Quan aquest exemplar de mussol es troba davant d’un enemic d’unes mesures similars a les seves, com per exemple una òliba, tendeix a obrir les ales i aixamplar-se el màxim possible, ja que intenta semblar molt més gran que l’atacant.

Tanmateix, quan l’adversari és molt més gran, la tècnica és encongir-se fins a fer-se el més prim possible i, si pot ser, amb una cara d’allò més espantosa.

Les habilitats d’aquesta au, descobertes al gran públic per una televisió japonesa, han donat la volta al món a través de les xarxes socials, on s’ha batejat l’animal com a mussol transformer. De fet, compta amb una pàgina de Facebook pròpia, i el vídeo penjat a Youtube del show japonès, on s’exemplifiquen les habilitats del mussol, ha rebut centenars de visites.

Per veure el vídeo sencer| El mussol transformer

A cada pòster, hi ha una imatge principal amb les espècies de flora i fauna característiques de l’ecosistema en concret, amb informació sobre el nom de les espècies destacades, el grau d’abundància i si es tracta d’una espècie autòctona o introduïda.

Actualment es pot trobar en versió digital un pòster sobre els macroinvertebrats aquàtics i està previst un pòster específic per les següents zones: riu de Sant Nicolau, estany d’Ivars, l’Encanyissada, torrent del cap de Creus, riu Llobregat, riu Ter, riu Tordera, riu Francolí. En aquest moments l’únic pòster disponible és el de l’Estany de Banyoles.

Segons alguns historiadors, els fòssils trobats en èpoques passades podrien haver alimentat la llegenda dels dracs. Durant l’epoca de les creuades, les restes de cocodrils procedents d’indrets com Egipte o Aràbia es venien com a cadàvers de drac. El mateix succeïa amb els ossos de rinoceront.

Durant l’edat moderna, van ploriferar les històries sobre descobriments de sirenes a les costes dels actuals Estats Units per part de mariners que viatjaven al Nou Món. En realitat, el que veien eren manatís.

Algunes teories expliquen que el corn dels narvals podria haver servir d’inspiració per al mite dels unicorns o, al menys, per mantenir viva la llegenda.

El temut Kraken de les llegendes escandinaves, ésser que emergia de les profunditats per engolir vaixells sencers podria ser, en realitat, un calamar gegant.

quadre del s.XIX que descriu l'atac d'un Kraken

Ossos de mamuts trobats a Sicília poden ser una de les causes de l’origen de les llegendes gregues sobre gegants i ciclops

crani de mamut trobat a Xile

Les serps gegants són una realitat a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i alguns llocs de l’Àsia com Indonèsia. Tanmateix, el déu nòrdic Thor va lluitar contra el monstre Midgard, descrit en la mitologia escandinava com una serp marina gegant. A més a més, va ser una serp la que va temptar Adam i Eva.

Durant aquesta dècada que finalitzem, s’han descobert nombrosos animals marins i terrestres. De tots aquests, la BBC ha seleccionat aquells més espectaculars i rars. Anem a coneixe’ls.

Entre els descobriments d’aquesta dècada podem esmentar el granrojo o big red, una espècie de medusa descoberta en el 2003 i que pot arribar als 3 metres de diàmetre.

Uns dels primers descobriments va ser una espècie de peresós, el peresós pigmeu. Descobert en el 2001 a l’illa Escudo de Veraguas en front de les costes panamenques, es considerat un dels mamífers més rars dels planeta.

El peix de cap transparent, Macropinna microstoma, es realment curiós i va ser vist per primera vegada viu al Pacífic a l’any 2004. Un peix amb ulls tubulars que realment veu a través del seu propi cap.

En el 2008 es descobrir l’insecte pal més gran conegut fins a l’actualitat, el Phobaeticus chani,que pot arribar als 56,7 cm de llargada.

Si vols conèixer els altres descobriments de la dècada ho pots fer a Earth New de la BBC.

Per produir aquesta ambiciosa sèrie documental, els equips de National Geographic varen estar dos anys i mig, viatjant 700.000 km en 20 països i els set continents. Set hores en total, quatre de les quals es centren en les grans migracions de diversos animals, la resta d’hores inclouen un especial sobre la investigació científica dels misteris de la migració animal i també es recullen les escenes que ens permeten conèixer com es va rodar la sèrie.

Una colònia d'albatros

Elefants, zebres, nyus, el tauró balena, entre altres espècies, són alguns dels animals on les seves migracions han estat recollides en aquest documental. La cinta mostra comportaments animals en detall i mai vists abans, incloent el dramàtic moment d’una manada d’elefants quan passen per  “La Porte des elefants” a l’oest d’Àfrica, o com una papallona monarca vola amb un transmissor de ràdio adjunt.

Però no sols podem gaudir de la sèrie documental, també hem d’esmentar el magnific web que acompanya la sèrie. Ens ofereix un interessant i nombrós material addicional, com una panoràmica de 360º d’un grup de zebres, jocs, un mapa amb 3D de les migracions de diversos animals, a més de les fotos i vídeos que es mostren en el documental.

Un documental que cal veure si tens la sort de tenir el canal de televisió de National Geographic. Els que no he tenim haurem d’esperar un temps fins que ho doni algun canal estatal.

Font | National Geographic

Imatge | The Big Picture

L’Obsea és un observatori submarí construït per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el CSIC instal·lat el 2009 a uns 4 quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, en un zona protegida de la pesca i de les dures condicions marines amb esculls artificials. Es tracta del primer laboratori espanyol d’aquestes característiques i té l’objectiu d’estudiar a temps real el fons marí mediterrani des d’Internet, doncs està connectat a la costa mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions.

L'observatori submarí OBSEA vist des de les profunditats.

Aquest projecte segueix treballant per a realitzar una base de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica. Per altra banda, el laboratori també està proporcionant informació molt valuosa a la comunitat científica, doncs la investigació marina requereix de cada cop més recol·leccions de dades de tipus mediambiental, amb millors resolucions temporals i sèries més llargues. Els mètodes més tradicionals ja no són adequats en ecosistemes marins, que tenen dinàmiques molt lentes, i només l’adquisició contínua de dades durant llargs períodes de temps permet detectar canvis climàtics a la vegada que es detecten successos més singulars.

La plataforma mesura paràmetres com la qualitat de l’aigua, la quantitat de diòxid de carboni, les erupcions volcàniques i la salinitat del Mediterrani (la quantitat de sals dissoltes en l’aigua), per la qual cosa, l’Obsea pot realitzar una observació a temps real de múltiples paràmetres del medi marí. Aquesta informació servirà per avaluar els efectes del canvi climàtic, la salut del mar o preveure tsunamis, i tot en directe.

Emplaçament de l'Obsea al fons, a 20 metres de profunditat i a aproximadament 4 km de la costa.

Després de dos mesos de probes la plataforma va començar la seva autèntica investigació. Qualsevol científic pot accedir a la web d’Obsea i utilitzar les dades que es recullin, juntament amb les recollides per l’estació meteorològica, doncs el projecte l’han posat en marxa en el potencial del “free knowledge” per deixar que les dades flueixin dins de la comunitat per a que aquesta informació generi més coneixement. De moment qualsevol persona es pot registrar com a usuari i veure en directe el que passa a 20 metres de profunditat i accedir a dades de temperatura, pressió, direcció i intensitat del vent, humitat, precipitació, conductivitat, salinitat, velocitat del so a l’aigua, els sons captats per l’hidròfon, la direcció de les onades i de les corrents, etc. Tot i així, més endavant es crearà un protocol per a determinar qui pot accedir a les dades (principalment la comunitat científica).

L'Obsea a bord del buc que el va instal·lar.

En el futur el laboratori arribarà als 3.000 metres de profunditat i es connectarà amb altres plataformes similars distribuïdes pel Mediterrani, de manera que es podria construir una xarxa de centres per controlar tots els fenòmens que es produeixen en el Mediterrani. Detectar la variació del nivell del mar produït per l’escalfament global, o la detecció de riscos geològics seran els nous objectius que s’afegirien a la llista dels que actualment ja persegueix l’Obsea.

Paisatge que envolta al laboratori submarí.

Font: Obsea, La Vanguardia, Vistaalmar

Fotografies: Obsea, google maps

Però que hi havia abans de l’arribada del primer pobladors? Doncs sols hi havia tres espècies de mamífers terrestres autòctons: una espècie de cabra, el Myotragus balearicus, una musaranya gimnèsica Asoriculus hidalgoi i una tipus de rata cellarda Eliomys morpheus.

Reconstrucció del Myotragus balearicus

El Myotragus balearicus era una petita cabra de sols 40 centímetres d’alçada i que es va trobar per primera vegada en coves de Mallorca i Menorca el 1909. D’altra banda, per l’Eliomys morpheus, un tipus de rata cellarda que pesava entre 200 i 250 grams,  també es van identificar restes a Mallorca i Menorca i va ser descrita el 1919. La tercera d’aquestes espècies de mamífers, Asoriculus hidalgoi va ser descoberta també a Mallorca i Menorca a l’any 1909.

L’arribada dels primers humans a les illes va provocar un canvi dràstic en l’ecologia de les mateixes, que va comportar l’extinció de les tres espècies autòctones de mamífers i la introducció d’altres. Encara que no es coneix amb precisió el motiu de la desaparició d’aquestes espècies, tot apunta a que la principal causa va ser la introducció de malalties de la fauna acompanyant dels humans.

Els humans van introduir a l’arxipèlag les espècies de mamífers no voladores que actualment hi habiten. L’extinció dels mamífers autòctons es va desenvolupar en dues fases. En un primer episodi, es varen introduir exemplars de la fauna domèstica com cabres, ovelles, porcs, bous i probablement gossos, a més de dues espècies silvestres continentals, el ratolí de camp i una rata cellarda diferent de la que es va extingir. La segona fase, va venir marcada per l’arribada dels romans, a partir de l’any 123 aC, quan es van introduir a Mallorca i Menorca exemplars d’espècies com la rata negra, el ratolí domèstic, una altra espècie de musaranya, cavalls, ases, cérvols, dragons, serps i mosteles, entre altres, que van afectar les espècies ja establertes a les illes i que va produir, de nou, l’extinció d’algunes d’elles.

La fauna dels mamífers, abans de l’arribada dels humans, va gaudir d’una gran estabilitat durant cinc milions d’anys. L’arribada de les primeres poblacions i l’arribada dels romans va produir un important canvi ecològic a les illes i la progressiva extinció del mamífers autòctons.  Però malgrat això, avui en dia encara podem gaudir d’algunes espècies de la fauna autòctona com per exemple, les aus. Els rèptils endèmics, com les sargantanes, van estar a punt d’extingir-se després de la introducció de les mosteles a Mallorca i Menorca però van sobreviure en els illots que envolten aquestes illes i en les Pitiüses (on la mostela no va ser introduïda). També els ferrerets (un petit amfibi autòcton descobert el 1979) van sobreviure en torrents de la Serra de Tramuntana.

Aquestes i altres dades s’han obtingut amb l’estudi realitzat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) ‘Cronologia i causes de les extincions de vertebrats autòctons a Canàries i Balears’ dirigit per Josep Antoni Alcover.

Font | Ecoticias

Imatge | Flickr

Font | Big Picture

A Barcelona viu una parella estable en els penya-segats de Montjuïc, a la Sagrada Família i a la Torre Macosa del Poblenou, a la qual cal sumar una que ho fa a la central tèrmica de Sant Adrià – la primera que va criar des dels anys 70 – i una última que s’ha instal.lat a la Torre Realia de l’Hospitalet – formada per una femella alliberada allà i un mascle nascut a Barcelona. A aquesta població reproductora cal sumar 5 exemplars divagants.

Encara que la seva reintroducció no es va fer per controlar els coloms, aquest fet posa de relleu que aquesta espècie per si sola no es capaç de controlar la població de coloms, xifrada en més de 256.000 exemplars en l’últim cens. Els falcons sols juguen un paper dissuasori en les zones concretes on nien respecte a la presència de coloms.

Els falcons s’alimenten mitjançant la caça d’un ocell de mitjana al dia, a qui capturen gràcies al domini del cel que li aporta la seva visió  i la seva inigualable velocitat – 400 quilòmetres per hora en caiguda en picat i 300 en caiguda obliqua.

Recentment, la parella de la Sagrada Família va posar tres nous ous i que podeu observar mitajançant una webcam instal·lada a la torre on viuen.

Font | Europa Press

Imatge | Flickr

L'ós bru, una de les espècies en perill d'extinció a Catalunya

Altres vertebrats en risc d’extinció són diverses espècies de ratpenats (el de peus grans, el de Bechestein o l’orellut alpí), animals insectívors que s’han vist amenaçats en els seus ecosistemes pels pesticides.  Les espècies de vertebrats en més perill són les d’ambients esteparis -especialment aus-, alpins -sobretot en el cas dels rèptils com les sargantanes aranesa i pallaresa- i aquàtics, amb especial incidència en amfibis -tritó del Montseny- i mamífers com la rata d’aigua.

La llista vol ser un instrument legal de protecció i conservació de les espècies que podrien arribar a desaparèixer si no es corregeixen les condicions adverses que les posen en perill.

De les 13 espècies d’animals vertebrats que es declaren extingides com a reproductores a Catalunya (ja que no s’han reproduït en aquest territori durant les últimes dècades) s’estudiarà si es reintrodueixen . Entre les classificades extintes com a reproductores es troben el linx nòrdic i el linx ibèric (dels quals no queda cap exemplar a Catalunya), la cabra salvatge del Pirineu, l’àguila pescadora, la perdiu de roca, l’àguila imperial o la foca mediterrània, entre altres.

El catàleg el podeu descarregar aquí (gràcies David).

Font | La Malla

Imatge | Viquipèdia