<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Món Verd &#187; Rússia</title>
	<atom:link href="http://monverd.org/ambient/russia/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://monverd.org</link>
	<description>Medi ambient i Natura</description>
	<lastBuildDate>Fri, 10 Feb 2012 20:34:36 +0000</lastBuildDate>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.3</generator>
		<item>
		<title>La dessecació del mar d&#8217;Aral</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/05/23/535/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/05/23/535/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 23 May 2009 21:17:48 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Agricultura i ramaderia]]></category>
		<category><![CDATA[Aigua]]></category>
		<category><![CDATA[desastres ecològics]]></category>
		<category><![CDATA[dessecació]]></category>
		<category><![CDATA[Mar d'Aral]]></category>
		<category><![CDATA[Rússia]]></category>
		<category><![CDATA[Unió Soviètica]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=535</guid>
		<description><![CDATA[El mar d&#8217;Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/05/23/535/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_d%27Aral" target="_blank">mar d&#8217;Aral</a> és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d&#8217;irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L&#8217;aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l&#8217;Amudar’ya,  que desembocaven en el mar d&#8217;Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d&#8217;irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d&#8217;Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d&#8217;Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l&#8217;any. Actualment la seva superfície s&#8217;ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d&#8217;Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s&#8217;han propost diverses <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Aral#Soluciones_posibles" target="_blank">solucions</a>.</p>
<div class="wp-caption aligncenter" style="width: 330px"><img src="http://img195.imageshack.us/img195/9031/aralsea20000819.jpg" alt="El Mar dAral a lany 2000" width="320" height="320" /><p class="wp-caption-text">El Mar d&#39;Aral a l&#39;any 2000</p></div>
<p>Per mig de les <a href="http://earthobservatory.nasa.gov/Features/WorldOfChange/aral_sea.php" target="_blank">imatges</a> del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l&#8217;evolució d&#8217;aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l&#8217;any 2000, ja es veu un mar d&#8217;Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).</p>
<p>Enllaç: <a href="http://earthobservatory.nasa.gov/Features/WorldOfChange/aral_sea.php" target="_blank">Evaporation of the Aral Sea</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/05/23/535/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Chernobyl, 23 anys després</title>
		<link>http://monverd.org/natura/2009/04/25/chernobyl-23-anys-despres/</link>
		<comments>http://monverd.org/natura/2009/04/25/chernobyl-23-anys-despres/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 25 Apr 2009 11:49:33 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Jaume</dc:creator>
				<category><![CDATA[Contaminació]]></category>
		<category><![CDATA[accident nuclear]]></category>
		<category><![CDATA[Fotografia i Documentals]]></category>
		<category><![CDATA[radioactivitat]]></category>
		<category><![CDATA[Rússia]]></category>
		<category><![CDATA[Txernòbil]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://monverd.org/?p=329</guid>
		<description><![CDATA[El proper 26 d&#8217;abril es compliran 23 anys de l&#8217;accident de Txernòbil. Per desgràcia, aquest no ha estat l&#8217;únic accident nuclear de l&#8217;antiga Unió Soviètica. Altres accidents com el de Mayak o Tomk-7 o els camps de proves nuclears com &#8230; <a href="http://monverd.org/natura/2009/04/25/chernobyl-23-anys-despres/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a>]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El proper 26 d&#8217;abril es compliran 23 anys de l&#8217;<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_de_Txern%C3%B2bil" target="_blank">accident de Txernòbil</a>. Per desgràcia, aquest no ha estat l&#8217;únic accident nuclear de l&#8217;antiga Unió Soviètica. Altres accidents com el de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mayak" target="_blank">Mayak</a> o <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Seversk" target="_blank">Tomk-7</a> o els camps de proves nuclears com <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Semipalatinsk_Test_Site" target="_blank">Semipalatinsk</a> han estat l&#8217;escenari de les fantàstiques fotos de <a href="http://www.pixelpress.org/chernobyl/" target="_blank">Robert Knoth</a> on ens mostra les conseqüències socials, econòmiques, de salut i mediambientals de l&#8217;energia nuclear en aquests llocs.</p>
<p>Tothom sap que els combustibles fòssils s&#8217;acabaran un dia o l&#8217;altre, i pensar estratègies energètiques alternatives és molt necessari, però l&#8217;energia nuclear és com jugar amb foc, i ja se sap, qui juga amb foc es pot cremar <img src='http://monverd.org/wp-includes/images/smilies/icon_sad.gif' alt=':(' class='wp-smiley' /> </p>
<div class="wp-caption aligncenter" style="width: 303px"><img title="Nia afectada per la radioactivitat" src="http://img208.imageshack.us/img208/6517/nuclear1vv.jpg" alt="Nia afectada per la radioactivitat" width="293" height="300" /><p class="wp-caption-text">Nina afectada per un excés de  radioactivitat</p></div>
<p>Font: <a href="http://86400.es/2006/03/29/chernobyl-20-anos-despues/" target="_blank">86.400</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://monverd.org/natura/2009/04/25/chernobyl-23-anys-despres/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

