2 que hauria de contenir l’atmosfera. Durant tota la història de la humanitat fins fa uns 300 anys, atmosfera sempre va contenir 275 ppm de diòxid de carboni. Aquesta quantitat és útil, ja que sense CO2 ni altres gasos d’efecte hivernacle que atrapen la calor a la atmosfera, el nostre planeta seria un lloc massa fred per a la vida a la Terra. Actualment la concentració atmosfèrica de CO2 és de 390 ppm provocant.
Aquest nombre ha servit per donar nom a una companya. 350 és una campanya internacional dedicada a lluitar contra el canvi climàtic. El seu web és molt complet. Tens informació científica sobre el canvi climàtic, un mapa mundial amb totes les accions que es duen a terme dins aquesta campanya, recursos per organitzar-les. Tenen un facebook, un Flickr, a més d’altra informació interessant. Pel dia 24 d’octubre organitzen una acció mundial per cridar l’atenció sobre el canvi climàtic.