Món Verd » ocells

Nou sistema per comptar ocells a Catalunya

Jaume — Fri, 18 Nov 2011 09:00:53 +0000

Fer el recompte d’una colònia d’ocells pot ser complicat. Qualsevol aproximació o moviment pot provocar que els ocells escapin i sigui molt complicat dur a terme aquesta tasca. Per aquest motiu el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha desenvolupat un nou sistema per fer recomptes a distància d’ocells: un avió teledirigit. Aquest petit avió està equipat amb dues càmeres i un GPS. El sistema ja s’havia utilitzat en altres ocasions (recompte de mamífers marins), però és el primer cop que s’utilitza per comptar ocells. El nou mètode és senzill, a la vegada que barat; sols costa 1.500 euros.

La nova forma de fer recomptes va sorgir quan un equip d’investigadors del CTFC, dirigit per Francesc Sardà-Palomera, intentava comptar una població de gavines a una llacuna. S’havia d’anar en una barca i quan s’acostaven a menys de 100 metres, les gavines volaven. Per altra banda, fer el recompte amb una avioneta tripulada era excessivament car.

Per això Sarda-Palomera i el seu equip varen construir un avió teledirigit i el varen equipar amb un GPS, una càmera de vídeo situada al morró de l’avió, a més d’una càmera fotogràfica a la panxa de l’avió, i que permet fer fotos fins una alçada de 130 metres.

D’aquesta forma, l’avió teledirigit va volar sobre la llacuna on havien de fer el recompte i va poder capturar nombroses imatges de la colònia de gavines, sense pertorbar els ocells. Després de l’aterratge de l’avioneta, l’equip va poder utilitzar les imatges preses i les coordenades GPS per inventariar les aus adultes i els seus nius.

Font | Wired i SIBOC

L’ocell de Twitter existeix a la natura

Jaume — Mon, 14 Nov 2011 09:06:07 +0000

Tant si ets dels que prefereix el Twitter com si no, segur que has vist alguna vegada el logo d’aquesta xarxa social representat per un petit ocell de color blau. Doncs aquest logo té una còpia quasi idèntica a la natura, és l’Hypothymis azurea. Un petit passeriforme que habita el sud-est asiàtic. El mascle fa uns 16 cm de llarg i el seu plomatge és de color blau pàl · lid a excepció del baix ventre que és blanquinós. Els mascles de la subespècie de Sri Lanka (Hypothymis azurea ceylonensis) són els que tenen major similitud amb el conegut logo de la xarxa social Twitter. Es distribueix per tot el sud-est tropical d’Àsia, des de l’Índia i Sri Lanka fins a Indonèsia i Filipines. Sol viure en boscos densos i altres hàbitats ben arbrats.

Font | La Reserva

Un mussol d’allò més pràctic

roqueta — Sat, 08 Oct 2011 10:29:09 +0000

Que els animals que s’adapten al medi són els que tenen possibilitats de sobreviure és un principi conegut per tots però, en alguns casos, la capacitat d’adaptabilitat d’alguns animals és del tot sorprenent. Aquest és el cas d’un mussol sud-africà, que ha desenvolupat un mètode força peculiar per protegir-se dels enemics.

Quan aquest exemplar de mussol es troba davant d’un enemic d’unes mesures similars a les seves, com per exemple una òliba, tendeix a obrir les ales i aixamplar-se el màxim possible, ja que intenta semblar molt més gran que l’atacant.

Tanmateix, quan l’adversari és molt més gran, la tècnica és encongir-se fins a fer-se el més prim possible i, si pot ser, amb una cara d’allò més espantosa.

Les habilitats d’aquesta au, descobertes al gran públic per una televisió japonesa, han donat la volta al món a través de les xarxes socials, on s’ha batejat l’animal com a mussol transformer. De fet, compta amb una pàgina de Facebook pròpia, i el vídeo penjat a Youtube del show japonès, on s’exemplifiquen les habilitats del mussol, ha rebut centenars de visites.

Per veure el vídeo sencer| El mussol transformer

Els ocells com mai els havies vist

Jaume — Mon, 05 Jul 2010 19:04:16 +0000

“És com la revista Vogue per a ocells” va dir Erin Estell, una entrenadora d’ocells, sobre el darrer llibre del fotògraf d’Andrew Zuckerman titul·lat “Bird“. Zukerman ha fotografiat al voltant de 75 espècies d’ocells (voltor negre americà, ocell secretari, òlibes, etc) d’una forma molt particular, captant de manera extraordinària els seus moviments i colors. Les imatges dels ocells sobre un fons blanc, fa que les fotos tenguin aspecte especial i realment impressionant.

La meitat dels ocells fotografiats varen necessitar l’ajuda de l’entrenadora. En algunes ocasions, es necessitava fotografiar fins a 30 vegades un mateix ocell per poder captar-lo de forma correcte. Zuckerman té una canal de vídeo, on pots veure diversos vídeos amb escenes dels ocells fotografiats i vídeos sobre com es varen fer les fotos. És una visió completament distinta a la dels fotògrafs naturalistes que mostren els ocells en el seu medi natural, però s’ha de reconèixer la gran bellesa de les imatges.

Font i imatge | New Scientist

Seguint les passes del dodo

Jaume — Thu, 27 May 2010 08:54:43 +0000

El dodo (Raphus cucullatusera) era un ocell no volador d’una grandària considerable, la seva alçada era d’uns 70 cm i pesava de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l’illa Maurici, situada a l’oceà Índic. L’home arribà al seu hàbitat al segle XVI. Aquesta arribada portà la propagació de noves espècies per l’illa com el porc i les rates, l’aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d’aquest ocell un segle després de l’arribada de l’home a l’illa.

Recentment s’ha extingit una nova espècie. Pertany als Podicipediformes, un orde d’ocells aquàtics que inclou el cabusso i cabusset. Concretament s’ha extingit el Tachybaptus rufolavatus, un ocell endèmic de mida petita, amb ales molt reduïdes que dificultaven molt el seu vol i el feien quasi sedentari en un petit racó de Madagascar. En el 2010 ha estat declarat com oficialment extint, després de 25 anys sense observacions confirmades. S’ha extingit degut a la introducció d’un peix carnívor i a l’us de xarxes pels pescadors.

BirdLife i la UICN calculen que hi ha unes 10.027 espècies d’aus reconegudes en el món, d’aquestes, 132 espècies s’han extingit des de 1500, quatre estan extintes en estat silvestre, i 190 estan en perill crític.

Fins ara la darrera espècie d’ocell extingida (2008) havia estat una espècie de colom, el Caloenas maculata.

Font | TerraDaily

Imatge | BirdLife

Foto del 2009 de BirdGuides

Jaume — Fri, 05 Feb 2010 08:21:01 +0000

BirdGuides és una empresa britànica que publica llibres, óptiques, software, vídeos i altre material multimedia per els aficionats als ocells. Tenen una extensa galeria fotogràfica i de les fotos rebudes fan una selecció setmanal de les millors.

Al llarg de 2009, varen publicar 39.387 fotos d’un total de 1.888 espècies d’ocells. Entre totes les fotos rebudes han seleccionat les millors.

La guanyadora va ser una foto feta per Richard Bedford on es veu una lluita d’uns faisans.

Algunes de les fotos finalistes varen ser les que varen captar un mussol emigrant o a un fraret.

Font: BirdGuides

El vol més llarg

Jaume — Sat, 28 Nov 2009 18:24:37 +0000

L’any 2007 es va registrar el vol més llarg (sense aturades) que havia realitzat mai un ocell. El vol el va realitzar un tètol cuabarrat (Limosa lapponica).

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica).

Uns exemplars varen ser marcats a Nova Zelanda i varen ser seguits per via satel·lit fins el mar Grog de Xina. Varen recórrer 11.026 km al llarg de 9 dies sense cap aturada.

Ruta seguida pel tètol cuabarrat

Via | Cgr v2.0

Ocells

Jaume — Thu, 19 Nov 2009 19:19:16 +0000

El fotògraf novaiorquès Andrew Zuckerman acaba de publicar un llibre anomenat “Birds“, un llibre de retrats d’aus. Pareix un llibre més de fotos d’ocells, però no és així, són fotos molt curiosos i plenes de color. Un llibre per passar hores. Per promocionar el llibre, ha fet aquest vídeo.

BIRD film from Andrew Zuckerman Studio on Vimeo.

Via | Sopa de Ciencias

Per què els ocells no són més grans?

Jaume — Wed, 08 Jul 2009 13:31:17 +0000

Què tenen en comú el mascle de avitarda (Otis tarda), l’avitarda Kori (Ardeotis kori) i alguns cignes (Cygnus)? Doncs que són els ocells voladors de major pes de la Terra; el mascle de l’avitarda comú pesa 18 kg i l’avitarda Kori pesa 12 kg . Hi ha ocells amb un pes superior als esmentats, però tenen el problema que el seu pes els impedeix volar com l’estruç o l’emú. En èpoques passades, aquest pes límit per els ocells voladors era molt superior. L’Argentavis, extingit al Miocè, es considera el major ocell volador de la història de la Terra. Tenia una envergadura immensa de fins a 8 metres i pesava entre 65 i 100 kg.

Avitarda comú

Però què limita el pes dels ocells voladors? Doncs científics de la Universitat de Washington afirmen que el límit de pes del ocells voladors ve donat per la velocitat de substitució de les seves plomes, la velocitat de la muda. No cal dir que les plomes no duren per sempre, es fan malbé per la radiació ultraviolada, els bacteris, i van perdent poc a poc les seves qualitats aerodinàmiques. Per mantenir les plomes en un bon estat, aquestes s’han de canviar periòdicament en un procés anomenat muda. Els ocells petits sofreixen una muda o dues cada any, i poden canviar les seves 9 o 10 plomes primàries de forma seqüencial a llarg de poques setmanes.

En canvi, els ocells grans, la velocitat de creixement de les plomes no guarda relació amb la longitud de les mateixes. Per exemple, una sola ploma d’un ocell de 10 kg tarda 56 dies en ser reemplaçada. Això suposa massa temps i massa energia. Per tant els ocells tenen dues estratègies per solucionar aquest problema. Una d’elles consisteix en perllongar la muda durant dos o tres anys i de forma simultània anar reemplaçant plomes de vol de diverses zones com els albatros. L’altre alternativa és canviar totes les plomes a la vegada, però això sols ho poden fer aquells ocells que no necessiten volar per escapar dels seus predadors o alimentar-se com els ànecs o les oques.

Argentavis magnificens

Però com ho feia l’Argentavis? Doncs es creu que aquest ocell mudava totes les plomes al mateix temps amb l’energia que li proporcionaven un diposits de greix del seu cos.

Per saber més del tema podeu consultar aquest article sobre l’Argentavis o un article de Scientific American.

Via | PhysOrg.com

Imatges | Sergey Yeliseev i Wikipedia

Ocells que no poden volar

Jaume — Tue, 23 Jun 2009 10:12:11 +0000

Hi ha diversos ocells que han perdut per complet la capacitat de volar. Actualment són unes 40 espècies. Varen perdre la capacitat de volar fa milions d’anys degut a que vivien en hàbitats on no feia falta volar, ja sigui per falta de predadors (per exemple illes) i perquè les seves presses es trobaven al terra o a l’aigua. El fet de no volar fa que els muscles pectorals estiguin poc desenvolupats i falti la “quilla” de l’estèrnum.

Entre els ocells no voladors trabam aquells que han desenvolupat unes potents potes i poden córrer amb gran rapidesa com:

- Estruç

- Casuari

- Nyandú

- Emú

Altres ocells no voladors també són terrestres i presenten una mida petita com els kiwis que crien a nius subterranis i les seves ales han desaparegut quasi per complet.

Altres curiositats entre els ocells que no poden volar està el fet que entre ells, es troba una espècie de lloro de Nova Zelanda anomenat kakapo.

En el medi aquàtic sols podem trobar un ocell no volador, el pingüí i les seves diverses espècies, que utilitzen les seves ales com aletes per propulsar-se dins l’aigua.

Però el fet de no poder volar, pot tenir males conseqüències quan arriba el ésser humà, per exemple el dodo, un ocell no volador que habitava l’illa Maurici i que es va extingir a finals del XVII a causa de la presència dels humans i dels animals que varen portar a l’illa.

Si vols saber més sobre aquest tema pots consultar aquesta pàgina de Proaves o aquest interessant artícle en angles de la Wikipedia.

Via | Science Ray

Imatges | Viquipedia