Midway és un atol del Pacífic, una de les illes més remotes del planeta. Malgrat la llunyania de la civilització pateix la contaminació de forma molt intensa. Al mig del Pacífic es troba una gran concentració de plàstics (anomenada en anglès Pacific Garbage Patch) que provenen de les costes americanes i asiàtiques. Les corrents marines els van concentrant a la part central del nord del Pacífic, al voltant de les illes Midway. S’estima que té un radi de 1500 km i s’han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat.

Aquestes illes gaudeixen d’una important biodiversitat, i un dels seus animals més representatius és l’albatros. La importància d’aquest animal es pot comprovar en la seva bandera on apareix com a símbol. Per desgràcia aquesta contaminació fa estralls entre aquests aucells i el documental Midway realitzat per Chris Jordan ens ho mostra.

El documental encara no s’ha estrenat i està en fase de producció, però podeu seguir l’evolució del projecte a través del seu bloc. Si us han sorgit preguntes sobre aquest problema, a BBC News teniu unes quantes preguntes i respostes.

L’empresa pretén explotar els dipòsits SMS (Seafloor Massive Sulphide), dipòsits dels fons marins que contenen altes concentracions de coure, zinc, or i plata. La majoria d’aquest dipòsits es troben a l’Oceà Atlàntic i el Pacífic (veure les ubicacions en tot el món). El dipòsit que explotarà aquesta companyia es conegut com Solwara 1 i  és altament ric en coure i or.

L’empresa calcula que la producció de minerals serà l’any de l’ordre de 1,3 milions de tones, i generarà, aproximadament, unes 80.000 tones de coure de millor qualitat que el que es troba en terra ferma. A part, s’obtindran cada any de 4.500 i 5.600 quilos d’or. Nautilus Minerals calcula que perquè el projecte d’explotació es converteixi en realitat, serà necessari invertir 385 milions de dòlars. Està previst iniciar l’explotació el 2013. Per dur a terme la feina mineres en el fons marí, Nautilus està desenvolupant eines amb tecnologia similar al que empra la indústria petroliera en l’extracció de cru.

Si llegeixes el fulletó (en angles) sobre aquesta futura explotació veuràs que quasi no tendrà impacte ambiental? i que els beneficis per a la població seran enormes (més treball, més desenvolupament, etc). A mi me sona com la mateixa història de sempre: carregar-se el medi ambient d’una zona, intentant convèncer a la gent que tendran més feina i més diners. Pa per avui, fam per demà.

Font | La Razón

La platja, d’uns 5 km de llargària, acumula tones i tones de deixalles, sobre tot plàstics. Aquesta brutícia no la deixen el visitants de la platja, prové de la Gran Taca de Plàstic del Pacífic.

La Gran Taca de Plàstic del Pacífic és un gran abocador flotant. És com una gran “sopa de plàstic” que flota a l’oceà Pacífic amb una mida de 13 milions de km2, unes 36 vegades la superfície d’Espanya; segons els científics, és el major abocador del món.

Les corrents giratòries del Pacífic conduïxen les deixalles de les desembocadures dels rius  fins al mar obert, on viatja durant diversos anys fins assolir el cor de l’oceà. La massa està composta per objectes procedents del Japó, Xina, Canadà i EUA, fragments de plàstic que el mar és incapaç de descompondre i que poden seguir surant durant centenars d’anys.

Corrents marines del Pacific Nord i situació de la Gran Taca

El “descobridor” de la Gran Taca va ser Charles Moore. A l’any 1997, Moore va ser el primer investigador marí a alertar sobre la presència d’una gegantina taca d’escombraries flotant al Pacífic. Des d’aleshores, i al capdavant de la Fundació Algalita, ha viatjat una i altra vegada a la zona per ampliar els seus estudis i alertar sobre una societat la el dany Què estan fent els plàstics a la vida marina.

Via | Fogonazos

Imatge | Trashed