Ecologistes en Acció ha presentat recentment un informe sobre la contaminació atmosfèrica a Espanya: La calidad del aire en el Estado español durante 2010. En ell, s’analitza la situació de la contaminació en tot el territori espanyol, excepte a Ceuta i Melilla ja que no disposen de xarxa de mesura de qualitat de l’aire. Per elaborar aquest document s’han utilitzat les dades facilitades per les administracions autonòmiques.

Segons l’estudi d’Ecologistes en Acció, els contaminants que més problemes de salut originen en l’Estat espanyol durant 2010 són les partícules en suspensió (PM10 i PM2, 5), l’ozó troposfèric (O3) i el diòxid de nitrogen(NO2). Aquests contaminants es concentren en àrees urbanes (on viu la major part de la població) i està provocada especialment pel trànsit rodat.

La població que respira aire contaminat a Espanya, segons els valors límits establerts per la Directiva 2008/50/CE, és de 17,4 milions de persones, un 37% de la població. però si tenim en compte els valors recomanats per l’OMS la població que respira aire contaminat s’incrementa fins a gairebé 41 milions de persones. És a dir, un 87% de la població. En altres paraules, gairebé 9 de cada 10 espanyols respiren un aire amb nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS.

L’informe també afirma que la lleugera reducció dels nivells de contaminació de l’any 2010 i els anys precedents, s’ha produït probablement més per raons conjunturals (relacionades amb la crisi) que per l’aplicació de mesures planificades i orientades a reduir aquesta pol·lució.

Font | Blog de Medio Ambiente

L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

Es considera deixalla espacial tant restes de satèl·lits en desús com instruments utilitzats per la reparació i muntatge, així com utensilis relacionats amb la vida espacial. Habitualment aquesta ferralla es mou en òrbites preestablertes, però hi ha hagut ocasions en què dos objectes han col·lisionat, fet que ha originat l’aparició d’altres fragments que s’han escampat al voltant del planeta.

Davant d’una possible caiguda d’alguna deixalla espacial a la Terra, s’ha de tenir en compte dos factors inicials: la majoria de cossos es desgasten a mesura que freguen amb l’atmosfera terrestre -de manera que es redueix la seva mida- i, com  que tres quartes parts de la Terra són cobertes per aigua, la probabilitat que caiguin a l’oceà és molt més alta que no pas en zones terrestres, potencialment habitades per éssers humans.

Malgrat això, la gran quantitat d’objectes que orbiten al voltant de la Terra ha dut a les grans agències espacials a crear unitats dedicades a la vigilància i el seguiment de la ferralla espacial.

Per a saber-ne més| Edu3.cat: Deixalles espacials |Space Deb

La mesura es farà efectiva al peatge de la carretera C-16 i als de la C-33, la C-32 Maresme i la C-3 Garraf. Els cotxes que es poden acollir al descompte són, en primer lloc, els híbrids i els elèctrics. Pel que fa als cotxes que funcionen amb gasoil, només podran sol·licitar el descompte aquells que emetin menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre. Finalment, la rebaixa en els preus del peatge afectarà als automòbils amb gasolina que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre. En total, la Generalitat calcula que un 8% dels vehicles que cada dia circulen per l’àrea metropolitana de Barcelona es beneficiaran de la nova mesura.

PASSOS PER SOL·LICITAR EL DESCOMPTE

-        Per tal de saber si el nostre vehicle s’acull al pla, podem consultar a la xarxa llistes de cotxes de baix consum. L’elaborada per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) n’és un exemple.

-        De moment, el primer peatge que aplicarà la mesura és el dels túnels de Vallvidrera, corresponent a la carretera C-16. Un cop identificat el vehicle, ens hem de donar d’alta al lloc web de l’empresa Tabasa, encarregada de gestionar la infraestructura. Allí facilitarem la informació de la matrícula i la forma de pagament. A partir de la seva validació, accedirem al peatge via telepeatge.

-        Altres descomptes: Tot i que la gran majoria de vehicles no estan inclosos com a possibles demandants de la rebaixa en el preu del peatge, sí que tenen altres vies per accedir a descomptes. És el cas dels cotxes amb tres o més ocupants, anomenats VAO+3, que poden accedir a rebaixes també als túnels de Vallvidrera. La Generalitat estudia oferir més descomptes als VAO en altres carreteres.

Malauradament, la Generalitat ha anunciat que el cost dels descomptes es repartirà entre la resta d’usuaris de peatges, de manera que, a la pujada anual en el seu preu, ara se li sumarà un percentatge extra referent als cotxes verds.

Corredors del Team Sky en una contrarrellotge.

El passat 3 de juliol va arrencar La Grande Boucle, o el que és el mateix, el Tour de França, una competició en la qual els ciclistes han de recórrer 3.431 km dividits en 21 etapes. En un esdeveniment d’aquestes característiques els 198 corredors que hi participen ingereixen grans quantitats d’aliments i begudes en forma d’entrepans, brioixeria industrial, barretes energètiques o gels concentrats, i molts litres de d’aigua i altres begudes al dia. Això genera moltíssima brossa, sobretot en forma de plàstics, a més dels bidons buits que es llencen a terra.

Per aquest motiu, l’equip britànic treballa conjuntament amb la World Wide Fund for Nature del Regne Unit (WWF UK) sota el lema “Sky Rainforest Rescue Kit” (traduït d’aquella manera… “Sky: equip al rescat de la Selva Amazònica”) en una campanya empresa per a salvar els arbres de la Selva Amazònica. Aquesta campanya, juntament amb totes les que ja existeixen, és molt necessària per a la Selva de l’Amazones, que està sent brutalment arrasada degut a la tala d’arbres per a l’obtenció de fustes tropicals (cada minut que passa una àrea equivalent a tres camps de futbol de selva tropical desapareix).

Equip de competició del Team Sky.

Team Sky ha posat un enllaç a la seva pàgina web on es poden fer donacions destinades a la protecció de la Selva Amazònica. Amb £20 es poden ajudar a salvar fins a 1.000 arbres!, i juntament amb els arbres a les espècies que es troben en perill d’extinció, com per exemple el jaguar, espècies de primats i el dofí rosa de riu.

L’objectiu final d’aquesta campanya és la de reunir 4 milions de lliures que permetran salvar a un bilió d’arbres. El 100% de la donació es destinarà al rescat de la selva i assegurarà el seu futur com a mínim els pròxims tres anys.

Però la cosa no acaba aquí, i és que la marca de begudes isotòniques Gatorade -patrocinadora del Team Sky- ha fabricat per a la ocasió bidons 100% biodegradables, també de color verd, i els hi ha afegit un codi de barres amb el qual es pot entrar en el sorteig d’una equipació de Team Sky, de manera que el públic reculli els bidons que llencen els corredors i, així, contaminar el mínim possible el medi ambient.

Bidons 100% biodegradables per a la campanya ecològica de Team Sky i WWF UK.

I és que si tots hi posem de la nostra part tot és més fàcil.

Escrit en col·laboració amb l’Arnau Planas
Imatges: cyclingnews.com i Team Sky

Aquest informe analitza els costos dels casos més greus de contaminació industrial de l’aigua, i especialment el cas de contaminació de Flix.

Flix ha patit durant més d’un segle els abocaments il·legals de substàncies químiques persistents, bioacumulatives i tòxiques (mercuri, cadmi, hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc) per part d’Ercros, un fabricant de productes bàsics per a la indústria química i farmacèutica que està ubicat a la zona des de 1897. A l’embassament de Flix s’ha trobat concentracions de mercuri quasi 500 vegades superiors a les d’altres zones similars no contaminades. Les concentracions de PCB també són 80 vegades més altes que les normals.

Vista aèria de l'embassament i la fàbrica Ercros

Segons els plans de sanejament s’han de dragar, tractar i emmagatzemar 760.000m3 de fangs contaminats. Abans de començar amb el dragatge del fang contaminat s’ha de construir un mur per separar la zona contaminada (l’embassament de Flix) del riu (riu Ebre) per tal de minimitzar la mobilitat de contaminants durant la fase d’excavació. Els materials excavats s’han de transportar a una planta de tractament (Abocador Racó de la Pubilla). Probablement alguns del danys patits per l’embassament no seran reparables, malgrat el complicat procés de descontaminació.

Encara que Ercros ha estat declarada culpable, en diverses ocasions, de contaminar de manera contínua el medi ambient, l’empresa no es fa responsable de la neteja de l’embassament. Del total de la seva neteja amb prou feines aportarà el 5% (uns 10 milions d’euros). S’estima que el total de restauració ascendirà a 223.300.000 d’euros, dels quals 117 seran aportats per la Unió Europea a través del Fons de Cohesió.

Aquest cas és un bon exemple de la complexitat, car i lent que és netejar la contaminació tòxica, així com la dificultat d’assignar responsabilitats amb caràcter retroactiu i implementar el principi de responsabilitat ambiental de “qui contamina paga“. Si resulta tan fàcil multar una persona per contaminar un riu, perquè en el cas de grans empreses és quasi impossible?

Font | Sostenible

Imatges | Marfanta

Imatge del cel nocturn de la ciutat de Barcelona

Per tal d’assolir els nivells europeus, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat un nou pla de descontaminació que, entre altres novetats, actualitzarà els nivells d’alerta de contaminació, que canviarà la limitació de la presència de diòxid de nitrogen (NO2) de 400 micro/m3 a 200 micro/m3. A més, s’han introduït més accions urgents a curt termini.

Reduir els nivells de contaminació generades per les emissions de cotxes dièsel és un dels altres fronts oberts en la lluita contra la contaminació, i és per aquest motiu que s’intentarà sensibilitzar els fabricants de cotxes per tal que fabriquin models híbrids o menys contaminants. A banda de les ja habituals recomanacions sobre l’ús del transport públic,  el més interessant del pla és que, com ja va sent habitual, destaca que per reduir els elevats nivells de contaminació cal la implicació i el compromís de tots els sectors de la societat civil.

Segons el pla, és necessari un pacte entre tots els alcaldes de les poblacions afectades per reduir la pol·lució, i s’insta al govern a millorar la xarxa ferroviària. En el cas de les empreses, el pla recomana atorgar incentius a les empreses per tal d’elaborar plans de transport col·lectius, i es demana més control sobre les cimenteres. En el cas dels ciutadans, el pla proposa l’impuls de cursos de conducció eficient o la incentivació de l’ocupació màxima del cotxe mitjançant descomptes als peatges.

En la línia de la implicació ciutadana, Ramon Folch destaca la publicació de la guia Salud Infantil y medio ambiente, editada per la Fundació Roger Torné i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. La guia, basada en més de 150 estudis sobre epidemiologia “de primer nivell”, aborda qüestions com la citada contaminació ambiental però també altres com una correcta alimentació o l’efecte de la televisió i la telefonia mòbil en els nens i nenes.

Aquesta i altres gràfiques de l’evolució de la contaminació de l’aire a Barcelona al llarg del dia, permeten apreciar com els horaris de determinats partits del Barça o de la selecció espanyola coincideixen amb una dràstica reducció de les emissions contaminants a causa d’un menor ús del cotxe. Aquest fenomen es dóna sobretot en els partits en què el Barça es juga una eliminatòria fora del seu camp o es tracta de trobades de màxima expectació.

L’exemple més clar d’aquesta situació l’ofereix la gràfica superior (partit del Barça a Liverpool el 6 de març del 2007). Les emissions de les partícules sòlides ultrafines (les més vinculables el trànsit) van caure en picat cap a les nou del vespre, poc abans de començar el partit.

La qualitat de l’aire també va millorar molt gràcies a la final del campionat mundial de futbol disputada per la selecció espanyola - contra Holanda - el passat 11 de juny. Els barcelonins van renunciar també al cotxe per veure la vermella, segons va detectar l’estació de control de l’aire de la Zona Universitària. La contaminació per partícules en suspensió (PM10) es va reduir fins a nivells mínims entre les set i les vuit del vespre, just en els moments previs a l’inici del partit.

A la majoria de barris de Barcelona, s’han superat els valors màxims permesos de PM10 durant nombrosos dies (95 a Sants o 18 a l’Eixample). Cada cop està més clara la relació entre la salud dels humans i la contaminació. Els estudis epidemiològics han detectat una correlació entre la incidència de la contaminació i les morts prematures registrades en diverses malalties (asmàtics, afeccions cardiovasculars).

Davant aquesta curiosa relació, ens queden dues opcions, televisar un partit important cada dia o reduir l’ús del cotxe. Jo me qued amb la segona i tu?

L’acidificació, encara que no hi pensem, és un problema greu de tots els oceans del món i cada cop és més acusat.

Blanquejament dels esculls de corall

Aprofitant l’article de divulgació publicat per National Geographic aquest mes sobre l’acidificació dels oceans vull resumir una mica de què es tracta, per la qual cosa caldrà fer una petita ullada als nostres records de química bàsica. La paraula acidificació fa referència a la disminució del pH d’una substància, en aquest cas de l’aigua de mar. El pH no és més que una mesura de l’acidesa o alcalinitat d’una solució a partir de la concentració d’ions hidronis (H₃O⁺, també a partir dels ions hidrogen, H⁺) que alliberen alguns compostos. Com més gran és la quantitat d’aquests ions més àcida és una substància i com més petita més alcalina o bàsica. El pH es representa en una escala logarítmica que va del 1 al 14, essent de l’1 al 7 àcid i del 7 al 14 bàsic, el pH igual a 7 representa una situació neutre.

L’aigua de mar és lleugerament bàsica, amb un pH de 7,5-8,4 depenent de la zona, la mitja és d’aproximadament 8,2. Aquesta mitja de 8,2 de l’època pre-industrial (1700s)ha baixat a 8,104 en l’actualitat. Potser us sembla una baixada molt pobre, però si tenim en compte que el pH és una mesura logarítmica, és a dir que un pH de 8 és deu vegades més gran que un de 7, la cosa canvia.

Canvi en el pH de la superfície marina causada pel CO2 antropogènic entre el anys 1700s i els 1990s

A què es deu aquest descens en el pH? Actualment se sap que l’atmosfera no conté tot el diòxid de carboni que hem alliberat els humans, sinó que la vegetació i els oceans n’han anat absorbint una part. Concretament s’estima que els oceans n’estan absorbint una tercera part del total emès. Això pot ser una bona ajuda per a la contaminació atmosfèrica, ja que estem parlant de tonelades d’aquest gas retirades de l’atmosfera, però porta serioses conseqüències per al mar.

Cicle Global del Carboni simplificat

El diòxid de carboni atmosfèric quan entra a l’aigua no s’hi queda com a gas, sinó que la major part es dissol i reacciona amb l’aigua en una sèrie de reaccions que alliberen hidrogen a l’aigua i en fan disminuir el pH. Això afecta sobretot als cocolitofòrids (part abundant del fitoplàncton), als coralls, als foraminífers, als crustacis i als mol·luscos, que tenen problemes per a construirse els esquelets i les closques, doncs el material del qual estan fets (carbonat de calci, com les roques calcàries) es dissol en aigües més àcides. Actualment existeixen estudis on es demostra que ja hi han organismes amb problemes de descalcificació, que els fa vulnerables davant dels depredadors o créixer amb deformacions, etc., i pocs arriben a l’edat adulta per a reproduir-se; i com a conseqüència la població es redueix.

Cocolitofòrids (Emiliania huxleyi), imatge obtinguda amb microscopi electrònic de rastreig per Gustaaf Hallegraeff

Ostra (Ostrea edulis) fotografia feta a la costa catalana per Jaume Dalmau Caner

A part dels efectes sobre la calcificació tots els organismes podrien patir efectes adversos, tant directes (en la fisiologia i la reproducció, com pot ser l’acidificació dels fluids corporals) com indirectes (impactes negatius en els recursos alimentaris). Tot i així, encara no s’entén completament com afectarà aquest fet als organismes i als ecosistemes marins, com sempre queda molt per fer i com sempre anem tard i massa lents.

]]> http://monverd.org/natura/2011/04/20/que-es-realment-lacidificacio-dels-oceans/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2011/03/17/les-deu-preguntes-que-tothom-es-fa-sobre-la-crisi-nuclear-a-fukushima/ http://monverd.org/natura/2011/03/17/les-deu-preguntes-que-tothom-es-fa-sobre-la-crisi-nuclear-a-fukushima/#comments Thu, 17 Mar 2011 08:28:36 +0000 Jaume http://monverd.org/?p=4399 Continua llegint →]]> L’evolució de l’accident nuclear del Japó és cada cop més complicat d’entendre (al menys jo no l’entenc). Les xarxes socials i els medis de comunicació, en general, no ajuden a aclarir els dubtes que poden sorgir sobre aquesta crisi nuclear, junt a titulars, afirmacions i declaracions catastrofistes (tipus, tots ens morirem), troben experts i no experts que diuen que no hi ha per tant (tipus, tot està control·lat). Deixant de banda el tema de sí hem de seguir utilitzant energia nuclear o no, aquest article d’avui és únicament una traducció d’un article publicat en diari “La información” i que pot aclarir molt dubtes.

1. Quin és el principal risc a aquesta hora (dijous 17 de març)?

Malgrat el que succeïa en les primeres hores, el principal focus de preocupació per als especialistes és en aquest moment és el reactor número 4 de la central. Després del terratrèmol i posterior tsunami els tècnics es van centrar en els reactors que estaven funcionant (1, 2 i 3).

Un d’ells, el número 2, va patir un dany a la piscina de supressió. Això no vol dir que es danyés el vas del reactor, sinó un dany en una estructura anomenada torus en forma de donut que conté aigua i que serveix per a refrigerar. A través d’aquesta esquerda, expliquen els experts, es pot filtrar la radiació del reactor, però es va quedant a les parets, té un mur de formigó pel mig i surt a l’exterior de mica en mica. “El camí que ha de recórrer la radiació és més llarg “, assegura Pere Ortego, enginyer nuclear,” i cada vegada que passa va perdent intensitat “. És un dany greu però el nucli no està directament exposat i es pot intentar controlar refredant, encara que porti molt de temps i s’emeti bastant radiació.

Pot fondre’s el nucli d’aquest reactor?

Els enginyers nuclears, amb la informació que tenen, creuen que s’està refrigerant per la part externa de l’acer i això evitaria que es fongués per la part inferior. Amb el pas de les hores, curiosament, la situació va empitjorar en els reactors que estaven aturats en el moment de la catàstrofe. En aquest cas el focus de perill no estava en els reactors sinó en les piscines de combustible, el lloc on s’emmagatzema l’urani usat en el reactor i que encara que és menys actiu, s’emmagatzema en una quantitat molt superior. Aquest combustible sol estar “protegit” i refredat per 8 metres d’aigua, però en el reactor 4 es va descobrir que el nivell estava baixant i es sospita que sigui a conseqüència d’una esquerda provocada pel terratrèmol o per alguna explosió.

L’augment de temperatura progressiu provoca que l’urani quedi al descobert i comenci a emetre radiació. En aquest cas no estem davant d’una radiació que ha de passar diversos nivells, com en el reactor 2, sinó que queda directament exposada a l’exterior. “Aquí tot el que surti va a l’aire”, explica Eduardo Gallego, professor d’enginyeria nuclear de la UPM, “no hi ha possibilitat de posar filtres”. És per això que s’han fet intents de refrigerar amb grans dolls d’aigua.

Les últimes notícies són que la piscina de combustible del reactor 4 s’ha buidat i s’ha detectat un augment notable en el nivell de radiació.

L’altra preocupació són els reactors 5 i 6, que també es van escalfant per problemes de refrigeració i si van perdent aigua poden trobar-se en unes hores en una situació similar llevat que aconsegueixin refredar-se. Els tècnics treballen a enviar aigua i fins i tot manegen provocar algun forat per desallotjar l’hidrogen i evitar explosions.

Es podia haver evitat aquesta situació?

El procediment de treure el combustible del reactor de la piscina està estandarditzat des de fa anys. Després de quatre o cinc anys es trasllada i s’emmagatzema en sec sense perill. El problema és que hi ha combustible emmagatzemat de quatre o cinc nuclis, i encara que l’urani és usat i té menys activitat segueix sent perillós.

Es podria revisar aquest procediment per seguretat en un futur?

Potser es pugui accelerar el procés o buscar noves maneres d’impedir aquesta situació, ens indiquen.

2. Quin és el pitjor escenari possible?

Les notícies són molt dolentes i parlen de danys a diferent escala en tots els reactors. La contaminació que aboquen a l’exterior pot venir dels dos focus que hem assenyalat: que es fongui un reactor (treballen perquè no es produeixi) i que les piscines de combustible emeten radiació de forma massiva a l’exterior. En qualsevol cas serà un procés lent i que durarà setmanes, no una catàstrofe sobtada.

- Cas 1. Què passa si es fon un reactor o més? En aquest cas, el nucli no compta – com s’havia especulat en un primer moment – amb una protecció anomenada “Core Catcher” (una mena subjecta-nuclis) que impediria la filtració del combustible fos cap al subsòl. En el pitjor dels casos es filtraria a les aigües i la zona quedaria contaminada per molts anys, de manera que hauria d’impedir l’accés a la població.

- Cas 2. Les piscines de combustible poden anar descarregant paulatinament material radioactiu i la dispersió d’aquestes partícules dependrà d’on vagi el vent. Si va a l’oceà no hi haurà problema (Comentari meu: ¿¿eh???), si es dirigeix ​​terra endins les autoritats han pres la precaució de desallotjar la població en un radi prou gran (20-30 km) perquè hi hagi danys directes. “Segons han respost les autoritats”, indica Gallego, “la població està molt fora de perill”. El normal en aquest escenari és que hi hagués trasllats de poblacions temporals però difícilment es desallotjaria una ciutat com Tòquio, entre altres coses perquè com més lluny arriba el núvol radioactiu més es dilueix. “A distàncies com estan les grans ciutats”, aventura Ortego, “l’impacte serà inapreciable”. “Depèn del que faci la pluja o el vent”, assegura Gallego, “però 20 km es considera prou ampli”.

En qualsevol cas cal destacar que no es tractaria d’un núvol com el de Txernòbil, on la meitat d’un reactor va saltar pels aires i el foc va provocar que la radiació pugés a molta alçada en l’atmosfera. “Aquí el procés està anant a poc a poc”, ens indiquen, “i a nivell del sòl”.

3. ¿Empitjora la situació el fet que hi hagi sis reactors junts?

En principi els danys d’un reactor no tenen per què afectar el reactor contigu, però lògicament el fet de tenir tants focus d’atenció contribueix a empitjorar la situació. “És com si en comptes de tenir un malalt a la UCI, en tens sis”, diu Gallego.

4. Per què es va construir una central al costat del mar en una zona de risc de tsumanis?

Algunes primeres fonts ens indicaven que les centrals nuclears han de tenir la presència abundant d’aigua i el Japó té pocs rius i no gaire cabalosos. Aquesta versió, ens indica Ortego, no té sentit ja que es poden construir torres de refrigeració, tot i que són més cares. Sent “tsunami” una paraula japonesa, per què no es va preveure una circumstància així? Segons l’opinió de Ortego, el problema és que aquest tsunami ha desbordat totes les previsions. De fet, els reactors estaven en una cota alta, preparats per a una onada de sis metres, però no de deu. “El tsunami també ha arrasat ciutats”, explica Gallego, “la pregunta també seria llavors si és prudent viure al costat del mar”. No obstant això els experts si creuen que caldria reavaluar els paràmetres de disseny per a aquest tipus de centrals costat del mar.

5. Estava la central preparada per terratrèmols com aquest?

Encara que la central no estava preparada per un terratrèmol de semblant magnitud, sembla que els reactors van aguantar bé i que el problema va venir quan l’aigua del tsunami es va emportar els generadors dièsel de la central. Segons cables diplomàtics obtinguts per WikiLeaks i difosos avui pel diari britànic “The Daily Telegraph”, l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) va advertir fa dos anys el Govern del Japó del risc que els seus centrals nuclears no aguantessin terratrèmols de gran magnitud. La contestació de Tòquio, informa EFE, va ser comprometre a millorar el nivell de seguretat de totes les seves centrals atòmiques, i es va crear un centre de resposta ràpida a la central de Fukushima, però els documents asseguren que el pitjor escenari que es va establir com hipòtesi va ser un terratrèmol de magnitud 7.

L’enginyer nuclear Eduardo Gallego entén aquesta sensació que s’ha estès entre l’opinió pública que hi va haver imprevisió, però insisteix que la clau està en el nivell d’aquest terratrèmol. “Per això no es dissenya”, assegura, “mai es dissenya per l’impossible”. “Si dissenyàssim per un terratrèmol nivell 10 seria tot tan car i tan impossible que no es podria construir”, explica. “Cal definir quin nivell de seguretat volem”.

6. Hi hauria resistit una central més moderna un terratrèmol i tsunami com aquests?

Els dos especialistes consultats coincideixen a assenyalar que la proporció del terratrèmol i posterior tsunami és tal, que difícilment la suportarien sense danys altres reactors més actuals. “Alguns reactors de disseny avançat tenen sistemes de seguretat passius. Convecció d’aire entre una doble paret, dipòsits d’aigua que es poden descarregar per gravetat …”, assenyala Gallego. “Però ha estat una situació tan complicada que dir això ho veig aventurat”.

7. Per què no s’ha pujat l’escala INES?

El nivell de l’accident segueix estant en 4, encara que les autoritats nuclears franceses han demanat que s’elevi a 6. Aquesta decisió depèn dels japonesos però en les circumstàncies actuals sembla clar que hem pujat de nivell. “Si es confirma que hi ha hagut una bretxa en la contenció del reactor 2 estem ja a nivell 5, això està clar” diu Ortego. Per Gallego “sens dubte això és un nivell 5 i té probabilitats d’arribar al 6″.

Pot arribar al nivell 7, el mateix de Txernòbil? Per a això hauria d’haver víctimes i la població se l’ha tret de l’escenari des dels primers dies, expliquen. A diferència del que van fer a la Unió Soviètica, les autoritats japoneses han pres totes les mesures. A Txernòbil no es va evacuar fins a molt tard, no es van donar pastilles de iode a la població. “La gestió externa és modèlica”, assegura Gallego.

8. Quins nivells de radiació estan sotmesos els 180 treballadors? ¿Se’ls pot anomenar “liquidadors”?

Els “herois” de Fukushima“, com ja els diuen alguns, estan rebent al voltant de 2 milisievert per hora, i treballen per torns per no superar els límits. Per descomptat portaran la corresponent protecció que, tot i que no els protegeix de la radiació, evita que estiguin exposats una vegada que surtin de la zona quan arribin al seu límit. Anomenar-los “liquidadors”, com es va anomenar a les persones que van intentar sufocar el desastre de Txernòbil, és exagerat, segons Ortego, perquè els soviètics “anaven d’un en un amb una pala i retiraven la runa, i el nucli estava al carrer” . “Indubtablement”, explica Gallego, “estan assumint un risc, igual que un bomber accepta entrar a un edifici en flames”, però les diferències amb Txernòbil són moltes, a més que el nucli no està exposat. “Els operaris japonesos són personal entrenat i saben el que fan”, diu. “En Txernòbil no sabien al que anaven”.

9. Han estat massa optimistes els tècnics en les seves previsions?

Molts ciutadans tenen aquests dies la sensació que els que saben del tema, els físics i enginyers nuclears, minimitzen l’impacte que tindria l’accident en les primeres hores. “Els que estàvem aquí”, explica Gallego, “estàvem pendents de la informació que ens donaven i gairebé tota tractava de ser tranquil.litzadora. “Però sí”, admet, “jo crec que han pecat d’una certa sobrevaloració de les seves capacitats”. La manca de dades ha provocat confusió en els propis enginyers espanyols i molts experts tracten  d’explicar que la catàstrofe que s’anunciava encara no es pot proclamar, encara que no resten gravetat als fets.

10. S’han de revisar els protocols de seguretat nuclear?

“Entenc que calgui fer uns test d’estrès com els que s’han fet a la banca”, admet Ortego. “Em sembla perfecte i anem a col.laborar tots a que es faci i estic bastant segur del resultat”. “Per descomptat el que caldrà fer és reavaluar la seguretat per veure si hem de millorar alguna cosa, però no qüestionar-les, perquè són segures i ho eren fa una setmana”. Hi ha moltes veus que creuen que no.