Avitarda comú

Però què limita el pes dels ocells voladors? Doncs científics de la Universitat de Washington afirmen que el límit de pes del ocells voladors ve donat per la velocitat de substitució de les seves plomes, la velocitat de la muda. No cal dir que les plomes no duren per sempre, es fan malbé per la radiació ultraviolada, els bacteris, i van perdent poc a poc les seves qualitats aerodinàmiques. Per mantenir les plomes en un bon estat, aquestes  s’han de canviar periòdicament en un  procés anomenat muda. Els ocells petits sofreixen una muda o dues cada any, i poden canviar les seves 9 o 10 plomes primàries de forma seqüencial a llarg de poques setmanes.

En canvi, els ocells grans, la velocitat de creixement de les plomes no guarda relació amb la longitud de les mateixes. Per exemple, una sola ploma d’un ocell de 10 kg tarda 56 dies en ser reemplaçada. Això suposa massa temps i massa energia. Per tant els ocells tenen dues estratègies per solucionar aquest problema. Una d’elles consisteix en perllongar la muda durant dos o tres anys i de forma simultània anar reemplaçant plomes de vol de diverses zones com els albatros. L’altre alternativa és canviar totes les plomes a la vegada, però això sols ho poden fer aquells ocells que no necessiten volar per escapar dels seus predadors o alimentar-se com els ànecs o les oques.

Argentavis magnificens

Però com ho feia l’Argentavis? Doncs es creu que aquest ocell mudava totes les plomes al mateix temps amb l’energia que li proporcionaven un diposits de greix del seu cos.

Per saber més del tema podeu consultar aquest article sobre l’Argentavis o un article de Scientific American.

Via | PhysOrg.com

Imatges | Sergey Yeliseev i Wikipedia