Phileas Fogg, el protagonista principal de “La volta al món en 80 dies” de Juli Verne era molt ambiciós i el seu desig de donar la volta al món en 80 dies era un gran repte. Sandra Lust i Sven Lehmann, també tenen el mateix objectiu que Phileas, però en seu cas volen fer la volta al món durant 80 dies amb la seva moto elèctrica.
Ells i altres persones participen en la Zero Emisions Race, una iniciativa que pretén que 31 (crec que són tres sols) vehicles elèctrics facin la volta al món en sols 80 dies. Però recarregar el vehicle al final del dia sense preocupar-se d’on prevé l’electricitat no tendria cap mèrit, per això, també s’han posat per objectiu que la recarrega del vehicles sols es faci amb electricitat provinent d’energies renovables.
La Unió Europea podria cobrir tota la seva demanda d’electricitat, de 3 milions d’gigawatts a l’hora, amb vuit camps de producció d’energia eòlica al mar, d’una superfície de 10.000 quilòmetres quadrats cada un. Aquesta dada la va aportar el director de l’Instituto de Hidráulica Ambiental de Cantabria, Íñigo Losada en un seminari de Gas Natural.
A Espanya, la llei permet des de l’any 2007 la instal·lació de parcs eòlics marins, coneguts tècnicament com offshore. L’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol estableix i limita les zones d’instal·lació de parcs eòlics marins que reuneixen les condicions mediambientals adequades. L’objectiu de l’estudi és establir “un mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d’un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí”. Observant elmapa de les zones aptes per instal·lar aquest parcs veiem que per exemple tota la costa balear (a partir de certa distància de terra) és apta.
Totes les coses tenen el seu costat bo i el seu dolent; l’energia eòlica també te el seu costat fosc. Alguns estudis fets a Espanya, estimen que cada any moren uns 5.000 ocells per causa del parcs eòlics.
El supermercat Sainsbury’s situat al Regne Unit, està utilitzant una nova forma d’aprofitar l’energia provinent dels seus clients, per a això, han instal·lat en el seu aparcament un sistema basat en una sèrie de plaques sensibles al pes, i quan els cotxes passen a través d’ella, s’obté energia cinètica per a posteriorment ser utilitzada a proveir electricitat a les seves caixes registradores.
Donqi és una empresa holandesa que té previst instal·lar a Espanya (encara es desconeix la ubicació) els primers minimolins urbans amb la finalitat de generar energia eòlica a la coberta dels edificis.
Minimoli instal·lat a un edifici
Els minimolins no són sorollosos ni generen vibracions ja que disposen d’un sistema que absorbeix les vibracions. A més de ser molt eficients (amb vents de 2 m/s ja genera energia), la seva instal·lació és molt fàcil i la vida mitja és de 25 anys.
Segons diu la mateixa empresa, el perill que poden representar aquest molins pels ocells és mínim ja que la figura d’un falcó està dibuixat a la turbina i els ocells s’espanten (a cap de les fotos he pogut veure aquest falcó dibuixat)
El monument a Colom serà el primer monument del patrimoni arquitectònic català que emprarà l’energia geotèrmica com a sistema de climatització.
La instal·lació del sistema proporciona calefacció i refrigeració a bona part de l’espai visitable del monument, que comprèn una superfície de 400 m². Aquest sistema de climatització no genera diòxid de carboni i duplica l’eficiència energètica dels mètodes tradicionals.
Construcció del monument amb motiu de l'Exposició Universal de 1888
A una profunditat d’uns 2 metres, la temperatura es manté durant tot l’any al voltant dels 15 graus, cosa que fa del subsòl una font de calor constant. En el cas del monument a Colom, aquesta calor s’extraurà del subsòl a partir de col·lectors (o sistemes d’intercanvi tèrmic) verticals, que s’introduiran en sis perforacions de fins a 100 metres de profunditat. Una bomba geotèrmica de 40 kW de potència transferirà la calor extreta del subsòl al sistema de distribució, que farà arribar la calefacció a l’interior del monument. El mateix sistema també servirà per refrigerar aquest espai visitable de la base del monument, fent el procés invers, és a dir, transferint la calor ambiental al subsòl. Tant la calefacció com la refrigeració, es distribuiran a l’interior del monument a través d’un sistema de fan-coils (o ventiladors).
Si no entens massa bé el procés, al web de la Casa Sostenible, he trobat una explicació molt clarificadora.