El parc, anomenat Projecte Zèfir, és impulsat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), una agrupació d’empreses, universitats i administracions catalanes. Les obres permetran crear un gran laboratori experimental per millorar el coneixement de la força eòlica marina, encara que aquesta s’aprofitarà des del primer moment. Els quatre molins s’alinearan en paral · lel a la costa i s’organitzaran en dos miniparcs (de dos molins cada un), separats per dos quilòmetres i col·locats en una àrea d’aigües de poca profunditat (35 metres).

En aquesta primera fase es col·locaran 4 molins. I, a continuació, en una segona fase, se situaran entre sis i vuit aerogeneradors a uns 20 quilòmetres del litoral, en aigües amb una profunditat de 100 metres. Això obligarà a introduir els molins sobre estructures flotants subjectes amb tirants al fons marí perquè no siguin arrossegats.

La necessitat de construir molins de vent al mar respon sobretot a les enormes possibilitats que ofereixen els recursos eòlics al mar (vent constant, sense distorsions) en un moment en que hi ha certa saturació amb l’ocupació de terrenys en terra ferma. El desenvolupament d’aquesta font queda recollit en el Pla de Foment de les Energies Renovables.

A l’Ametlla hi ha divisions d’opinions respecte al parc eòlic. Els pescadors accepten el projecte a canvi de compensacions. Entre els hotelers hi ha gent a favor i en contra. Per altra banda entre els grups ecologistes també hi ha diversitat d’opinions: Greenpeace veu amb bons ulls el projecte, però en canvi SEO/Birdlife no està d’acord amb el nou parc eòlic ja que està ubicat en una zona d’alta riquesa ornitològica.

Font | La Vanguardia

La col·locació del fanal és fruit d’un acord entre l’empresa masnovina  IGS Wind i l’Ajuntament del Masnou.

Aquesta fanal té un sistema que permet aprofitar les dues fonts d’energies i acumular-les en una bateria per 5 dies. A més té un mini aerogenerador que pot aprofitar el vent sense importar la direcció del mateix.  Aquest tipus d’il·luminació gasta molt poca energia i suposa un estalvi de dues tones de CO2 l’any, segons l’empresa.

Una altra de les característiques molt positives d’aquesta fanal és que la seva instal·lació és fàcil i no requereix de modificar o afegir infraestructura del lloc on s’ubicaran, ja que no necessita cap connexió amb la xarxa elèctrica.

Aquest és un prototip però s’espera que pròximament es trobi a la venda i segurament serà un èxit no només per il.luminar llocs públics sinó també per a altres com a habitatges, i per a altres tipus d’aplicacions molt útils i sobretot ecològics.

Vídeo de la notícia a TV3

Font | Renovables Verdes

Aquesta crisi energètica i econòmica, junt amb el naixement  del moviment ecologista, van fer que molts països iniciessin  el desenvolupament de noves polítiques energètiques encaminades a investigar i desenvolupar les energies renovables com l’eòlica o la solar.

A Espanya la resposta va ser el vent. El primer quilowatt eòlic d’Espanya es va produir a Mallorca amb el vent de la badia de Palma a l’any 1982 i que va ser el precursor del primer parc eòlic de l’Estat espanyol dos anys més tard, en el municipi empordanès de la Garrigella.

Treballs de muntatge de l'aerogenerador a la badia de Palma

L’enginyer menorquí, Josep Lluís Cardona va ser el responsable d’aquestes primeres passes. Cardona i el seu equip varen construir  un prototip de 10 metres de diàmetre amb una torre de 12 d’alçada, que va costar dos milions i mig de pessetes i instal·lat a la badia de Palma. L’aerogenerador , de 22 KW de la marca Wind Matic, va ser import de Dinamarca.

En aquesta època s’estaven realitzant a Espanya altres projectes, concretament un a Tarifa. El problema d’aquest aerogenerador va ser que des que van començar a dissenyar-lo a l’any 81 i no el van connectar a la xarxa fins l’any 85.

Avui en dia, Espanya és el tercer país del món pel que fa a potència d’energia eòlica instal.lada, per darrere d’Alemanya i EUA.

Font i imatge | El Mundo

A Espanya,  la llei permet des de l’any 2007 la instal·lació de parcs eòlics marins, coneguts tècnicament com offshore. L’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol estableix i limita les zones d’instal·lació de parcs eòlics marins que reuneixen les condicions mediambientals adequades. L’objectiu de l’estudi és establir “un mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d’un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí”. Observant el mapa de les zones aptes per instal·lar aquest parcs veiem que per exemple tota la costa balear (a partir de certa distància de terra) és apta.

Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal.lada, tota ella terrestre. L’energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.

A l’Estat Espanyol, des de fa anys s’ha projectat la construcció (sense èxit) de diversos parcs eòlics marins com el conegut com “Mar de Trafalgar“, un situat front el Delta de l’Ebre, a Punta Lucero de Bilbao, o el situat davant les costes de LLevant peninsulars. En aquesta pàgina teniu una bona infografia que us explica el funcionament dels parcs eòlics marins.

Diverses organitzacions ecologistes i d’estudi del medi ambient (Greenpeace, Oceana) estan a favor d’aquestes instal·lacions, però associacions de veïns i pescadors s’oposen a certs projectes.

Què penses tu en tot aquest tema?

Via | EfeVerde

Imatge | Treehugger

Hymini, un carregador eòlic portàtil.

És un carregador portàtil que funciona amb energia eòlica. Emmagatzema energia gràcies a una bateria recarregable d’ió liti de 1.200 mAh, el que permet recarregar dispositius portàtils de 5 V.  Està compost per una petita hèlix que transforma l’energia eòlica del vent en energia cinètica i aquesta en energia elèctrica. Recarrega aparells a partir d’energia eòlica, de manera que estalvia consum d’energia final. A més s’adapta a qualsevol dispositiu: incorpora un connector USB  i connectors per a diferents mòbils.

Via | Sostenible

Minimoli instal·lat a un edifici

Els minimolins no són sorollosos ni generen vibracions ja que disposen d’un sistema que absorbeix les vibracions. A més de ser molt eficients (amb vents de 2 m/s ja genera energia), la seva instal·lació és molt fàcil i la vida mitja és de 25 anys.

Segons diu la mateixa empresa, el perill que poden representar aquest molins pels ocells és mínim ja que la figura d’un  falcó està dibuixat a la turbina i els ocells s’espanten (a cap de les fotos he pogut veure aquest falcó dibuixat)

Font: Ecoticias

Enllaç: Donqi