Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.











