13 de agost del 2010 ·
General
Actualment a l’Estat espanyol hi ha de 1.400 espècies invasores. D’elles, una de les que provoca més problemes ambientals i econòmics és el musclo zebra (Dreissena polymorpha). És un mol·lusc bivalve d’origen rus (de la mar Càspia). El musclo zebra es caracteritza per tenir una forma triangular. Generalment pot arribar a una llargada d’entre 26 i 40 mm i a una amplada d’entre 17 i 20 mm. La closca acostuma a ser de color marró fosc fins a negre, amb línies de color marró clar. El musclo zebra és l’únic d’entre els musclos d’aigua dolça que, en estat larvari, no es fixa enlloc i pot flotar.
12 de maig del 2009 ·
Flora i boscos
Aquest any 2009 s’han fet un estudi sobre el grau (suposo que no és el primer) on es valora el grau d’invasió espècies neòfites (invasores abans de l’any 1500).
Es varen utilitzar 52.000 punts de mostreig repartits per Catalunya, la República Txeca i Regne Unit, com a representants de les diferents regions biogeogràfiques d’Europa. Segons l’estudi la presència d’espècies invasores coincideix amb els usos del sol a Europa. Existeix una rel·lació positiva entre la densitat humana i el grau d’invasió. Les zones amb menor index d’invasió correspon a les regions amb climes humits i estiu freds, serralades muntanyoses i altiplans. En contrast les regions més càlides i baixes com el sur est del Gran Bretanya, el nord de França, Europa central i les conques del Danubi i el Po tenen un index d’invasió elevat.
Si estàs interessat en el tema de les espècies invasores, val la pena donar una ullada a InvasIBER, un excel·lent catàleg d’espècies invasores a Espanya
Percentatge de plantes invasores a Europa
Font: Bitacora Naturae
Enllaç:InvasIBER, European map of alien plant invasions based on quantitative assessment across hábitats – PDF
11 de abril del 2009 ·
Fauna,
Flora i boscos
Un total de 11.000 espècies invasores de microorganismes, plantes i animals habiten Europa en l’actualitat. En concret, Espanya compta amb 1.400 d’aquestes espècies no autòctones. Aquestes són les dades revelades pel primer registre d’espècies invasores d’Europa, elaborat per un equip internacional dins del projecte europeu DAISIE (Delivering Alien Invasive Species Inventories for Europe).
Ungla de gat, espècie vegetal invasora
El registre conté fitxes detallades de 100 de les espècies que generen majors despeses i danys per a la biodiversitat. Cada una de les fitxes conté recomanacions per a la gestió d’aquestes espècies no oriündes, en molts casos convertides en verdaderes plagues, des de perspectives biològiques, mecàniques i químiques. Més del 10% de les espècies invasores resulten perjudicials per als ecosistemes i/o l’economia europea.
Entre les 100 espècies més perjudicials es troben tres especialment conegudes a Espanya dins de la fauna: el mosquit tigre (Aedes albopictus), el cranc vermell o americà (Procambarus clarkii), i el musclo zebra (Dreissena polymorpha), entre d’altres. Quant a les plantes invasores, l’ungla de lleó (Carpobrotus edulis), i l’acàcia (Acàcia dealbata) són les espècies més perseguides del territori espanyol. Gairebé totes les espècies invasores han estat introduïdes per l’acció humana.
Font: Blog Ecológico
3 de abril del 2009 ·
Aigua
Entre les espècies invasores que trobem al nostre país, potser la del silur (Silurus glanis) és la més espectacular, més que res per les mides extraordinàries d’alguns individus que s’han pogut pescar i els problemes ecòlogics que pot provocar.
L’any 1974 el biòleg Roland Lorzowsky va introduir trenta-dos alevins de silur del Danubi al riu Ebre, a l’alçada del pantà de Riba-roja, per combatre la sobrepoblació de carpes que es trobaven lliures de qualsevol depredador que els amenacés. En l’actualitat ja s’han trobat individus a la conca del Ter i, des del 2006, al riu Llobregat.
El problema amb aquest peix és que és un carnívor indiscriminat: pot empassar-se peixos, granotes, rossegadors, petits ocells, absolutament tot allò que pugui engolir amb la seva boca enorme. A més a més viuen bastants anys (fins a quinze) i tenen una taxa de reproducció molt elevada. Tot això fa que pugui alterar de manera molt radical la cadena tròfica i alterar profundament l’equilibri ecològic dels ecosistemes on actua. Com diu el proverbi de Bohèmia, “un peix sempre és una presa d’un altre peix, però el silur se’ls menja tots”
Font: InvasIBER, Tesi Doctoral d’en Joaquim Carol (Universitat de Girona)
(Vota)
Loading ...
