Però que hi havia abans de l’arribada del primer pobladors? Doncs sols hi havia tres espècies de mamífers terrestres autòctons: una espècie de cabra, el Myotragus balearicus, una musaranya gimnèsica Asoriculus hidalgoi i una tipus de rata cellarda Eliomys morpheus.

Reconstrucció del Myotragus balearicus

El Myotragus balearicus era una petita cabra de sols 40 centímetres d’alçada i que es va trobar per primera vegada en coves de Mallorca i Menorca el 1909. D’altra banda, per l’Eliomys morpheus, un tipus de rata cellarda que pesava entre 200 i 250 grams,  també es van identificar restes a Mallorca i Menorca i va ser descrita el 1919. La tercera d’aquestes espècies de mamífers, Asoriculus hidalgoi va ser descoberta també a Mallorca i Menorca a l’any 1909.

L’arribada dels primers humans a les illes va provocar un canvi dràstic en l’ecologia de les mateixes, que va comportar l’extinció de les tres espècies autòctones de mamífers i la introducció d’altres. Encara que no es coneix amb precisió el motiu de la desaparició d’aquestes espècies, tot apunta a que la principal causa va ser la introducció de malalties de la fauna acompanyant dels humans.

Els humans van introduir a l’arxipèlag les espècies de mamífers no voladores que actualment hi habiten. L’extinció dels mamífers autòctons es va desenvolupar en dues fases. En un primer episodi, es varen introduir exemplars de la fauna domèstica com cabres, ovelles, porcs, bous i probablement gossos, a més de dues espècies silvestres continentals, el ratolí de camp i una rata cellarda diferent de la que es va extingir. La segona fase, va venir marcada per l’arribada dels romans, a partir de l’any 123 aC, quan es van introduir a Mallorca i Menorca exemplars d’espècies com la rata negra, el ratolí domèstic, una altra espècie de musaranya, cavalls, ases, cérvols, dragons, serps i mosteles, entre altres, que van afectar les espècies ja establertes a les illes i que va produir, de nou, l’extinció d’algunes d’elles.

La fauna dels mamífers, abans de l’arribada dels humans, va gaudir d’una gran estabilitat durant cinc milions d’anys. L’arribada de les primeres poblacions i l’arribada dels romans va produir un important canvi ecològic a les illes i la progressiva extinció del mamífers autòctons.  Però malgrat això, avui en dia encara podem gaudir d’algunes espècies de la fauna autòctona com per exemple, les aus. Els rèptils endèmics, com les sargantanes, van estar a punt d’extingir-se després de la introducció de les mosteles a Mallorca i Menorca però van sobreviure en els illots que envolten aquestes illes i en les Pitiüses (on la mostela no va ser introduïda). També els ferrerets (un petit amfibi autòcton descobert el 1979) van sobreviure en torrents de la Serra de Tramuntana.

Aquestes i altres dades s’han obtingut amb l’estudi realitzat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) ‘Cronologia i causes de les extincions de vertebrats autòctons a Canàries i Balears’ dirigit per Josep Antoni Alcover.

Font | Ecoticias

Imatge | Flickr