L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

Quan aquest exemplar de mussol es troba davant d’un enemic d’unes mesures similars a les seves, com per exemple una òliba, tendeix a obrir les ales i aixamplar-se el màxim possible, ja que intenta semblar molt més gran que l’atacant.

Tanmateix, quan l’adversari és molt més gran, la tècnica és encongir-se fins a fer-se el més prim possible i, si pot ser, amb una cara d’allò més espantosa.

Les habilitats d’aquesta au, descobertes al gran públic per una televisió japonesa, han donat la volta al món a través de les xarxes socials, on s’ha batejat l’animal com a mussol transformer. De fet, compta amb una pàgina de Facebook pròpia, i el vídeo penjat a Youtube del show japonès, on s’exemplifiquen les habilitats del mussol, ha rebut centenars de visites.

Per veure el vídeo sencer| El mussol transformer

The Wrapped Reichstag (Berlín, Alemanya, 1995)

Tot i la predilecció de Christo per “embolicar” edificis històrics al llarg de la seva carrera, tendència emmarcada dins el corrent artístic anomenat land art,  va ser en els espais naturals on Christo va crear obres realment impactants, adornant amb enormes teles, panells i objectes de tota mena boscos, camins, costes feréstegues i, fins i tot, illes.

- Surrounded Islands. Miami, EUA 1980-83

- The Umbrellas. Japó-EUA, 1984-91

- Wrapped Coast. Sydney, Australia, 1968-69

- Wrapped Trees. Riehen, Suïssa, 1997-98

Totes aquestes obres i moltes més, es poden trobar al lloc web que Christo comparteix amb l’artista francesa Jeanne-Claude.

Segons alguns historiadors, els fòssils trobats en èpoques passades podrien haver alimentat la llegenda dels dracs. Durant l’epoca de les creuades, les restes de cocodrils procedents d’indrets com Egipte o Aràbia es venien com a cadàvers de drac. El mateix succeïa amb els ossos de rinoceront.

Durant l’edat moderna, van ploriferar les històries sobre descobriments de sirenes a les costes dels actuals Estats Units per part de mariners que viatjaven al Nou Món. En realitat, el que veien eren manatís.

Algunes teories expliquen que el corn dels narvals podria haver servir d’inspiració per al mite dels unicorns o, al menys, per mantenir viva la llegenda.

El temut Kraken de les llegendes escandinaves, ésser que emergia de les profunditats per engolir vaixells sencers podria ser, en realitat, un calamar gegant.

quadre del s.XIX que descriu l'atac d'un Kraken

Ossos de mamuts trobats a Sicília poden ser una de les causes de l’origen de les llegendes gregues sobre gegants i ciclops

crani de mamut trobat a Xile

Les serps gegants són una realitat a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i alguns llocs de l’Àsia com Indonèsia. Tanmateix, el déu nòrdic Thor va lluitar contra el monstre Midgard, descrit en la mitologia escandinava com una serp marina gegant. A més a més, va ser una serp la que va temptar Adam i Eva.

L’Obsea és un observatori submarí construït per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el CSIC instal·lat el 2009 a uns 4 quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, en un zona protegida de la pesca i de les dures condicions marines amb esculls artificials. Es tracta del primer laboratori espanyol d’aquestes característiques i té l’objectiu d’estudiar a temps real el fons marí mediterrani des d’Internet, doncs està connectat a la costa mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions.

L'observatori submarí OBSEA vist des de les profunditats.

Aquest projecte segueix treballant per a realitzar una base de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica. Per altra banda, el laboratori també està proporcionant informació molt valuosa a la comunitat científica, doncs la investigació marina requereix de cada cop més recol·leccions de dades de tipus mediambiental, amb millors resolucions temporals i sèries més llargues. Els mètodes més tradicionals ja no són adequats en ecosistemes marins, que tenen dinàmiques molt lentes, i només l’adquisició contínua de dades durant llargs períodes de temps permet detectar canvis climàtics a la vegada que es detecten successos més singulars.

La plataforma mesura paràmetres com la qualitat de l’aigua, la quantitat de diòxid de carboni, les erupcions volcàniques i la salinitat del Mediterrani (la quantitat de sals dissoltes en l’aigua), per la qual cosa, l’Obsea pot realitzar una observació a temps real de múltiples paràmetres del medi marí. Aquesta informació servirà per avaluar els efectes del canvi climàtic, la salut del mar o preveure tsunamis, i tot en directe.

Emplaçament de l'Obsea al fons, a 20 metres de profunditat i a aproximadament 4 km de la costa.

Després de dos mesos de probes la plataforma va començar la seva autèntica investigació. Qualsevol científic pot accedir a la web d’Obsea i utilitzar les dades que es recullin, juntament amb les recollides per l’estació meteorològica, doncs el projecte l’han posat en marxa en el potencial del “free knowledge” per deixar que les dades flueixin dins de la comunitat per a que aquesta informació generi més coneixement. De moment qualsevol persona es pot registrar com a usuari i veure en directe el que passa a 20 metres de profunditat i accedir a dades de temperatura, pressió, direcció i intensitat del vent, humitat, precipitació, conductivitat, salinitat, velocitat del so a l’aigua, els sons captats per l’hidròfon, la direcció de les onades i de les corrents, etc. Tot i així, més endavant es crearà un protocol per a determinar qui pot accedir a les dades (principalment la comunitat científica).

L'Obsea a bord del buc que el va instal·lar.

En el futur el laboratori arribarà als 3.000 metres de profunditat i es connectarà amb altres plataformes similars distribuïdes pel Mediterrani, de manera que es podria construir una xarxa de centres per controlar tots els fenòmens que es produeixen en el Mediterrani. Detectar la variació del nivell del mar produït per l’escalfament global, o la detecció de riscos geològics seran els nous objectius que s’afegirien a la llista dels que actualment ja persegueix l’Obsea.

Paisatge que envolta al laboratori submarí.

Font: Obsea, La Vanguardia, Vistaalmar

Fotografies: Obsea, google maps

Encara que no va ser cap màxim glacial, només una època freda dins d’una fase de transició cap a un període càlid (l’actual), durant el Younger Dryas el panorama biològic europeu va canviar radicalment (de fet, Dryas es el nom d’una flor que creix a la tundra i que va habitar l’Europa meridional durant aquesta època, el que significa que a Espanya hi havia tundra en comptes de boscos). Aquesta petita edat de gel va tenir lloc fa uns 13.000 anys, després de l’última glaciació (fa 18.000 anys), quan la radiació solar estival a l’hemisferi nord era més alta que l’actual i seguia augmentant, per la qual cosa no hi havia cap motiu astronòmic (Cicles de Milankovitch) que la provoqués.

El Younger Dryas tan sols és un exemple dels diferents canvis abruptes que s’han produït en la història de la Terra, probablement iniciats o accelerats pel sistema de corrents oceàniques. Les corrents podrien ser el taló d’Aquiles del clima terrestre al permetre que canvis suaus es converteixin en trastorns de gran envergadura. Els estudis indiquen que una variació mínima en la temperatura podria ser suficient per a modificar el comportament de les corrents i desencadenar canvis climàtics ràpids i radicals en regions immenses.

La gran preocupació i interès pels canvis de la circulació oceànica es basen, especialment, en les causes que els van provocar. Això ens porta a pensar en alguna possible font d’aigua que pugui aportar el líquid de forma massiva a prop de l’Atlàntic Nord. En l’actualitat no existeix cap casquet a Amèrica del Nord, però sí que existeix un regió glaçada de grans dimensions que està patint des de fa anys el desgel produït amb l’escalfament global a part de l’Àrtic, Grenlàndia. D’aquí la por a un canvi del clima sobtat a la zona que afecti a tot el planeta i que es produeixi en el transcurs dels pròxims anys, amb totes les desastroses conseqüències que comportaria aquest fet, doncs no hi ha agricultura ni economia capaç de suportar un canvi d’aquesta envergadura, quan la Corrent del Golf deixi de portar aigües càlides cap al continent i les temperatures baixin 10°C o més en una dècada.

De moment no es coneix quina densitat d’aigua dolça reproduiria els efectes que va tenir el Younger Dryas, ni quines concentracions de gasos d’efecte hivernacle serien necessàries per a alliberar aigües de desgel en quantitats suficients per a provocar-ho. Hi ha masses factors a tenir en compte i molts estudis encara per fer.

Està clar que reduir les emissions contaminants ens permetria guanyar una mica de temps, ja que disminuiria el ritme d’escalfament del planeta i faria que el clima canviés amb més suavitat, doncs el canvi es ja irreversible (salvem la Terra). Tot i així, les projeccions sobre l’impacte de la contaminació en les temperatures mundials preveuen aquest fenomen i, vist el ritme amb el que s’intensifiquen els efectes de l’escalfament global i la velocitat a la que es produiria el canvi, és difícil no témer que aquesta edat de gel estigui més a prop del que ens pensem.

Existeixen tota una sèrie de regles per adjudicar un nom científic a una nova espècie, regles que recull la disciplina de la nomenclatura.

Hi ha noms científics molt curiosos, com per exemple, aquells que han rebut el nom d’alguns personatges de pel·lícules o novel·les de ciència ficció i fantasia. Aquí teniu alguns d’aquests exemples.

- Polemistus chewbacca, Polemistus vaderi i Polemistus yoda (Chewbacca, Darth Vader, i Yoda d’Star Wars). Aquests noms corresponen a unes noves espècies de vespes descobertes per Arnold Menke i David Vincent i com es veu uns grans fans de la pel·lícula.

- Agathidium vaderi (Darth Vader d’Star Wars). El Dr. Quentin D. Wheeler va voler honorar a Darth Vader donant el seu nom a una nova espècie d’escarabat.

- Darthvaderum ( (Darth Vader d’Star Wars). Un gènere d’àcars que també vol homenatjar aquest personatge d’Star Wars.

- Han solo (Han Solo d’Star Wars). Aquest curiós nom científic correspon a una espècie de trilobits de l’Ordovicià trobada a Xina.

- Ninjemys (Tortugues ninja). Gènere de tortugues fòssils gegants del Pleistocè.

- Godzilliidae (Godzilla): és una família de crustacis, de la classe Remipedia. Conté dos gèneres: Godzillius, d’espècies grans i Godzilligonomus, d’espècies més petites.

- Hortipes terminator (Terminator). Els Hortipes són un gènere de petites aranyes que viuen en el sòl de la zona subhariana. El nom el va rebre degut a que els apèndixs dels mascles semblen un arme futurista.

Fonts | Io9, Curiosities of Biological Nomenclature, Natura Curiosa,

Imatges | Io9

Foto de la tortuga Jonathan durant la guerra dels Boers

A l’actualitat viu en una plantació d’aquesta illa de ĺ’Atlàntic Sud. Malgrat la seva avançada edat té forces per copular amb femelles.

Jonathan a l'actualitat

Via | Noticias Interesantes

Imatge | Cool Place

F. Aumaury Talbot investigava les noves espècies vegetals de Nigèria a l’any 1912. Com que les plantes que buscava creixien a la part alta dels arbres, no va tenir més idea que recollir-les amb els trets de la seva escopeta. Així aconseguia les flors que creixien a la part alta dels arbres. D’aquesta forma, diuen que va arribar a descobrir 80 espècies de vegetals

F. Aumaury Talbot caçant les sevs flors

Via | Ptak Science Books

Es tracte d’un joc,  el Gilbert U-238 Atomic Energy Lab, un joc dels anys 50 que pretenia mostrar als nins i nines unes informacions bàsiques sobre la radiació i energia nuclear. El joc estava equipat amb varies mostres d’urani, així com Pb-210, Ru-106, Zn-65, un electroscopi, comptador Geiger. Tot això amb complet manual i si per si fos poc…un còmic (Dagwood Splits the Atom) sobre el tema.

Hem de pensar que durant els anys 50 en els Estats Units, l”anomenada Era Atòmica, l’energia nuclear era vista com un gran avanç de la ciència i la solució per a quasi tot. Durant aquesta dècada van entrar en funcionament les primeres centrals nuclears als Estats Units. Es va inventar un cotxe d’ús particular, propulsat per un reactor nuclear. Es varen veure les primeres películes amb “monstres nuclears“  Hi havia jocs i còmics “atòmics” per passar el rato i divertir-se.

Avui en dia ja es té més clar què és l’energia nuclear i el seus efectes. Aixi i tot, i com sempre, hi ha gent a favor i en contra.

Via | Tecnologia obsoleta