L’Obsea és un observatori submarí construït per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el CSIC instal·lat el 2009 a uns 4 quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, en un zona protegida de la pesca i de les dures condicions marines amb esculls artificials. Es tracta del primer laboratori espanyol d’aquestes característiques i té l’objectiu d’estudiar a temps real el fons marí mediterrani des d’Internet, doncs està connectat a la costa mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions.

L'observatori submarí OBSEA vist des de les profunditats.

Aquest projecte segueix treballant per a realitzar una base de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica. Per altra banda, el laboratori també està proporcionant informació molt valuosa a la comunitat científica, doncs la investigació marina requereix de cada cop més recol·leccions de dades de tipus mediambiental, amb millors resolucions temporals i sèries més llargues. Els mètodes més tradicionals ja no són adequats en ecosistemes marins, que tenen dinàmiques molt lentes, i només l’adquisició contínua de dades durant llargs períodes de temps permet detectar canvis climàtics a la vegada que es detecten successos més singulars.

La plataforma mesura paràmetres com la qualitat de l’aigua, la quantitat de diòxid de carboni, les erupcions volcàniques i la salinitat del Mediterrani (la quantitat de sals dissoltes en l’aigua), per la qual cosa, l’Obsea pot realitzar una observació a temps real de múltiples paràmetres del medi marí. Aquesta informació servirà per avaluar els efectes del canvi climàtic, la salut del mar o preveure tsunamis, i tot en directe.

Emplaçament de l'Obsea al fons, a 20 metres de profunditat i a aproximadament 4 km de la costa.

Després de dos mesos de probes la plataforma va començar la seva autèntica investigació. Qualsevol científic pot accedir a la web d’Obsea i utilitzar les dades que es recullin, juntament amb les recollides per l’estació meteorològica, doncs el projecte l’han posat en marxa en el potencial del “free knowledge” per deixar que les dades flueixin dins de la comunitat per a que aquesta informació generi més coneixement. De moment qualsevol persona es pot registrar com a usuari i veure en directe el que passa a 20 metres de profunditat i accedir a dades de temperatura, pressió, direcció i intensitat del vent, humitat, precipitació, conductivitat, salinitat, velocitat del so a l’aigua, els sons captats per l’hidròfon, la direcció de les onades i de les corrents, etc. Tot i així, més endavant es crearà un protocol per a determinar qui pot accedir a les dades (principalment la comunitat científica).

L'Obsea a bord del buc que el va instal·lar.

En el futur el laboratori arribarà als 3.000 metres de profunditat i es connectarà amb altres plataformes similars distribuïdes pel Mediterrani, de manera que es podria construir una xarxa de centres per controlar tots els fenòmens que es produeixen en el Mediterrani. Detectar la variació del nivell del mar produït per l’escalfament global, o la detecció de riscos geològics seran els nous objectius que s’afegirien a la llista dels que actualment ja persegueix l’Obsea.

Paisatge que envolta al laboratori submarí.

Font: Obsea, La Vanguardia, Vistaalmar

Fotografies: Obsea, google maps

Encara que no va ser cap màxim glacial, només una època freda dins d’una fase de transició cap a un període càlid (l’actual), durant el Younger Dryas el panorama biològic europeu va canviar radicalment (de fet, Dryas es el nom d’una flor que creix a la tundra i que va habitar l’Europa meridional durant aquesta època, el que significa que a Espanya hi havia tundra en comptes de boscos). Aquesta petita edat de gel va tenir lloc fa uns 13.000 anys, després de l’última glaciació (fa 18.000 anys), quan la radiació solar estival a l’hemisferi nord era més alta que l’actual i seguia augmentant, per la qual cosa no hi havia cap motiu astronòmic (Cicles de Milankovitch) que la provoqués.

El Younger Dryas tan sols és un exemple dels diferents canvis abruptes que s’han produït en la història de la Terra, probablement iniciats o accelerats pel sistema de corrents oceàniques. Les corrents podrien ser el taló d’Aquiles del clima terrestre al permetre que canvis suaus es converteixin en trastorns de gran envergadura. Els estudis indiquen que una variació mínima en la temperatura podria ser suficient per a modificar el comportament de les corrents i desencadenar canvis climàtics ràpids i radicals en regions immenses.

La gran preocupació i interès pels canvis de la circulació oceànica es basen, especialment, en les causes que els van provocar. Això ens porta a pensar en alguna possible font d’aigua que pugui aportar el líquid de forma massiva a prop de l’Atlàntic Nord. En l’actualitat no existeix cap casquet a Amèrica del Nord, però sí que existeix un regió glaçada de grans dimensions que està patint des de fa anys el desgel produït amb l’escalfament global a part de l’Àrtic, Grenlàndia. D’aquí la por a un canvi del clima sobtat a la zona que afecti a tot el planeta i que es produeixi en el transcurs dels pròxims anys, amb totes les desastroses conseqüències que comportaria aquest fet, doncs no hi ha agricultura ni economia capaç de suportar un canvi d’aquesta envergadura, quan la Corrent del Golf deixi de portar aigües càlides cap al continent i les temperatures baixin 10°C o més en una dècada.

De moment no es coneix quina densitat d’aigua dolça reproduiria els efectes que va tenir el Younger Dryas, ni quines concentracions de gasos d’efecte hivernacle serien necessàries per a alliberar aigües de desgel en quantitats suficients per a provocar-ho. Hi ha masses factors a tenir en compte i molts estudis encara per fer.

Està clar que reduir les emissions contaminants ens permetria guanyar una mica de temps, ja que disminuiria el ritme d’escalfament del planeta i faria que el clima canviés amb més suavitat, doncs el canvi es ja irreversible (salvem la Terra). Tot i així, les projeccions sobre l’impacte de la contaminació en les temperatures mundials preveuen aquest fenomen i, vist el ritme amb el que s’intensifiquen els efectes de l’escalfament global i la velocitat a la que es produiria el canvi, és difícil no témer que aquesta edat de gel estigui més a prop del que ens pensem.

Respecta a l’energia gastada en el dos tipus de mercat, la unitat de mesura ha estat els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d’energia en la gran superfície que en el mercat (gràcies a un comentari de n’Eloi, veig que aquesta dada de 6 vegades superior no me quadra). En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, degut a que aquests darrers tenen menys treballadors per superfície.

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d’estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d’altres municipis.

L’estudi ha calculat també la petjada d’emissions de CO2 entre les dues tipologies comercials i de la comparació n’ha resultat l’emissió d’uns 3kg de CO2 per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,4 7 kg de CO2 en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon, aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

En quant els residus, el parcs comercials també superen  el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l’opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat.

Font | Sostenible

Imatge | Cayetano

Per exemple, pensem en un ordinador portàtil. Necessitarem diversos tipus de plàstic, alumini, coure, vidre, elements químics com el plom, el mercuri, etc. per fabricar-lo. Amb Sourcemap podem veure en un mapa d’on provenen aquests materials i les emissions associades de CO2. També ens dona informació sobre les emissions de CO2 en el seu transport al lloc on vivim.

Podem fer mapes d’un menjar, d’un viatge o de productes com el descrit de l’ordinador. Esta en versió beta, i com usuari registrat pots crear els teus propis mapes. Podeu trobar coses tan interessants i curioses com el mapa associat a un llit d’Ikea, un bistec a la Florentina, un iPhone, una hamburguesa o unes Nike.

Via | Information Aesthetics

Imatge de Twm™

Però aquesta guia, molt pràctica i senzilla, pot servir per calcular les emissions d’un escola, un esplai o de la nostra vivenda.

Via | Sostenible

Enllaç | Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

Imatge | Twm™

Corbes de demanda d'energia elèctrica i emissions associades de CO2

El sector elèctric genera a Espanya el 28,2 % de las emissions totals de CO2. Per aquest motiu i amb la finalitat de sensibilitzar i informar als ciutadans, des de principis de mes, es poden consultar les dades en temps real sobre les emissions de CO2 generades en el sector elèctric peninsular. També es mostra es mostra el desglossament per fonts energètiques.

Via | El Mundo

Central tèrmica

Enllaç: WWF

Spam o correu no desitjat

En resum, l’informe conclou que fan falta 33.000 milions de KWh, quantitat equivalent al consum de 2,4 milions d’habitatges als EUA o a les emissions de gasos amb efecte hivernacle de 3,1 milions de cotxes.

Font: Sostenible