L’objectiu de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és establir un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc.

Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.

L’inventari es desenvolupa en tres etapes al llarg del període 2008-2010: cerca, reconeixement i catalogació. L’inventari també està obert a la participació pública, el qual pot fer propostes de boscos singulars.

Propostes de boscos singulars per comàrques

Alguns boscos singulars que s’ha catalogat han estat: la pineda de pi negre del Pallars Sobirà,  la roureda de roure pènol de la Garrotxa,  la Pineda de pi blanc del Tarragonès o  la fageda d’Osona.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya  hi ha uns 2 milions de boletaires al país, 1 milió dels quals surten assíduament al bosc durant la temporada de fongs. En la creixent popularització d’aquesta afició te molt a veure l’emissió de programes com “Caçadors de Bolets” i la publicació d’una gran diversitat de llibres divulgatius. Un altre punt important en aquest tema és que un 85 % dels boscos de Catalunya són privats i això vol dir que els bolets tenen un propietari que podria fer ús d’aquest recurs.

Els micòlegs i propietaris apunten el fet que cal una regulació i normativa que indiqui les varietats que es poden collir, la mida que han de tenir o quants quilos es poden recollir de cada espècie. Una sèrie de mesures que afavoreixin la pràctica alhora que evitin el deteriorament del paràmetres de conservació. Certes zones de Catalunya són autèntiques mines d’or micològic sotmeses a una forta pressió. En determinades zones d’Espanya com Aragó i Castella Lleó ja fa temps que s’aplica una taxa per a la recollida de bolets.

Els primers intents de regulació i cobrament ja s’han portat a terme a Catalunya. Concretament, el propietari d’un bosc ubicat a Sant Llorenç de Morunys (Solsona) és el primer de tot Catalunya en cobrar (5 euros) per cercar bolets en la seva finca. Per la seva banda, els ajuntament ja han fet intents de regular aquesta activitat. Per exemple, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d’una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l’Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L’Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l’allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven. L’ordenança ha reduït l’afluència en aquesta zona.

Els boletaires veuen elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l’activitat. Per una banda, una normativa sobre aquesta activitat evitaria els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos (residus, erosió, soroll, etc). Segons afirmen, aquesta futura normativa no tendria perquè implicar el cobrament d’una taxa. En la part negativa, aquesta regulació podria crear conflictes d’interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats.

Les enquestes sobre aquest problema ens mostren que l’opinió publica esta molt dividida. Per acabar us deixo un vídeo del 2010 del programa Els Matins de TV3 on varen abordar aquest tema.

Imatge | Flickr

La nova aplicació pretén explicar les múltiples funcions dels nostres boscos i fa un recorregut pels principals tipus de boscos que trobem a Catalunya, segons la seva altitud mitjana i segons la seva freqüència a la part solana o a la part obaga. Per cada tipus de bosc hi ha un escenari on es relaciona la informació sobre la seva gestió, els seus atributs, les seves principals amenaces o les oportunitats que ofereixen.

En la versió Flash, cada un dels paisatges forestals té informació sobre diversos aspectes dels boscos, ja sigui en forma de fitxes o vídeos. En la versió accessible, els continguts estan agrupats en tres blocs: funció social, funció mediambiental i funció econòmica.

Font | Multimèdia dels boscos de Catalunya

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. Segons el CTFC, ja es poden trobar bolets als Pirineus, però les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la temporada.

La producció total de bolets aquest 2011 serà, segons les previsions, de 84.000 tones

EL CTFC indica què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.

Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir al voltant dels 2- 4 kg/ha, que suposen un total de 3.600 t de rovellons a tot Catalunya.

Durant el 2011 es podrien produir al voltant dels 2- 4 kg/ha de rovellons

Lògicament aquestes dades de producció es poden veure modificades per molts de factors (pluja, vent, temperatura). La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets.

Imatges | Bolets.info

Fonts | La Malla, Nació Digital

A cada pòster, hi ha una imatge principal amb les espècies de flora i fauna característiques de l’ecosistema en concret, amb informació sobre el nom de les espècies destacades, el grau d’abundància i si es tracta d’una espècie autòctona o introduïda.

Actualment es pot trobar en versió digital un pòster sobre els macroinvertebrats aquàtics i està previst un pòster específic per les següents zones: riu de Sant Nicolau, estany d’Ivars, l’Encanyissada, torrent del cap de Creus, riu Llobregat, riu Ter, riu Tordera, riu Francolí. En aquest moments l’únic pòster disponible és el de l’Estany de Banyoles.

Per començar teniu un vídeo del magnífic programa “Quequicom” que ens explica de forma didàctica el què són els terratrèmols i com han afectat a Catalunya. També cal esmentar l’explicació del Institut Geològic de Catalunya concretament sobre el terratrèmol de japó.

Actualització 17 de març: Joan M. Vilaplana, geòleg: “A Catalunya és molt improbable un terratrèmol de més de 6 graus i mig”

El terratrèmol de Japó també va provocar un tsunami devastador. De forma molt simplificada és una enorme onada provocada per una sacsejada que té lloc en un punt oceànic. Si voleu una explicació millor podeu consultar l’explicació que va fer Toni Nadal, un dels meteoròlegs de TV3.

Com podeu observar en el mapa següent, Catalunya no es troba a una zona alta sismicitat. Però dins aquest baix nivell sísmic, hem de fer especial menció dels Pirineus, com una de les zones sísmiques més actives de la Península, junt amb la Serralada Bètica, on s’han produït alguns dels terratrèmols més importants d’Espanya com el d’Arena de Rey (Granada) de 1884 o el de Torrevieja (Alacant) al 1829.

Sismicitat a la Mediterrània (1960-1990). La grandària dels cercles indica la intensitat del terratrèmol

Dins el terratrèmols més importants de la Península, hem de fer menció especial del de 1428, el terratrèmol més important de la història de Catalunya. Aquest moviment de terra es va produir el 2 de febrer de l’any 1428 (i per això se’l conegué popularment com el terratrèmol de la candelera). Aquell dia un terratrèmol de 6.5 graus a l’escala de Richter i amb l’epicentre prop de la població de Camprodon va sacsejar tot el país provocant greus desperfectes. Les destrosses més significatives d’aquells dies es poden quantificar en prop de dos milers de persones mortes o desaparegudes, importants destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures, danys en moltes cases particulars i la pràctica desaparició total i absoluta dels nuclis urbans de Queralbs i Tortellà. Fins i tot es va notar a nuclis urbans tans distants com  Girona o Barcelona. Si voleu comparar altres terratrèmols amb el de Catalunya, podeu consultar aquest llista del moviments de terra en el món des de 1900.

A l’hipotètic cas d’un terratrèmol a casa nostra, Protecció Civil ens dona una sèrie de consells sobre com actuar. Fins i tot, la Generalitat de Catalunya, disposa d’un Pla de Especial d’Emergències Sismiques (SISMICAT).

Intensitats màximes percebudes a Catalunya al segle XX

Per acabar dues recomanacions importants per saber més sobre el tema. Una és el web del Institut Geològic de Catalunya, especialment la seva secció de Sísmologia i l’altre, una recomanació d’Espai Internet sobre els terratrèmols.

Imatges | Mapas Sísmicos i Institut Geològic de Catalunya

En aquest article es comparen les propostes electorals dels sis partits (CiU, PSC, PP, ERC, ICV-EUiA i C’s) amb representació parlamentària en el període 2006-2010, en quatre grans àmbits ambientals: medi natural i biodiversitat; energia i canvi climàtic; aigua, i residus.

En pocs anys, alguns temes relacionats amb la natura s’han introduït en l’agenda de tots els partits polítics. És el cas de l’aprofitament de la biomassa dels boscos per obtenir energia i reduir el risc d’incendis, que surt recollit en tots els programes electorals. Passa el mateix amb la custòdia del territori: la majoria de partits (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) proposen impulsar-la. Pel que fa a la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, tres partits (CiU, PSC i ICV-EUiA) asseguren que l’aprovaran.

Com a particularitats, el programa de CiU aposta per renegociar amb la Unió Europea els sectors afectats per la Xarxa Natura 2000 (sobretot, les Zones d’Especial Protecció per a les Aus, ZEPA), que tanta polèmica han portat els darrers anys a les terres de Ponent arran de la construcció del canal Segarra-Garrigues.

El PSC proposa la creació dels MEP (Municipis dins d’Espais Protegits), que rebran ajuts per a millores urbanístiques i per a l’adaptació d’infraestructures a l’entorn. En una línia semblant, ERC impulsarà un fons de gestió dels espais lliures -definits als plans territorials- per tal de promoure actuacions de recuperació de la qualitat del medi i de millora de la seva gestió.

ICV-EUiA aposta per crear l’Agència de la Natura de Catalunya, per optimitzar la tasca de l’actual Direcció General de Medi Natural i dotar l’Administració de més capacitat de gestió dels espais naturals. Relacionat amb això, vol crear sis nous parcs naturals (Muntanyes de Prades, Montsec, Capçaleres del Ter i el Freser, l’Albera i l’Estany de Banyoles) i ampliar-ne tres (Delta de l’Ebre, Montserrat, i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). CiU, per la seva banda, també aposta per crear el Parc natural de la Muntanya de Prades i, juntament amb C’s, proposen ampliar altres parcs, sense concretar quins.

El PP vol incentivar el desenvolupament d’activitats que contribueixin a augmentar els nivells de biodiversitat, mitjançant incentius i reduccions d’impostos a les empreses que inverteixin en sectors sostenibles o en la recuperació de “capital ecològic perdut”, com la reforestació de boscos cremats o la descontaminació del litoral marí.

Respecte a les comparacions dels altres blocs (energia, aigua, i residus) podeu llegir-los a Sostenible.

Font | Sostenible

Imatge | Flickr

Formades per un tronc blanquinós que sosté un barret en forma esfèrica, arrodonida o ovoide, de 6 a 10 cm d’ample, de color palla rosat o de la mel, amb una forma característica gairebé formant un vesper. El tronc, que també està buit és blanquinós. La carn és fràgil i molt escassa i pràcticament inodora.  Apareix en llocs molt diversos a la primavera, però sobretot en llocs oberts, boscos aclarits o cremats i terres remogudes, i no sol aparèixer en els mateixos indrets d’un any a l’altre. Preferentment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses. Es troba des del litoral fins als Pirineus.

És un bolet per assecar. Ho indica la natura mateixa: la tramuntanada, lluny de fer-les podrir, les petrifica a punt de rebost. Per això, han de ser seques, per culminar el cicle. I, a part de perdre la toxicitat, milloren gastronòmicament, perquè concentren totes les aromes del bosc primaveral. No costa gens regenerar les seques amb aigua, per fer-ne el que es vulgui: cremes, farcir-les, afegir-ne a l’arròs, als estofats o al platillo.

Tonx

Avui he pensat que seria un bon exercici mirar quines fotos de múrgoles trobem sota la llicència Creative Commons. Totes les fotos que he trobat sota CC corresponen als Estats Units (no son cap entès en bolets i tal vegada algunes de les espècies no són pròpies del nostre territori) , però ens serveixen igualment per apreciar la bellesa d’aquest bolet.

Odalaigh

Myriorama

Michael Hodge

Jim Ehle

MNgilen

Debdep

Font | Vilaweb

Un detall curiós dels rossinyols és que no és cuquen. Els insectes que colonitzen la majoria de bolets, els que generen els cucs dels bolets, no reconeixen el rossinyol com un bolet típic i no hi fan la posta d’ous. Un altre detall a destacar és la notable pervivència dels rossinyols al bosc.

Dins del grup dels rossinyols, també podem esmentar la llengua de bou, el pelutxo, la trompeta i el camagroc.

Els bolets no sols es busquen en els boscos, també es busquen a Internet. Si ens fixem en dues de les eines bàsiques de qualsevol cerca:  el Google i la Viquipèdia, podem observar durant quina època de l’any és fa un major número de cerques sobre els bolets i quines espècies són les més buscades a internet.

La Viquipèdia té una eina que ens permet saber quantes visites reb una pàgina els diversos dies d’un mes. Per exemple podem veure que durant el mes d’octubre (encara que no l’hem acabat) el nombre de vegades que s’ha consultat el terme “rovelló” ha estat de 5.615. A partir de la segona setmana, veiem que la majoria de dies, la consulta del “rovelló” va superar les 200 visites diàries, arribant a les 396 el 17 d’octubre, en plena època boletaire.

Consultes de "rovelló" a la Viquipèdia durant l'octubre

Si comparem aquestes dades amb les d’un altre bolet menys “conegut i popular” com per exemple el “rossinyol”, veurem una clara diferència. Aquest bolet sols ha rebut durant octubre 735 consultes, bastants menys que el “rovelló”

Consultes de "rossinyol" a la Viquipèdia durant l'octubre

Aquestes dades corresponen de ple a un mes típicament boletaire, però quantes cerques es fan en un més fora d’època de bolets?  Per exemple, en el mes d’abril, els resultats són molt aclaridors. El nombre de consultes son molt inferiors.  En aquest mes observam que sols s’han fet 399 consultes de l’entrada “rovelló“, en comparació amb les 5.615 que es feien durant l’octubre.

Consultes de "rovelló" a la Viquipèdia durant l'abril

Si observam les cerques que es fan amb el Google, podem veure l’evolució amb el Google Trends. Per exemple, durant el 2009, veim que les cerques es concentren en tres mesos: setembre, octubre i novembre.

Cerque del terme "bolet" durant el 2009

Per tant podem concloure que les cerques de bolets a internet també són estacionals i podem parlar de una altra època boletaire, la de la xarxa.

Per fer aquest article me va ser de molta utilitat un article de BitCatalans.

Imatge | Flickr

OCEAN 2012 és una coalició d’organitzacions europees que lluiten per aconseguir que la reforma de la política europea sobre pesca que s’ha d’aprovar el 2012 acabi amb la sobrepesca i les pràctiques destructives.

A continuació podeu llegir algunes de les preguntes d’aquesta entrevista

Pregunta – Amb la pesca que es fa ara mateix, com valoraries la situació a Catalunya?

Resposta – És una situació de sobreexplotació i sobreconsum preocupant. Hi ha una manera molt fàcil de veure això: si anem amb les nostres àvies a una peixateria d’ara, per començar troben molts peixos que no coneixien, i a més en troben a faltar d’altres. Hem explotat tant els nostres recursos que hi ha espècies que han estat substituïdes per peixos d’altres part del món. La sobreexplotació del nostre sistema ens ha fet portar molt peix de fora. Hem augmentat tant el nostre consum que amb la nostra pesca no n’hi ha prou i ens cal portar peixos d’altres parts del món.

“Hem explotat tant els nostres recursos que hi ha espècies que han estat substituïdes per peixos d’altres part del món”

“Si només mengéssim el peix que es pesca a la nostra costa, cada any ens l’acabaríem a principis de maig”

Pregunta – Des del punt de vista del consumidor, què es pot fer?

Resposta – A l’hora de comprar, fixar-se en la informació que ha constar, que indica la procedència i el tipus d’extracció del peix, i que és obligatòria. Però en molts casos no es donen aquestes dades, així que el primer que cal és exigir que es compleixi el que diu lla llei, i queixar-se a través d’unions de d’usuaris de consumidors o entitats ecologistes quan això passi. Tenim dret a exigir saber el que mengem.

De tota manera, fins i tot sense aquesta informació, s’ha de triar preferiblement peix fresc, i les espècies de pesca de proximitat. Això descarta, per exemple, els peixos molt grans i sense gaire espines, perquè aquí no en tenim prou. I no podem aspirar a menjar peix cada dia. Ara com ara, si només mengéssim el peix que es pesca a la nostra costa, cada any ens l’acabaríem a principis de maig. De cada deu peixos que mengem, sis són de fora. Els hem de treure d’altres parts del món on tot sovint també s’estan sobreexplotant.

Imatge | Flickr

Font | Sostenible