24 de agost del 2010 ·
Residus i reciclatge
Si recordau l’apunt d’ahir, un equip d’investigadors del Sea Education Association ha analitzat durant 22 anys, les aigües de l’oceà Atlàntic i han observat una gran concentració de plàstics la seva part nord, degut al vòrtex del nord de l’Atlàntic.
És cert que tirar plàstics a la mar des de les embarcacions ja està prohibit des dels anys 70, però la producció i usos del plàstic a terra han augmentat molt, i per tant es pot dir que l’arribada de residus plàstics a la mar s’ha incrementat des de mitjans de 70. Un dels fets més estranys que s’han remarcat en aquesta investigació és que la quantitat de plàstics que s’han trobat al mig de l’Atlàntic no ha anat augmentant com tocaria, sinó que han disminuït.
On s'amaguen els plàstics de Atlàntic?
24 de juliol del 2010 ·
Canvi Climàtic,
Clima,
Contaminació,
Litoral i zones marines
Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.
- Riu procedent del desgel a Grenlàndia
30 de juny del 2010 ·
Contaminació
Des de que els canaris detectaven el gas grisú a les mines de carbó hem recorregut un llarg camí pel que fa a les mesures i controls dels paràmetres ambientals. Però aquesta afirmació no sembla molt certa quan els aeroports de Alemanya estan utilitzant abelles per detectar contaminants a l’aire.
10 de juny del 2010 ·
Contaminació
Zheng Gumei pensava que era un refredat però la cosa no va ser intranscendent. El metge li va dir que tenia un càncer de pulmó. Aquesta història és semblant a altres històries que s’han donat entre el residents de Xinglong, una petita comunitat rural al costat d’un parc industrial a la província xinesa de Yunnan.
Aquests problemes de càncer han esdevingut molt comuns a Xina en els darrers anys, al mateix temps que el seu vertiginós creixement econòmic. Des de fa uns anys, s’estan observant una sèrie de problemes de salut relacionats amb el seu desenvolupament industrial. S’han trobat casos d’intoxicacions per plom. Les condicions de reciclatge d’aparells elèctrics i electrònics són pèssimes; l’exposició a metalls pesats com el cadmi o mercuri i retardants de flama és molt alta.
A nivell nacional, les taxes de càncer han augmentat des del decenni de 1990 per convertir-se en la primera causa de mort de la nació. Segons el Centre de Prevenció de Tumors les morts per càncer van arribar a un 18 % en zones urbanes i a un 11 % en zones rurals entre 1991 i 2000. Per la seva part el govern xinès afirma que aquest problema de contaminació ambiental s’està solucionant i per altra banda, moltes indústries problemàtiques s’estan traslladant a zones rurals on els controls ambientals són quasi inexistents.
Indústria contaminadora del riu Yangtze
24 de maig del 2010 ·
Atmosfera
Fa 25 anys (el 16 de maig del 1985, per ser exactes), alguns científics van descobrir que sobre l’Antàrtida hi havia una zona de la capa d’ozó en què la concentració d’aquest gas era molt més baixa que a la resta. Aquesta zona amb nivells molt baixos d’ozó va rebre el nom de forat de la capa d’ozó. Els responsables d’aquesta alteració eren els clorofluorocarburs (CFC) que eren emesos a l’atmosfera en grans quantitats.
La capa d’ozó és un estrat de l’atmosfera que està a uns 25 km d’altitud, constituïda pel gas ozó, molècula de tres àtoms d’oxigen (O3), que protegeix la superfície de la Terra dels raigs ultraviolats que emet el Sol. La llum ultraviolada és molt potent i, en topar amb una molècula, aquesta poden danyar-la. Per exemple, un fotó ultraviolat pot topar contra l’ADN d’una cèl·lula i alterar-lo. Així, la cèl·lula pot esdevenir maligna, començar a reproduir-se sense control i engendrar un melanoma, un tumor de pell. Quan un fotó ultraviolat topa amb una molècula d’ozó, es trenca i és absorbit i transformat en calor. Per tant la destrucció d’aquesta capa era bastant greu.
Ja ha passat bastant temps quan es va descobrir aquest fet. Què ha passat des de llavors? Què se n’ha fet, del forat de la capa d’ozó?
El major forat d'ozó antàrtic registrat el setembre de 2006.
4 de maig del 2010 ·
Contaminació,
Medi ambient
El 20 d’abril, amb l’explosió d’una plataforma petrolífera al golf de Mèxic, es va iniciar un cop més la trista història d’un vessament de petroli, aquest cop a les costes de Lousiana a Estats Units. Aquesta vol ser una breu història d’aquest accident amb conseqüències encara per veure, però que no seran gaire bones.
La plataforma Deepwater Horizon, propietat de la companyia Transocean de Houston, i va realitzar la perforació més profunda d’un pou de petroli en la història (10.660 metres) al setembre de 2009 al golf de Mèxic. Al gener, la plataforma es va unir a un projecte d’explotació de la BP.
22 de febrer del 2010 ·
Litoral i zones marines,
Residus i reciclatge
“In fondo al mar” (Al fons del mar) és el títol d’un nou projecte que recull i denuncia tots els naufragis de vaixells carregats amb substàncies perilloses. El projecte ens mostra en una interessant aplicació del Google Maps els naufragis, dels últims 30 anys, que s’han produït en el Mediterrani de vaixells carregats amb contaminants i també recull informació sobre les circumstàncies, la càrrega i les característiques dels vaixells enfonsats.
L’aplicació del projecte permet classificar els naufragis, cronològicament, pel tipus d’incident, per la ruta que seguien o per la nacionalitat dels vaixells entre d’altres. El projecte està obert a qualsevol persona que hi vulgui col·laborar, aportant nova informació sobre naufragis que coneguin.
Observant el mapa es pot veure que la major part del naufragis es concentren a la part oriental del Mediterrani, a les costes italianes i gregues, encara que algun naufragi s’ha localitzat a les nostres costes.
Els autors del projecte, un investigador del Massachusetts Institute of Technology i un periodista italià, volen donar a conèixer els naufragis del vaixells coneguts com “vaixells tòxics” i investigar sobre la possibilitat que alguns d’aquests naufragis hagin estat intencionats, amb la finalitat de desfer-se de substàncies perilloses.
Font | Canal Solidari
23 de juliol del 2009 ·
Contaminació
Segurament pensarem que l’ecosistema costaner més contaminat és troba a algun país superpoblat del sud-est asiàtic. Doncs no, l’ecosistema costaner més contaminat es troba a Estats Units i és la desembocadura del riu Mississipi.
Vista aèria del delta del Mississipi i el Golf de Mèxic
12 de juny del 2009 ·
General,
Litoral i zones marines
Amb motiu del Dia Mundial dels Oceans, el programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va publicar l’informe Escombraries Marines: Un Canvi Global (2009). En aquest informe es fa un descripció detallada de la situació respecte a les escombraries marines de mars i oceans del mon.
Escombraries a una platja d'Huelva
Respecte al Mediterrani, s’ha observat que un 55% de les escombraries provenen de les activitats d’oci de la platja i estan compostes per plàstics (ampolles, taps, bosses) i alumini (llaunes). Aquests residus són molt persistents i es degraden amb molta lentitud, fet que permet que puguin ser transportats per corrents marines i contaminar zones molt allunyades d’on s’originaren.
Els cigarrets i els seus filtres, així com les llosques suposen un 45 % de les escombraries marines. Aquest percentatge és molt superior a la mitjana d’altres zones on les restes de tabac corresponen a un 32%.
Via | El País
Imatge | Huage
15 de maig del 2009 ·
Aigua,
Contaminació,
Salut
No tenc més adjectius per definir les fotos que he trobat a Cool News sobre la contaminació que pateixen a alguns rius de països asiàtics. He posat una foto de mostra, però les altres que tenen no són menys impactants.
Nen nadant entre la brutícia a les aigües del riu Yamuna a Nova Delhi
Font: Digg
Enllaç: Cool News
(Puntuació: +2, 2 vots)
Loading ...
