El supermercat Sainsbury’s situat al Regne Unit, està utilitzant una nova forma d’aprofitar l’energia provinent dels seus clients, per a això, han instal·lat en el seu aparcament un sistema basat en una sèrie de plaques sensibles al pes, i quan els cotxes passen a través d’ella, s’obté energia cinètica per a posteriorment ser utilitzada a proveir electricitat a les seves caixes registradores.
Red Electrica d’Espanya és una empresa gestora del transport d’energia i l’encarregada de transportar-la a tot l’Estat.
Corbes de demanda d'energia elèctrica i emissions associades de CO2
El sector elèctric genera a Espanya el 28,2 % de las emissions totals de CO2. Per aquest motiu i amb la finalitat de sensibilitzar i informar als ciutadans, des de principis de mes, es poden consultar les dades en temps real sobre les emissions de CO2 generades en el sector elèctric peninsular. També es mostra es mostra el desglossament per fonts energètiques.
Des de l’any 1992 (Directiva 92/75/CEE ) és obligatori que tots els electrodomèstics portin una etiqueta energètica. No és res nou, el que si és nou (al menys per a mi) és una calculadora que t’indica la despesa elèctrica i econòmica de cada una de les classes. Així pots veure amb dades concretes, l’estalvi que et suposa. Per exemple, si vull comprar un rentavaixelles, la calculadora me diu que el consum anual serà de 22,26 euros si és de classe A, i 43,14 si és de classe G.
Fa uns mesos va sortir una notícia d’un estudi de la Universitat de Harvard que relacionava les recerques que feiem amb el Google i les emissions de CO2. Segons aquest estudi, fer una recerca amb el Google era equivalent a emetre 7 g de CO2, o el que és el mateix fer dues recerques amb Google emet el mateix diòxid de carboni que bullir l’aigua d’un tetera.
El primer que podies pensar després de llegir això era: “Ostres, el canvi climàtic és culpa de Google?
El enginyers de Google han contraatacat i diuen que fa un recerca amb Google equival sols a 0.2 g de CO2 i han elaborat una taula molt explicativa:
Taula d'equivalències de les recerques fetes amb Google
El monument a Colom serà el primer monument del patrimoni arquitectònic català que emprarà l’energia geotèrmica com a sistema de climatització.
La instal·lació del sistema proporciona calefacció i refrigeració a bona part de l’espai visitable del monument, que comprèn una superfície de 400 m². Aquest sistema de climatització no genera diòxid de carboni i duplica l’eficiència energètica dels mètodes tradicionals.
Construcció del monument amb motiu de l'Exposició Universal de 1888
A una profunditat d’uns 2 metres, la temperatura es manté durant tot l’any al voltant dels 15 graus, cosa que fa del subsòl una font de calor constant. En el cas del monument a Colom, aquesta calor s’extraurà del subsòl a partir de col·lectors (o sistemes d’intercanvi tèrmic) verticals, que s’introduiran en sis perforacions de fins a 100 metres de profunditat. Una bomba geotèrmica de 40 kW de potència transferirà la calor extreta del subsòl al sistema de distribució, que farà arribar la calefacció a l’interior del monument. El mateix sistema també servirà per refrigerar aquest espai visitable de la base del monument, fent el procés invers, és a dir, transferint la calor ambiental al subsòl. Tant la calefacció com la refrigeració, es distribuiran a l’interior del monument a través d’un sistema de fan-coils (o ventiladors).
Si no entens massa bé el procés, al web de la Casa Sostenible, he trobat una explicació molt clarificadora.
McAfee, la companyia de l’antivirus, ha elaborat un informe sobre l’efecte ambiental de l’spam (The Carbon Footprint of Spam). En aquest estudi es valora l’energia necessària per crear, emmagatzemar veure i filtrar el correu no desitjat en 11 països del món, entre ells Espanya.
Spam o correu no desitjat
En resum, l’informe conclou que fan falta 33.000 milions de KWh, quantitat equivalent al consum de 2,4 milions d’habitatges als EUA o a les emissions de gasos amb efecte hivernacle de 3,1 milions de cotxes.
L’illa canària d’El Hierro serà la primera del món que s’abastirà únicament amb energies renovables gràcies a la construcció d’un sistema hidroeòlic que cobrirà les demandes energètiques de l’illa. Aquest nou sistema començarà funcionar a finals de 2009 o principis de 2010.
Aquest sistema hidroeòlic està format per una central hidroelèctrica i un parc eòlic. L’idea és transformar una font d’energia intermitent, com el vent, en un subministre constant i controlat d’electricitat.
Concretament la central hidroelòlica funcionarà amb:
- Dos dipòsits d’aigua (un inferior i amb capacitat per a 225.000 metros cúbics i un altre superior amb una capacitat de 500.000 metros cúbics
- Un parc eòlic de 10 MW
- Una central hidroelèctrica de 10 MW
- Una central de bombeig
- Una central de motors dièsel, per a casos excepcionals en els que no hagués ni vent ni aigua suficient per cobrir les necessitats de l’illa.
Esquema de la central hidroeòlica
La major part d’energia que s’abocarà a la xarxa de distribució de l’illa provindrà de la central hidroelèctrica. L’energia de la central eòlica servirà per alimentar el sistema de bombeig que pujarà aigua del dipòsit inferior al superior, i per tant l’energia eòlica s’emmagatzemarà en forma de energia potencial de l’aigua en el diposit superior. L’excedent d’energia eòlica servirà per a una planta de desalació d’aigua de mar.
Per ampliar la informació sobre aquest projecte pots consultar aquest document de resum.
Aquest cap de setmana passat va ser L’Hora del Planeta, iniciativa impulsada per WWF.
No sé si la iniciativa va ser un èxit o no. Però aquí teniu les dades de consum que proporciona la REE. A les 20:30 (l’apagada estava prevista de 20:00 a 21:00), el consum real a Espanya va ser de 30.509 Mw, mentre que el consum previst era de 30.890 Mw. O sigui que hi va haver una reducció en el consum.
Demanda d'energia elèctrica del 28 de març segon la REE (la línia verda és la previsió i la groga és el consum)
Aquí teniu una de les moltes galeries d’imatges que mostren com va anar. Per la seva part, WWF ha fet un vídeo on mostren alguns moments importants d’aquesta iniciativa.
Jo me pregunto una cosa…si ciutats de tot el món se posen d’acord en apagar les llums un dia i una hora determinada, no seria possible que es posassin d’acord per aplicar mesures d’estalvi energètic realment efectives com per exemple eliminar les bombetes incandescents?
Un pagès xinès ha fet la seva pròpia instal·lació d’energia solar amb ampolles de cervesa i mànegues per escalfar l’aigua de la seva casa.
“Inventava això per a la meva mare. Volia que es dutxés còmodament“, diu Ma Yanjun, de poble Qiqiao, província Shaanxi.
L’invent es basa en disposar 66 ampolles de cervesa sobre un tauló. Les ampolles estan connectades l’una a l’altra de manera que l’aigua flueixi a través d’elles.
L’aigua es va escalfant lentament a mesura que passa per les ampolles, abans sortir per les aixetes del bany. Segons l’inventor, aquest sistema proporciona prou aigua calenta per una dutxa diària pel tres membres de la seva família.
Més de 10 famílies al poble ja han fet el mateix i han instal·lat la seva pròpia versió de l’invent.
Una de les seccions fixes del bloc serà: El documental del mes. Com el seu nom indica cada mes recomanaren i veurem un documental de temàtica mediambiental. El documental es podrà visualitzar sempre en línia.
Aquest mes de març el dedicarem a un documental titul·lat Un any sense petroli (Recipes for Disaster). Fet a Dinamarca i Finlàndia a l’any 2008 i dirigit per John Webster.
El director d’aquest documental, John Webster, que va aconseguir convèncer la seva família per fer la prova de passar un any sense petroli, sotmetre’s a una “dieta sense petroli”. Mostra com pràcticament tot el que consumim prové del petroli, l’agent que provoca un major deteriorament al nostre planeta.
Un any sense petroli planteja el problema mediambiental com si d’una recepta de cuina es tractés i explica, a través de les vivències de Webster i la seva família, els passos que cal seguir i els productes que cal evitar per no perjudicar el nostre entorn. Des d’agafar el cotxe a consumir qualsevol producte envasat en plàstic (ja sigui llet o pasta de dents), els actes més simples de la nostra vida quotidiana ens converteixen en còmplices del canvi climàtic.