Parc eòlic de Santa Coloma de Queralt, Tarragona

Ningú discuteix la necessitat de les energies renovables, i l’energia eòlica en particular, però s’han de fer estudis previs que ens diguin on hem d’ubicar els parcs eòlics, quants se n’han de posar, etc. La SEO ha el·laborat precisament unes directrius per millorar els estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics amb la finalitat d’evitar la mort d’ocells i ratpenats.

A part de millorar els estudis d’impacte ambiental, també s’han dissenyat sistemes per evitar la mort d’ocells o ratpenats per causa de les aspes dels molins.

Molt interessant és l’estudi realitzat per Benjamin K. Sovacool titul·lat “Contextualizing Avian Mortality: A Preliminary Appraisal of Bird and Bat Fatalities from Wind, Fossil-Fuel, and Nuclear Electricity” on es compara la mortalitat d’ocells en parcs eòlics, centrals tèrmiques i nuclears. Les conclusions són ben clares: 0,269 morts per GWh en els parcs eòlics, 5,18 morts per GWh en centrals tèrmiques (pluja àcida, ingèstió de dosis mortals mercuri, modificació de les rutes migratòries, destrucció d’hàbitats)  i 0,416 por GWh en centrals nuclears (contaminació de les mines d’urani, col·lisions contra les estructures de refrigeració). Per tant, la mortalitat associada a centrals tèrmiques és molt superior a la dels parcs eòlics.

De totes formes, és innegable que alguns ocells són víctimes del parcs eòlics, principalment els voltors. A causa de la seva gran envergadura i escassa maniobrabilitat, no poden esquivar a temps les immenses aspes dels molins. Les veuen arribar però no tenen capacitat per a poder frenar o apartar-se d’elles. El següent vídeo rodat a Creta ens permet veure l’accident d’un voltor amb un molí. Per cert, la millor forma d’agafar un ocell és tirar-li una manta damunt i portar-lo a un centre de recuperació d’ocells.

Via | La Crónica Verde

Imatge | SantiMB