Món Verd » Rússia

A la recerca de l’aigua més pura i antiga de la Terra

Jaume — Tue, 21 Feb 2012 07:17:09 +0000

A principis de febrer, científics russos van arribar, després de més de dos dècades de treballs de perforació a l’Antàrtida, al llac Vostok, que es troba a uns 3.760 metres sota el gel i acull l’aigua més pura i antiga del planeta.

Màquina perforadora utilitzada per arribar al llac Vostok

El llac fa uns 300 quilòmetres de llarg, 50 d’ample i gairebé 1.000 metres de profunditat en algunes zones, el Vostok és una massa d’aigua dolça en estat líquid que es troba en l’epicentre de l’Antàrtida. Té una superfície de 15.690 quilòmetres quadrats, similar a la del siberià Baikal, la reserva d’aigua dolça més gran del món, i és el llac subterrani més gran entre els més de cent que es troben sota el gel antàrtic. Descobert el 1957 per científics soviètics, ha estat inclòs en la llista de les troballes geogràfics més importants del segle XX.

La coberta de gel que el tapa fa permès que hagi estat aïllat de la superfície durant 20 milions d’anys. Roman en estat líquid degut a l’escalfor que es produeix a aquestes fondàries.

Els treballs de perforació es varen iniciar al 1990. Malgrat la perforació va estar interrompuda durant uns anys, finalment el 5 de febrer van arribar al llac. Per evitar contaminacions, a la part final se va evitar la perforació on s’utilitzessin líquids i es va substituir una perforació tèrmica del gel.

Els resultats de l’exploració del llac antàrtic seran fonamentals per a l’estudi del canvi climàtic a la Terra durant els propers segles, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l’atmosfera i de la superfície de la biosfera durant milions d’anys.

Fonts | La Vanguardia i Discover Magazine

La dessecació del mar d’Aral

Jaume — Sat, 23 May 2009 21:17:48 +0000

El mar d’Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d’irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L’aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l’Amudar’ya, que desembocaven en el mar d’Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d’irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d’Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d’Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l’any. Actualment la seva superfície s’ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d’Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s’han propost diverses solucions.

El Mar d'Aral a l'any 2000

Per mig de les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l’evolució d’aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l’any 2000, ja es veu un mar d’Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).

Enllaç: Evaporation of the Aral Sea

Chernobyl, 23 anys després

Jaume — Sat, 25 Apr 2009 11:49:33 +0000

El proper 26 d’abril es compliran 23 anys de l’accident de Txernòbil. Per desgràcia, aquest no ha estat l’únic accident nuclear de l’antiga Unió Soviètica. Altres accidents com el de Mayak o Tomk-7 o els camps de proves nuclears com Semipalatinsk han estat l’escenari de les fantàstiques fotos de Robert Knoth on ens mostra les conseqüències socials, econòmiques, de salut i mediambientals de l’energia nuclear en aquests llocs.

Tothom sap que els combustibles fòssils s’acabaran un dia o l’altre, i pensar estratègies energètiques alternatives és molt necessari, però l’energia nuclear és com jugar amb foc, i ja se sap, qui juga amb foc es pot cremar

Nina afectada per un excés de radioactivitat

Font: 86.400