Avui trepitjarem una mica la temàtica del nostre bloc germà, Cinèrgia. Però crec que val la pena. Avui 11 de juny s’estrena en el cinemes el documental “The Cove“, el documental que va guanyar l’Oscar en l’edició de l’any 2009. En aquest controvertit documental es denuncia la matança anual de dofins en el Parc Nacional Taiji, Wakayama en el Japó i el negoci que s’ha generat al voltant d’aquestes espècies emblemàtiques dels mars com són els dofins i les orques. La pel lícula posa de manifest que el nombre de dofins morts a Taiji és diverses vegades més gran que el nombre de balenes que es maten a l’Antàrtida. Els dofins són acorralats en una cala amagada durant la migració on són assassinats per mitjà de llances i ganivets.
La pel.lícula va ser dirigida per l’ex fotògraf de National Geographic Psihoyos Louie. Fragments del documental van ser filmats en secret amb micròfons submarins i càmeres d’alta definició disfressades de roques. Un dels seus protagonistes és Ric O’Barry, cuidador de Flipper en una sèrie de TV en els anys seixanta, entrenador en diferents delfinaris i que s’ha convertit en un activista contra aquest tipus d’explotació a cetacis.
El proper 23 d’abril s’estrenarà “Oceans” dels directorsJacques Perrin i Jacques Cluzaud (nominats a l’Oscar al Millor Documental el 2003 per la increïble pel lícula ‘Nòmades del vent‘ ). És una coproducció de Vértice 360 º amb la francesa Galatea Films, que han comptat amb la col.laboració de reconegudes entitats científiques de tot el món com el Museu d’Història Natural de París, la Fundació Sloan per al cens de la vida marina (EUA), CNRS (Centre Nacional de Recerca Científica), IFREMER (Institut francès de recerca per a l’explotació marina) o ESA (Agència Espacial Europea).
‘Oceans’ és una monumental producció de vuit anys de treball, dels quals només quatre han estat de rodatge i que ha estat filmada per tot el planeta amb les més innovadores tècniques de gravació utilitzades per primera vegada en un documental. La pel·lícula ha comptat amb més de 50 milions d’euros de pressupost, convertint-se així en la producció documental més cara de la història del cinema.
Aquest documental i amb l’ajuda de les noves tecnologies, ens permet explorar la cara més desconeguda de la Terra, des de les llacunes tropicals i els blocs de gel polars fins a les inexplorades profunditats on no arriba la llum del sol.
Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, es va estrenar el documentalHome a 50 països simultàniament, tant als cinemes, espais públics, com a internet mitjançant Youtube.
Yann Arthus-Bertrand, el director del documental, mostra espectaculars imatges aèries de 54 països, van ser necessaris 217 dies de rodatge i 488 hores d’escenes rodades.
Documental Home
La pel·lícula mostra com el nostre impacte sobre la Terra és més gran del que pot suportar: consumim massa i estem a punt d’esgotar tots els recursos. Preten conscienciar als espectadors de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar la forma de consum.
Un fet curiós és que totes les emissions de gas carbònic que genera la pel·lícula es calculen i es compensen amb sumes de doblers que serveixen per donar energia neta a aquells que no en tenen. El director, Yann Arthus-Bertrand, fa deu anys que compensa així la totalitat del seu treball.
Podeu veure el documental en català al web de TV3 Si ho voleu veure en alta definició, però en castellà, podeu anar al Youtube
Si alguna vegada t’has preguntat com seria el nostre planeta sense humans, aquest és el teu documental. “La terra sense humans” (Life after People) és un documental de ciència ficció (o no) fet per “‘The History Channel”‘ on ens explica de forma clara què li passaria a la Terra si els humans desapareguessin per complet.
La Terra sense humans
El documental val la pena veure’l. Dura una hora i mitja i està molt ben realitzat, amb efectes especials i diverses opinions d’experts.
Si estàs interessat en tenir més informació sobre el tema, pots llegir el llibre “The World without Us” d’Alan Weisman (traduït al castellà). Al web de l’autor trobaràs un gràfic molt explicatiu sobre els fets que es produirien un cop desapareguts els humans.
Una de les seccions fixes del bloc serà: El documental del mes. Com el seu nom indica cada mes recomanaren i veurem un documental de temàtica mediambiental. El documental es podrà visualitzar sempre en línia.
Aquest mes de març el dedicarem a un documental titul·lat Un any sense petroli (Recipes for Disaster). Fet a Dinamarca i Finlàndia a l’any 2008 i dirigit per John Webster.
El director d’aquest documental, John Webster, que va aconseguir convèncer la seva família per fer la prova de passar un any sense petroli, sotmetre’s a una “dieta sense petroli”. Mostra com pràcticament tot el que consumim prové del petroli, l’agent que provoca un major deteriorament al nostre planeta.
Un any sense petroli planteja el problema mediambiental com si d’una recepta de cuina es tractés i explica, a través de les vivències de Webster i la seva família, els passos que cal seguir i els productes que cal evitar per no perjudicar el nostre entorn. Des d’agafar el cotxe a consumir qualsevol producte envasat en plàstic (ja sigui llet o pasta de dents), els actes més simples de la nostra vida quotidiana ens converteixen en còmplices del canvi climàtic.
(Vota)
Loading ...
