L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

2. Disposició dels aliments

a. Procurarem col·locar els aliments i productes que caduquin més abans a les primeres files, i els que caduquen més tard, a darrere. Els organitzarem de manera que hi hagi espai entre ells, ja que així la refrigeració és més efectiva, i, malgrat que es conservin en fred, respetarem les dates de caducitat.

b. El peix, la carn i els menjars preparats aniran a la zona més freda, ubicada a la part central del frigorífic, i les verdures i les fruites, a la més temperada, situada a la part inferior. De fet, els calaixos més baixos ja estan acondicionats per als vegetals.

c. La part interior de la porta tampoc no és gaire freda, i serà el lloc on guardarem les begudes o aliments com les melmelades o la mantega.

d. Les fruites i les verdures no es poden guardar en bosses hermètiques, ja que tendeixen a podrir-se més ràpidament. Si un aliment es podreix, immediatament s’ha de retirar ja que podia contaminar els altres.

e. És convenient guardar els productes enllaunats en altres recipients un cop oberts. La resta de productes ja tenen envasos aptes per a la seva conservació a la nevera. Si tenim neveres que no siguin no Frost, els aliments destapats tendiran a assecar-se més ràpid.

f. Finalment, cal recordar que és recomanable omplir la nevera fins a dos terços de la seva capacitat i que s’ha de netejar periòdicament.

La mesura es farà efectiva al peatge de la carretera C-16 i als de la C-33, la C-32 Maresme i la C-3 Garraf. Els cotxes que es poden acollir al descompte són, en primer lloc, els híbrids i els elèctrics. Pel que fa als cotxes que funcionen amb gasoil, només podran sol·licitar el descompte aquells que emetin menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre. Finalment, la rebaixa en els preus del peatge afectarà als automòbils amb gasolina que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre. En total, la Generalitat calcula que un 8% dels vehicles que cada dia circulen per l’àrea metropolitana de Barcelona es beneficiaran de la nova mesura.

PASSOS PER SOL·LICITAR EL DESCOMPTE

-        Per tal de saber si el nostre vehicle s’acull al pla, podem consultar a la xarxa llistes de cotxes de baix consum. L’elaborada per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) n’és un exemple.

-        De moment, el primer peatge que aplicarà la mesura és el dels túnels de Vallvidrera, corresponent a la carretera C-16. Un cop identificat el vehicle, ens hem de donar d’alta al lloc web de l’empresa Tabasa, encarregada de gestionar la infraestructura. Allí facilitarem la informació de la matrícula i la forma de pagament. A partir de la seva validació, accedirem al peatge via telepeatge.

-        Altres descomptes: Tot i que la gran majoria de vehicles no estan inclosos com a possibles demandants de la rebaixa en el preu del peatge, sí que tenen altres vies per accedir a descomptes. És el cas dels cotxes amb tres o més ocupants, anomenats VAO+3, que poden accedir a rebaixes també als túnels de Vallvidrera. La Generalitat estudia oferir més descomptes als VAO en altres carreteres.

Malauradament, la Generalitat ha anunciat que el cost dels descomptes es repartirà entre la resta d’usuaris de peatges, de manera que, a la pujada anual en el seu preu, ara se li sumarà un percentatge extra referent als cotxes verds.

comptador digital

Un dels canvis més destacats que comportarà l’ús dels compatdors digitals serà la desaparició de les tradicionals lectures de comptadors, ja que l’aparell digital serà l’encarregat d’enviar les dades de consum directament a la companyia. A causa de la precisió dels aparells, la lectura de la despesa d’energia serà més exacta i, en alguns casos,  pot arribar a suposar un estalvi del 10% en la factura de la llum, segons els experts.

Per altra banda, la implantació de comptadors digitals és un instrument d’allò més útil per a la millora de les polítiques d’estalvi eneregètic ja que, per exemple, identifica les hores de més alt rendiment energètic, de manera que facilita la creació de plans d’estalvi adaptats al consum de cada usuari. A més a més, permet instaurar tarifes en funció de les hores de més o menys consum energètic.

Es preveu que les companyies elèctriques es facin càrrec de les despeses de substitució dels compatdors antics pels digitals.

-        Com a norma general, la temperatura programada als aparells d’aire condicionat ha de situar-se entre els 22 i els 25 graus. No obstant això, aquestes temperatures poden variar. Es recomana que la diferència entre la temperatura exterior i interior no excedeixi els 12 graus.

-        S’ha de procurar situar els aparells d’aire en llocs poc assolellats i que permetin la circulació de l’aire.

-        Quan ja s’ha climatitzat l’habitació, s’ha de tancar l’aparell. A més a més, es recomana apagar-lo quan no hi ha ningú a la sala.

-        Una bona manera d’estalviar en aire condicionat és ventilar la casa durant les primeres hores del dia i al vespre, quan la temperatura és més suau i pot haver-hi més corrents d’aire. Durant el migdia, es tancaran portes i finestres no només per evitar l’entrada de calor, sinó per fer més eficient la utilització de l’aire condicionat.

-        Per assegurar un correcte funcionament dels aire condicionats o aparells climatitzadors, s’ha de revisar i netejar el filtre, ja sigui cada dues setmanes o bé un cop al mes.

-        Finalment, a l’hora de comprar un aparell d’aire condicionat, cal fixar-se en la Ràtio d’Eficiència Energètica (EER), un valor que ens informa sobre l’eficiència d’un aparell. És a dir, com més alta sigui aquesta ràtio, menys cost de funcionament tindrà l’aparell. Els aires condicionats amb valors compresos entre els 8 i els 13 EER són els més recomanables.

Per a més informació:

Mundo Energía, El Aire Acondicionado

Per què hem de reciclar les bombetes i els fluorescents? En primer lloc, la Directiva Europea sobre Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) estipula que les bombetes de baix consum, un cop deixen de funcionar, s’han de reciclar. El motiu és que, tot i els beneficis que comporten respecte les bombetes “incandescents” -les de tota la vida-, les llums de baix consum contenen mercuri, una substància altament tòxica. Per tal de reduir-ne els riscos per a la salut de les persones i el medi ambient, és necessari que un cop gastades se sotmetin a un tractament específic.

Per altra banda, a partir del seu reciclatge, els components de les bombetes i els fluorescents es poden reutilitzar en altres sectors. Per exemple, en el cas del vidre, els seus usos es reparteixen entre envasos no alimentaris, ciments o ceràmiques. El metall va a parar a empreses de siderúrgia, mentre que del plàstic se’n deriven diverses aplicacions. Finalment, el mercuri es destina a activitats com la producció d’aigua potable o de rec.

Totes les bombetes es poden reciclar? No. Segons la RAEE, només es poden reciclar les làmpedes de descàrrega, els fluorescents i les bombetes de baix consum. Queden excloses les bombetes de filaments o incandescents, i els hal·lògens.

bombeta incandescent

hal·lògen

On ho puc reciclar? A les deixalleries. Es pot consultar les diverses webs dels ajuntaments de cada població per obtenir l’adreça de les deixalleries municipals o comarcals més pròximes. A punts de recollida. Hi ha associacions, com Ambilamp, que tenen punts de recollida a diversos establiments de poblacions d’arreu de Catalunya. Per saber-ne el més pròxim, es pot consultar la web de l’entitat.

Un dels eixos del congrés seran les anomenades smart cities, poblacions que s’aprofiten de les oportunitats de les noves tecnologies i de l’anomenat capital social -basat en el coneixement- per impulsar projectes de sostenibilitat, promoció i planificació destinades a la millora del medi urbà.

A les ponències sobre smart cities s’exposaran els exemples de Sant Cugat, Màlaga, Santander i Lleida. A més a més, s’han programat conferències sobre smart cities i sostenibilitat, així com sobre la gestió integral del cicle de l’aigua a les ciutats.

A principis del segle XX, la possible manca de subministrament de carbó durant la Primera Guerra Mundial va fer que molts països, principalment els implicats en el conflicte bèl·lic, es plategessin un canvi d’horari per millorar el rendiment dels seus soldats durant les hores de llum solar i, sobretot, poder estalviar combustible. El nostre país no se’n va mantenir al marge i per primera vegada, del 15 d’abril al 6 d’octubre de 1918, es van avançar els rellotges una hora.

Un detall a tenir en compte, el 16 de març de 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Espanya va avançar de forma permanent el seu horari oficial una hora, segons diuen, per fer-lo coincidir amb el del Berlin de l’època. Aquest fet anecdòtic marcarà la nostra vida quotidiana més del que ens pensem, perquè des de llavors, a l’estiu, en fer-se de dia més tard, entrem a treballar més tard i sortim més tard, el que provoca que a casa nostra hàgim de partir la jornada laboral en dos. Només és un exemple.

A partir de llavors, l’horari d’estiu es va anar adoptant de forma irregular. No va ser fins al 1974, arran de la primera crisis del petroli provocada pel bloqueig de cru dels països de l’OPEP cap als EE.UU. i els seus aliats de l’Europa Occidental, quan es va plantejar de forma generalitzada l’adopció de l’horari d’estiu per estalviar energia. Cal tenir present que, novament, aquesta crisis del petroli va venir provocada per un altre conflicte bèl·lic, la guerra de Yom Kipur, on els països exportadors de petroli van decidir tancar l’aixeta als països que van recolzar a Israel.

Així doncs tenim que, en resum, des de fa gairebé 100 anys, els conflictes armats i, de retruc, les crisis de subministrament de fonts d’energia (carbó i petroli) provocades per aquests, ens han vingut dictant l’hora del rellotge. Però, atès que el dia té les hores que té, i les hores de llum són les que són, davant de nous conflictes armats, com el que pateix avui Líbia, el tercer productor de petroli de l’Àfrica, els països es veuen forçats a adoptar mesures d’estalvi més imaginatives i originals: en el cas d’Espanya rebaixar la velocitat màxima d’autopistes i autovies fins a 110 km/h, en el cas dels EE.UU., Canadà i alguns estats mexicans, allargar quasi un mes l’horari d’estiu.

Però, realment és eficaç avançar/endarrerir el rellotge? D’acord amb l’IDAE (Institut per a la diversificació i estalvi d’energia), l’estalvi energètic estimat en el conjunt de l’estat espanyol pot arribar a ser d’un 5%, l’equivalent a 300 milions d’€. Segons l’ICAEN (Institut català d’energia), a Catalunya l’estalvi energètic és d’un 10,3% del consum produït per il·luminació artificial, el que suposa 18,2 milions d’€, és a dir, entre 6 i 7 € anuals per llar. El que, al meu entendre, no és pas que sigui un estalvi massa significatiu.

En qualsevol cas, un segle després del primer canvi d’horari, sembla que no hem après la lliçó i continuem aplicant mesures que no aconsegueixen alliberar-nos de la dependència total dels combustibles fòssils. El preu que paguem per aquesta hipoteca continua sent molt alt i costós: contaminació, canvi climàtic, guerres, alteració d’horaris entre l’estiu i l’hivern, etc. Potser és hora de deixar enrere aquesta càrrega hipotecaria, tornar a l’hora que ens dicta el sol durant tot l’any, apostar per un nou model energètic que contempli fonts més netes, i començar a aplicar mesures que suposin un veritable estalvi d’energia, sovint encara molt malbaratada.

Font de fotografies: gencat.cat i anoiadiari.cat

Resulta que aquesta catedral la tenim en el nostre territori, concretament a Mallorca. La catedral de Mallorca, la Seu, ha rebut el certificat del “Sistema de Gestió Energètica” lliurant per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR); això suposa que s’ha convertit en la primera catedral que té un certificat d’aquest tipus. El certificat acredita que la Seu de Mallorca ha implantat un sistema de gestió energètica que controla i redueix el seu consum d’energia, els costos financers associats i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

En concret, les mesures adoptades per la Seu li permetran una reducció del 32% anual en el consum d’energia i en les emissions, el que equival a un estalvi de gairebé 52.000 quilowatts hora respecte al 2009, alhora que s’evitaria l’emissió de més de 20 tones de CO2 a l’atmosfera.

La Seu de Mallorca, una catedral eficient energèticament

Entre les millores introduïdes, destaquen la substitució de làmpades halògenes, incandescents i fluorescents per lluminàries de baix consum en el temple i les oficines, així com el fet que la il·luminació de totes les vitrines del Museu s’ha canviat pel nou sistema d’il·luminació mitjançant fibra òptica. A més, la Catedral està abordant el canvi de la instal.lació elèctrica de les esteses, lluminàries i quadres per una altra més moderna i eficient, amb el mèrit que comporta en un temple d’aquestes característiques, amb més de 700 anys d’història.

També s’instal·laran interruptors amb horaris programables i es capturaran dades de consums per equips, instal·lació i per zones, per ajustar-los a les hores dels actes religiosos i culturals de la Catedral, amb el consegüent estalvi energètic. S’han introduït sensors de presència en la Sagristia i al Museu i s’ha modificat el sistema de megafonia per un altre més eficient.

S’han instal·lat portes automàtiques en les entrades a la botiga per evitar les pèrdues d’energia en l’aire condicionat i calefacció, equips que, a més, han estat substituïts per altres de baix consum per controlar la temperatura tant a l’estiu com hivern.

Per acabar uns breus apunts històrics sobre la Seu; és un edifici d’estil gòtic català i fou construït entre els segles XIII i XVI i posteriorment amb reformes i intervencions d’Antoni Gaudí i Miquel Barceló.

Font | Diario de Mallorca

Imatge | Flickr

L’Obsea és un observatori submarí construït per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el CSIC instal·lat el 2009 a uns 4 quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, en un zona protegida de la pesca i de les dures condicions marines amb esculls artificials. Es tracta del primer laboratori espanyol d’aquestes característiques i té l’objectiu d’estudiar a temps real el fons marí mediterrani des d’Internet, doncs està connectat a la costa mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions.

L'observatori submarí OBSEA vist des de les profunditats.

Aquest projecte segueix treballant per a realitzar una base de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica. Per altra banda, el laboratori també està proporcionant informació molt valuosa a la comunitat científica, doncs la investigació marina requereix de cada cop més recol·leccions de dades de tipus mediambiental, amb millors resolucions temporals i sèries més llargues. Els mètodes més tradicionals ja no són adequats en ecosistemes marins, que tenen dinàmiques molt lentes, i només l’adquisició contínua de dades durant llargs períodes de temps permet detectar canvis climàtics a la vegada que es detecten successos més singulars.

La plataforma mesura paràmetres com la qualitat de l’aigua, la quantitat de diòxid de carboni, les erupcions volcàniques i la salinitat del Mediterrani (la quantitat de sals dissoltes en l’aigua), per la qual cosa, l’Obsea pot realitzar una observació a temps real de múltiples paràmetres del medi marí. Aquesta informació servirà per avaluar els efectes del canvi climàtic, la salut del mar o preveure tsunamis, i tot en directe.

Emplaçament de l'Obsea al fons, a 20 metres de profunditat i a aproximadament 4 km de la costa.

Després de dos mesos de probes la plataforma va començar la seva autèntica investigació. Qualsevol científic pot accedir a la web d’Obsea i utilitzar les dades que es recullin, juntament amb les recollides per l’estació meteorològica, doncs el projecte l’han posat en marxa en el potencial del “free knowledge” per deixar que les dades flueixin dins de la comunitat per a que aquesta informació generi més coneixement. De moment qualsevol persona es pot registrar com a usuari i veure en directe el que passa a 20 metres de profunditat i accedir a dades de temperatura, pressió, direcció i intensitat del vent, humitat, precipitació, conductivitat, salinitat, velocitat del so a l’aigua, els sons captats per l’hidròfon, la direcció de les onades i de les corrents, etc. Tot i així, més endavant es crearà un protocol per a determinar qui pot accedir a les dades (principalment la comunitat científica).

L'Obsea a bord del buc que el va instal·lar.

En el futur el laboratori arribarà als 3.000 metres de profunditat i es connectarà amb altres plataformes similars distribuïdes pel Mediterrani, de manera que es podria construir una xarxa de centres per controlar tots els fenòmens que es produeixen en el Mediterrani. Detectar la variació del nivell del mar produït per l’escalfament global, o la detecció de riscos geològics seran els nous objectius que s’afegirien a la llista dels que actualment ja persegueix l’Obsea.

Paisatge que envolta al laboratori submarí.

Font: Obsea, La Vanguardia, Vistaalmar

Fotografies: Obsea, google maps