La informació que s’obtingui d’aquest estudi permetrà disposar d’un coneixement molt més acurat sobre la quantitat de residus domèstics que es produeixen a Catalunya. Un cop estudiada, permetrà aplicar estratègies i millores a la gestió general d’aquests residus d’una manera molt més precisa.

Com participar-hi?

Qualsevol llar interessada a participar podrà trobar més informació al web específic del projecte, pesalabrossa.cat, i podrà participar en l’estudi sempre que compleixi els criteris de representativitat establerts. El termini d’inscripció de famílies estarà disponible fins al 20 d’abril.

Font | Sostenible

Astor en vol

La informació pot aparèixer desagregada per data, per lloc i per la raresa de l’espècie observada, la qual cosa facilita molt la possibilitat de fer cerques.  Per exemple, pots conèixer fàcilment quines espècies més comuns veuràs al Barcelonès, o a qualsevol altra comarca catalana. Si t’agraden les rareses ornitològiques, pots seleccionar les espècies rares vistes recentment a Catalunya o per exemple la categoria d’espècies escapades, animals que han fugit de la gàbia i prosperen en llibertat.

Un web molt útil per saber quins aucells ens trobarem a qualsevol comarca de Catalunya i en qualsevol època

Font |  Recerca en Acció

Aquest informe sobre l’us de la bicicleta a Catalunya ens dóna dades interessants com per exemple que Catalunya ja ha arribat als 450 mil usuaris de bicicletes, tant públiques com privades, que fan un ús diari diari d’elles. Per altra banda, cada cop hi ha més persones que relacionen la bicicleta amb la mobilitat, i no sols com un medi per fer esport o d’oci.

Els ciutadans i ciutadanes cada cop estam més familiaritzats amb la presencia de bicicletes en els espais públics. La majoria pensa que l’Administració ha de fomentar l’ús de la bicicleta, però s’entreveu que sense una correcta planificació i implementació d’aquest mitjà (que no el confronti amb els vianants, especialment en zones urbanes), pot incrementar-ne el rebuig i les veus més crítiques.

Si estau interessats en altres dades sobre l’ús de la bicicleta, els seus usuaris i els problemes associats en aquest medi de transport a Catalunya llegiu amb deteniment el Baròmetre de la Bicicleta 2011.

L’objectiu de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és establir un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc.

Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.

L’inventari es desenvolupa en tres etapes al llarg del període 2008-2010: cerca, reconeixement i catalogació. L’inventari també està obert a la participació pública, el qual pot fer propostes de boscos singulars.

Propostes de boscos singulars per comàrques

Alguns boscos singulars que s’ha catalogat han estat: la pineda de pi negre del Pallars Sobirà,  la roureda de roure pènol de la Garrotxa,  la Pineda de pi blanc del Tarragonès o  la fageda d’Osona.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya  hi ha uns 2 milions de boletaires al país, 1 milió dels quals surten assíduament al bosc durant la temporada de fongs. En la creixent popularització d’aquesta afició te molt a veure l’emissió de programes com “Caçadors de Bolets” i la publicació d’una gran diversitat de llibres divulgatius. Un altre punt important en aquest tema és que un 85 % dels boscos de Catalunya són privats i això vol dir que els bolets tenen un propietari que podria fer ús d’aquest recurs.

Els micòlegs i propietaris apunten el fet que cal una regulació i normativa que indiqui les varietats que es poden collir, la mida que han de tenir o quants quilos es poden recollir de cada espècie. Una sèrie de mesures que afavoreixin la pràctica alhora que evitin el deteriorament del paràmetres de conservació. Certes zones de Catalunya són autèntiques mines d’or micològic sotmeses a una forta pressió. En determinades zones d’Espanya com Aragó i Castella Lleó ja fa temps que s’aplica una taxa per a la recollida de bolets.

Els primers intents de regulació i cobrament ja s’han portat a terme a Catalunya. Concretament, el propietari d’un bosc ubicat a Sant Llorenç de Morunys (Solsona) és el primer de tot Catalunya en cobrar (5 euros) per cercar bolets en la seva finca. Per la seva banda, els ajuntament ja han fet intents de regular aquesta activitat. Per exemple, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d’una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l’Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L’Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l’allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven. L’ordenança ha reduït l’afluència en aquesta zona.

Els boletaires veuen elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l’activitat. Per una banda, una normativa sobre aquesta activitat evitaria els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos (residus, erosió, soroll, etc). Segons afirmen, aquesta futura normativa no tendria perquè implicar el cobrament d’una taxa. En la part negativa, aquesta regulació podria crear conflictes d’interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats.

Les enquestes sobre aquest problema ens mostren que l’opinió publica esta molt dividida. Per acabar us deixo un vídeo del 2010 del programa Els Matins de TV3 on varen abordar aquest tema.

Imatge | Flickr

La nova aplicació pretén explicar les múltiples funcions dels nostres boscos i fa un recorregut pels principals tipus de boscos que trobem a Catalunya, segons la seva altitud mitjana i segons la seva freqüència a la part solana o a la part obaga. Per cada tipus de bosc hi ha un escenari on es relaciona la informació sobre la seva gestió, els seus atributs, les seves principals amenaces o les oportunitats que ofereixen.

En la versió Flash, cada un dels paisatges forestals té informació sobre diversos aspectes dels boscos, ja sigui en forma de fitxes o vídeos. En la versió accessible, els continguts estan agrupats en tres blocs: funció social, funció mediambiental i funció econòmica.

Font | Multimèdia dels boscos de Catalunya

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. Segons el CTFC, ja es poden trobar bolets als Pirineus, però les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la temporada.

La producció total de bolets aquest 2011 serà, segons les previsions, de 84.000 tones

EL CTFC indica què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.

Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir al voltant dels 2- 4 kg/ha, que suposen un total de 3.600 t de rovellons a tot Catalunya.

Durant el 2011 es podrien produir al voltant dels 2- 4 kg/ha de rovellons

Lògicament aquestes dades de producció es poden veure modificades per molts de factors (pluja, vent, temperatura). La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets.

Imatges | Bolets.info

Fonts | La Malla, Nació Digital

A cada pòster, hi ha una imatge principal amb les espècies de flora i fauna característiques de l’ecosistema en concret, amb informació sobre el nom de les espècies destacades, el grau d’abundància i si es tracta d’una espècie autòctona o introduïda.

Actualment es pot trobar en versió digital un pòster sobre els macroinvertebrats aquàtics i està previst un pòster específic per les següents zones: riu de Sant Nicolau, estany d’Ivars, l’Encanyissada, torrent del cap de Creus, riu Llobregat, riu Ter, riu Tordera, riu Francolí. En aquest moments l’únic pòster disponible és el de l’Estany de Banyoles.

Per començar teniu un vídeo del magnífic programa “Quequicom” que ens explica de forma didàctica el què són els terratrèmols i com han afectat a Catalunya. També cal esmentar l’explicació del Institut Geològic de Catalunya concretament sobre el terratrèmol de japó.

Actualització 17 de març: Joan M. Vilaplana, geòleg: “A Catalunya és molt improbable un terratrèmol de més de 6 graus i mig”

El terratrèmol de Japó també va provocar un tsunami devastador. De forma molt simplificada és una enorme onada provocada per una sacsejada que té lloc en un punt oceànic. Si voleu una explicació millor podeu consultar l’explicació que va fer Toni Nadal, un dels meteoròlegs de TV3.

Com podeu observar en el mapa següent, Catalunya no es troba a una zona alta sismicitat. Però dins aquest baix nivell sísmic, hem de fer especial menció dels Pirineus, com una de les zones sísmiques més actives de la Península, junt amb la Serralada Bètica, on s’han produït alguns dels terratrèmols més importants d’Espanya com el d’Arena de Rey (Granada) de 1884 o el de Torrevieja (Alacant) al 1829.

Sismicitat a la Mediterrània (1960-1990). La grandària dels cercles indica la intensitat del terratrèmol

Dins el terratrèmols més importants de la Península, hem de fer menció especial del de 1428, el terratrèmol més important de la història de Catalunya. Aquest moviment de terra es va produir el 2 de febrer de l’any 1428 (i per això se’l conegué popularment com el terratrèmol de la candelera). Aquell dia un terratrèmol de 6.5 graus a l’escala de Richter i amb l’epicentre prop de la població de Camprodon va sacsejar tot el país provocant greus desperfectes. Les destrosses més significatives d’aquells dies es poden quantificar en prop de dos milers de persones mortes o desaparegudes, importants destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures, danys en moltes cases particulars i la pràctica desaparició total i absoluta dels nuclis urbans de Queralbs i Tortellà. Fins i tot es va notar a nuclis urbans tans distants com  Girona o Barcelona. Si voleu comparar altres terratrèmols amb el de Catalunya, podeu consultar aquest llista del moviments de terra en el món des de 1900.

A l’hipotètic cas d’un terratrèmol a casa nostra, Protecció Civil ens dona una sèrie de consells sobre com actuar. Fins i tot, la Generalitat de Catalunya, disposa d’un Pla de Especial d’Emergències Sismiques (SISMICAT).

Intensitats màximes percebudes a Catalunya al segle XX

Per acabar dues recomanacions importants per saber més sobre el tema. Una és el web del Institut Geològic de Catalunya, especialment la seva secció de Sísmologia i l’altre, una recomanació d’Espai Internet sobre els terratrèmols.

Imatges | Mapas Sísmicos i Institut Geològic de Catalunya

En aquest article es comparen les propostes electorals dels sis partits (CiU, PSC, PP, ERC, ICV-EUiA i C’s) amb representació parlamentària en el període 2006-2010, en quatre grans àmbits ambientals: medi natural i biodiversitat; energia i canvi climàtic; aigua, i residus.

En pocs anys, alguns temes relacionats amb la natura s’han introduït en l’agenda de tots els partits polítics. És el cas de l’aprofitament de la biomassa dels boscos per obtenir energia i reduir el risc d’incendis, que surt recollit en tots els programes electorals. Passa el mateix amb la custòdia del territori: la majoria de partits (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) proposen impulsar-la. Pel que fa a la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, tres partits (CiU, PSC i ICV-EUiA) asseguren que l’aprovaran.

Com a particularitats, el programa de CiU aposta per renegociar amb la Unió Europea els sectors afectats per la Xarxa Natura 2000 (sobretot, les Zones d’Especial Protecció per a les Aus, ZEPA), que tanta polèmica han portat els darrers anys a les terres de Ponent arran de la construcció del canal Segarra-Garrigues.

El PSC proposa la creació dels MEP (Municipis dins d’Espais Protegits), que rebran ajuts per a millores urbanístiques i per a l’adaptació d’infraestructures a l’entorn. En una línia semblant, ERC impulsarà un fons de gestió dels espais lliures -definits als plans territorials- per tal de promoure actuacions de recuperació de la qualitat del medi i de millora de la seva gestió.

ICV-EUiA aposta per crear l’Agència de la Natura de Catalunya, per optimitzar la tasca de l’actual Direcció General de Medi Natural i dotar l’Administració de més capacitat de gestió dels espais naturals. Relacionat amb això, vol crear sis nous parcs naturals (Muntanyes de Prades, Montsec, Capçaleres del Ter i el Freser, l’Albera i l’Estany de Banyoles) i ampliar-ne tres (Delta de l’Ebre, Montserrat, i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). CiU, per la seva banda, també aposta per crear el Parc natural de la Muntanya de Prades i, juntament amb C’s, proposen ampliar altres parcs, sense concretar quins.

El PP vol incentivar el desenvolupament d’activitats que contribueixin a augmentar els nivells de biodiversitat, mitjançant incentius i reduccions d’impostos a les empreses que inverteixin en sectors sostenibles o en la recuperació de “capital ecològic perdut”, com la reforestació de boscos cremats o la descontaminació del litoral marí.

Respecte a les comparacions dels altres blocs (energia, aigua, i residus) podeu llegir-los a Sostenible.

Font | Sostenible

Imatge | Flickr