L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

Es considera deixalla espacial tant restes de satèl·lits en desús com instruments utilitzats per la reparació i muntatge, així com utensilis relacionats amb la vida espacial. Habitualment aquesta ferralla es mou en òrbites preestablertes, però hi ha hagut ocasions en què dos objectes han col·lisionat, fet que ha originat l’aparició d’altres fragments que s’han escampat al voltant del planeta.

Davant d’una possible caiguda d’alguna deixalla espacial a la Terra, s’ha de tenir en compte dos factors inicials: la majoria de cossos es desgasten a mesura que freguen amb l’atmosfera terrestre -de manera que es redueix la seva mida- i, com  que tres quartes parts de la Terra són cobertes per aigua, la probabilitat que caiguin a l’oceà és molt més alta que no pas en zones terrestres, potencialment habitades per éssers humans.

Malgrat això, la gran quantitat d’objectes que orbiten al voltant de la Terra ha dut a les grans agències espacials a crear unitats dedicades a la vigilància i el seguiment de la ferralla espacial.

Per a saber-ne més| Edu3.cat: Deixalles espacials |Space Deb

La mesura es farà efectiva al peatge de la carretera C-16 i als de la C-33, la C-32 Maresme i la C-3 Garraf. Els cotxes que es poden acollir al descompte són, en primer lloc, els híbrids i els elèctrics. Pel que fa als cotxes que funcionen amb gasoil, només podran sol·licitar el descompte aquells que emetin menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre. Finalment, la rebaixa en els preus del peatge afectarà als automòbils amb gasolina que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre. En total, la Generalitat calcula que un 8% dels vehicles que cada dia circulen per l’àrea metropolitana de Barcelona es beneficiaran de la nova mesura.

PASSOS PER SOL·LICITAR EL DESCOMPTE

-        Per tal de saber si el nostre vehicle s’acull al pla, podem consultar a la xarxa llistes de cotxes de baix consum. L’elaborada per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) n’és un exemple.

-        De moment, el primer peatge que aplicarà la mesura és el dels túnels de Vallvidrera, corresponent a la carretera C-16. Un cop identificat el vehicle, ens hem de donar d’alta al lloc web de l’empresa Tabasa, encarregada de gestionar la infraestructura. Allí facilitarem la informació de la matrícula i la forma de pagament. A partir de la seva validació, accedirem al peatge via telepeatge.

-        Altres descomptes: Tot i que la gran majoria de vehicles no estan inclosos com a possibles demandants de la rebaixa en el preu del peatge, sí que tenen altres vies per accedir a descomptes. És el cas dels cotxes amb tres o més ocupants, anomenats VAO+3, que poden accedir a rebaixes també als túnels de Vallvidrera. La Generalitat estudia oferir més descomptes als VAO en altres carreteres.

Malauradament, la Generalitat ha anunciat que el cost dels descomptes es repartirà entre la resta d’usuaris de peatges, de manera que, a la pujada anual en el seu preu, ara se li sumarà un percentatge extra referent als cotxes verds.

Corredors del Team Sky en una contrarrellotge.

El passat 3 de juliol va arrencar La Grande Boucle, o el que és el mateix, el Tour de França, una competició en la qual els ciclistes han de recórrer 3.431 km dividits en 21 etapes. En un esdeveniment d’aquestes característiques els 198 corredors que hi participen ingereixen grans quantitats d’aliments i begudes en forma d’entrepans, brioixeria industrial, barretes energètiques o gels concentrats, i molts litres de d’aigua i altres begudes al dia. Això genera moltíssima brossa, sobretot en forma de plàstics, a més dels bidons buits que es llencen a terra.

Per aquest motiu, l’equip britànic treballa conjuntament amb la World Wide Fund for Nature del Regne Unit (WWF UK) sota el lema “Sky Rainforest Rescue Kit” (traduït d’aquella manera… “Sky: equip al rescat de la Selva Amazònica”) en una campanya empresa per a salvar els arbres de la Selva Amazònica. Aquesta campanya, juntament amb totes les que ja existeixen, és molt necessària per a la Selva de l’Amazones, que està sent brutalment arrasada degut a la tala d’arbres per a l’obtenció de fustes tropicals (cada minut que passa una àrea equivalent a tres camps de futbol de selva tropical desapareix).

Equip de competició del Team Sky.

Team Sky ha posat un enllaç a la seva pàgina web on es poden fer donacions destinades a la protecció de la Selva Amazònica. Amb £20 es poden ajudar a salvar fins a 1.000 arbres!, i juntament amb els arbres a les espècies que es troben en perill d’extinció, com per exemple el jaguar, espècies de primats i el dofí rosa de riu.

L’objectiu final d’aquesta campanya és la de reunir 4 milions de lliures que permetran salvar a un bilió d’arbres. El 100% de la donació es destinarà al rescat de la selva i assegurarà el seu futur com a mínim els pròxims tres anys.

Però la cosa no acaba aquí, i és que la marca de begudes isotòniques Gatorade -patrocinadora del Team Sky- ha fabricat per a la ocasió bidons 100% biodegradables, també de color verd, i els hi ha afegit un codi de barres amb el qual es pot entrar en el sorteig d’una equipació de Team Sky, de manera que el públic reculli els bidons que llencen els corredors i, així, contaminar el mínim possible el medi ambient.

Bidons 100% biodegradables per a la campanya ecològica de Team Sky i WWF UK.

I és que si tots hi posem de la nostra part tot és més fàcil.

Escrit en col·laboració amb l’Arnau Planas
Imatges: cyclingnews.com i Team Sky

1. Residus alimentaris i derivats:

- En primer lloc, cal recordar que, davant la gran quantitat de residus generats pels sopars familiars i els seus corresponents menjars típics -com els envoltoris de les coques o les ampolles de cava, per exemple- cal, més que mai, tenir en compte l’opció de reciclar. Com a recordatori, les ampolles de begudes alcohòliques de vidre -des de l’esmentat cava o el vi fins als quintos o les mitjanes- es dipositaran al contenidor verd (vidre), mentre que les llaunes de refresc i cervesa es dipositen al groc (envasos de metall i plàstic). Pel que fa a les plates de coques, segons el web redcicla.com, les safates de cartró blanc també anirien als envasos.

- Per a totes aquelles persones que optin per passar la revetlla a l’aire lliure -a la platja, a un parc o al bosc-, és aconsellable evitar el màxim possible els coberts i altres estris d’un sol ús per tal de minimitzar l’acumulació de residus. També és convenient portar diverses bosses amb l’objectiu de separar els residus generats. En aquest sentit, els tovallons de paper bruts, sobretot amb menjar, es dipositen al contenidor orgànic. Si finalment s’opta per coberts de plàstic, aquest aniran al groc, destí que comparteixen amb el paper d’alumini que embolica els entrepans.

- De cara a la nostra salut, es recomana refrigerar les coques de nata o crema, així com d’altres cuinades amb aliments que, a causa de la calor, es puguin fer malbé i facilitin l’aparició de bacteris. Les restes de coques i altres aliments aniran al contenidor orgànic.

2. Utilització de petards i encesa de fogueres: A banda dels habituals consells d’utilització de material pirotècnic, cal tenir en compte algunes especificitats en relació als llocs on es poden llençar.

- Com a norma general, no es poden encendre petards ni als boscos ni a 500 metres al voltant de les zones boscoses.

- Pel que fa a les platges, molts ajuntaments prohibeixen l’encesa de fogueres a la sorra, i destaquen la importància de la recollida de residus realitzada pels mateixos usuaris de les platges. Cal tenir en compte que cada ajuntament pot establir àrees on es prohibeixi el llançament de material pirotècnic i alguns poden optar per reforçar els punts de recollida de deixalles, de manera que és recomanable informar-se’n prèviament.

3. Reciclatge de petards: Pel seu caràcter de producte explosiu, el material pirotècnic utilitzat el dia de Sant Joan no es pot reciclar per les vies tradicionals, i tampoc es pot dipositar en els contenidors de colors ni a les deixalleries municipals. Tanmateix, hi ha empreses que s’encarreguen del seu transport i eliminació, si bé és en un context més industrial i a l’engrós. Des d’un punt de vista quotidià, la correcta gestió de l’eliminació dels petards segueix sent una tasca complicada. L’edició del 23 de juny de 2005 del programa Els Matins de TV3  va dedicar un espai per tractar aquest assumpte.

Imatge del cel nocturn de la ciutat de Barcelona

Per tal d’assolir els nivells europeus, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat un nou pla de descontaminació que, entre altres novetats, actualitzarà els nivells d’alerta de contaminació, que canviarà la limitació de la presència de diòxid de nitrogen (NO2) de 400 micro/m3 a 200 micro/m3. A més, s’han introduït més accions urgents a curt termini.

Reduir els nivells de contaminació generades per les emissions de cotxes dièsel és un dels altres fronts oberts en la lluita contra la contaminació, i és per aquest motiu que s’intentarà sensibilitzar els fabricants de cotxes per tal que fabriquin models híbrids o menys contaminants. A banda de les ja habituals recomanacions sobre l’ús del transport públic,  el més interessant del pla és que, com ja va sent habitual, destaca que per reduir els elevats nivells de contaminació cal la implicació i el compromís de tots els sectors de la societat civil.

Segons el pla, és necessari un pacte entre tots els alcaldes de les poblacions afectades per reduir la pol·lució, i s’insta al govern a millorar la xarxa ferroviària. En el cas de les empreses, el pla recomana atorgar incentius a les empreses per tal d’elaborar plans de transport col·lectius, i es demana més control sobre les cimenteres. En el cas dels ciutadans, el pla proposa l’impuls de cursos de conducció eficient o la incentivació de l’ocupació màxima del cotxe mitjançant descomptes als peatges.

En la línia de la implicació ciutadana, Ramon Folch destaca la publicació de la guia Salud Infantil y medio ambiente, editada per la Fundació Roger Torné i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. La guia, basada en més de 150 estudis sobre epidemiologia “de primer nivell”, aborda qüestions com la citada contaminació ambiental però també altres com una correcta alimentació o l’efecte de la televisió i la telefonia mòbil en els nens i nenes.

Aquesta i altres gràfiques de l’evolució de la contaminació de l’aire a Barcelona al llarg del dia, permeten apreciar com els horaris de determinats partits del Barça o de la selecció espanyola coincideixen amb una dràstica reducció de les emissions contaminants a causa d’un menor ús del cotxe. Aquest fenomen es dóna sobretot en els partits en què el Barça es juga una eliminatòria fora del seu camp o es tracta de trobades de màxima expectació.

L’exemple més clar d’aquesta situació l’ofereix la gràfica superior (partit del Barça a Liverpool el 6 de març del 2007). Les emissions de les partícules sòlides ultrafines (les més vinculables el trànsit) van caure en picat cap a les nou del vespre, poc abans de començar el partit.

La qualitat de l’aire també va millorar molt gràcies a la final del campionat mundial de futbol disputada per la selecció espanyola - contra Holanda - el passat 11 de juny. Els barcelonins van renunciar també al cotxe per veure la vermella, segons va detectar l’estació de control de l’aire de la Zona Universitària. La contaminació per partícules en suspensió (PM10) es va reduir fins a nivells mínims entre les set i les vuit del vespre, just en els moments previs a l’inici del partit.

A la majoria de barris de Barcelona, s’han superat els valors màxims permesos de PM10 durant nombrosos dies (95 a Sants o 18 a l’Eixample). Cada cop està més clara la relació entre la salud dels humans i la contaminació. Els estudis epidemiològics han detectat una correlació entre la incidència de la contaminació i les morts prematures registrades en diverses malalties (asmàtics, afeccions cardiovasculars).

Davant aquesta curiosa relació, ens queden dues opcions, televisar un partit important cada dia o reduir l’ús del cotxe. Jo me qued amb la segona i tu?

L’acidificació, encara que no hi pensem, és un problema greu de tots els oceans del món i cada cop és més acusat.

Blanquejament dels esculls de corall

Aprofitant l’article de divulgació publicat per National Geographic aquest mes sobre l’acidificació dels oceans vull resumir una mica de què es tracta, per la qual cosa caldrà fer una petita ullada als nostres records de química bàsica. La paraula acidificació fa referència a la disminució del pH d’una substància, en aquest cas de l’aigua de mar. El pH no és més que una mesura de l’acidesa o alcalinitat d’una solució a partir de la concentració d’ions hidronis (H₃O⁺, també a partir dels ions hidrogen, H⁺) que alliberen alguns compostos. Com més gran és la quantitat d’aquests ions més àcida és una substància i com més petita més alcalina o bàsica. El pH es representa en una escala logarítmica que va del 1 al 14, essent de l’1 al 7 àcid i del 7 al 14 bàsic, el pH igual a 7 representa una situació neutre.

L’aigua de mar és lleugerament bàsica, amb un pH de 7,5-8,4 depenent de la zona, la mitja és d’aproximadament 8,2. Aquesta mitja de 8,2 de l’època pre-industrial (1700s)ha baixat a 8,104 en l’actualitat. Potser us sembla una baixada molt pobre, però si tenim en compte que el pH és una mesura logarítmica, és a dir que un pH de 8 és deu vegades més gran que un de 7, la cosa canvia.

Canvi en el pH de la superfície marina causada pel CO2 antropogènic entre el anys 1700s i els 1990s

A què es deu aquest descens en el pH? Actualment se sap que l’atmosfera no conté tot el diòxid de carboni que hem alliberat els humans, sinó que la vegetació i els oceans n’han anat absorbint una part. Concretament s’estima que els oceans n’estan absorbint una tercera part del total emès. Això pot ser una bona ajuda per a la contaminació atmosfèrica, ja que estem parlant de tonelades d’aquest gas retirades de l’atmosfera, però porta serioses conseqüències per al mar.

Cicle Global del Carboni simplificat

El diòxid de carboni atmosfèric quan entra a l’aigua no s’hi queda com a gas, sinó que la major part es dissol i reacciona amb l’aigua en una sèrie de reaccions que alliberen hidrogen a l’aigua i en fan disminuir el pH. Això afecta sobretot als cocolitofòrids (part abundant del fitoplàncton), als coralls, als foraminífers, als crustacis i als mol·luscos, que tenen problemes per a construirse els esquelets i les closques, doncs el material del qual estan fets (carbonat de calci, com les roques calcàries) es dissol en aigües més àcides. Actualment existeixen estudis on es demostra que ja hi han organismes amb problemes de descalcificació, que els fa vulnerables davant dels depredadors o créixer amb deformacions, etc., i pocs arriben a l’edat adulta per a reproduir-se; i com a conseqüència la població es redueix.

Cocolitofòrids (Emiliania huxleyi), imatge obtinguda amb microscopi electrònic de rastreig per Gustaaf Hallegraeff

Ostra (Ostrea edulis) fotografia feta a la costa catalana per Jaume Dalmau Caner

A part dels efectes sobre la calcificació tots els organismes podrien patir efectes adversos, tant directes (en la fisiologia i la reproducció, com pot ser l’acidificació dels fluids corporals) com indirectes (impactes negatius en els recursos alimentaris). Tot i així, encara no s’entén completament com afectarà aquest fet als organismes i als ecosistemes marins, com sempre queda molt per fer i com sempre anem tard i massa lents.

]]> http://monverd.org/natura/2011/04/20/que-es-realment-lacidificacio-dels-oceans/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2011/03/31/quan-un-estomag-de-tortuga-es-converteix-en-un-abocador-de-plastics/ http://monverd.org/natura/2011/03/31/quan-un-estomag-de-tortuga-es-converteix-en-un-abocador-de-plastics/#comments Thu, 31 Mar 2011 18:52:04 +0000 Jaume http://monverd.org/?p=4464 Continua llegint →]]> Segons Greenpeace, cada any es produeixen 100 milions de tones de plàstic, de les quals un 10 % acaba a la mar. Basta donar un volta per qualsevol platja per comprovar la magnitud del problema i la contaminació que suposa. Un curt passeig ens permet trobar sobra la sorra una àmplia col·leció de plàstics: bosses, ampolles, bidons, xarxes de pesca, taps, etc. Aquests plàstics no es descomposen, esmicolant-se i arribant a formar petites partícules que poden entrar dins la xarxa tròfica. Un bon exemple d’això és la foto següent on es mostren els plàstics trobats a l’estómac d’un exemplar jove de tortuga capturada accidentalment a les costes argentines.

Una part molt important d’aquests plàstics es concentren a certes zones (actualment 5) degut a les corrents marines marines. El problema és que els plàstics no es degraden, sols es van trencant i la seva mida cada vegada va disminuint. Els plàstics poden acabar al fons marí, a les costes o el que és pitjor a l’interior de peixos, mamífers o tortugues com a la foto.

En un recent article de la Global Sea Turtle Network, es comenta el cas d’una tortuga verda a Florida afectada per una obstrucció gastrointestinal. Un cop tractada va defecar 74 objectes estranys durant un mes, entre aquest objectes es varen trobar uns quants plàstics de globus, peces de plàstic dur, un tros d’un material similar a una catifa , i varies boles de quitrà. El problema és que les tortugues ingereixen els plàstics confonent-los amb un del seus aliments,les meduses. Altres els ingereixen de forma accidental amb altres aliments.

Aquests plàstics no sols afecten a la fauna, l’arribada d’aquests materials a les platges i costes suposa diverses molèsties i problemes. Per evitar això, des de l’any 2001, durant la temporada de bany a l’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua dur a terme el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges. Per exemple, el 2010, durant els tres mesos que dura la campanya es varen recollir 94 m3 de plàstics.

Font | Wired

J. Henry Fair és un autor d’aquests tipus de fotografies agra-dolces. Aquest fotògraf ha capturat imatges, fetes des de l’aire, de diverses zones que pateixen una alta degradació ambiental com Canadà, Estats Units, Mèxic, Espanya, etc. Totes aquestes fotos estan recollides en seu recent llibre titul·lat Day After Tomorrow.

Oli del vessament de BP en el Golf de Mèxic

Eliminació de cendres d'una planta tèrmica de carbó dins un estany

Fàbrica d'herbicides

Font | TreeHugger