Una de les més completes és la guia del Nadal Sostenible del portal Jovecat de la Generalitat de Catalunya. Conté informació sobre consum responsable, menjars, regals “amb sentit” i altres dades d’interès, com tradicions nadalenques o informació sobre les celebracions per territoris.

L’ONG dedicada al Medi Ambient per excel·lència, Greenpeace, ha elaborat una llista de deu consells per a unes festes d’allò més verdes, dins la campanya Receta para una Navidad Sostenible. És especialment recomanable la secció sobre el menú nadalenc.

Una altra ONG important és Ecologistas en Acción, que ha difós Consejos para una Navidad Ecológica, on s’accentua la vessant més solidària d’activitats tan habituals durant aquestes dates els menjars nadalencs, la tria d’un arbre de Nadal o la compra de joguines.

El distintiu d’Escoles Verdes té una vigència de tres anys. Aquest reconeixement s’atorga als centres que han desenvolupat projectes destinats a la sensibilització dels alumnes, famílies i equip docent sobre temes relacionats amb el medi ambient. Aquesta temàtica ha de ser present en el funcionament diari del centre, en els continguts que es transmeten als alumnes i, fins i tot, han de cristal·litzar en accions o campanyes destinades a la millora de l’entorn proper del centre.

Qui s’hi pot adherir?

S’hi poden adherir escoles bressol, centres educatius de primària i centres de secundària públics, concertats o privats.

Com ser una Escola Verda?

Al lloc web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’especifiquen tots els passos per sol·licitar l’adhesió a la campanya. Es destaca que la transformació en una Escola Verda és un procés complex que afecta tot el funcionament del centre educatiu; de manera que, abans de tot, és necessari comptar amb el vist-i-plau de totes les parts implicades en una escola: pares, professors, treballadors no docents, etc.

Un cop adherits, què hem de fer?

Primer de tot, el personal dels centres docents haurà de realitzar dos cursos de formació. Paral·lelament, se’ls demanarà que constitueixin un comitè ambiental, encarregat d’elaborar una auditoria ambiental, un pla de cohesió i un pla d’acció i fer-ne el seguiment. Exemple d’això és la pàgina de l’IES Baix Penedès del Vendrell, on, a partir de la seva experiència, s’explica com s’han de realitzar tots aquests estudis.

Quines iniciatives puc realitzar com a Escola Verda?

Els projectes desenvolupats a les Escoles Verdes impliquen tant tallers com classes especials o sortides a la natura. El CEIP Benviure de Sant Boi de Llobregat ofereix exemples pràctics d’activitats a tots els nivells.

Em puc associar amb altres Escoles Verdes?

La resposta és que sí. Periòdicament se celebra el Forum d’Escoles Verdes, on els alumnes intercanvien coneixements amb altres alumnes i presenten els projectes que han desenvolupat. A nivell català, existeix la Xarxa d’Escoles Verdes de Catalunya (XESC), on es facilita tot tipus d’informació a les escoles que hi formen part.

A més, a més, hi ha organitzacions d’Escoles Verdes que comprenen àmbits territorials més petits. Per exemple, l’escola Escorial forma part de la Xarxa d’Escoles Verdes de Vic (XESVIC). A nivell comarcal, existeixen associacions com les Escoles Verdes de l’Alt Camp.

L’Associació Catalana de Ciències Ambientals,

Els concursants podran penjar a Twitter un màxim de deu micropoemes i tres vídeos o fotografies a la web abans del 14 de novembre. Hi ha una única categoria per a Twitter, però en el cas de les fotografies i vídeos s’han creat categories per a estudiants de Secundària i Batxillerat. Segons el jurat, el més important és l’originalitat dels temes, més que no pas la seva qualitat tècnica. Com a plus, es valoraran aquells treballs que tinguin com a eix central el turisme responsable.

Els premis inclouen des d’una subscripció a la revista Descobrir Catalunya, en la categoria de twitter, fins a estades a cases rurals o vals per a l’Itunes.

2. Disposició dels aliments

a. Procurarem col·locar els aliments i productes que caduquin més abans a les primeres files, i els que caduquen més tard, a darrere. Els organitzarem de manera que hi hagi espai entre ells, ja que així la refrigeració és més efectiva, i, malgrat que es conservin en fred, respetarem les dates de caducitat.

b. El peix, la carn i els menjars preparats aniran a la zona més freda, ubicada a la part central del frigorífic, i les verdures i les fruites, a la més temperada, situada a la part inferior. De fet, els calaixos més baixos ja estan acondicionats per als vegetals.

c. La part interior de la porta tampoc no és gaire freda, i serà el lloc on guardarem les begudes o aliments com les melmelades o la mantega.

d. Les fruites i les verdures no es poden guardar en bosses hermètiques, ja que tendeixen a podrir-se més ràpidament. Si un aliment es podreix, immediatament s’ha de retirar ja que podia contaminar els altres.

e. És convenient guardar els productes enllaunats en altres recipients un cop oberts. La resta de productes ja tenen envasos aptes per a la seva conservació a la nevera. Si tenim neveres que no siguin no Frost, els aliments destapats tendiran a assecar-se més ràpid.

f. Finalment, cal recordar que és recomanable omplir la nevera fins a dos terços de la seva capacitat i que s’ha de netejar periòdicament.

1- Estalvi energètic:

a. La nevera ha d’estar sempre neta, ja que l’acumulació de gebre dificulta el refredament de l’aparell i, en conseqüència, augmenta el consum d’energia. Una bona manera d’evitar l’acumulació de gebre és comprar una nevera amb el distintiu “No Frost”. Si tenim una nevera sense aquesta prestació, a l’hora d’extreure el gebre manualment, hem d’evitar utilitzar instruments de metall, com els ganivets, ja que poden trencar les parets del frigorífic.

b. La ubicació de la nevera també és molt important. En primer lloc, no s’ha d’instal·lar en zones on hi hagi focus de calor o estiguin exposades al sol. A més, sempre s’han de deixar uns 5 centímetres entre la part posterior de la nevera i la paret.

c. Una bona manera de mantenir el fred és introduir a la nevera els aliments que s’estan descongelant, ja que el fred que desprenen afecta la temperatura global. En consqüència, els aliments calents o escalfats que s’introdueixin a la nevera augmentaran la temperatura total.

d. Ens hem d’assegurar que la nevera tanqui bé i el fred no s’escapi. Actualment, hi ha neveres que incorporen una alarma que sona quan s’excedeix el temps d’obertura de la porta. També s’ha de comprobar que la nevera estigui ben nivellada, ja que un desnivell pot comportar un mal tancament de la porta.

e. Les neveres plenes consumeixen menys que les semiplenes o les buides. Així doncs, s’ha de procurar comprar neveres amb mides que s’ajustin a les nostres necessitats de consum i al nombre de persones que hi ha a la família. En general, s’aconsella omplir l’electrodomèstic fins a arribar als dos terços de la seva capacitat.

Casa Kauffman. Wright. (Pensilvània, EUA, 1936-1937)

L’organicisme, o arquitectura orgànica, és un moviment nascut als Estats Units els anys 40. Segons la seva concepció, l’arquitectura, com a disciplina que dóna llar a l’ésser humà, ha d’integrar-se en l’entorn on s’ubica. L’edifici ha d’estar al servei de les persones i de l’ecosistema que l’envolta, i per aquest motiu s’opta per materials “ecològics” com la ceràmica, la pedra o la fusta; alhora que sent predilecció per les formes suaus i “naturals”, en contraposició a la rigidesa de les línies emprades per l’arquitectura racionalista, impulsada per la Bauhaus alemanya.

Òpera de Sydney. Uzton. (Sydney, Austràlia, 1959-73)

Alguns edificis han esdevingut veritables símbols del moviment i de l’art contemporani en general, com és el cas de la Casa Kauffman, dissenyada per un dels grans referents de l’arquitectura organicista, Lloyd Wright. Altres, s’han convertit en un dels elements identificadors del país on s’ubiquen. Exemple d’això és l’Òpera de Sydney, una de les primeres imatges que ens vénen al cap quan pensem no només en la ciutat australiana, sinó també en el país de les antípodes.

L’organicisme és un corrent que s’ha mantingut fins als nostres dies, i ha estat capaç de donar una resposta viable a la necessitat creixent de crear habitatges que causin el més mínim impacte natural. Actualment podem trobar exemples d’aquest tipus d’arquitectura d’allò més imaginatius, fins al punt que, molts habitatges, ens traslladen a un veritable món de conte de fades.

Casa Folha. Mareines Arquitectura + Patalano (Rio de Janeiro, Brasil, 2008)

Nautilus. Senosiain. (Mèxic, 2007)

Darrerament han sorgit mesures que intenten quantificar aquest impacte mitjançant alguns indicadors: emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte hivernacle (petjada de carboni), consum d’aigua (petjada hídrica), generació total de residus per habitant i dia, etc. Fins i tot s’han establert mesures per poder pal·liar, o compensar, els impactes que produïm, ja sigui plantant arbres o invertint en projectes que vetllen per la reforestació de zones especialment sensibles del planeta. El ventall de possibilitats és realment molt ampli i divers. Altrament però, el millor impacte seria aquell que no s’acabés produint, és a dir, aquell que no calgués compensar perquè no s’hagués produït mai. Això segurament és el que li va passar pel cap al Colin Beavan quan va decidir portar a terme el seu experiment personal del “no impact man”.

Colin Beavan, la seva dona i la seva filla petita de dos anys, decideixen durant un any portar una vida que no suposi cap càrrega pel planeta. Això els implica no poder generar residus, ni consumir electricitat, haver de prescindir dels cosmètics i productes de neteja, no poder comprar res nou, desplaçar-se exclusivament a peu o en bici, etc. Aquest projecte, per ell mateix, potser no ens cridaria prou l’atenció si no fos perquè aquesta família viu al bell mig de la ciutat de Nova York, una de les capitals del consumisme desenfrenat per excel·lència.

L’objectiu del projecte òbviament no és el de salvar la Terra, però sí el de demostrar que es pot millorar la qualitat de vida de les persones sense que això suposi un desgast per al planeta. Les vivències, alegries i penúries de la família Beavan durant l’any que va durar l’experiment queden recollides al seu bloc no impact man, i també es poden veure al seu documental, el qual precisament es va exhibir l’any passat al Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient a Barcelona. Podeu donar un cop d’ull al tràiler del documental, en anglès subtitulat en castellà, en aquest enllaç. A la seva web es pot comprar el DVD del film per 23,99$ (uns 16,60€).

L’èxit que ha suposat l’experiment de “no impact man”, ha portat als seus protagonistes a engegar “no impact project”, una iniciativa que pretén engrescar a la ciutadania, centres d’ensenyament, entitats i empreses, cap al canvi social que promou en Colin Beavan. Moltes universitats dels EE.UU. ja han participat en l’anomenada “no impact week, la setmana sense impacte”, a través de la qual tallen les seves emissions de carboni durant vuit dies, incidint sobre aspectes relacionats amb el canvi climàtic, l’aigua i la mobilitat.

Colin Beavan assegura que, després de passar per les aventures i desventures de l’experiment durant un any, va perdre 10 kg sense anar al gimnàs, va poder passar més temps amb la seva família, es va sentir millor pare, i va millorar considerablement la seva salut pel fet de consumir productes locals i de temporada. No està gens malament. Segurament a nosaltres no ens cal passar pel calvari dels Beavan per conscienciar-nos, penseu que durant l’experiment feien la bugada a la banyera, però sí que podem prendre nota i acceptar, com a consumidors de béns i serveis que som, la nostra corresponsabilitat individual en el que li està passant al planeta i passar a l’acció.

Font d’imatges: No Impact Man

Un dels eixos del congrés seran les anomenades smart cities, poblacions que s’aprofiten de les oportunitats de les noves tecnologies i de l’anomenat capital social -basat en el coneixement- per impulsar projectes de sostenibilitat, promoció i planificació destinades a la millora del medi urbà.

A les ponències sobre smart cities s’exposaran els exemples de Sant Cugat, Màlaga, Santander i Lleida. A més a més, s’han programat conferències sobre smart cities i sostenibilitat, així com sobre la gestió integral del cicle de l’aigua a les ciutats.

Per primer cop a Espanya, una empresa gallega Antonio Pérez-Lafuente, S. A. ha utilitzat aquest segell en un dels seus productes: les sardines en llauna.

El segell MSC acredita que el consumidor compra sardines procedents de caladors propers; capturades per flotes locals litorals que pesquen de manera responsable, fent servir mètodes de pesca tradicionals i selectius, que respecten les talles mínimes, les espècies protegides, les temporades de pesca i les quotes de captura.

Les sardines són de l’espècie Sardina pilchardus, pròpia de les costes nord-occidentals de la Península, de ventre platejat i lloms blaus característics. Han estat pescades en les quantitats que certificades, 78 tones, per flotes del litoral atlàntic properes, reduint així l’alliberació de CO2. S’utilitzen mètodes tradicionals de pesca, enfront de la pesca industrial d’arrossegament, eviten la captura d’espècies protegides o no comercials i redueixen sensiblement els descarts. A més, les sardines no pateixen la pressió de l’arrossegament a la xarxa en grans volums i el temps entre captura i envasat es redueix al mínim, ja que les flotes tornin cada dia al port.

A la seva pàgina podeu trobar una llista d’organismes marins certificats, amb receptes culinàries, i també marques que es venen a Espanya amb aquest segell.

Font | Wikipedia i La Razón

Imatge | Flickr

Segons els experts, la zona que envolta la ciutat de Màtera, situada a la regió italiana de la Basilicata, ha estat habitada des del Paleolític. Inicialment, els Sassi se situaven a la façana d’un penya-segat, al fons del qual hi havia un rierol que s’utilitzava com a claveguera.

El fet que la roca de les parets fós constituïda per tova va facilitar l’excavació de coves que es farien servir com a habitatges. Amb el pas dels anys i fins i tot els segles, la facilitat per excavar la pedra va portar a què els habitants dels Sassi poguessin ampliar els seus habitatges a fi d’ajustar-los a les necessitats que anaven sorgint.

Es considera que els Sassi són un exemple d’arquitectura “negativa”, una arquitectura que, en comptes d’anar “cap amunt” o d’expandir-se per l’espai, es contrau, ja que es basa en tallar i excavar un material original amb la finalitat de donar-li una forma adequada. Aquesta tendència es va seguir en la construcció de cases, escales, patis i, fins i tot, esglésies, que es reparaven o s’ajustaven al terreny tenint en compte les possibilitats de la roca. Prova d’això és el fet que, en alguns casos, els carrers són en realitat teulades per a habitatges que estan a nivells més inferiors.

El conjunt dels Sassi està dividit en dos barris, el Sasso Caveoso i el Sasso Barisano. Abans d’ésser Patrimoni de la Humanitat, els Sassi es consideraven una de les zones més pobres de la ciutat de Màtera i la regió de la Basilicata, i és per això que era freqüent el trasllat de les persones que hi vivien a altres barris de la ciutat. Actualment, i arran de la declaració de la UNESCO, els Sassi s’han revaloritzat, i ara són un privilegi per a famílies benestants, que en lloguen la propietat a l’estat italià.