1. Rentar a mà els plats consumeix menys que el rentaplats: fals

Segons diversos estudis, rentar a mà els plats gasta més aigua que rentar-los amb un renta-vaixelles. Per exemple, segons un estudi de la Universitat de Bonn, la quantitat d’aigua que consumeix un rentavaixelles classe “A” és d’uns 15 litres per rentada, davant els 119 litres del rentat a mà per la mateixa quantitat de vaixella.

2. Apagar la calefacció consumeix més de mantenir una temperatura: fals

En moltes llars és habitual conservar una temperatura mitjana durant les 24 hores. Es considera que apagar i encendre la calefacció implica un major consum d’energia. Aquesta idea és falsa. Si es limita la temperatura a 16 ºC entre les deu de la nit i les sis del matí, es pot retallar al voltant d’un 13% el consum anual de combustible, pel que fa al que passaria si es manté una temperatura constant de 20 º C. Amb l’apagada l’estalvi és encara més gran. La nova reglamentació a Espanya aconsella regular els termòstats a 20 ºC a l’hivern i és que 1 ºC més de temperatura pot suposar un 7% més de consum.

3. La manera espera (standby) amb prou feines consumeix energia: fals

Deixar els aparells elèctrics apagats en mode espera suposa una despesa de 231 kWh l’any, gairebé el mateix que el consum mitjà anual del rentavaixelles (246 kWh) i molt més que el de l’ordinador (172 kWh), segons dades de l’últim estudi de l’IDAE. L’standby representa prop del 5% del consum de les llars.

4. Per la seva escassa superfície, la pèrdua de calor per les finestres és residual: fals

La superfície de les finestres és petita si la comparam amb la superfície total de l’habitatge, per tant és lògic pensar que la pèrdua de calor per les finestres no és molt important. Aquest és un pensament erroni; estudis de diversos experts reflecteixen que entre el 25% i el 30% de la calefacció gastada a les llars es destina a cobrir les pèrdues de calor que s’originen a les finestres.

5. Mantenir els fluorescents encesos gasta menys que si s’encenen i s’apaguen cada vegada: fals

Una altra falsa idea molt estesa entre les llars és que la despesa d’energia en deixar els tubs fluorescents encesos és menor que si s’apaguen i s’encenen cada vegada. De manera errònia, se sustenta en una explicació similar a la de la calefacció.

En canvi, els estudis han demostrat que malgrat que en encendre un tub fluorescent cal un sobreconsum de corrent elèctric, aquest tot just dura una fracció de segon. En il · luminació incandescent, el temps màxim d’absència que no compensaria l’apagat i encès posterior es redueix a només 0,3 segons.

6. La cuina elèctrica gasta menys que la de gas: fals

Els experts asseguren que les cuines elèctriques o vitroceràmiques consumeixen quatre vegades més que les de gas. L’IDAE recomana, en cas de disposar d’una cuina elèctrica, utilitzar bateries de cuina, paelles i cassons amb fons gruixut difusor. Així s’aconsegueix una temperatura més homogènia a tot el recipient.

Font | Eroski Consumer

A principis del segle XX, la possible manca de subministrament de carbó durant la Primera Guerra Mundial va fer que molts països, principalment els implicats en el conflicte bèl·lic, es plategessin un canvi d’horari per millorar el rendiment dels seus soldats durant les hores de llum solar i, sobretot, poder estalviar combustible. El nostre país no se’n va mantenir al marge i per primera vegada, del 15 d’abril al 6 d’octubre de 1918, es van avançar els rellotges una hora.

Un detall a tenir en compte, el 16 de març de 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Espanya va avançar de forma permanent el seu horari oficial una hora, segons diuen, per fer-lo coincidir amb el del Berlin de l’època. Aquest fet anecdòtic marcarà la nostra vida quotidiana més del que ens pensem, perquè des de llavors, a l’estiu, en fer-se de dia més tard, entrem a treballar més tard i sortim més tard, el que provoca que a casa nostra hàgim de partir la jornada laboral en dos. Només és un exemple.

A partir de llavors, l’horari d’estiu es va anar adoptant de forma irregular. No va ser fins al 1974, arran de la primera crisis del petroli provocada pel bloqueig de cru dels països de l’OPEP cap als EE.UU. i els seus aliats de l’Europa Occidental, quan es va plantejar de forma generalitzada l’adopció de l’horari d’estiu per estalviar energia. Cal tenir present que, novament, aquesta crisis del petroli va venir provocada per un altre conflicte bèl·lic, la guerra de Yom Kipur, on els països exportadors de petroli van decidir tancar l’aixeta als països que van recolzar a Israel.

Així doncs tenim que, en resum, des de fa gairebé 100 anys, els conflictes armats i, de retruc, les crisis de subministrament de fonts d’energia (carbó i petroli) provocades per aquests, ens han vingut dictant l’hora del rellotge. Però, atès que el dia té les hores que té, i les hores de llum són les que són, davant de nous conflictes armats, com el que pateix avui Líbia, el tercer productor de petroli de l’Àfrica, els països es veuen forçats a adoptar mesures d’estalvi més imaginatives i originals: en el cas d’Espanya rebaixar la velocitat màxima d’autopistes i autovies fins a 110 km/h, en el cas dels EE.UU., Canadà i alguns estats mexicans, allargar quasi un mes l’horari d’estiu.

Però, realment és eficaç avançar/endarrerir el rellotge? D’acord amb l’IDAE (Institut per a la diversificació i estalvi d’energia), l’estalvi energètic estimat en el conjunt de l’estat espanyol pot arribar a ser d’un 5%, l’equivalent a 300 milions d’€. Segons l’ICAEN (Institut català d’energia), a Catalunya l’estalvi energètic és d’un 10,3% del consum produït per il·luminació artificial, el que suposa 18,2 milions d’€, és a dir, entre 6 i 7 € anuals per llar. El que, al meu entendre, no és pas que sigui un estalvi massa significatiu.

En qualsevol cas, un segle després del primer canvi d’horari, sembla que no hem après la lliçó i continuem aplicant mesures que no aconsegueixen alliberar-nos de la dependència total dels combustibles fòssils. El preu que paguem per aquesta hipoteca continua sent molt alt i costós: contaminació, canvi climàtic, guerres, alteració d’horaris entre l’estiu i l’hivern, etc. Potser és hora de deixar enrere aquesta càrrega hipotecaria, tornar a l’hora que ens dicta el sol durant tot l’any, apostar per un nou model energètic que contempli fonts més netes, i començar a aplicar mesures que suposin un veritable estalvi d’energia, sovint encara molt malbaratada.

Font de fotografies: gencat.cat i anoiadiari.cat

L’Hora del Planeta de WWF 2010 es va convertir en la major acció global de lluita contra el canvi climàtic, aconseguint que més de 4.500 ciutats de tot el món, pertanyents a 128 països diferents, deixessin a les fosques els seus monuments més emblemàtics. Entre ells, la Torre Eiffel (París), el Palau de Buckingham (Londres), l’Empire State (Nova York), l’Alhambra (Granada), la Ciutat Perduda (Pekín), la Porta d’Alcalà (Madrid), el Crist Redemptor (Río de Janeiro), o el Burj Khalifa (Dubai), l’edifici més alt del món.

A Espanya, més de 200 ciutats es van inscriure a la campanya i van apagar els seus monuments i edificis, 6 milions de persones van deixar a les fosques les seves llars, es a dir, el 10% de les llars, i uns 20.000 ciutadans van sortir als carrers per a celebrar l’Hora del Planeta l’any 2010. WWF va organitzar activitats en ciutats com Barcelona, Madrid, Granada, Sevilla, Còrdova, Lleó, Guadalajara, Alacant i Salamanca. A la capital també va tenir lloc la I Carrera per al Planeta al Parc del Retiro, on aquest any se celebrarà la seva segona edició.

WWF va néixer a partir d’un petit grup d’entusiastes compromesos amb la natura l’11 de setembre del 1961 i ha jugat un paper fonamental en l’evolució del moviment ambientalista internacional i segueix creixent i desenvolupant-se.

La missió de WWF és la d’aturar la degradació del medi natural del planeta i construir un futur en el que la humanitat visqui en harmonia amb la natura, conservant la diversitat biològica, garantint la utilització sostenible dels recursos naturals renovables i promovent la reducció de la contaminació i el consum desmesurat. Aquesta organització compta amb uns 5 milions de membres i una xarxa mundial de 27 organitzacions nacionals, 5 associades i 22 d’oficines, que treballen en més de 100 països.

WWF espera que l’Hora del Planeta 2011 torni a batre rècords de participació, per a demostrar la preocupació que té la societat pel canvi climàtic, ja que es tracta del problema ambiental més important al que s’enfronta la humanitat.

L’HORA del PLANETA és un missatge d’esperança i d’acció. Participa-hi aquest 26 de MARÇ a les 20:30h, hora local, i apaga tots els llums i aparells elèctrics durant una hora.

APAGA EL LLUM, ENCÉN EL PLANETA, IL·LUMINA EL FUTUR!!

Earth Hour 2011 Official video

Resulta que aquesta catedral la tenim en el nostre territori, concretament a Mallorca. La catedral de Mallorca, la Seu, ha rebut el certificat del “Sistema de Gestió Energètica” lliurant per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR); això suposa que s’ha convertit en la primera catedral que té un certificat d’aquest tipus. El certificat acredita que la Seu de Mallorca ha implantat un sistema de gestió energètica que controla i redueix el seu consum d’energia, els costos financers associats i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

En concret, les mesures adoptades per la Seu li permetran una reducció del 32% anual en el consum d’energia i en les emissions, el que equival a un estalvi de gairebé 52.000 quilowatts hora respecte al 2009, alhora que s’evitaria l’emissió de més de 20 tones de CO2 a l’atmosfera.

La Seu de Mallorca, una catedral eficient energèticament

Entre les millores introduïdes, destaquen la substitució de làmpades halògenes, incandescents i fluorescents per lluminàries de baix consum en el temple i les oficines, així com el fet que la il·luminació de totes les vitrines del Museu s’ha canviat pel nou sistema d’il·luminació mitjançant fibra òptica. A més, la Catedral està abordant el canvi de la instal.lació elèctrica de les esteses, lluminàries i quadres per una altra més moderna i eficient, amb el mèrit que comporta en un temple d’aquestes característiques, amb més de 700 anys d’història.

També s’instal·laran interruptors amb horaris programables i es capturaran dades de consums per equips, instal·lació i per zones, per ajustar-los a les hores dels actes religiosos i culturals de la Catedral, amb el consegüent estalvi energètic. S’han introduït sensors de presència en la Sagristia i al Museu i s’ha modificat el sistema de megafonia per un altre més eficient.

S’han instal·lat portes automàtiques en les entrades a la botiga per evitar les pèrdues d’energia en l’aire condicionat i calefacció, equips que, a més, han estat substituïts per altres de baix consum per controlar la temperatura tant a l’estiu com hivern.

Per acabar uns breus apunts històrics sobre la Seu; és un edifici d’estil gòtic català i fou construït entre els segles XIII i XVI i posteriorment amb reformes i intervencions d’Antoni Gaudí i Miquel Barceló.

Font | Diario de Mallorca

Imatge | Flickr

Internet ha millorat molts d’aspectes de la nostra vida i hem d’aprofitar-nos d’aquestes possibilitats, com per exemple el fet que ens permeti reduir el nostre impacte en el medi ambient. Com? Les compres a la xarxa són una millora ecològica evident, que ens estalvia també temps i diners, de manera que millora doblement la nostra qualitat de vida.

Segons un estudi realitzat per l’Institut Estia-Via, per a la Federació de Comerç Electrònic i Venda a Distància, on s’han comparat  5.400 compres en línia amb compres tradicionals, les compres en línia redueixen en un 35% les emissions de CO2 respecte a les compres tradicionals.

A l'any 84, pensàvem que podríem comprar per internet?

Les millores d’aquest tipus de compra és evident. En primer lloc suposa un estalvi en energia elèctrica. Una botiga en línia utilitza el 30% menys d’energia que una botiga a peu de carrer, ja que aquestes consumeixen moltíssima llum elèctrica i aire condicionat. En comprar per internet l’usuari pot evitar les aglomeracions humanes que fan necessari aquesta classe de consum energètic, contribuint a la reducció d’emissió de gasos. Un altra benefici es que es redueixen les emissions de CO2. El transport col.lectiu de molts comandes fins al domicili del client consumeix fins a un 40% menys de combustible que un viatge particular al centre comercial realitzat per cada compra.

Tampoc cal oblidar que les compres a la xarxa suposen una reducció important del consum de paper en tot el procés de compravenda. Les compres per internet també emeten factures, però en ser electròniques s’evita en un percentatge rellevant el consum de paper i la tala d’arbres que necessiten les fàbriques papereres. Un altre exemple: La fabricació de bitllets a nivell mundial requereix 300 milions de tones de paper l’any. Quan realitzem una compra digital, evitem l’ús i deteriorament dels bitllets físics, de manera que contribuïm a conservar el paper moneda que ja està en circulació. També hi ha una disminució dràstica del consum de plàstic en comprar de forma virtual. En els comerços físics tendim a utilitzar més bosses de les estrictament necessàries.

Els supermercats online  suïssos Leshop han calculat els estalvies ambientals que suposa fer la compra per internet i l’estalvi és evident. Durant un any es calcula que els usuaris d’aquest supermercat on line estalvien 53,9 kg de CO2 i 568 kWh d’energia.

Font | Microsoft

Imatge | Flickr

A què es deu aquesta situació? Facebook maneja una quantitat descomunal de dades que han de ser processades en algun lloc. Perquè us doneu una idea, l’empresa va invertir 180 milions de dòlars en un datacenter que va ubicar a Oregon, Estats Units. Però aquesta instal lació funciona, en un 83%, a base d’energies no renovables, com ara el carbó i el gas natural, altament contaminants per al medi ambient.

Òbviament aquest fet ha molestat moltíssim a Greenpeace, que va començar una campanya massiva per exigir a Facebook un canvi en les seves polítiques energètiques. Canvis de tal magnitud no es donen d’un dia per l’altre i moltes vegades semblen impossibles. Però és qüestió d’intentar-ho. Si Google utilitza i inverteix en energies netes, per què no podria fer-ho Facebook? Sent una empresa amb directius tan joves haurien d’intentar ser més visionaris en aquests aspectes.

Font | Bitelia

Imatge | Flickr

Respecta a l’energia gastada en el dos tipus de mercat, la unitat de mesura ha estat els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d’energia en la gran superfície que en el mercat (gràcies a un comentari de n’Eloi, veig que aquesta dada de 6 vegades superior no me quadra). En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, degut a que aquests darrers tenen menys treballadors per superfície.

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d’estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d’altres municipis.

L’estudi ha calculat també la petjada d’emissions de CO2 entre les dues tipologies comercials i de la comparació n’ha resultat l’emissió d’uns 3kg de CO2 per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,4 7 kg de CO2 en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon, aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

En quant els residus, el parcs comercials també superen  el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l’opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat.

Font | Sostenible

Imatge | Cayetano

Dades de Home Appliance Enery Use

Font | Microsiervos

Però com tot, hi ha veus a favor i en contra d’aquesta acció. Us recomano llegir “The Real Meaning of Earth Hour” de Keith Lockitch. L’article està en angles però he extret un del seus paràgrafs: “Què tal el Mes del Planeta? Passar 30 dies sense recórrer a cap forma d’energia fòssil? Prova a passar un mes tremolant en la foscor, sense calefacció, sense electricitat, sense refrigeració, sense plantes d’energia o generadors, sense cap dels beneficis que l’energia industrial fa possible”

Font: Ecologia Microsiervos

En aquest esdeveniment tendran lloc una sèrie de conferències i paral·lelament es convoca un concurs d’idees de nous dispositius o eco-gadgets. Els invents han de complir una premissa: que el seu ús permeti reduir el consum mundial d’electricitat.

En aquesta galeria pots consultar els gadgets que es presenten al concurs i votar el que més t’agradi.

Go Mechanical Charger, el gadget més votat per ara

Encara que el termini de votació no ha acabat, el gadget més votat és Go Mechanical Charger, un dispositiu desenvolupat per una empresa índia anomenada Elephant. El gadget permet recarregar un telèfon mòbil mentre parlem sense connectar-nos a la corrent elèctric. Per a això compta amb una petita roda de fricció que en girar sobre qualsevol superfície genera energia mecànica. Costa menys de 10 dòlars, és lleuger i ecològic, i s’ha convertit en un “top vendes” a l’Índia, on hi ha 330 milions d’usuaris de telèfons mòbils i la majoria té seriosos problemes amb el subministrament elèctric, amb freqüents apagades de llum que solen durar diverses hores. En aquest vídeo podeu veure la seva utilitat i funcionament.

Entre els finalistes d’aquest any destaquen també el Corky, un ratolí d’ordinador fet de suro i que és carrega amb el moviment, i el Fair energy clock, un adaptador intel ligent per als endolls que pot ser programat per subministrar electricitat a un aparell només a determinades hores del dia, eliminant així el criticat ” consum fantasma “de molts aparells en mode stand-by.

També cal fer esment un gadget espanyol que participa en aquest concurs, el navegador Econav 480, que ofereix als conductors consells per conduir de forma eficient i estalviant combustible.

Font | Muy Interesante