Natura 2000 és una xarxa ecològica composta pels llocs designats en virtut de la Directiva d’Aus i la Directiva Hàbitats.

La seva finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

Per a cada lloc Natura 2000, les autoritats nacionals presenten les seves candidatures. Dins aquesta xarxa hi ha dues grans figures de protecció els LIC (Llocs d’Importància Comunitària) i ZEPAS (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Balears té un 36,54 % del seu territori protegit baix la figura de LIC, Catalunya té un 29,7 %  del seu territori i el País Valencià, un 26.79 %. En quant a les ZEPAS, Catalunya té un 25,40 % del seu territori, les Illes Balears un 14,29 % i el País Valencià un 11, 39% .

Aquest nou visor, el·laborat per la Unió Europea, permet localitzar i obtenir unes dades bàsiques dels diferents espais de la xarxa Natura 2000 de tota Europa. A més permet superposar diversos tipus de mapes que li donen un valor afegit i un gran interès a aquesta eina.

Imatge del visor de la Xarxa Natura 2000

Font | Ministerio de Medio Ambiente i Comissió Europea

Compartir

Fa uns mesos varem iniciar un miniconcurs, en el que de moment no hi ha cap premi, sols us podem donar el plaer de divertir-nos un poc. La participació del primer concurs va ser prou bona, 8 participants. Sí ;), són pocs, però s”ha tenir en compte que era el primer cop que ho fèiem. Crazy va ser el que més es va acostar a la resposta correcta. A veure si en aquesta ocasió augmenten els participants.

En aquesta ocasió, heu d’endevinar què es veu en aquesta imatge.

Bona sort i a posar en marxa la imaginació. Les respostes les podeu deixar en els comentaris.

Compartir

Tots estam d’acord que la bicicleta és un gran invent. Té moltes avantatges i pocs inconvenients. Per conèixer l’estat de l’ús de la bicicleta es publica periòdicament el Baròmetre Anual de la Bicicleta. Aquest és un document molt interessant que permet conèixer l’opinió, els hàbits i els usos que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i l’Estat Espanyol fan de les bicicletes i les necessitats i demandes que hi ha en relació a aquesta.

Les dades que s’obtenen són variades i prou interessants. Aquí en teniu algunes:

- 23 milions d’espanyols tenen bicicleta.

- L’ús segons el sexe és desigual:  62 % homes en front de sols un 38 % de dones.

- L’ús de la bicicleta per usos quotidians ha augment fins un 23, 6%. El 2008 sols un 17,4 %  la utilitzava per aquest ús.

- La inseguretat / perillositat és el principal inconvenient que s’atribueix a anar en bicicleta.

- Majoritàriament els ciclistes diuen respectar les normes de circulació.

- Els principals inconvenients per a la circulació de bicicletes
són l’excés de trànsit motoritzat i la insuficiència de carrils bici.

- Més del 90% dels entrevistats creu que les administracions haurien de fomentar l’ús de la bicicleta.

Font | Barómetro anual de la bicicleta

Imatge | perrimoon

Compartir

Primer de tot me vull disculpar, ja que utilitzaré aquest bloc per fer una mica d’autobombo d’una revista en la que he col·laborat. Però crec que aquest apunt pot interessar als educadors i educadores que llegeixen Món Verd.

Es tracta de la revista Educació i Sostenibilitat, una publicació en la que es tracta el paper de la educació en la transició cap a la sostenibilitat. Ofereix reflexions i eines per a integrar temàtiques socio-ambientals claus a les activitats de formació tan en l’àmbit formal com en el no formal.

S’hi poden trobar articles de reflexió de líders d’opinió, professors i estudiants, experiències educatives de diferents àmbits i països, entrevistes amb experts, així com una selecció de recursos pedagògics per a la temàtica tractada. La revista està publicada per RCE (Regional Centre of Expertise) Barcelona .

L’últim número (Aprenentatge 2.0) d’Educació i Sostenibilitat tracta de les tecnologies d’informació i de comunicació i com poden contribuir a una educació per un món millor. Reflexiona sobre la web 2.0 en la pràctica docent i la cara oculta de la tecnologia, i ofereix una gran selecció de recursos, aplicacions, webquests, recursos pedagògics i jocs per la sostenibilitat.

Cal subscriure’s per poder consultar la revista completa.

Imatge | wetwebwork

Compartir

Han estat les Nacions Unides les que han declarat el 2010 com a Any de la Diversitat Biològica. Es tracta d’una bona oportunitat per fer conèixer a escala mundial que la biodiversitat és vital per a tota la terra. Són molts els reptes que s’han d’assolir per tal de garantir la protecció de la diversitat del planeta, del qual, no ho oblidem, en formem part.

Les activitats que l’home a portat a terme el darrer segle han malmès moltíssim el nostre entorn, i ara, potser és el moment de replantejar-nos el nostre paper si volem seguir preservant els valors naturals del nostre entorn.

Font de la informació
Nacions Unides

Compartir

Mentre estic escrivint aquest apunt s’està produint una de les nevades més importants dels darrers anys a Catalunya. Al barri on visc, el Poble Sec, està nevant com mai havia vist abans (s’ha de dir que la meva experiència en el tema de veure nevar és molt reduïda). La major part de localitats de Catalunya estan en la mateixa situació tal com es pot veure en aquestes fotos. L’excepcionalitat de la nevada ha provocat greus problemes en el tràfic, talls de llum, suspensió de les classes a les escoles, etc.

Nevada al barri del Poble Sec de Barcelona

Aquesta nevada extraordinària no és cosa sols de Catalunya. Aquests darrers mesos també s’han produït nevades importants a Washington, Xina i Anglaterra.

Deixant de banda els efectes que ha provocat la neu, podem preguntar-nos per què s’ha produït aquesta important baixada de temperatures quan totes les dades indiquen que la temperatura del planeta va en augment. No són contradictòries aquestes nevades amb el canvi climàtic?

A primera vista pot semblar que sí. El negacionistas no han desaprofitat aquestes darreres onades de fred per desmentir el canvi climàtic i dir que tot és un gran frau.

Però en realitat les nevades són compatibles amb el canvi climàtic. Malgrat registrar baixes temperatures durant aquests mesos d’hivern, aquestes són part de la variabilitat de curt termini regionals, que sempre ha estat una característica del temps i seguirà sent, fins i tot quan el clima de la Terra experimenta una tendència a l’escalfament global. Cal no confondre els termes temps i clima.

A la dècada de 1950, el nombre de dies de calor era gairebé el mateix que el de dies freds, però en la dècada de 2000 hem vist el doble de màxims històrics, mentre que els dies amb mínimes han disminuït.

Aquesta onada de fred que hem patit està provocada per l’anomenada Oscila·lació de l’Atlàntic Nord o NAO. És un fenòmen climàtic natural i no té res a veure amb el canvi climàtic en principi, però hi ha científics que afirmen que ens estam acostant a una mini-glaciació degut a l’escalfament global.

Interessant és la relació que els companys de BitsCatalans han fet entre la web 2.0 i la nevada.

Si algú té fotos de la nevada, les pot enviar a info(arroba)monverd.org o al twitter de Món Verd. Amb les fotos rebudes prepararem una galeria de la nevada a Catalunya.

Cardedeu. Autor: Jordi Serra

Cardedeu. Autor: Jordi Casanovas

Aquí teniu l’aspecte de Catalunya vist pel satèl·lit MODIS des de 700 km sobre la superfície de la Terra i després de la nevada. Font.

Compartir

Segons la red list (llista vermella) de la UICN,  el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) es troba en perill d’extinció. La  descripció que ens en fa la llista és la següent: “la dessecació de rierols de muntanya és l’amenaça més immediata per a aquesta espècie” i en culpa, en part, a “l’extracció d’aigua que es fa al massís”.

El tritó del Montseny és una espècie endèmica que es localitza només en alguns torrents del massís del Montseny. La falta d’aigua d’aquests torrents seria el problema principal pel petit tritó.

Per tal de criar tritons en captivitat, s’està portant a terme un pla de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Medi Ambient i Habitatge. De moment el pla, que funciona des del 2008, ha donat bons resultats.

Esperem que en el futur podrem seguir veient aquests divertits amfibis nedant als torrents del Montseny!

Font: l’Informatiu dels Parcs de la Diputació de Barcelona.

Compartir

“In fondo al mar” (Al fons del mar) és el títol d’un nou projecte que recull i denuncia tots els naufragis de vaixells carregats amb substàncies perilloses. El projecte ens mostra en una interessant aplicació del Google Maps els naufragis, dels últims 30 anys, que s’han produït en el Mediterrani de vaixells carregats amb contaminants i també recull informació sobre les circumstàncies, la càrrega i les característiques dels vaixells enfonsats.

L’aplicació del projecte permet classificar els naufragis, cronològicament, pel tipus d’incident, per la ruta que seguien o per la nacionalitat dels vaixells entre d’altres. El projecte està obert a qualsevol persona que hi vulgui col·laborar, aportant nova informació sobre naufragis que coneguin.

Observant el mapa es pot veure que la major part del naufragis es concentren a la part oriental del Mediterrani, a les costes italianes i gregues, encara que algun naufragi s’ha localitzat a les nostres costes.

Els autors del projecte, un investigador del Massachusetts Institute of Technology i un periodista italià, volen donar a conèixer els naufragis del vaixells coneguts com “vaixells tòxics” i investigar sobre la possibilitat que alguns d’aquests naufragis hagin estat intencionats, amb la finalitat de desfer-se de substàncies perilloses.

Font | Canal Solidari

Compartir

La Unió Europea podria cobrir tota la seva demanda d’electricitat, de 3 milions d’gigawatts a l’hora, amb vuit camps de producció d’energia eòlica al mar, d’una superfície de 10.000 quilòmetres quadrats cada un. Aquesta dada la va aportar el director de l’Instituto de Hidráulica Ambiental de Cantabria, Íñigo Losada en un seminari de Gas Natural.

A Espanya,  la llei permet des de l’any 2007 la instal·lació de parcs eòlics marins, coneguts tècnicament com offshore. L’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol estableix i limita les zones d’instal·lació de parcs eòlics marins que reuneixen les condicions mediambientals adequades. L’objectiu de l’estudi és establir “un mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d’un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí”. Observant el mapa de les zones aptes per instal·lar aquest parcs veiem que per exemple tota la costa balear (a partir de certa distància de terra) és apta.

Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal.lada, tota ella terrestre. L’energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.

A l’Estat Espanyol, des de fa anys s’ha projectat la construcció (sense èxit) de diversos parcs eòlics marins com el conegut com “Mar de Trafalgar“, un situat front el Delta de l’Ebre, a Punta Lucero de Bilbao, o el situat davant les costes de LLevant peninsulars. En aquesta pàgina teniu una bona infografia que us explica el funcionament dels parcs eòlics marins.

Diverses organitzacions ecologistes i d’estudi del medi ambient (Greenpeace, Oceana) estan a favor d’aquestes instal·lacions, però associacions de veïns i pescadors s’oposen a certs projectes.

Què penses tu en tot aquest tema?

Via | EfeVerde

Imatge | Treehugger

Compartir

Quan hom pensa en Astúries, el primer que li ve al cap és la verdor d’un paisatge idíl.lic. I és que, la Red Regional de Espacios Naturales Protegidos de Asturias compta actualment amb un total de 49 zones protegides, que van des del meravellós Parc Nacional de los Picos de Europa, a parcs naturals tan destacables com Somiedo o Redes, fins a espais més desconeguts com el Paisatge Protegit de les Conques Mineres. N’hi ha un que vull destacar pel seu estat de conservació,quasi primigeni, i que es converteix en un dels paisatges més pintorescs de la bonica comunitat asturiana: Muniellos.
La Reserva Natural Integral de Muniellos, amb 55 km2, és l’únic conjunt forestal que conserva inalterables les característiques dels boscos que van cobrir la serralada Cantàbrica després de les glaciacions. Es tracta de la roureda més gran de tota Espanya i una de les millor conservades d’Europa. Així, els seus entorns són un esclat de natura verge que reneix a cada estació tot adaptant-se al medi. En constant transformació, dibuixa, a cada estació de l’any, el típic exemple de paradís asturià que, ha estat, des de ben antic, font d’inspiració de llegendes i mitologia astur. I és que, perdent-nos per aquests boscos potser podrem sentir encara la remor dels seus habitants més secrets: huestias, diañus, transgus i xanas…
És la seva situació aïllada allò que converteix Muniellos en la joia botànica d’Astúries. La mà de l’home, des d’època romana i fins ara fa trenta anys, ha posat en perill la roureda més gran d’Espanya.
L’accés a la Reserva és restringit i es limita a un nombre màxim de vint visitants diaris. És necessari sol.licitar un permís a través d’Internet a la pàgina del Principat d’Astúries: www.princast.es
o trucant al 012.

Més informació a la Red Regional de Espacios Naturales

Compartir