“És com la revista Vogue per a ocells” va dir Erin Estell, una entrenadora d’ocells, sobre el darrer llibre del fotògraf d’Andrew Zuckerman titul·lat “Bird“. Zukerman ha fotografiat al voltant de 75 espèciesd’ocells (voltor negre americà, ocell secretari, òlibes, etc) d’una forma molt particular, captant de manera extraordinària els seus moviments i colors. Les imatges dels ocells sobre un fons blanc, fa que les fotos tenguin aspecte especial i realment impressionant.
La meitat dels ocells fotografiats varen necessitar l’ajuda de l’entrenadora. En algunes ocasions, es necessitava fotografiar fins a 30 vegades un mateix ocell per poder captar-lo de forma correcte. Zuckerman té una canal de vídeo, on pots veure diversos vídeos amb escenes dels ocells fotografiats i vídeos sobre com es varen fer les fotos. És una visió completament distinta a la dels fotògrafs naturalistes que mostren els ocells en el seu medi natural, però s’ha de reconèixer la gran bellesa de les imatges.
El dodo (Raphus cucullatusera) era un ocell no volador d’una grandària considerable, la seva alçada era d’uns 70 cm i pesava de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l’illa Maurici, situada a l’oceà Índic. L’home arribà al seu hàbitat al segle XVI. Aquesta arribada portà la propagació de noves espècies per l’illa com el porc i les rates, l’aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d’aquest ocell un segle després de l’arribada de l’home a l’illa.
Recentment s’ha extingit una nova espècie. Pertany als Podicipediformes, un orde d’ocells aquàtics que inclou el cabusso i cabusset. Concretament s’ha extingit el Tachybaptus rufolavatus, un ocell endèmic de mida petita, amb ales molt reduïdes que dificultaven molt el seu vol i el feien quasi sedentari en un petit racó de Madagascar. En el 2010 ha estat declarat com oficialment extint, després de 25 anys sense observacions confirmades. S’ha extingit degut a la introducció d’un peix carnívor i a l’us de xarxes pels pescadors.
BirdGuides és una empresa britànica que publica llibres, óptiques, software, vídeos i altre material multimedia per els aficionats als ocells. Tenen una extensa galeria fotogràfica i de les fotos rebudes fan una selecció setmanal de les millors.
Al llarg de 2009, varen publicar 39.387 fotos d’un total de 1.888 espècies d’ocells. Entre totes les fotos rebudes han seleccionat les millors.
La guanyadora va ser una foto feta per Richard Bedford on es veu una lluita d’uns faisans.
L’any 2007 es va registrar el vol més llarg (sense aturades) que havia realitzat mai un ocell. El vol el va realitzar un tètol cuabarrat (Limosa lapponica).
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica).
Uns exemplars varen ser marcats a Nova Zelanda i varen ser seguits per via satel·lit fins el mar Grog de Xina. Varen recórrer 11.026 km al llarg de 9 dies sense cap aturada.
El fotògraf novaiorquès Andrew Zuckerman acaba de publicar un llibre anomenat “Birds“, un llibre de retrats d’aus. Pareix un llibre més de fotos d’ocells, però no és així, són fotos molt curiosos i plenes de color. Un llibre per passar hores. Per promocionar el llibre, ha fet aquest vídeo.
Què tenen en comú el mascle de avitarda(Otis tarda), l’avitarda Kori (Ardeotis kori) i alguns cignes (Cygnus)? Doncs que són els ocells voladors de major pes de la Terra; el mascle de l’avitarda comú pesa 18 kg i l’avitarda Kori pesa 12 kg . Hi ha ocells amb un pes superior als esmentats, però tenen el problema que el seu pes els impedeix volar com l’estruç o l’emú. En èpoques passades, aquest pes límit per els ocells voladors era molt superior. L’Argentavis, extingit al Miocè, es considera el major ocell volador de la història de la Terra. Tenia una envergadura immensa de fins a 8 metres i pesava entre 65 i 100 kg.
Hi ha diversos ocells que han perdut per complet la capacitat de volar. Actualment són unes40 espècies. Varen perdre la capacitat de volar fa milions d’anys degut a que vivien en hàbitats on no feia falta volar, ja sigui per falta de predadors (per exemple illes) i perquè les seves presses es trobaven al terra o a l’aigua. El fet de no volar fa que els muscles pectorals estiguin poc desenvolupats i falti la “quilla” de l’estèrnum.
Entre els ocells no voladors trabam aquells que han desenvolupat unes potents potes i poden córrer amb gran rapidesa com:
En una de les esplèndides llistes d’Environmental Graffiti han elaborat un llistat dels nius d’ocells construïts en els llocs més estranys que us pugueu imaginar: semàfors, estàtues, rètols, rodes, etc.
La Llista Vermella de la IUCN, el nom complet de la qual és Llista Vermella d’espècies amenaçades de la IUCN, creada el 1963, és la llista més completa de l’estat de conservació global de les espècies animals i vegetals.
Periòdicament es va revisant, i a la revisió del 2009, s’ha observat que ha augmentat el nombre d’ocells que ha entrat a la categoria d’amenaçades (cal recordar que les espècies d’aquesta llista es classifiquen en 3 grans categories: extinta, amenaçada, risc baix).
Taula d'evolució de les espècies d'ocells a la Llista Vermella. Font: Birdlife
Actualment hi ha 1.227 espècies d’ocells classificats en la categoria d’amenaçades, el que suposa un 12 % del total d’ocells existents. Dins aquest grup, 192 espècies són les que tenen un major grau d’amenaça i corren risc d’extingir-se, dues més que a la revisió de l’any passat.
Al web “View Nesting Birds” tenen una llista enorme de webcams d’ocells de tot el món. La veritat és que en tenen moltíssimes i estan agrupades per espècie. De totes les que hi ha, aquí teniu algunes de les webcams de falcó peregrí:
(Puntuació: +1, 1 vots)
Loading ...
