Midway és un atol del Pacífic, una de les illes més remotes del planeta. Malgrat la llunyania de la civilització pateix la contaminació de forma molt intensa. Al mig del Pacífic es troba una gran concentració de plàstics (anomenada en anglès Pacific Garbage Patch) que provenen de les costes americanes i asiàtiques. Les corrents marines els van concentrant a la part central del nord del Pacífic, al voltant de les illes Midway. S’estima que té un radi de 1500 km i s’han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat.

Aquestes illes gaudeixen d’una important biodiversitat, i un dels seus animals més representatius és l’albatros. La importància d’aquest animal es pot comprovar en la seva bandera on apareix com a símbol. Per desgràcia aquesta contaminació fa estralls entre aquests aucells i el documental Midway realitzat per Chris Jordan ens ho mostra.

El documental encara no s’ha estrenat i està en fase de producció, però podeu seguir l’evolució del projecte a través del seu bloc. Si us han sorgit preguntes sobre aquest problema, a BBC News teniu unes quantes preguntes i respostes.

Aquest nova pintura es diu Boysen KNOxOUT i és capaç de filtrar els òxids de nitrogen  de l’aire. La pintura conté diòxid de titani (TiO2), el qual sota l’exposició de la llum, genera unes substàncies químiques que rompen els òxids de nitrogen (NOx) i els composts orgànics volàtils (VOCs), dos dels principals contaminants atmosfèrics. Els perjudicials òxids de nitrogen són convertits en àcid nítric que és neutralitzat ràpidament pel calci de la pintura (Gràfic del seu funcionament)

La pintura s’ha utilitzat en els murs que es troben al llarg de la principal autopista de la ciutat i origen d’una part important de la contaminació de Manila. També s’ha utilitzat a diversos projectes a Japó i França.

El resultat de tot és que la contaminació a la capital catalana i el seu entorn continua estant per sobre dels valors límit que imposa Europa en matèria de qualitat de l’aire. Certs contaminants (NO2) han disminuït la seva presència degut a la reducció de trànsit però la minva d’aquest contaminant queda contrarestada amb l’aparició d’un parc de cotxes que s’ha fet més vell, la qual cosa ha tingut com a efecte la major pol·lució per partícules sòlides (PM10), un fenomen en què també han influït l’escassetat de pluges. Els cotxes de més de tres anys d’antiguitat poden emetre d’un 50% a un 100% més de PM10 que un de nou.

El resultat d’aquestes dades és que la regió de Barcelona supera els valors límit anuals de la UE per als dos principals contaminants del cotxe (NO2 i PM10). El temor de l’administració autonòmica és que la UE pugui obrir un procediment d’infracció contra Espanya per l’excés de NO2 a la zona de Barcelona, de la mateixa manera que la CE ja va decidir enviar una denúncia al Tribunal de Justícia per l’incompliment de les normativa europea sobre partícules en diverses zones d’Espanya (entre elles la de Barcelona).

Per fer front a aquesta situació, la Generalitat ha elaborat un pla d’actuació de qualitat de l’aire i l’ha remès a la UE, amb l’ànim de frenar possibles sancions i de demanar una demora fins l’any 2015 en l’aplicació de l’exigent normativa sobre contaminació per NO2.

Font | La Vanguardia

Ecologistes en Acció ha presentat recentment un informe sobre la contaminació atmosfèrica a Espanya: La calidad del aire en el Estado español durante 2010. En ell, s’analitza la situació de la contaminació en tot el territori espanyol, excepte a Ceuta i Melilla ja que no disposen de xarxa de mesura de qualitat de l’aire. Per elaborar aquest document s’han utilitzat les dades facilitades per les administracions autonòmiques.

Segons l’estudi d’Ecologistes en Acció, els contaminants que més problemes de salut originen en l’Estat espanyol durant 2010 són les partícules en suspensió (PM10 i PM2, 5), l’ozó troposfèric (O3) i el diòxid de nitrogen(NO2). Aquests contaminants es concentren en àrees urbanes (on viu la major part de la població) i està provocada especialment pel trànsit rodat.

La població que respira aire contaminat a Espanya, segons els valors límits establerts per la Directiva 2008/50/CE, és de 17,4 milions de persones, un 37% de la població. però si tenim en compte els valors recomanats per l’OMS la població que respira aire contaminat s’incrementa fins a gairebé 41 milions de persones. És a dir, un 87% de la població. En altres paraules, gairebé 9 de cada 10 espanyols respiren un aire amb nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS.

L’informe també afirma que la lleugera reducció dels nivells de contaminació de l’any 2010 i els anys precedents, s’ha produït probablement més per raons conjunturals (relacionades amb la crisi) que per l’aplicació de mesures planificades i orientades a reduir aquesta pol·lució.

Font | Blog de Medio Ambiente

L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

Es considera deixalla espacial tant restes de satèl·lits en desús com instruments utilitzats per la reparació i muntatge, així com utensilis relacionats amb la vida espacial. Habitualment aquesta ferralla es mou en òrbites preestablertes, però hi ha hagut ocasions en què dos objectes han col·lisionat, fet que ha originat l’aparició d’altres fragments que s’han escampat al voltant del planeta.

Davant d’una possible caiguda d’alguna deixalla espacial a la Terra, s’ha de tenir en compte dos factors inicials: la majoria de cossos es desgasten a mesura que freguen amb l’atmosfera terrestre -de manera que es redueix la seva mida- i, com  que tres quartes parts de la Terra són cobertes per aigua, la probabilitat que caiguin a l’oceà és molt més alta que no pas en zones terrestres, potencialment habitades per éssers humans.

Malgrat això, la gran quantitat d’objectes que orbiten al voltant de la Terra ha dut a les grans agències espacials a crear unitats dedicades a la vigilància i el seguiment de la ferralla espacial.

Per a saber-ne més| Edu3.cat: Deixalles espacials |Space Deb

La mesura es farà efectiva al peatge de la carretera C-16 i als de la C-33, la C-32 Maresme i la C-3 Garraf. Els cotxes que es poden acollir al descompte són, en primer lloc, els híbrids i els elèctrics. Pel que fa als cotxes que funcionen amb gasoil, només podran sol·licitar el descompte aquells que emetin menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre. Finalment, la rebaixa en els preus del peatge afectarà als automòbils amb gasolina que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre. En total, la Generalitat calcula que un 8% dels vehicles que cada dia circulen per l’àrea metropolitana de Barcelona es beneficiaran de la nova mesura.

PASSOS PER SOL·LICITAR EL DESCOMPTE

-        Per tal de saber si el nostre vehicle s’acull al pla, podem consultar a la xarxa llistes de cotxes de baix consum. L’elaborada per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) n’és un exemple.

-        De moment, el primer peatge que aplicarà la mesura és el dels túnels de Vallvidrera, corresponent a la carretera C-16. Un cop identificat el vehicle, ens hem de donar d’alta al lloc web de l’empresa Tabasa, encarregada de gestionar la infraestructura. Allí facilitarem la informació de la matrícula i la forma de pagament. A partir de la seva validació, accedirem al peatge via telepeatge.

-        Altres descomptes: Tot i que la gran majoria de vehicles no estan inclosos com a possibles demandants de la rebaixa en el preu del peatge, sí que tenen altres vies per accedir a descomptes. És el cas dels cotxes amb tres o més ocupants, anomenats VAO+3, que poden accedir a rebaixes també als túnels de Vallvidrera. La Generalitat estudia oferir més descomptes als VAO en altres carreteres.

Malauradament, la Generalitat ha anunciat que el cost dels descomptes es repartirà entre la resta d’usuaris de peatges, de manera que, a la pujada anual en el seu preu, ara se li sumarà un percentatge extra referent als cotxes verds.

Corredors del Team Sky en una contrarrellotge.

El passat 3 de juliol va arrencar La Grande Boucle, o el que és el mateix, el Tour de França, una competició en la qual els ciclistes han de recórrer 3.431 km dividits en 21 etapes. En un esdeveniment d’aquestes característiques els 198 corredors que hi participen ingereixen grans quantitats d’aliments i begudes en forma d’entrepans, brioixeria industrial, barretes energètiques o gels concentrats, i molts litres de d’aigua i altres begudes al dia. Això genera moltíssima brossa, sobretot en forma de plàstics, a més dels bidons buits que es llencen a terra.

Per aquest motiu, l’equip britànic treballa conjuntament amb la World Wide Fund for Nature del Regne Unit (WWF UK) sota el lema “Sky Rainforest Rescue Kit” (traduït d’aquella manera… “Sky: equip al rescat de la Selva Amazònica”) en una campanya empresa per a salvar els arbres de la Selva Amazònica. Aquesta campanya, juntament amb totes les que ja existeixen, és molt necessària per a la Selva de l’Amazones, que està sent brutalment arrasada degut a la tala d’arbres per a l’obtenció de fustes tropicals (cada minut que passa una àrea equivalent a tres camps de futbol de selva tropical desapareix).

Equip de competició del Team Sky.

Team Sky ha posat un enllaç a la seva pàgina web on es poden fer donacions destinades a la protecció de la Selva Amazònica. Amb £20 es poden ajudar a salvar fins a 1.000 arbres!, i juntament amb els arbres a les espècies que es troben en perill d’extinció, com per exemple el jaguar, espècies de primats i el dofí rosa de riu.

L’objectiu final d’aquesta campanya és la de reunir 4 milions de lliures que permetran salvar a un bilió d’arbres. El 100% de la donació es destinarà al rescat de la selva i assegurarà el seu futur com a mínim els pròxims tres anys.

Però la cosa no acaba aquí, i és que la marca de begudes isotòniques Gatorade -patrocinadora del Team Sky- ha fabricat per a la ocasió bidons 100% biodegradables, també de color verd, i els hi ha afegit un codi de barres amb el qual es pot entrar en el sorteig d’una equipació de Team Sky, de manera que el públic reculli els bidons que llencen els corredors i, així, contaminar el mínim possible el medi ambient.

Bidons 100% biodegradables per a la campanya ecològica de Team Sky i WWF UK.

I és que si tots hi posem de la nostra part tot és més fàcil.

Escrit en col·laboració amb l’Arnau Planas
Imatges: cyclingnews.com i Team Sky

Aquest informe analitza els costos dels casos més greus de contaminació industrial de l’aigua, i especialment el cas de contaminació de Flix.

Flix ha patit durant més d’un segle els abocaments il·legals de substàncies químiques persistents, bioacumulatives i tòxiques (mercuri, cadmi, hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc) per part d’Ercros, un fabricant de productes bàsics per a la indústria química i farmacèutica que està ubicat a la zona des de 1897. A l’embassament de Flix s’ha trobat concentracions de mercuri quasi 500 vegades superiors a les d’altres zones similars no contaminades. Les concentracions de PCB també són 80 vegades més altes que les normals.

Vista aèria de l'embassament i la fàbrica Ercros

Segons els plans de sanejament s’han de dragar, tractar i emmagatzemar 760.000m3 de fangs contaminats. Abans de començar amb el dragatge del fang contaminat s’ha de construir un mur per separar la zona contaminada (l’embassament de Flix) del riu (riu Ebre) per tal de minimitzar la mobilitat de contaminants durant la fase d’excavació. Els materials excavats s’han de transportar a una planta de tractament (Abocador Racó de la Pubilla). Probablement alguns del danys patits per l’embassament no seran reparables, malgrat el complicat procés de descontaminació.

Encara que Ercros ha estat declarada culpable, en diverses ocasions, de contaminar de manera contínua el medi ambient, l’empresa no es fa responsable de la neteja de l’embassament. Del total de la seva neteja amb prou feines aportarà el 5% (uns 10 milions d’euros). S’estima que el total de restauració ascendirà a 223.300.000 d’euros, dels quals 117 seran aportats per la Unió Europea a través del Fons de Cohesió.

Aquest cas és un bon exemple de la complexitat, car i lent que és netejar la contaminació tòxica, així com la dificultat d’assignar responsabilitats amb caràcter retroactiu i implementar el principi de responsabilitat ambiental de “qui contamina paga“. Si resulta tan fàcil multar una persona per contaminar un riu, perquè en el cas de grans empreses és quasi impossible?

Font | Sostenible

Imatges | Marfanta

Imatge del cel nocturn de la ciutat de Barcelona

Per tal d’assolir els nivells europeus, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat un nou pla de descontaminació que, entre altres novetats, actualitzarà els nivells d’alerta de contaminació, que canviarà la limitació de la presència de diòxid de nitrogen (NO2) de 400 micro/m3 a 200 micro/m3. A més, s’han introduït més accions urgents a curt termini.

Reduir els nivells de contaminació generades per les emissions de cotxes dièsel és un dels altres fronts oberts en la lluita contra la contaminació, i és per aquest motiu que s’intentarà sensibilitzar els fabricants de cotxes per tal que fabriquin models híbrids o menys contaminants. A banda de les ja habituals recomanacions sobre l’ús del transport públic,  el més interessant del pla és que, com ja va sent habitual, destaca que per reduir els elevats nivells de contaminació cal la implicació i el compromís de tots els sectors de la societat civil.

Segons el pla, és necessari un pacte entre tots els alcaldes de les poblacions afectades per reduir la pol·lució, i s’insta al govern a millorar la xarxa ferroviària. En el cas de les empreses, el pla recomana atorgar incentius a les empreses per tal d’elaborar plans de transport col·lectius, i es demana més control sobre les cimenteres. En el cas dels ciutadans, el pla proposa l’impuls de cursos de conducció eficient o la incentivació de l’ocupació màxima del cotxe mitjançant descomptes als peatges.

En la línia de la implicació ciutadana, Ramon Folch destaca la publicació de la guia Salud Infantil y medio ambiente, editada per la Fundació Roger Torné i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. La guia, basada en més de 150 estudis sobre epidemiologia “de primer nivell”, aborda qüestions com la citada contaminació ambiental però també altres com una correcta alimentació o l’efecte de la televisió i la telefonia mòbil en els nens i nenes.