Món Verd » plàstics

Plàstics marins

Jaume — Wed, 27 Apr 2011 11:13:04 +0000

Durant els darrers 15 anys, l’artista angles Steve McPherson s’ha dedicat a recollir objectes de tot tipus que troba a la costa de Kent, en el sud-est d’Anglaterra. Amb aquests objectes ha fet uns mosaics de gran bellesa, ordenant les peces que troba pels seus color i formes. Una comprovació més de que els residus no sols són un problema, sinó també un recurs.

Font | Resseny

Quan l’estomac d’una tortuga es converteix en un abocador de plàstics

Jaume — Thu, 31 Mar 2011 18:52:04 +0000

Segons Greenpeace, cada any es produeixen 100 milions de tones de plàstic, de les quals un 10 % acaba a la mar. Basta donar un volta per qualsevol platja per comprovar la magnitud del problema i la contaminació que suposa. Un curt passeig ens permet trobar sobra la sorra una àmplia col·leció de plàstics: bosses, ampolles, bidons, xarxes de pesca, taps, etc. Aquests plàstics no es descomposen, esmicolant-se i arribant a formar petites partícules que poden entrar dins la xarxa tròfica. Un bon exemple d’això és la foto següent on es mostren els plàstics trobats a l’estómac d’un exemplar jove de tortuga capturada accidentalment a les costes argentines.

Una part molt important d’aquests plàstics es concentren a certes zones (actualment 5) degut a les corrents marines marines. El problema és que els plàstics no es degraden, sols es van trencant i la seva mida cada vegada va disminuint. Els plàstics poden acabar al fons marí, a les costes o el que és pitjor a l’interior de peixos, mamífers o tortugues com a la foto.

En un recent article de la Global Sea Turtle Network, es comenta el cas d’una tortuga verda a Florida afectada per una obstrucció gastrointestinal. Un cop tractada va defecar 74 objectes estranys durant un mes, entre aquest objectes es varen trobar uns quants plàstics de globus, peces de plàstic dur, un tros d’un material similar a una catifa , i varies boles de quitrà. El problema és que les tortugues ingereixen els plàstics confonent-los amb un del seus aliments,les meduses. Altres els ingereixen de forma accidental amb altres aliments.

Aquests plàstics no sols afecten a la fauna, l’arribada d’aquests materials a les platges i costes suposa diverses molèsties i problemes. Per evitar això, des de l’any 2001, durant la temporada de bany a l’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua dur a terme el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges. Per exemple, el 2010, durant els tres mesos que dura la campanya es varen recollir 94 m3 de plàstics.

Font | Wired

El misteri del plàstic minvant de l’Atlàntic

Jaume — Tue, 24 Aug 2010 18:21:17 +0000

Si recordau l’apunt d’ahir, un equip d’investigadors del Sea Education Association ha analitzat durant 22 anys, les aigües de l’oceà Atlàntic i han observat una gran concentració de plàstics la seva part nord, degut al vòrtex del nord de l’Atlàntic.

És cert que tirar plàstics a la mar des de les embarcacions ja està prohibit des dels anys 70, però la producció i usos del plàstic a terra han augmentat molt, i per tant es pot dir que l’arribada de residus plàstics a la mar s’ha incrementat des de mitjans de 70. Un dels fets més estranys que s’han remarcat en aquesta investigació és que la quantitat de plàstics que s’han trobat al mig de l’Atlàntic no ha anat augmentant com tocaria, sinó que han disminuït.

On s'amaguen els plàstics de Atlàntic?

On han anat el residus de plàstic? Els plàstics són resistents a la biodegradació i poden tardar dècades i dècades a degradar-se. Normalment, el sol i les onades van esmicolant els plàstics i poc a poc es van convertint en peces de pocs mil·límetres que poden causar danys a la fauna marina. Una de les possibles explicacions d’aquesta misteriosa desaparició és que les peces de plàstics siguin prou petites per travessar les xarxes utilitzades a l’estudi (el diàmetre dels forats de la xarxa es de sols 0,3 mm) o que simplement s’han adherit a altres plàstics i no han estat recollits per les xarxes.

Els investigadors del Sea Education Association pensen que és difícil que existeixi una via per on puguin escapar els plàstics de les corrents que els concentren. Altres científics com Simon Boxall del National Oceanography Centre de Southampton (Anglaterra), que no van intervenir en l’estudi, pensa que el vòrtex de l’Atlàntic nord pot tenir vies d’escapament com per exemple el corrent del Golf. Segons afirma s’han trobat altes concentracions de plàstics a l’Àrtic.

Distribució de plàstics a l'oceà Atlàntic segons l'estudi del SEA

Però al cap i la fi, el problema d’on van els plàstics de l’Atlàntic no és massa important. Allò que de veres és greu és que els plàstics s’esmicolen i formen peces microscòpiques que poden ser menjats i absorbits pels organismes, contaminar-los o entrar les xarxes tròfiques. Alguns estudis suggereixen que algunes substàncies que contenen els plàstics poden actuar com a disruptors endocrins.

Font | NewScientist

Imatges | SEA

Descoberta una nova Sopa de plàstic…ara a l’ocea Atlàntic

Jaume — Sun, 22 Aug 2010 19:09:02 +0000

Tal vegada quan has llegit el titular, això de la Sopa de plàstic te haurà despistat un poc. També podia haver parlat d’Illa de plàstic o Great Pacific Garbage Patch, si saps angles. Tots són sinònims del mateix fenomen, que consisteix en l’acumulació de grans quantitats d’escombraries (plàstics sobretot) en el centre del Pacífic. Els plàstics i altres deixalles han estat atrapades per les corrents del vòrtex del Pacífic Nord. Tot i la seva grandària i densitat, la Sopa de plàstic no és visible des de les fotografies per satèl·lit degut a que el seus contingut es troba sota la superfície de l’oceà. La Sopa de plàstic del Pacífic s’ha format gradualment en els últims temps com resultat de la pol·lució marina aglomerada per l’acció dels corrents. S’ha estimat que el 80% de les escombraries ve de terra ferma i el 20% dels vaixells. Els corrents duen deixalles des de la costa Oest de Nord-amèrica cap al vòrtex en aproximadament 5 anys, i les deixalles de les costa d’Àsia en un any o menys.

Fins ara la Sopa de plàstic del Pacífic és la que ha rebut l’atenció dels mitjans de comunicació i ha estat objecte diverses investigacions. Però des dels anys 70 ja es coneixia l’existència de una gran concentració de plàstics a l’Atlàntic Nord, però per desgràcia no havia estat objecte d’investigacions. Recentment investigadors de l’Organització Educativa sobre el Mar de la Institució Oceanogràfica Woods Hole han confirmat la presència d’altes concentracions de restes de plàstic a la zona occidental de l’Atlàntic Nord.

Plàstics trobats a l'Atlàntic

Aquesta associació ha duit a terme navegacions semestrals entre 1986 i 2008. Al llarg d’aquest 22 anys més de 64.000 peces individuals de plàstic van ser recollides en 6.100 localitzacions analitzades anualment. L’estudi, publicat a la revista Science, apunta que les quantitats de plàstic trobades són comparables a les registrades a la regió del Pacífic. Les més altes concentracions de plàstics s’han trobat des de la latitud de Virgínia fins la de Cuba. Es calcula que aquesta Sopa té una concentració d’unes 4.000 peces de plàstics per milla quadrada, encara que en alguns llocs la concentració puja fins 250.000 peces de plàstic per milla quadrada.

Un fet sorprenent ha estat que la concentració de plàstic no ha minvat al llarg dels 22 anys que ha durat l’estudi, tot i que l’eliminació de plàstic s’ha incrementat de forma substancial. Els autors encara han de trobar una explicació en aquest fet.

Font | Wired

Una de les platges més brutes del món

Jaume — Fri, 18 Dec 2009 19:53:09 +0000

Si algú en demana on pot estar la platja més bruta del món segurament diria que en algun lloc de sud asiàtic o a les costes del Mediterrani per exemple, no sé. Doncs m’equivocaria, una de les platges més brutes del món es troba al paradisíac arxipèlag de Hawaii, concretament a Kamilo Beach.

La platja, d’uns 5 km de llargària, acumula tones i tones de deixalles, sobre tot plàstics. Aquesta brutícia no la deixen el visitants de la platja, prové de la Gran Taca de Plàstic del Pacífic.

La Gran Taca de Plàstic del Pacífic és un gran abocador flotant. És com una gran “sopa de plàstic” que flota a l’oceà Pacífic amb una mida de 13 milions de km2, unes 36 vegades la superfície d’Espanya; segons els científics, és el major abocador del món.

Les corrents giratòries del Pacífic conduïxen les deixalles de les desembocadures dels rius fins al mar obert, on viatja durant diversos anys fins assolir el cor de l’oceà. La massa està composta per objectes procedents del Japó, Xina, Canadà i EUA, fragments de plàstic que el mar és incapaç de descompondre i que poden seguir surant durant centenars d’anys.

Corrents marines del Pacific Nord i situació de la Gran Taca

El “descobridor” de la Gran Taca va ser Charles Moore. A l’any 1997, Moore va ser el primer investigador marí a alertar sobre la presència d’una gegantina taca d’escombraries flotant al Pacífic. Des d’aleshores, i al capdavant de la Fundació Algalita, ha viatjat una i altra vegada a la zona per ampliar els seus estudis i alertar sobre una societat la el dany Què estan fent els plàstics a la vida marina.

Via | Fogonazos

Imatge | Trashed