Una de les més completes és la guia del Nadal Sostenible del portal Jovecat de la Generalitat de Catalunya. Conté informació sobre consum responsable, menjars, regals “amb sentit” i altres dades d’interès, com tradicions nadalenques o informació sobre les celebracions per territoris.

L’ONG dedicada al Medi Ambient per excel·lència, Greenpeace, ha elaborat una llista de deu consells per a unes festes d’allò més verdes, dins la campanya Receta para una Navidad Sostenible. És especialment recomanable la secció sobre el menú nadalenc.

Una altra ONG important és Ecologistas en Acción, que ha difós Consejos para una Navidad Ecológica, on s’accentua la vessant més solidària d’activitats tan habituals durant aquestes dates els menjars nadalencs, la tria d’un arbre de Nadal o la compra de joguines.

2. Disposició dels aliments

a. Procurarem col·locar els aliments i productes que caduquin més abans a les primeres files, i els que caduquen més tard, a darrere. Els organitzarem de manera que hi hagi espai entre ells, ja que així la refrigeració és més efectiva, i, malgrat que es conservin en fred, respetarem les dates de caducitat.

b. El peix, la carn i els menjars preparats aniran a la zona més freda, ubicada a la part central del frigorífic, i les verdures i les fruites, a la més temperada, situada a la part inferior. De fet, els calaixos més baixos ja estan acondicionats per als vegetals.

c. La part interior de la porta tampoc no és gaire freda, i serà el lloc on guardarem les begudes o aliments com les melmelades o la mantega.

d. Les fruites i les verdures no es poden guardar en bosses hermètiques, ja que tendeixen a podrir-se més ràpidament. Si un aliment es podreix, immediatament s’ha de retirar ja que podia contaminar els altres.

e. És convenient guardar els productes enllaunats en altres recipients un cop oberts. La resta de productes ja tenen envasos aptes per a la seva conservació a la nevera. Si tenim neveres que no siguin no Frost, els aliments destapats tendiran a assecar-se més ràpid.

f. Finalment, cal recordar que és recomanable omplir la nevera fins a dos terços de la seva capacitat i que s’ha de netejar periòdicament.

1- Estalvi energètic:

a. La nevera ha d’estar sempre neta, ja que l’acumulació de gebre dificulta el refredament de l’aparell i, en conseqüència, augmenta el consum d’energia. Una bona manera d’evitar l’acumulació de gebre és comprar una nevera amb el distintiu “No Frost”. Si tenim una nevera sense aquesta prestació, a l’hora d’extreure el gebre manualment, hem d’evitar utilitzar instruments de metall, com els ganivets, ja que poden trencar les parets del frigorífic.

b. La ubicació de la nevera també és molt important. En primer lloc, no s’ha d’instal·lar en zones on hi hagi focus de calor o estiguin exposades al sol. A més, sempre s’han de deixar uns 5 centímetres entre la part posterior de la nevera i la paret.

c. Una bona manera de mantenir el fred és introduir a la nevera els aliments que s’estan descongelant, ja que el fred que desprenen afecta la temperatura global. En consqüència, els aliments calents o escalfats que s’introdueixin a la nevera augmentaran la temperatura total.

d. Ens hem d’assegurar que la nevera tanqui bé i el fred no s’escapi. Actualment, hi ha neveres que incorporen una alarma que sona quan s’excedeix el temps d’obertura de la porta. També s’ha de comprobar que la nevera estigui ben nivellada, ja que un desnivell pot comportar un mal tancament de la porta.

e. Les neveres plenes consumeixen menys que les semiplenes o les buides. Així doncs, s’ha de procurar comprar neveres amb mides que s’ajustin a les nostres necessitats de consum i al nombre de persones que hi ha a la família. En general, s’aconsella omplir l’electrodomèstic fins a arribar als dos terços de la seva capacitat.

En primer lloc, hem de tenir en comte el temps de conservació dels aliments dins d’un congelador:

Dos mesos: Carn en filets. Tres mesos: pa i marisc. Fins a 6 mesos: porc i peix. 10 mesos: Pollastre, aus i fruites. Fins a 1 any: vedella, verdura i llegums.

Per tal de tenir més clars els temps de conservació, podem etiquetar cada producte amb la data en què el vam congelar, i així anirem consumint els productes amb una data de caducitat més pròxima. S’ha de tenir molt present tant els temps de conservació com la data de caducitat dels productes.

En segon lloc, serà molt important com organitzem els aliments en els recipients que els contenen. Generalment, es considera que els envasos que volem congelar s’han d’omplir fins a un 75% de la seva capacitat, ja que els aliments un cop congelats s’expandeixen. A més, per garantir una perfecta conservació, ens hem d’assegurar que els recipients de plàstic estiguin ben tancats, mentre que les bosses de plàstic s’han de col·locar el més planes possible, per tal d’apilar-les i ocupar el mínim espai.

En relació a la temperatura, un congelador ha d’estar a -18 graus, i s’ha d’evitar col·locar-hi aliments calents, ja que n’augmentaria els graus. Així mateix, el menjar que es congela i es descongela no es pot tornar a congelar si no s’ha cuinat. Un cop ho hem descongelat, és millor consumir-ho el mateix dia.

Finalment, es recomana congelar aliments com sopes, purés o plats com els canelons, pastissos o lassanya en porcions petites -individuals, per exemple- ja que així podem decongelar el que necessitem quan ho necessitem i evitem llençar la resta.

comptador digital

Un dels canvis més destacats que comportarà l’ús dels compatdors digitals serà la desaparició de les tradicionals lectures de comptadors, ja que l’aparell digital serà l’encarregat d’enviar les dades de consum directament a la companyia. A causa de la precisió dels aparells, la lectura de la despesa d’energia serà més exacta i, en alguns casos,  pot arribar a suposar un estalvi del 10% en la factura de la llum, segons els experts.

Per altra banda, la implantació de comptadors digitals és un instrument d’allò més útil per a la millora de les polítiques d’estalvi eneregètic ja que, per exemple, identifica les hores de més alt rendiment energètic, de manera que facilita la creació de plans d’estalvi adaptats al consum de cada usuari. A més a més, permet instaurar tarifes en funció de les hores de més o menys consum energètic.

Es preveu que les companyies elèctriques es facin càrrec de les despeses de substitució dels compatdors antics pels digitals.

París prohibirà en un termini de dos anys les estufes de gas de les terrasses, però no les elèctriques, segons informaven alguns mitjans fa uns dies. Que m’expliquin perquè unes si i les altres no, i que també m’expliquin quan de temps tardarem a fer-ho aquí. Em resulta estrany que prenguem algunes mesures d’estalvi energètic d’un dia per l’altre i que n’oblidem unes altres. Indubtablement algunes, com reduir la velocitat, tindran una incidència molt superior a la que suposi desterrar aquesta pràctica, però diria que el problema no és ben bé aquest.

De què serveix sermonejar sobre pràctiques quotidianes i inflar el cap constantment al ciutadà sobre mesures d’estalvi domèstiques si en sortir al carrer ens trobem amb aquests despropòsits? No estem parlant de tenir la calefacció a 25º ni de deixar-nos la finestra oberta, estem parlant directament de dissipar energia inútilment per donar-nos una momentània sensació d’escalfor embolicats amb la bufanda. Algú dubta que el clima no estigui enfollit per culpa de les activitats humanes?

I si ens ho posen tan fàcil, evidentment ens hi afegim i les terrasses van plenes de fumadors i també de no fumadors. Ens fem un mal favor deixant passar coses fàcilment solucionables i difícilment admissibles. El criteri, però sobretot la coherència, ens ha d’ajudar a guanyar credibilitat en la gestió de l’entorn i ja és una responsabilitat ineludible, esborrar alguns hàbits de nous rics malbaratadors.

Sóc del parer que algunes coses són inqüestionables, i si els propietaris d’establiments es queixen, que es queixin… on anirem a parar! A l’estiu a casa nostra fa calor i a l’hivern pot fer fred, i hi ha milers de persones que treballen i pateixen el clima cada dia. Si tens fred t’abrigues i si fa calor, que els ho diguin als soferts manobres i tants altres, samarreta imperi!

Cal esborrar ràpidament aquesta pràctica i posats a fer, també la ubicació dels equips de climatització, que situats als accessos, tenen un efecte similar. Cal fer-ho com una mesura més d’estalvi i eficiència, però sobretot per demostrar que prenem decisions amb total coherència a les necessitats i situació actual. Que anant més poc a poc per les autopistes no ens oblidem d’afanyar-nos a prendre decisions com aquesta.

A principis del segle XX, la possible manca de subministrament de carbó durant la Primera Guerra Mundial va fer que molts països, principalment els implicats en el conflicte bèl·lic, es plategessin un canvi d’horari per millorar el rendiment dels seus soldats durant les hores de llum solar i, sobretot, poder estalviar combustible. El nostre país no se’n va mantenir al marge i per primera vegada, del 15 d’abril al 6 d’octubre de 1918, es van avançar els rellotges una hora.

Un detall a tenir en compte, el 16 de març de 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Espanya va avançar de forma permanent el seu horari oficial una hora, segons diuen, per fer-lo coincidir amb el del Berlin de l’època. Aquest fet anecdòtic marcarà la nostra vida quotidiana més del que ens pensem, perquè des de llavors, a l’estiu, en fer-se de dia més tard, entrem a treballar més tard i sortim més tard, el que provoca que a casa nostra hàgim de partir la jornada laboral en dos. Només és un exemple.

A partir de llavors, l’horari d’estiu es va anar adoptant de forma irregular. No va ser fins al 1974, arran de la primera crisis del petroli provocada pel bloqueig de cru dels països de l’OPEP cap als EE.UU. i els seus aliats de l’Europa Occidental, quan es va plantejar de forma generalitzada l’adopció de l’horari d’estiu per estalviar energia. Cal tenir present que, novament, aquesta crisis del petroli va venir provocada per un altre conflicte bèl·lic, la guerra de Yom Kipur, on els països exportadors de petroli van decidir tancar l’aixeta als països que van recolzar a Israel.

Així doncs tenim que, en resum, des de fa gairebé 100 anys, els conflictes armats i, de retruc, les crisis de subministrament de fonts d’energia (carbó i petroli) provocades per aquests, ens han vingut dictant l’hora del rellotge. Però, atès que el dia té les hores que té, i les hores de llum són les que són, davant de nous conflictes armats, com el que pateix avui Líbia, el tercer productor de petroli de l’Àfrica, els països es veuen forçats a adoptar mesures d’estalvi més imaginatives i originals: en el cas d’Espanya rebaixar la velocitat màxima d’autopistes i autovies fins a 110 km/h, en el cas dels EE.UU., Canadà i alguns estats mexicans, allargar quasi un mes l’horari d’estiu.

Però, realment és eficaç avançar/endarrerir el rellotge? D’acord amb l’IDAE (Institut per a la diversificació i estalvi d’energia), l’estalvi energètic estimat en el conjunt de l’estat espanyol pot arribar a ser d’un 5%, l’equivalent a 300 milions d’€. Segons l’ICAEN (Institut català d’energia), a Catalunya l’estalvi energètic és d’un 10,3% del consum produït per il·luminació artificial, el que suposa 18,2 milions d’€, és a dir, entre 6 i 7 € anuals per llar. El que, al meu entendre, no és pas que sigui un estalvi massa significatiu.

En qualsevol cas, un segle després del primer canvi d’horari, sembla que no hem après la lliçó i continuem aplicant mesures que no aconsegueixen alliberar-nos de la dependència total dels combustibles fòssils. El preu que paguem per aquesta hipoteca continua sent molt alt i costós: contaminació, canvi climàtic, guerres, alteració d’horaris entre l’estiu i l’hivern, etc. Potser és hora de deixar enrere aquesta càrrega hipotecaria, tornar a l’hora que ens dicta el sol durant tot l’any, apostar per un nou model energètic que contempli fonts més netes, i començar a aplicar mesures que suposin un veritable estalvi d’energia, sovint encara molt malbaratada.

Font de fotografies: gencat.cat i anoiadiari.cat

Cal recordar que el consum d’aigua es distribueix bàsicament en 4 sectors: agricultura, llar, indústria i serveis. Segons dades de l’INE de 2008, l’agricultura gasta un 75 % de l’aigua, un 12 % es gasta a les llars, un 10 % a la indústria i un 3 % a serveis. En aquest article parlarem únicament del consum a la llar.

El consum de Barcelona i la seva àrea d’influència contrasta amb el d’altres ciutats similars com Madrid, amb 131 litres diaris per habitant, Estocolm, 273 litres, o Ginebra, 289 litres.

El consum d’aigua per ciutadà baixa progressivament des de 2008. Llavors, cada ciutadà consumia 109,9 litres al dia, el 2009 el consum era de 108,4 litres al dia i en 2010 de 107,4.

Els municipis amb més consum d’aigua són Sant Cugat del Vallès i Begues, que estan sobre els 140 litres per ciutadà i dia. El gràfic següent correspon al 2009.

Aquestes dades es poden consultar en el dossier de Dades Ambientals de l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si estau interessats en consultar el consum d’aigua als diferents municipis de Catalunya, l’IDESCAT disposa de dades de consum absolutes.

Font | Observatorio de la Sostenibilidad en España

Imatge | Flickr

Aquestes mesures s’han d’emmarcar en el fet que les revoltes que es viuen en diversos països àrabs que són productors de gas i petroli ha incrementat la factura energètica. Es calcula que s’estalviarà entre un 11 i un 15% de combustible. Aquestes accions d’estalvi tenen un caràcter transitori i es desactivaran quan acabi la inestabilitat del nord d’Àfrica.

Però la reducció de la velocitat màxima no és l’única mesura; s’han aprovat, o s’han d’aprovar altres accions com elevar fins al 7% la presència de biocombustible, reduir la il·luminació de les autopistes i carreteres, reduir un 5% el preu del bitllet dels trens de Rodalies i de mitjana distància, i iniciar un pla per renovar 240.000 pneumàtics.

Aquest conjunt de mesures no han deixat impassible a ningú, però veig que hi ha més gent en contra que a favor, com es veu a aquesta enquesta de La Vanguardia. Com a ciutadà corrent, i cap expert en el tema, jo tenc les meves opinions i dubtes que aniré plantejant.

El meu primer dubte és demanar-me per què s’apliquen aquestes mesures justament ara? Espanya és un país molt depenent del petroli. La crisi líbia no amenaça el nostre subministrament; de tot el petroli que importa Espanya, sols un 9 % prové de Líbia. Per altra banda, es cert és que el preu del petroli cada vegada és més alt i aquest dies la benzina ha arribat a tenir el preu més alt de la història. En principi, jo som un dels que està d’acord amb aquestes mesures, però si són bones com diu el govern espanyol, per què no es va fer abans? Per què aquesta presa per estalviar energia ara?

Per què aquestes mesures i no altres? Doncs la veritat és que, per reduir el consum de petroli a curt termini, hi ha poques alternatives. És fàcilment comprovable que una reducció de la velocitat porta associat un menor consum de combustible. Però som molt amics d’arreglar els problemes en dos dies (recordes quan volies aprovar un examen estudiant els dos dies anteriors?). Aquestes mesures encara que estigui d’acord amb elles, semblen més una “vomitona” d’accions d’estalvi. Tenim un problema molt greu amb el petroli, tots sabem que és un recurs amb data de caducitat i arribarà un dia (no molt llunyà) que s’acabarà. Aquestes mesures crec que no són més que pegats per solucionar el greu problema energètic que tenim actualment.

Caldria tenir des de fa anys un pla d’estalvi energètic (suposo que el tenim, però s’aplica de veritat?), fomentar les energies renovables, millorar el transport públic i fer-lo més atractiu a la gent, pujar la fiscalitat del transport privat, peatges urbans, millorar l’eficiència dels vehicles, etc. Possiblement totes aquestes mesures siguin més efectives que el del control de velocitat, però …qui és el valent que les aplicarà? Algun voluntari?

Més informació | EFEverde i Blog de Pedro Linares

Imatge | Flickr

Escoltava la noticia pel televisor i el presentador d’esports no se’n va poder estar de fer crítica pel dispendi d’aigua. Tots sabem que a Abu Dabi tenen molts calers, però també que no hi plou, per la qual cosa tampoc és difícil, que qui més qui menys, es sorprengui pel contrast entre sec i mullat de la noticia.

Tot just l’endemà, i al mateix telenotícies, comentaven l’actualitat i el desenvolupament del campionat del món de snowboard que s’estava disputant a l’estació d’esquí de la Molina. Si voleu que us digui la veritat, les imatges també feien fredar, perquè amb el temps que ha fet les darreres setmanes, les pistes de competició s’han alimentat de neu artificial i les acrobàcies dels participants s’emmarcaven sobre el verd hivernal de les pastures alpines. Segons han informat, han fet falta 150.000 m3 d’aigua polvoritzada a baixa temperatura per a fer-ho possible. I és més, aquests darrers dies ni tan sols es podia produir neu perquè les temperatures no eren prou baixes.

Veure tirar aigua al mig del desert ja desencadena una certa reacció pública als mitjans i més si és per fer córrer cotxes que no van enlloc. Ja és un bon senyal. Un senyal inequívoc que la consciencia sobre el canvi del clima i l’ús desencertat dels recursos es socialitza, tot i que no tan ràpid com per adonar-nos que també el patim, que som còmplices de malbaratar recursos i que comencem a cometre les mateixes barbaritats a tocar de casa. No ho dic per la notable quantitat d’aigua consumida ni per la coincidència que aquest any no ha nevat, sinó per la diferent percepció que generen dues notícies que a mi no em semblen tan diferents tot i les distàncies i el contingut.

Probablement no entendríem que un campionat del món de snowboard es fes a Abu Dabi, i ens passaria desapercebut que les proves automovilístiques es fessin a Montmeló, encara que el resultat final, en termes de consum d’aigua, seria el mateix. Curiós, no? En termes energètics és evident que a Abu Dabi haurien de cremar petroli per a mantenir la neu, però sabem sobradament que tampoc els costaria gaire.

Posats a fer doncs, perquè no es fa el campionat de snowboard a Hèlsinki i les proves de Fórmula 1 a Silverstone…?

L’evidència sobre algunes coses que ens passen i que abans no ens passaven encara ens és difícil d’apreciar, però ho haurem de fer mentre incorporem el mateix esperit crític que apliquem a fets llunyans que ja no ho són, i mentre també ens desenganxem progressivament de l’abundància que ja no tenim.

Aquest article ha estat redactat per Anton Aymemí (@tonaymemi). Gràcies