Venus té una mida molt semblant a la Terra, però el seu clima i atmosfera no tenen res a veure. La presència del diòxid de carboni a l’atmosfera venusiana és massiva, i el cel està cobert per núvols amb compostos de sofre. La pressió atmosfèrica és 90 vegades superior a la terrestre.

La superfície de Venus

El concepte d’efecte hivernacle a Venus assoleix la màxima expressió. El diòxid de carboni reté la meitat dels rajos infrarrojos, de manera que es deixa passar la llum però es reté la calor. El resultat, una temperatura de la superfície que sobrepassa de llarg els 450 graus centígrads.

Recreació de la sonda Magellan de Lakshmi Planum, una meseta suposadament esculpida amb lava

El planeta presenta una gran quantitat de volcans en actiu. La lava és la responsable de les mesetes i passadissos que esgarrapen la superfície del planeta, alhora que, molt probablement, hagin enterrat els vestigis  del passat de Venus.

Sakajawea Patera, un cràter de 215 km per 120

El canal National Geographic va recrear digitalment un viatge espacial a Venus, titulat Planet Venus, the Deathliest planet (Venus, el planeta més mortal), on queda ben clar que, si volem apreciar la seva bellesa, més val que ho fem just abans que es pongui el sol o a l’alba, quan s’erigeix com l’estel més brillant del firmament.

Imatge del Kepler 22B

La combinació de les nombroses característiques per ser un planeta habitable semblen una autèntica loteria. A grans trets, podríem classificar un planeta dins del grup dels habitables si reuneix els requisits següents:

1- L’existència d’àtoms de carboni,  l’únic element que pot crear grans polímers, necessaris per a l’existència de formes de vida tant simples com complexes. La vida basada en el carboni necessita d’una presència determinada de diòxid de carboni, un gas que, mitjançant el cicle del carboni, realitza funcions indispensables per al planeta.

2- L’aigua líquida, que proporciona un moviment idoni per a la circul·lació de mol·lècules i la trobada de reactius químics.

3- El clima. El clima de la Terra es podria qualificar de benigne, sobretot si tenim en compte un altre planeta del sistema Solar amb un diàmetre semblant, Venus, que presenta unes temperatures de calor extremes, i una atmosfera hostil a causa de l’elevat nivell de diòxid de carboni. Mart ha estat tradicionalment un candidat a acollir vida, però les característiques actuals de la seva atmosfera dificulten l’emergència d’aigua a la superfície.

4-  La zona habitable. Una altra de les característiques de la Terra és que és l’únic planeta que es troba en l’anomenada zona habitable del Sistema Solar. Aquest és un tret que comparteix amb el planeta descobert, el Kepler 22B. Això vol dir que ambdós cossos planetaris es troben en una àrea situada a una distància idònia respecte la font d’energia primària, que és l’astre al voltant del qual orbiten.

Les zones habitables dependran de la tipologia de cada estrella. Es considera que el Sol garanteix zones habitables estables durant milions d’anys; però que altres estrelles, amb una massa o temperatura diferents, no poden, de manera que si un dels seus plenetes aconsegueix crear vida, és difícil que la pugui desenvolupar.

5. Els cossos celests del voltant. Els planetes no només estan influïts per l’astre del seu sistema, sinó també pels altres cossos celestes que giren al voltant del sol. En el cas de la Terra, de moment no s’ha produït cap moviment o reacció que la pogués apartar de la zona habitable. A més, els gegants gasosos -planetes immensos fets de gas-, han de ser inexistents en aquesta zona habitable, ja que, de ser-hi, impedirien la  creació de cossos més petits amb possibilitats d’acollir éssers vius.

Tanmateix, és un gegant gasós, Júpiter, el que ha contribuït a preservar la vida al nostre planeta. En tenir una òrbita tan poderosa, és capaç d’engolir o impulsar altre cop cap a l’espai cossos que podrien impactar a la superfície Terrestre i amenaçar les formes de vida. Cal recordar que va ser un meteorit el que va extingir els dinosaures.

6- La tipologia del planeta. Els vuit planetes del Sistema Solar es poden dividir en dos grups: els gegants gasosos -Júpiter, Saturn, Urà i Neptú- i els densos o terrestres -Mercuri, Venus, la Terra i Mart. De moment, els planetes habitables pertanyen a la categoria dels terrestres.

A banda d’aquestes característiques, també s’han de tenir en compte d’altres de caràcter geològic, com la presència d’un nucli actiu capaç de generar un camp magnètic per protegir-se dels vents solars, o químics, com la presència d’oxigen o nitrogen.

La revista Astrobiology publica rànkings de planetes habitables. Val a dir que, en general, la comunitat científica no s’havia posat del tot d’acord en com cercar-los. Alguns prenien la Terra com a referent, mentre altres demanaven una amplitud de mires més gran. És per aquest motiu que, quan s’analitza l’habitabilitat del planeta, es tenen en compte dos paràmetres: l’ESI, l’Índex de Semblança amb la Terra, i el PHI, l’Índex Planetari d’Habitabilitat.

Diàmetres dels objectes del Sistema Solar

Imatge a 11.060 x 1.000 pixels.

Font: Teleobjetivo