18 de agost del 2010 ·
Agricultura i ramaderia,
Medi ambient
Els premis Goldam també coneguts com els premis Nobel Verds, varen ser creats a l’any 1990 per Richard i Rhoda Goldman, amb l’objecte de demostrar el caràcter internacional dels problemes ambientals, portar l’atenció pública a assumptes mundials d’importància crítica i recompensar individus que hagin impulsat la creació de projectes ambientals excepcionals. A part del prestigi que suposa rebre aquest premi, no es poden menysprear els 125.000 dolars que es donen amb el premi. Fins ara l’han rebut 139 persones de 79 països, seleccionades a partir de nominacions remeses per una xarxa mundial d’organitzacions i individus ecologistes.
Aquest any, el guardó ha estat per Humberto Ríos pel desenvolupament de l’agricultura ecològica al seu país, Cuba. Ja són 55.000 agricultors i 100 científics els que es dediquen a la implementació i explotació sostenible de les terra a Cuba. Aquest Doctor en Ciències Agrícoles ha posat a produir terres abandonades i ha vist com les collites s’han multiplicat per tres, el que ha reportat sobirania i suport als productors i poc a poc retalla la seva dependència de l’exterior.
Humberto Ríos, guanyador del Premi Goldman 2010
25 de abril del 2010 ·
Agricultura i ramaderia
Des de fa uns anys s’han implantat els sistemes de recursos multiusuari, es a dir compartir amb altra gent algun recurs com el cotxe, la bicicleta, etc. Per el primer tenim el sistema del carsharing, on una empresa o organització gestiona una flota d’automòbils i els posa a disposició dels seus abonats. Un mateix vehicle pot ser utilitzat per qualsevol abonat al servei. Darrerament també s’ha implantat un sistema per compartir bicis, el Bicing de Barcelona, el Bicicas a Castelló, el BiciVic a Vic, etc.
Ara li toca el torn al jardins. A Estats Units s’ha posat en marxa el SharedEarth, un sistema que permet compartir el teu jardí. És molt senzill, hi ha gent que ofereix el seu jardí (gent que no el pot cuidar o no saben mantenir-lo) i persones que s’ofereixen com a jardiners. A la seva web tenen un mapa i un llistat de tots els jardins i jardiners que s’han apuntat a l’intercanvi. L’intercanvi en principi no és econòmic, no hi ha diners pel mig. En general, tant el propietari del jardí com el jardiner arriben a un acord. Per exemple, el jardiner pot proporcionar les llavors i el propietari del jardí paga l’aigua. La llàstima és que gairebé la majoria dels jardins a compartir es troben a Estats Units. Però la idea és molt bona i a veure si algú s’anima a posar en marxa un projecte similar a les nostres terres.
Primer jardí compartit a SharedEarth
Via| Worldchanging
Imatge | Sharedearth
12 de febrer del 2010 ·
Agricultura i ramaderia,
Sostenibilitat
Reclaim the fields, molt actius a la cimera de Copenhaguen
La propera trobada Europea the l’associació Reclaim the Fields (Recuperem els camps) té lloc a Barcelona del 13 al 15 de Can Masdeu, una masia ocupada del barri de Canyelles.
Si vols participar, escriu a youthcoord@eurovia.org
RTF és una coordinació europea de grups locals de joves pagesos/es i no pagesos/es que lluiten per recuperar el control sobre la producció d’aliments. S’autodefineixen com les joventuts europees de Via Campesina, el moviment camperol internacional que ha situat al centre de l’agenda internacional la reivindicació de la sobirania alimentària del pobles. Per a més informació: Reclaimthefields.org
Nascuda de trobades organitzades per iniciativa d’un petit grup de joves pageses, pagesos i joves Sense Terra relacionats amb la Vía Campesina, la coordinació RtF va ajuntar durant una acampada europea l’octubre passat més de 400 persones involucrades en nombrosos projectes de petita agricultura i d’iniciativa col·lectiva. Després de l’acampada, noves persones motivades de seguir endavant van proposar que la pròxima assemblea es fes a Catalunya, amb l’objectiu de conèixer a les persones que ja s’impliquen aquí i a tota la península en iniciatives relacionades amb l’agricultura d’autoproducció i fora de les normes, l’agricultura col·lectiva, les ocupacions de terra i de pobles abandonats, les cooperatives de consum directa, la lluita contra els transgènics i per l’agroecologia…
Font: Can Masdeu
16 de octubre del 2009 ·
Agricultura i ramaderia
Una quinzena de rucs de raça catalana pasturaran una zona del massís de les Gavarres per mantenir el sotabosc net. Es tracta d’una prova pilot basada en l’ús de la ramaderia com a eina de prevenció d’incendis forestals i és la segona fase d’un projecte iniciat fa un parell d’anys, que va permetre la neteja de 40 hectàrees.
El ruc català com a eina de prevenció d'incedis
Els rucs pasturaran durant vuit mesos aquesta zona, mentre un equip de cinc persones desbrossaran una altra zona d’unes 30 hectàrees, on després hi podrien pasturar ovelles. L’objectiu final és aconseguir una franja de prevenció d’incendis de 70 hectàrees en un punt estratègic del massís, el manteniment de la qual es farà a través de les pastures.
A altres llocs han utilitzat diferents remugants per prevenir els incendis com per exemple les cabres o ovelles. Però el cas més curiós, és el del desert de los Monegros a Aragó, on utilitzen dromedaris per aquestes tasques.
Via | Diari Forestal
Imatge | Viquipèdia
5 de juny del 2009 ·
Agricultura i ramaderia
Science Barge és una granja flotant que està ubicada a Nova York, concretament al seu port i fou inaugurada a l’any 2007. Science Barge és una granja urbana sostenible que funciona amb energies renovables (solar, eòlica i biodièsel) i és regada per aigua de pluja i aigua purificada del riu. Els cultius són de tipus hidropònic (no utilitzen sòl) i produeixen tomàtigues, lletugues, pebres, etc. La finalitat és que la granja funcioni sense cap emissió neta de carboni, sense consum d’aigua de la xarxa, ni cap corrent de residus.
El Science Barge a Nova York
El projecte va néixer d’una idea senzilla: més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats. Cultivar i transportar les verdures a la ciutat suposa una despesa energètica i la contaminació de rius, sols i atmosfera. Si les ciutats produeixen les seves verdures d’una forma sostenible, la despesa energètica i la contaminació serà menor.
El fet de muntar aquesta granja a una barcassa no és per res més que sigui fàcilment visitable i transportable.
Enllaç: The Science Barge
Tríptic del Science Barge
23 de maig del 2009 ·
Agricultura i ramaderia,
Aigua
El mar d’Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d’irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L’aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l’Amudar’ya, que desembocaven en el mar d’Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d’irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d’Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d’Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l’any. Actualment la seva superfície s’ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d’Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s’han propost diverses solucions.
El Mar d'Aral a l'any 2000
Per mig de les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l’evolució d’aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l’any 2000, ja es veu un mar d’Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).
Enllaç: Evaporation of the Aral Sea
30 de abril del 2009 ·
Agricultura i ramaderia
Aquesta és la proposta dels alumnes d’una escola de negocis a Indoxina. La seva idea és fer maons i totxos, anomenats EcoFaeBrick, amb els excrements de les vaques. Aquesta proposta varen guanyar el primer premi de la Global Social Venture Competition.
Maons EcoFaeBrick
Són un 20% més lleugers i un 20% més durs que un maó d’argila. A més, té diverses avantatges ambientals i socials: resol els problemes higiènics dels excrements, prevé les extraccions d’argila, redueix les emissions de carboni i augmenta els ingressos dels ramaders. Té les mateixes funcions que un maó de argila i a més, és més barat. Curiosament els inventors d’aquest maó han identificat 22 llocs on potencialment es podria desenvolupar aquesta experiència, un d’ells és Espanya.
Maó EcoFaeBrick i maó d'argila
Font: TreeHugger
Enllaç: EcoFaeBrick
23 de abril del 2009 ·
Agricultura i ramaderia,
Contaminació
Brasil s’ha convertit el major consumidor de pesticides per a l’agricultura, i continua utilitzant pesticides que estan prohibits a altres països. El mercat dels pesticides de Brasil arriba a 6,9 milions de dòlars, segons dades l’Associació Brasilera de l’Industria Química.
Mercat a verdures i fruites a Brasil
Aquesta és la conclusió a la que arribat un estudi fet per ANVISA (Agència Nacional de Vigilància Sanitària de Brasil). S’han revisat 1.773 mostres de 17 fruites i verdures, i el 15 % de d’aquestes mostres tenen un continguts en pesticides que superen els permesos.
L’estudi d’ANVISA també s’afirma que a Brasil s’utilitzen pesticides que han estat prohibits per la seva perillositat a altres països del món. A 2008, quan Xina va prohibir un pesticide usat per a les tomàtigues, el metamidophos, Brasil en va importar 4.200 tones.
Font: Notícies Yahoo i Seed Daily
(Vota)
Loading ...
Què va ser de les signatures que es van recollir per la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics ?L’assamblea Som el que sembrem continua activa per tal de crear consciència sobre la importància de la lluita contra els transgènics, tan a casa nostra com a fora. Us convido a què consulteu la seva pàgina web per veure quines activitats tenen en calendari. I us recomano molt especialment que veieu el documental francès “
