Una forma d’avaluar la sostenibilitat o la conscienciació ambiental d’una població és considerar el consum d’aigua per habitant. Segons l’INE i la seva enquesta de l’any 2007 “Subministre i sanejament de l’Aigua” a Catalunya es consumiren 151 litres per persona i dia, 186 al País Valencià, i 136 a les Illes Balears. Aquestes dades corresponen a consum directe, es a dir l’aigua que consumim diàriament per cuinar, dutxar-nos, netejar la roba, etc.
Però aquestes dades sobre consum d’aigua, no tenen en consideració la quantitat d’aigua que s’utilitza per elaborar, empaquetar i transportar els productes de consum, es a dir el que es coneix comaigua virtual. El concepte va ser creat per John Anthony Allan, un investigador del King’s College de Londres, i que vol fer referència a l’aigua que consumim però també a la que mengem o vestim.
Els científics van mesurar l’impacte de l’activitat humana en el seu entorn a través d’un mètode conegut com Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i d’un sistema d’informació geogràfica.
S’estudiaran un total de 15 àrees de tot el món. D’elles, 8 van ser catalogades com a àrees en perill de desertització, el que representa un 38% de la superfície de la Terra. La sobreexplotació dels aqüífers, l’aridesa, l’erosió i el risc d’incendi són els principals responsables de la desertificació.
La conca del Xúquer, una de les zones de més alt risc de desertització a la Península Ibèrica
Globalment, Àfrica del Nord, Pròxim Orient, Austràlia, el sud-oest de la Xina i l’oest d’Amèrica del Sud són les zones més amenaçades. En una escala de l’1 al 10, aquestes regions tenen un risc de desertificació de 7,6, segons aquesta investigació. En el cas de la Mediterrània, el risc seria de 6,3 sobre 10. La conca del Xúquer, la del Segura i el sud-est de l’Ebre són algunes de les zones amb més risc de desertificació a causa de les seves condicions climatològiques.
AEAS (Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento) ha presentat l’informe “Tarifas y Precios del Agua en España”. Un informe molt interessant sobre el preu de l’aigua en els serveis urbans i els seus efectes sobre l’ús eficient i racional d’aquest recurs.
En el 2009, el preu mitja de l’aigua, considerant la fase d’abastiment, clavegueram i depuració, va ser d’1,50 €/m3. La província on és més cara l’aigua són les Illes Balears amb un preu de 2,65 euros/m3. Mentre que Lugo és la província amb l’agua més barata, sols 0,69 euros/m3.
Preu de les tarifes de l'aigua a diferents províncies
Hi ha moltes formes d’estalviar l’aigua, però una de les formes més senzilles és instal·lar un perlitzador. Un perlitzador és un dispositiu que mescla aire i aigua. Substitueix els filtres habituals de les aixetes i és de fàcil instal·lació. Amb aquest vídeo molt il·lustratiu veureu l’estalvi amb aquests i altres dispositius.
“Aqua H20” és un nou invent fet pel dissenyador argentí Leonardo Manavella que converteix la teva orina (també funciona amb orina animal) en aigua potable que pots beure. L’orina passa per un filtre de carbó actiu i per eliminar el color i l’olor.
AquaH2O
El liquid resultant després passa per unes membranes osmòtiques a una pressió de 2-3 bar que podem exercir pressionant l’aparell entre els genolls. Hi ha altres sistemes en el marcat però son una mica més pesats.
El mar d’Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d’irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L’aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l’Amudar’ya, que desembocaven en el mar d’Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d’irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d’Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d’Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l’any. Actualment la seva superfície s’ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d’Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s’han propost diverses solucions.
El Mar d'Aral a l'any 2000
Per mig de les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l’evolució d’aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l’any 2000, ja es veu un mar d’Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).
No tenc més adjectius per definir les fotos que he trobat a Cool News sobre la contaminació que pateixen a alguns rius de països asiàtics. He posat una foto de mostra, però les altres que tenen no són menys impactants.
Nen nadant entre la brutícia a les aigües del riu Yamuna a Nova Delhi
Entre les espècies invasores que trobem al nostre país, potser la del silur (Silurus glanis) és la més espectacular, més que res per les mides extraordinàries d’alguns individus que s’han pogut pescar i els problemes ecòlogics que pot provocar.
L’any 1974 el biòleg Roland Lorzowsky va introduir trenta-dos alevins de silur del Danubi al riu Ebre, a l’alçada del pantà de Riba-roja, per combatre la sobrepoblació de carpes que es trobaven lliures de qualsevol depredador que els amenacés. En l’actualitat ja s’han trobat individus a la conca del Ter i, des del 2006, al riu Llobregat.
El problema amb aquest peix és que és un carnívor indiscriminat: pot empassar-se peixos, granotes, rossegadors, petits ocells, absolutament tot allò que pugui engolir amb la seva boca enorme. A més a més viuen bastants anys (fins a quinze) i tenen una taxa de reproducció molt elevada. Tot això fa que pugui alterar de manera molt radical la cadena tròfica i alterar profundament l’equilibri ecològic dels ecosistemes on actua. Com diu el proverbi de Bohèmia, “un peix sempre és una presa d’un altre peix, però el silur se’ls menja tots”
(Vota)
Loading ...
