Però, és indicatiu el fet que al menys algú es plantegi la possibilitat d’aconseguir-ho, cosa que fa 10 anys ni s’hagués pensat.  El moviment per l’energia 100% renovable s’estén per Europa. Empreses de totes les mides, entitats socials, parlamentaris, etc, han unit les seves forces en una declaració conjunta per reclamar a la Comissió Europea que el futur de la nostra energia no pot ser altre que el de les energies netes.

El model energètic d’Europa i el món en general, basat en els combustibles fòssils i l’energia nuclear, està esgotat. Els problemes que ens porta són suficientment greus: contaminació, canvi climàtic, guerres, etc. com per no fer res.

El debat s’estableix entre aquells que voldrien que tot seguis igual, energies brutes en general i les renovables com una cosa puntual i aquells que pensen que ja hi ha coneixements i tecnologia suficients per a planificar el canvi de model cap a les renovables des d’ara.

Espanya va ser el primer país on Greenpeace va demostrar la viabilitat tècnica i econòmica d’un sistema 100% renovable.

Però la revista Energy Policy, encara va més enllà quan es planteja si l’energia que utilitzem a la Terra podria ser totalment renovable pel 2030. L’estudi conclou que existeix la tecnologia necessària per fer-ho, però hi ha molts d’entrebancs polítics per aconseguir aquesta fita. Per tenir un planeta mogut amb energies renovables farien falta: 4 milions de turbines eòliques de 5 MW wind turbines, 1,7 milions de plaques solars de 3 kW a les taulades i sostres, 90.000 plantes solars de 300 MW i diverses plantes energia geotèrmica i mareomotriu.

Font | Greenpeace i Ecogeek

Imatge | Flickr

La col·locació del fanal és fruit d’un acord entre l’empresa masnovina  IGS Wind i l’Ajuntament del Masnou.

Aquesta fanal té un sistema que permet aprofitar les dues fonts d’energies i acumular-les en una bateria per 5 dies. A més té un mini aerogenerador que pot aprofitar el vent sense importar la direcció del mateix.  Aquest tipus d’il·luminació gasta molt poca energia i suposa un estalvi de dues tones de CO2 l’any, segons l’empresa.

Una altra de les característiques molt positives d’aquesta fanal és que la seva instal·lació és fàcil i no requereix de modificar o afegir infraestructura del lloc on s’ubicaran, ja que no necessita cap connexió amb la xarxa elèctrica.

Aquest és un prototip però s’espera que pròximament es trobi a la venda i segurament serà un èxit no només per il.luminar llocs públics sinó també per a altres com a habitatges, i per a altres tipus d’aplicacions molt útils i sobretot ecològics.

Vídeo de la notícia a TV3

Font | Renovables Verdes

Ells i altres persones participen en la Zero Emisions Race, una iniciativa que pretén que 31 (crec que són tres sols) vehicles elèctrics facin la volta al món en sols 80 dies. Però recarregar el vehicle al final del dia sense preocupar-se d’on prevé l’electricitat no tendria cap mèrit, per això, també s’han posat per objectiu que la recarrega del vehicles sols es faci  amb electricitat provinent d’energies renovables.

La Zero Race comença avui, 16 d’agost a Ginebra i continuarà fins a cobrir una distància de 30.000 km en 80 dies. Es visitaran 16 països i pasaran per 150 capitals i grans ciutats, com Brussel·les, Berlín, Viena, Kiev, Moscou , Shanghai, Vancouver, San Francisco, Austin i Madrid.

En el mapa de la ruta sembla que passen pel País Valencià i Catalunya. No especifiquen res però calculo que en el mesos de desembre o gener passaren per les nostres terres. Haurem d’estar a l’aguait.

A Espanya,  la llei permet des de l’any 2007 la instal·lació de parcs eòlics marins, coneguts tècnicament com offshore. L’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol estableix i limita les zones d’instal·lació de parcs eòlics marins que reuneixen les condicions mediambientals adequades. L’objectiu de l’estudi és establir “un mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d’un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí”. Observant el mapa de les zones aptes per instal·lar aquest parcs veiem que per exemple tota la costa balear (a partir de certa distància de terra) és apta.

Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal.lada, tota ella terrestre. L’energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.

A l’Estat Espanyol, des de fa anys s’ha projectat la construcció (sense èxit) de diversos parcs eòlics marins com el conegut com “Mar de Trafalgar“, un situat front el Delta de l’Ebre, a Punta Lucero de Bilbao, o el situat davant les costes de LLevant peninsulars. En aquesta pàgina teniu una bona infografia que us explica el funcionament dels parcs eòlics marins.

Diverses organitzacions ecologistes i d’estudi del medi ambient (Greenpeace, Oceana) estan a favor d’aquestes instal·lacions, però associacions de veïns i pescadors s’oposen a certs projectes.

Què penses tu en tot aquest tema?

Via | EfeVerde

Imatge | Treehugger

Parc eòlic de Santa Coloma de Queralt, Tarragona

Ningú discuteix la necessitat de les energies renovables, i l’energia eòlica en particular, però s’han de fer estudis previs que ens diguin on hem d’ubicar els parcs eòlics, quants se n’han de posar, etc. La SEO ha el·laborat precisament unes directrius per millorar els estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics amb la finalitat d’evitar la mort d’ocells i ratpenats.

A part de millorar els estudis d’impacte ambiental, també s’han dissenyat sistemes per evitar la mort d’ocells o ratpenats per causa de les aspes dels molins.

Molt interessant és l’estudi realitzat per Benjamin K. Sovacool titul·lat “Contextualizing Avian Mortality: A Preliminary Appraisal of Bird and Bat Fatalities from Wind, Fossil-Fuel, and Nuclear Electricity” on es compara la mortalitat d’ocells en parcs eòlics, centrals tèrmiques i nuclears. Les conclusions són ben clares: 0,269 morts per GWh en els parcs eòlics, 5,18 morts per GWh en centrals tèrmiques (pluja àcida, ingèstió de dosis mortals mercuri, modificació de les rutes migratòries, destrucció d’hàbitats)  i 0,416 por GWh en centrals nuclears (contaminació de les mines d’urani, col·lisions contra les estructures de refrigeració). Per tant, la mortalitat associada a centrals tèrmiques és molt superior a la dels parcs eòlics.

De totes formes, és innegable que alguns ocells són víctimes del parcs eòlics, principalment els voltors. A causa de la seva gran envergadura i escassa maniobrabilitat, no poden esquivar a temps les immenses aspes dels molins. Les veuen arribar però no tenen capacitat per a poder frenar o apartar-se d’elles. El següent vídeo rodat a Creta ens permet veure l’accident d’un voltor amb un molí. Per cert, la millor forma d’agafar un ocell és tirar-li una manta damunt i portar-lo a un centre de recuperació d’ocells.

Via | La Crónica Verde

Imatge | SantiMB

Esquema de funcionament

Quan un cotxe és conduït a través dels carrils d’aparcament, unes plaques implementades en la superfície de contacte es comprimeixen, transferint el moviment al llarg de la hidràulica a un generador, amb una capacitat de producció de 30kw d’energia per hora.

El sistema utilitza la mateixa tecnologia que la que fan servir els cotxes de Fórmula 1per transformar l’energia cinètica que es perd en forma de calor durant les frenades.

Via | The DailyMail

Alps Crossing from Solar Flight on Vimeo.

Font: TreeHugger

Minimoli instal·lat a un edifici

Els minimolins no són sorollosos ni generen vibracions ja que disposen d’un sistema que absorbeix les vibracions. A més de ser molt eficients (amb vents de 2 m/s ja genera energia), la seva instal·lació és molt fàcil i la vida mitja és de 25 anys.

Segons diu la mateixa empresa, el perill que poden representar aquest molins pels ocells és mínim ja que la figura d’un  falcó està dibuixat a la turbina i els ocells s’espanten (a cap de les fotos he pogut veure aquest falcó dibuixat)

Font: Ecoticias

Enllaç: Donqi

La instal·lació del sistema proporciona calefacció i refrigeració a bona part de l’espai visitable del monument, que comprèn una superfície de 400 m². Aquest sistema de climatització no genera diòxid de carboni i duplica l’eficiència energètica dels mètodes tradicionals.

Construcció del monument amb motiu de l'Exposició Universal de 1888

A una profunditat d’uns 2 metres, la temperatura es manté durant tot l’any al voltant dels 15 graus, cosa que fa del subsòl una font de calor constant. En el cas del monument a Colom, aquesta calor s’extraurà del subsòl a partir de col·lectors (o sistemes d’intercanvi tèrmic) verticals, que s’introduiran en sis perforacions de fins a 100 metres de profunditat. Una bomba geotèrmica de 40 kW de potència transferirà la calor extreta del subsòl al sistema de distribució, que farà arribar la calefacció a l’interior del monument. El mateix sistema també servirà per refrigerar aquest espai visitable de la base del monument, fent el procés invers, és a dir, transferint la calor ambiental al subsòl. Tant la calefacció com la refrigeració, es distribuiran a l’interior del monument a través d’un sistema de fan-coils (o ventiladors).

Si no entens massa bé el procés, al web de la Casa Sostenible, he trobat una explicació molt clarificadora.

Font text : BCN imatge: Skyscrapercity