Màquina perforadora utilitzada per arribar al llac Vostok

El llac fa uns 300 quilòmetres de llarg, 50 d’ample i gairebé 1.000 metres de profunditat en algunes zones, el Vostok és una massa d’aigua dolça en estat líquid que es troba en l’epicentre de l’Antàrtida.  Té una superfície de 15.690 quilòmetres quadrats, similar a la del siberià Baikal, la reserva d’aigua dolça més gran del món, i és el llac subterrani més gran entre els més de cent que es troben sota el gel antàrtic. Descobert el 1957 per científics soviètics, ha estat inclòs en la llista de les troballes geogràfics més importants del segle XX.

La coberta de gel que el tapa fa permès que hagi estat aïllat de la superfície durant 20 milions d’anys. Roman en estat líquid degut a l’escalfor que es produeix a aquestes fondàries.

Els treballs de perforació es varen iniciar al 1990. Malgrat la perforació va estar interrompuda durant uns anys, finalment el 5 de febrer van arribar al llac. Per evitar contaminacions, a la part final se va evitar la perforació on s’utilitzessin líquids i es va substituir una perforació tèrmica del gel.

Els resultats  de l’exploració del llac antàrtic seran fonamentals per a l’estudi del canvi climàtic a la Terra durant els propers segles, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l’atmosfera i de la superfície de la biosfera durant milions d’anys.

Fonts | La Vanguardia i Discover Magazine

Si bé molts ecologistes i científics asseguren que aquesta cimera és una de les últimes oportunitats per aturar i mitigar els efectes del canvi climàtic, els presagis són d’allò més pessimistes. Davant el full de ruta presentat per la Unió Europea, països com Canadà, Rússia i el Japó han avançat que no es comprometran a res si els grans emissors de gassos d’efecte hivernacle, els Estats Units i la Xina, no mostren la ferma intenció d’establir mesures per solucionar el problema.

Així doncs, s’espera que els acords, si arriben, siguin de mínims. Tanmateix, caldrà esperar fins al 9 de desembre per veure el resultat de dues setmanes de conferències i negociacions.

-Quins beneficis de sostenibilitat té la gespa artificial? Algunes xifres d’interés?

Quan es decideix instalar gespa artificial en un jardí particular el consum d’aigua es redueix moltíssim. Només necessitem regar-la per netejar-la quan sigui necessari i en moments puntuals d’excessiva calor, per dotar a l’ambient d’humitat i de frescor. En conseqüència la despesa d’aigua del jardí es minimitza només utilitzant-se pel reg de les plantes i arbres, que des de Speedgrass recomanem que es faci per regs de goteig, per tal de consumir només l’aigua necessària.

-L’estalvi d’aigua és molt gran?

Segons els estudis un jardí amb gespa artificial gasta un 90% menys d’aigua que un que tingui gespa natural.

-Quins altres beneficis té la gespa artificial?

A més de la dràstica reducció en el consum d’aigua també reduïm el cost del manteniment en un 98%. Només hem de raspallar les zones més trepitjades cada cert temps i aconseguirem la durada màxima d’aquest tipus de paviments. També trobarem que l’espai estarà sempre net, sense fang ni insectes, fent que sigui un lloc ideal per tal que els nens puguin jugar i gaudir del jardí com mai. Mai sortiran clapes ni ens haurem de preocupar mai de tallar la gespa.
La gespa artificial ja no està de moda, sinó que és una realitat cada cop més estesa en els nostres espais exteriors si de veritat els volem gaudir i fer-los servir amb les màximes comoditats i essent conscients amb el consum de l’aigua.

D’altre banda, en Joan i el seu equip estan en constant procés de creació i ús de nous productes sostenibles, així com de l’expansió del seu concepte a través de les ‘Speedgrass Stores’ que acosten aquests nous materials al mercat sense deixar de banda d’altres elements decoratius, constructius i paisatgístics . En un altre post us parlarem de las avantatges ecològiques de la tarima sintética.

Ara toca pensar, si volem que el nostre jardí sigui 100% natural, o en canvi, volem estalviar-nos aigua i fer-lo més sostenible gràcies a la gespa artificial, sense que deixi d’oferir-nos un aspecte natural . Què en penseu?

A part del seu treball d’investigació en aquest sector és el CEO de la companyia Speedgrass, césped artificial. La podeu visitar en el web http://www.speedgrass.com/

"Nedar sobre la teva ciutat", campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic llençada per HSBC (The HongKong and Shanghai Banking Corporation) una de les més grans organitzacions de serveis bancaris y financers.

Quasi el 60% de la població es mostra “indiferent” davant el canvi climàtic, en gran part degut a que es consideren poc informats en quant a les seves conseqüències i a les mesures per prevenir-lo. Tot i això, un 80% creu que el canvi climàtic és una realitat i que en gran part el causen activitats humanes.

Així doncs, entre els hàbits més comuns que tenim els ciutadans destaca apagar les llums i aparells elèctrics quan no es fan servir (81,8%), reciclar el vidre i el paper (65%) i reduir l’estona que estem a la dutxa per a estalviar energia i aigua (67%). A més a més, sis de cada deu enquestats utilitza bombetes de baix consum i compra electrodomèstics que consumeixen menys energia i gairebé la meitat porta les seves pròpies bosses a l’hora de fer la compra.

Conferencia de presentació dels resultats de l'estudi per la Fundació Mapfre.

Respecte a les mesures plantejades pels governs, les que més acceptació tenen són les de promoció del transport públic i de l’ús de la bicicleta, la instal·lació d’enllumenat públic eficient, la subvenció de sistemes d’aïllament  per a domicilis i la compra d’electrodomèstics eficients, la inversió en investigació del canvi climàtic i l’exigència de donar la informació adequada al consumidor sobre les emissions de diòxid de carboni associades a productes i serveis.

Sis de cada deu persones està d’acord amb què s’apugin els impostos als automòbils més contaminants i que es prohibeixin els sistemes d’”stand by” dels electrodomèstics. Respecte al nivell d’escepticisme dels espanyols, el 2% no creu en el canvi climàtic, el 59,4% se’n desentén, el 29,6% es preocupa i el 9,3% destaca pel seu compromís amb la participació ambiental.

Pols del clima: principals problemes a nivell mundial, els efectes del canvi climàtic sobre la salut i la percepció del canvi climàtic segons els països

Val a dir que el nivell econòmic dels enquestats té molt a veure amb les seves respostes quan es parla de canvi climàtic. Això es deu a que la majoria de ciutadans si a més d’ajudar a protegir el medi ambient i frenar el canvi climàtic ens podem estalviar un duro, o bé al revés, doncs molt millor. Però qui té calers no li cal preocupar-se pel tema. Ningú amb milions al compte corrent aniria 10 vegades a la deixalleria per tenir 7 euros de descompte a l’hora de pagar la taxa de recollida d’escombraries o es compraria un cotxe més eficient si en pot tenir un de ben potent que gasti una milionada de litres als 100, demostrant així el potencial econòmic que té el conductor.

Mentre els que més contaminen siguin els que menys necessitat tenen de contribuir a la causa poca cosa farem. Però com que tot gra de sorra és important i imprescindible ho seguirem intentant. Educació, conscienciació, reacció i solució.

Font: revista Energías Renovables, jul-ago 11.

Os polar en una zona de l'Àrtic afectada pel desgel.

Aquest hivern el temps a l’Àrtic ha sigut especialment càlid, entre 2 i 6°C per sobre de la temperatura mitja típica del mes de gener. Si aquesta tendència continua no seria estrany que es batés el rècord de desgel que es va assolir el 2007. El setembre d’aquell any es va arribar a un mínim de 4,2 milions de km², davant dels 7,8 milions de km² que es van registrar l’any 1980, una pèrdua que equival a set vegades la superfície d’Espanya.

Mentre la causa principal d’aquest desgel és, com era d’esperar, l’Escalfament Global, que és el que està produint el major desgel a llarg termini, també existeix una segona causa, que són els fenòmens meteorològics regionals deguts a la variabilitat natural del clima associats a l’Oscil·lació Àrtica.

Vista de la cobertura de gel de l'Oceà Àrtic.

Les projeccions estimen que l’Àrtic es trobarà lliure de gel marí l’estiu de l’any 2050, però altres projeccions aposten per vint anys abans, l’estiu del 2030. Tot i així, els experts creuen que els models climàtics de predicció es queden curts en comparació amb la realitat que mostren els satèl·lits. La realitat és que el gel gruixut i vell està sent substituït per gel prim i estacional; de fet, entre 2004 i 2008 el gel gruixut i vell ha retrocedit un 40%. Però, tot i això, es creu que la cobertura de gel es mantindrà durant un segle més, encara que el gel que sobrevisqui a la puja de les temperatures serà cada cop més prim i més dèbil, doncs se’n formarà menys a l’hivern i se’n fondrà més a l’estiu, la qual cosa ja està succeint en l’actualitat.

Imatge de les Illes Svalbard.

Per què els científics estan tan interessats en l’estudi de l’Oceà Àrtic? Doncs tot es deu al fet de que l’Àrtic influeix de forma global al clima, és a dir, que és com un termòmetre del planeta Terra. El ritme del desgel a l’Àrtic condiciona el clima global al influir en el transport de calor per la cinta transportadora o circulació termohalina. El que també s’està estudiant és el desgel que es produeix en zones terrestres, als països riberencs de l’Àrtic, com són Rússia, EE.UU., Canadà, Noruega i Grenlàndia, sent aquesta última la zona de major importància, doncs contribueixen a incrementar els cabals d’aigua dolça que arriba a l’oceà i a elevar el nivell del mar.

Font: La Vanguardia (www.lavanguardia.es)

París prohibirà en un termini de dos anys les estufes de gas de les terrasses, però no les elèctriques, segons informaven alguns mitjans fa uns dies. Que m’expliquin perquè unes si i les altres no, i que també m’expliquin quan de temps tardarem a fer-ho aquí. Em resulta estrany que prenguem algunes mesures d’estalvi energètic d’un dia per l’altre i que n’oblidem unes altres. Indubtablement algunes, com reduir la velocitat, tindran una incidència molt superior a la que suposi desterrar aquesta pràctica, però diria que el problema no és ben bé aquest.

De què serveix sermonejar sobre pràctiques quotidianes i inflar el cap constantment al ciutadà sobre mesures d’estalvi domèstiques si en sortir al carrer ens trobem amb aquests despropòsits? No estem parlant de tenir la calefacció a 25º ni de deixar-nos la finestra oberta, estem parlant directament de dissipar energia inútilment per donar-nos una momentània sensació d’escalfor embolicats amb la bufanda. Algú dubta que el clima no estigui enfollit per culpa de les activitats humanes?

I si ens ho posen tan fàcil, evidentment ens hi afegim i les terrasses van plenes de fumadors i també de no fumadors. Ens fem un mal favor deixant passar coses fàcilment solucionables i difícilment admissibles. El criteri, però sobretot la coherència, ens ha d’ajudar a guanyar credibilitat en la gestió de l’entorn i ja és una responsabilitat ineludible, esborrar alguns hàbits de nous rics malbaratadors.

Sóc del parer que algunes coses són inqüestionables, i si els propietaris d’establiments es queixen, que es queixin… on anirem a parar! A l’estiu a casa nostra fa calor i a l’hivern pot fer fred, i hi ha milers de persones que treballen i pateixen el clima cada dia. Si tens fred t’abrigues i si fa calor, que els ho diguin als soferts manobres i tants altres, samarreta imperi!

Cal esborrar ràpidament aquesta pràctica i posats a fer, també la ubicació dels equips de climatització, que situats als accessos, tenen un efecte similar. Cal fer-ho com una mesura més d’estalvi i eficiència, però sobretot per demostrar que prenem decisions amb total coherència a les necessitats i situació actual. Que anant més poc a poc per les autopistes no ens oblidem d’afanyar-nos a prendre decisions com aquesta.

L’Hora del Planeta de WWF 2010 es va convertir en la major acció global de lluita contra el canvi climàtic, aconseguint que més de 4.500 ciutats de tot el món, pertanyents a 128 països diferents, deixessin a les fosques els seus monuments més emblemàtics. Entre ells, la Torre Eiffel (París), el Palau de Buckingham (Londres), l’Empire State (Nova York), l’Alhambra (Granada), la Ciutat Perduda (Pekín), la Porta d’Alcalà (Madrid), el Crist Redemptor (Río de Janeiro), o el Burj Khalifa (Dubai), l’edifici més alt del món.

A Espanya, més de 200 ciutats es van inscriure a la campanya i van apagar els seus monuments i edificis, 6 milions de persones van deixar a les fosques les seves llars, es a dir, el 10% de les llars, i uns 20.000 ciutadans van sortir als carrers per a celebrar l’Hora del Planeta l’any 2010. WWF va organitzar activitats en ciutats com Barcelona, Madrid, Granada, Sevilla, Còrdova, Lleó, Guadalajara, Alacant i Salamanca. A la capital també va tenir lloc la I Carrera per al Planeta al Parc del Retiro, on aquest any se celebrarà la seva segona edició.

WWF va néixer a partir d’un petit grup d’entusiastes compromesos amb la natura l’11 de setembre del 1961 i ha jugat un paper fonamental en l’evolució del moviment ambientalista internacional i segueix creixent i desenvolupant-se.

La missió de WWF és la d’aturar la degradació del medi natural del planeta i construir un futur en el que la humanitat visqui en harmonia amb la natura, conservant la diversitat biològica, garantint la utilització sostenible dels recursos naturals renovables i promovent la reducció de la contaminació i el consum desmesurat. Aquesta organització compta amb uns 5 milions de membres i una xarxa mundial de 27 organitzacions nacionals, 5 associades i 22 d’oficines, que treballen en més de 100 països.

WWF espera que l’Hora del Planeta 2011 torni a batre rècords de participació, per a demostrar la preocupació que té la societat pel canvi climàtic, ja que es tracta del problema ambiental més important al que s’enfronta la humanitat.

L’HORA del PLANETA és un missatge d’esperança i d’acció. Participa-hi aquest 26 de MARÇ a les 20:30h, hora local, i apaga tots els llums i aparells elèctrics durant una hora.

APAGA EL LLUM, ENCÉN EL PLANETA, IL·LUMINA EL FUTUR!!

Earth Hour 2011 Official video

La nostra mentalitat és tal que sabem que el petroli desapareixerà i esperem que el món segueixi funcionant miraculosament.

Fa anys que se sap que les reserves de petroli s’acabaran, però la dependència actual d’aquest hidrocarbur segueix essent total en pràcticament tots els països. Sense petroli no hi ha materials com els plàstics, lubricants, asfalt, fertilitzants químics, etc. Però, a més, tot el transport (l’article original sembla haber desaparegut del mapa…) de persones, aliments i productes és impossible sense els combustibles fòssils. I els preus dels barrils de petroli no deixen de pujar dia a dia.

L’economia es paralitza si ens falta el petroli o, com passa ara, si en puja el preu provocant una inflació general o pujada general de preus a tot arreu. Els països extractors de petroli tenen la paella pel mànec, doncs si ho volen poden enfonsar-nos a tots (per exemple, Irán, que ens seguirà venent petroli a canvi de donar urani al seu país per a la fabricació de bombes nuclears).

Ara farà gairebé tres setmanes el president dels Estats Units, Barack Obama va anunciar mesures per a reduir la dependència del petroli del seu país i promoure l’ús d’energies de baix consum com a mitjà per a combatre el canvi climàtic. I ho va fer amb aquestes paraules: “no serem ostatges de recursos que s’estan esgotant, de governs hostils ni d’un planeta que s’escalfa”. Ho aconseguirà?

El debat energètic malauradament es centra exclusivament en la generació d’electricitat però avui en dia ja hi ha diverses alternatives per a produir-la. El gran problema recau en un altre punt, i és que encara no existeix una manera de sustituir a gran escala el petroli en el sector del transport, el més dèbil de la Unió Europea. Per a solucionar-ho recomanen incentivar el transport públic, potenciar les energies alternatives, millorar l’eficiencia energètica, etc. Però a tothom li agrada tenir el cotxe a punt a la porta de casa.

Desgraciadament, curarse de l’adicció al petroli no resultarà fàcil, implica un canvi radical en el model de vida al que estem tan ben acostumats. Mentre es segueixi obtenint benefici del petroli la sostenibilitat no podrà progressar.

]]> http://monverd.org/natura/2011/02/15/la-dependencia-del-petroli-impedeix-el-desenvolupament-sostenible/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2011/01/24/quant-dioxid-de-carbo-sallibera-per-poder-menjar-un-platan/ http://monverd.org/natura/2011/01/24/quant-dioxid-de-carbo-sallibera-per-poder-menjar-un-platan/#comments Mon, 24 Jan 2011 14:06:38 +0000 Jaume http://monverd.org/?p=4058 Continua llegint →]]> El plàtan que ens mengem després de dinar o per berenar ha viatjat molt i ha passat per diverses mans. Ens podem imaginar breument el seu cicle vida: el plàtan pot haver crescut a les Canàries, un pagès l’ha hagut de tallar, l’han netejat, empaquetat. Un cop empaquetat, ha viatjat i ha arribat per exemple al Mercabarna i algú l’ha comprat per ser venut posteriorment al super de la cantonada o la botiga de fruita del poble. Finalment l’hem comprat i ha arribat a casa per exemple en el cotxe on portem la compra de la setmana. Totes aquestes passes, el cultiu i la recollida del plàtan, el seu empaquetat, el seu transport, etc , han suposat un alliberament de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle. Aquesta quantitat és el que s’anomena petjada de carboni.

La gent de GE ha desenvolupat l’aplicació “How much CO2 is created by…” amb uns magnífics gràfics interactius que t’indiquen la producció de CO2 de diversos productes, serveis, persones, etc, fins un total de 200 elements.

Aquesta eina ens serveix per veure per exemple que amb una trucada d’un minut amb el nostre mòbil, s’han alliberat 57 g de CO2. O que al llarg d’un any, un estudiant ha contribuït a alliberar 8 tones de CO2. Els càlculs de CO2 es fan en funció del CO2 alliberat de forma directa o indirecta al llarg del cicle de vida d’un producte o servei.

Val la pena perdre un minuts per observar la producció de CO2 de coses con una boda, un viatge en avió o una poma..

Imatge | Flickr

Et defineixes com a meteoròleg o com a “home del temps”?

Em considero un “home del temps”, ja que aquesta és una figura diferent a la del meteoròleg. Aquest darrer és el que treballa per al servei meteorològic del país, en aquest cas Catalunya, mentre que l’home del temps és a mig camí entre el periodista i l’expert en meteorologia, especialment a TV3 i Catalunya Ràdio. A d’altres cadenes, de vegades només són periodistes o models que posen la cara

I aquesta línia la crea TV3 des dels seus orígens. És fa volgudament?

L’any 1983 TV3 provoca un rebombori en el mercat televisiu, superant la línia del “parte” de Televisió Española. Aquesta era una informació del temps freda, distant i més aviat centralista. El temps, a casa nostra, es fa acostant-nos a l’espectador, amb un afany més divulgatiu. També procurem apropar-nos a tots els racons de la geografia catalana. Això és va ser així des de l’origen, amb les figures d’Antoni Castejón i l’Alfred Rodríguez Picó.

Com són els teus inicis?

Vaig començar a interessar-me pel món de la meteorologia amb 13 anys, per tant, els meus inicis són autodidactes. Amb 16 anys ja m’havia comprat els llibres que recomanen a la universitat, i, als 18, arrel d’un curs de meteorologia que impartia l’Alfred Rodríguez Picó al Museu de la Ciència, vaig començar a fer substitucions esporàdiques a la ràdio. És en aquell moment quan començo a la ràdio i, ja acabats els estudis de secundària, decideixo estudiar geografia, especialitzant-me en geografia física, l’equivalent a la branca de climatologia. Després, l’any 1988, amb la mort sobtada d’Antoni Castejón i la marxa d’Eliseu Vilaclara, s’obren dues places per presentar el temps a TV3. M’hi vaig presentar i així vaig entrar a la casa.

Com veus l’evolució de la meteorologia als mitjans de comunicació des de la teva arribada?

La meteorologia ha evolucionat tan vertiginosament com ho ha fet la tecnologia. He crescut professionalment amb la revolució tecnològica, i, als inicis, les meves cròniques de ràdio les feia amb trucades telefòniques a algunes ciutats de la geografia catalana, des d’on, els observadors, en la seva majoria voluntaris, em deien quin temps feia. Els pronòstics s’elaboraven amb moltes menys dades que ara. Així, els anys ’90, amb l’arribada d’internet i la telefonia mòbil, es van afinant les prediccions, i ara mateix, amb l’ordinador portàtil o el telèfon, pots tenir dades de 200 observatoris de Catalunya en temps real, i comptar constantment amb imatges de satèl.lit o de radar.

“Fer la predicció meteorològica és com fer un pronòstic mèdic: primer cal recollir les dades que ens permeten treure les conclusions per la diagnosi”

Com treballa l’home del temps?

Bé, hi ha una diferència entre la ràdio i la tele, en el cas de la ràdio és aquest un mitjà més ràpid i eficaç, amb la televisió, per elaborar el telenotícies migdia o vespre, requerim 7 hores de feina prèvia. Aquesta consisteix en fer una fotografia d’allò que està passant en aquell moment. Seria com fer un diagnòstic mèdic, i, com fan els metges, hem de recollir les dades per veure l’evolució de la situació i el pronòstic. A partir d’aquí els radiosondatges ens diuen com es troba l’atmosfera, les imatges de satèl.lit ens permeten veure el tems immediat, igual que els radars meteorològics, on es veuen les pluges. Ara bé, l’eina més fonamental són els mapes del temps, que permeten analitzar els fenòmens al voltant del món i la seva evolució. Aquests mapes encara s’elaboren amb equacions de la dinàmica atmosfèrica formulades al segle XVIII i que encara s’utilitzen, malgrat hi hagi imprecisions derivades de la manca de dades en determinats punts del planeta. En definitiva, cada cop ens equivoquem menys, però la meteorologia no serà mai una ciència exacta. La nostra feina és la interpretació de totes aquestes dades, tenint en compte el marge d’error i amb un consens amb el servei meteorològic de Catalunya, que també signa l’espai.

“La nostra feina consisteix en la interpretació de les dades que ens arriben de tots els punts del planeta, tot i que sempre ens podem equivocar: la meteorologia és una ciència inexacta”

Quan fa que vius a Matadepera?

Jo sóc nouvingut fa 8 anys, anteriorment havia viscut sempre a Barcelona i Cerdanyola del Vallès. L’any 2002 vam fer el cop de cap de marxar de la ciutat, cercant bosc i natura, amb els inconvenients que això comporta a nivell de logística i comunicacions. Ens hem anat integrant poc a poc a la vida del poble.

Coneixies el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

No el coneixia, i hi he descobert una muntanya espectacular i salvatge. Malgrat els grans nuclis de població que l’envolten, el parc es manifesta, pocs quilòmetres més enllà, com una àrea natural de gran bellesa. És un indret ple d’història que observes un cop t’hi endinses, com ara la batalla de Talamanca del 1714, ple de vida animal i amb un gran component de antropològic. També nosaltres, fem caminades al coll d’Estenalles o pugem la Mola per esmorzar. De totes maneres, com passa molts cops, el que tenim més a prop és allò que desconeixem més, i encara queda molt per visitar, sobretot tenint en compte que sóc geògraf.

Com es pot millorar la vida als parcs de casa nostra?

Els agents, això és, parcs naturals, gestió forestal, científics, etc…, ens hauríem de plantejar què volem de cara el futur pel que fa a les masses forestals, i, sobretot, cal elaborar un full de ruta ben clar on totes les forces polítiques estiguin d’acord i amb una línia consensuada per tal de reaccionar millor davant de situacions com les del 2004 o del 1986 o del 1994. Tornarem a tenir situacions de risc, de ben segur, i, amb la densa massa forestal que tenim ara, el dia que es donin les condicions extremes de vent i calor, se’ns cremarà mig país. És cert que s’ha millorat molt amb les campanyes de prevenció d’incendis, tant per part de les diputacions com de la Generalitat, però malgrat tot, hi ha moltes coses a fer. Per posar un exemple, partint de la base que el 80% de la massa forestal a Catalunya és a mans privades, caldria trobar-ne el rendiment que en permeti una sortida. Una idea podria ser utilitzar-lo com a combustible, ja que la biomassa és una bona alternativa al petroli que permet un ús rendible d’aquesta fusta.

Com hem de reaccionar davant del Canvi Climàtic?

El clima sempre ha canviat, ja que la terra evoluciona constantment. El que es discuteix ara és si estem adaptats a l’evolució, molt més ràpida, d’aquests canvis. En poques dècades, l’aigua del mar puja de manera important en alguns punts del planeta com ara a l’Àrtic o la Polinèsia, amb les conseqüències sobre la població i els seus hàbits que això té. Les societats d’aquestes zones ja es veuen afectades. En aquest sentit, ja hi ha conreus i masses forestals que canvien, i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ), està fent estudis a casa nostra i arriben a conclusions curioses, com per exemple que la la massa forestal de Catalunya és cada cop més densa, i per tant, reté més aigua. Així, cada cop n’arriba menys a rius i rierols. També hi ha un augment en la irregularitat de les pluges, i aquestes són menys aprofitables. Aquestes són les conseqüències que ja palpables en els nostres espais naturals i per tant, penso que la gestió hauria d’anar orientada en tenir-les en compte, en la mesura que sigui possible.