La desertificació i la sequera amenacen seriosament els mitjans de subsistència de més de 1.200 milions de persones a tot el món, que depenen de la terra per satisfer la majoria de les seves necessitats. Encara que la desertificació afecta més al continent africà el problema no se circumscriu a les terres seques d’aquest continent, estant una tercera part de la superfície terrestre amenaçada de desertificació. Una de les zones amb més risc de desertificació és el sud d’Europa. Si vols més informació sobre aquest tema pots consultar el web del Ministerio de Agricultura, Alimentacion y Medio Ambiente.

Aquest greu problema ha estat objecte d’una de les campanyes de WWF, que ens crida l’atenció amb unes impressionants fotografies manipulades i que ajuden a transmetre el missatge de que: “La desertificació destrueix 6000 espècies cada any”

Font | Ecoinventos

Font | NextNature

Una imatge de TopTen,un comparador d'electrodomèstics, cotxes, etc

TopTen permet comparar els millors equips per a diferents categories de productes – geleres, congeladors, rentadores,  rentaplats, aparells d’aire condicionat, televisor, cotxes, monitors, etc – en base a criteris d’eficiència energètica, qualitat i el seu impacte sobre la salut i el medi ambient.  TopTen té una versió que et permet comparar els productes de 16 països europeus. Té una versió específica per a cada país, inclosa Espanya.

Els principals destinataris de la informació oferta a Topten són els consumidors i els grans compradors. Topten és rigorós i transparent (la metodologia de selecció està disponible en línia) i independent dels fabricants i distribuïdors comercials. Aquesta eina es basa en les anàlisis i tests realitzats per institucions independents, les etiquetes i declaracions estàndard dels fabricants (com per exemple, les directives comunitàries sobre electrodomèstics).

A Espanya, el projecte Topten és promogut i desenvolupat per WWF Espanya. A través d’aquest projecte, WWF vol contribuir a promoure l’estalvi i l’eficiència energètica en els sectors consumidors finals, augmentar el coneixement i la sensibilització dels ciutadans i els grans agents consumidors sobre l’enorme potencial d’estalvi energètic i econòmic que ofereixen els equips de baix consum, i fomentar la presència en el mercat d’aquests equips més respectuosos amb el clima.

Però com tot, hi ha veus a favor i en contra d’aquesta acció. Us recomano llegir “The Real Meaning of Earth Hour” de Keith Lockitch. L’article està en angles però he extret un del seus paràgrafs: “Què tal el Mes del Planeta? Passar 30 dies sense recórrer a cap forma d’energia fòssil? Prova a passar un mes tremolant en la foscor, sense calefacció, sense electricitat, sense refrigeració, sense plantes d’energia o generadors, sense cap dels beneficis que l’energia industrial fa possible”

Font: Ecologia Microsiervos

A partir d’aquest any, WWF ha posat marxa el seguiment per satèl.lit dels aufranys, posant uns moderns transmissors, alimentats per energia solar, en dos exemplars que han batejat com Vega i Atlas. El seguiment per GPS permet conèixer amb tot detall el seu sorprenent viatge des de Segòvia al sud de Mauritània. Ara estaven ja de tornada a Espanya, disposats a iniciar una nova temporada de cria al parc natural de les Hoces del Riaza. Per desgràcia, un dels aufranys, Atlas va morir enverinat a la província de Badajoz a principis de març.

L’aufrany és el més petit dels voltors ibèrics, cria en penya-segats i roquissars, propers a extenses àrees obertes, on busca el seu aliment. Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s’alimenta. Quan altres espècies majors han acabat gairebé tota la carn, l’aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. És una au migratòria que passa els seus hiverns a l’Àfrica i torna a la península al començament de la primavera. A Espanya, l’aufrany és normalment un visitant estival, tot i que existeixen poblacions sedentàries a les illes de Menorca, Mallorca, Lanzarote i Fuerteventura.

Segons la Llista Vermella de la UICN es troba en perill d’extinció. A Espanya es localitza el 80% de la població europea (entre 1.320 i 1.475 parelles). La major amenaça per a aquesta espècie és l’ús de verí així com els accidents amb línies elèctriques que constitueixen una altra de les causes principals del seu declivi.

Font | Crónica Verde i WWF

Imatge | Belgianchocolate

Central tèrmica

Enllaç: WWF