Els sempre interessants programes de Medi Ambient de TV3 han dedicat uns dels seus capítols al vell marí. Curt però interessant. Val la pena veure’l.
Posts Tagged ‘Fauna’
El retorn del vell marí
dilluns, desembre 14th, 2009El vol més llarg
dissabte, novembre 28th, 2009L’any 2007 es va registrar el vol més llarg (sense aturades) que havia realitzat mai un ocell. El vol el va realitzar un tètol cuabarrat (Limosa lapponica).
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica).
Uns exemplars varen ser marcats a Nova Zelanda i varen ser seguits per via satel·lit fins el mar Grog de Xina. Varen recórrer 11.026 km al llarg de 9 dies sense cap aturada.
Ruta seguida pel tètol cuabarrat
Via | Cgr v2.0
Com maten els parcs eòlics?
dissabte, novembre 7th, 2009Totes les coses tenen el seu costat bo i el seu dolent; l’energia eòlica també te el seu costat fosc. Alguns estudis fets a Espanya, estimen que cada any moren uns 5.000 ocells per causa del parcs eòlics.
Parc eòlic de Santa Coloma de Queralt, Tarragona
Què fer si trobes un animal ferit?
diumenge, octubre 18th, 2009A vegades quan anam d’excursió ens podem trobar amimals ferits, un ocell, un rèptil, un mamífer, etc. Moltes vegades el que se’ns ocorre li pot perjudicar seriosament. Per això el Grup de rehabilitació de la fauna autòctona i el seu hàbitat (GREFA) acaba de publicar una breu guia de maneig de fauna ferida, adreçada fonamentalment a policies locals i / o agents mediambientals, etc. Però no està de més que li donem una ullada per si ens trobem en la situació.
Portada de la guia de GREFA
Enllaç | Medio Ambiente - Caja Madrid
El zoo més gran del món
dijous, octubre 8th, 2009El zoo més gran del món no es troba a cap ciutat; es troba a internet. Es diu Wildlife Finder i forma part d’un projecte de la BBC.
Imatge de Wildlife Finder de la BBC
Sir David Attenborough, realitzador que porta més de trenta anys gravant la vida salvatge dels animals, ha seleccionat els seus arxius d’àudio i vídeo favorits i els ha penjat a la pàgina web de la cadena britànica BBC
El zoo virtual té 390 animals catalogats i amb informació molt àmplia de cada un d’ells (vídeos, imatges, sons, descripció, classificació, distribució, etc). Una pàgina per passar-se moltes hores.
Enllaç | Wildlife Finder
Noves esperances pel vell marí
divendres, octubre 2nd, 2009Una cria de vell marí (Monachus monachus), un dels deu mamífers més amenaçats del món, va néixer la setmana passada a una platja d’una reserva de Mauritània finançada pel Govern espanyol.
Originalment, els vells marins criaven a les platges, però davant l’increment de la presència humana i la persecució es molèsties causades pels humans, els vell marins varen començar a criar dins les coves marines com a forma de protegir-se i no ser molestats. La cria d’un vell marí a una platja és un fet extraordinari i que no es coneix des del segle XV.
Vell marí del Mediterrani
La mortalitat de les cries que neixen a les coves és alta a causa del fort onatge que es produeix en el seu interior, de manera que els experts han impulsat accions per tal que les foques tornin a criar a les platges. Aquest naixement demostra que l’espècie és capaç de recuperar el seu hàbitat perdut de criar a les platges.
La reserva de Cap Blanc a Mauritània concentra l’última colònia de vells marins del món i on ha tingut lloc el naixement de la cria. Segons la Unió Mundial per la Conservació de la Natura (UICN), queden menys de 500 exemplars de vell marí a tot el món, refugiats en enclavaments aïllats del mar Mediterrani i l’Atlàntic oriental. Fins a mitjans del segle passat, alguns exemplars es reproduïen a les costes de Balears, Llevant i Canàries, però actualment només estan presents a les Illes Chafarinas (Melilla) i les Illes Canàries, on apareixen exemplars ocasionalment.
Via | El Mundo
Fotografia | NOAA
Natura antiga
divendres, setembre 25th, 2009BibiliOdyssey és un magnífic bloc sobre llibres i il·lustracions antigues. Podeu trobar molta varietat de temes i entre ells temes com la flora i fauna, amb molts bones il·lustracions de llibres antics.
Entre l’amplia varietat d’entrades podeu trobar les il·lustracions d’un dels llibres d’història natural més importants del segle XVIII i escrit per Albertus Seba. Es tracta del “Locupletissimi Rerum Naturalium Thesauri”
Il·lustració del llibre "Locupletissimi Rerum Naturalium Thesauri"
Ulls
dimarts, setembre 8th, 2009En el Daily Mail online han publicat una selecció d’espectaculars fotografies d’ulls animals com aquesta, un primer plànol del guacamai blau (Anodorhynchus hyacinthinus). Ulls de taràntules, elefants, pops, granotes, camaleons i libèl·lules completen la galeria d’imatges, que és molt interessant.
Ull de guacamai blau
Via | Sopa de Ciencias
Descobert nou insecte a Balears
dimecres, juliol 15th, 2009Ahir es va donar a conèixer el descobriment d’un insecte a les Balears. Es tracte de Tyrrhenoleuctra antoninoi, que pertany a l’ordre dels plecòpters.
Tyrrhenoleuctra antoninoi es caracteritza per la seva coloració fosca i la seva petita mida (no més de mig centímetre de longitud total). Les femelles són lleugerament majors que els mascles i les ales estan molt desenvolupades en ambdós sexes. Aquesta última característica li distingeix d’altres espècies en les quals existeix una acusada diferència sexual quant a la grandària de l’ala. A més, per a demostrar que es tracta d’una espècie diferent es va realitzar la seva descripció científica sobre la base dels seus caràcters bioquímics i moleculars (mitjançant seqüenciació de fragments de ADN mitocondrial). T. antoninoi ocupa zones d’aigua dolça temporals, de vegades fins al nivell del mar
Els descobridors (Manuel Tierno de Figueroa de la Universitat de Granada i Romolo Fochetti de la Universitat d’Estudis de la Tucsia) estaven estudiant des de fa 10 anys, les relacions taxonòmiques i filogenètiques dels plecòpters d’aquest gènere distribuïts pel mediterrani occidental (nord d’Àfrica, Península Ibèrica, Illes Balears, Còrsega i Sardenya) quan van descobrir la nova espècie.
Tyrrhenoleuctra antoninoi
La nova espècie de plecópteros adopta el nom de T. antoninoi en homenatge a l’investigador Antonino Sánchez-Ortega, mort en 2002, i que va dedicar gran part de la seva vida a estudiar aquests insectes en la Península Ibèrica
Via | 20 minutos i SINC
Imatge | 20 minutos
Un ecosistema d’un organisme
dijous, juliol 9th, 2009Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten, amb totes les seves interrelacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc. Així, normalment el terme ecosistema s’associa a diverses plantes, animals, microorganismes. Però a la Terra hi ha un ecosistema que està format per una sola espècie. És un fet molt estrany i que es dona a les mines d’or de Mponeng situades a Sud-àfrica. Aquest ecosistema està format per una sola espècie, una espècie de bacteri, Desulforudis audaxviator. A 2,8 km de fondària de la Terra, l’esmentat bacteri viu completament aïllat, sense oxigen i a una temperatura de 60°C.
El bacteri Desulforudis audaxviator té forma cilíndrica
Desuforudis audaxviator aconsegueix l’energia gràcies a què extreu l’energia de l’hidrogen i del sulfat produïts per la desintegració radioactiva de l’urani. Al viure en soledat, D. audaxviator ha de construir les seves molècules orgàniques mitjançant el carboni inorgànic i el nitrogen provinent de l’amoníac alliberat per les roques i dissolt a l’aigua de l’entorn. També pot obtenir el carboni dels bacteris morts que arriben al seu hàbitat. La única cosa que no pot fer aquest bacteri es resistir l’oxigen.
Resumint, aquest bacteri no necessita res del que necessiten la majoria d’organismes, ni la llum, ni el carboni, ni l’oxigen. Una autèntica meravella.
Si vols més informació pots consultar aquest article
Via | Wired