La web ha estat creada pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, ubicat a Vilanova i la Geltrú. El laboratori aplega un grup multidisciplinar de científics que analitzen la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani. De fet, el LAB té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes.

Entre d’altres projectes, el LAB gestiona la pàgina Listening to the Deep Ocean Environment, que emet el so en directe provinent d’una quinzena d’observatoris repartits pel món.

Imatge | Flickr

Font | Recerca en Acció

Les fotografies mostren la gran varietat de materials (herbes, fulles, molses, tiges, plomes, pèl, etc) que utilitzen  aucells per fer els seus nius.  Les fotos es varen fer en tres museus: The California Academy of Sciences, The Museum of Vertebrate Zoology i The Western Foundation of Vertebrate Zoology. Un fet interessant és que el 12 % dels nius fotografiats corresponen a espècies en perill d’extinció.

Niu de Tangara larvata

Niu de Catharus dryas harrisoni

Niu de Petronia petronia brevirostri

Font | Muy Interesante

El cadell tenia només dos dies quan va ser apartat de la seva mare, després que imatges de videovigilància captades a l’interior de la cova revelessin que la cria gemegava i es rebel · lava tot el temps. Probablement, Siku hagués mort si no hagués estat rescatat.  Les tendres imatges de l’animal penjades a Internet s’han convertit en un nou fenomen viral.

La reproducció asexual és comú entre els invertebrats i és bastant rara en els vertebrats, però no impossible. Aquesta reproducció sense sexe es dona gràcies a la partenogènesi, que consisteix en una segmentació de l’òvul sense fecundar que es produeix per factors ambientals.

Per exemple, en el recent cas de la serp “verge” es va analitzar l’ADN de la mare i d’un dels fills nascut mort. L’anàlisi va revelar que no hi havia cap rastre genètic de mascle, el que suggereix un veritable naixement virginal per partenogènesi, cosa que ha pogut originar-se per l’evolució d’un mecanisme per combatre la falta de companys adequats en aquesta espècie.

La ZSL disposa d’unes 50 càmeres trampa, un dispositiu automàtic usat per captar imatges d’animals en estat salvatge, distribuïdes per tot el món. Les fotografies d’aquestes càmeres serveixen per controlar la biodiversitat d’una zona o una espècie amenaçada per exemple. El simple fet de revisar els mils de fotografies i indicar si apareix algun animal i quin és aquest animal suposa una tasca molt laboriosa.

Aquesta aplicació a part de permetre veure i gaudir de fotos d’animals salvatges, té un objectiu pràctic que és ajudar als investigadors de ZSL. Per cada foto que reps, tens la possibilitat d’indicar si apareix algun animal i dir quin animals és. D’aquest forma, s’ajuda als investigadors a revisar més ràpidament les fotos captades per les càmeres trampa. Si vols veure, algunes de les fotos que s’han enviat mitjançant aquest nova aplicació, pots consultar aquesta galeria.

Font | Wired

La nova forma de fer recomptes va sorgir quan un equip d’investigadors del CTFC, dirigit per Francesc Sardà-Palomera, intentava comptar una població de gavines a una llacuna. S’havia d’anar en una barca i quan s’acostaven a menys de 100 metres, les gavines volaven. Per altra banda, fer el recompte amb una avioneta tripulada era excessivament car.

Per això Sarda-Palomera i el seu equip varen construir un avió teledirigit i el varen equipar amb un GPS, una càmera de vídeo situada al morró de l’avió, a més d’una càmera fotogràfica a la panxa de l’avió, i que permet fer fotos fins una alçada de 130 metres.

D’aquesta forma, l’avió teledirigit va volar sobre la llacuna on havien de fer el recompte i va poder capturar nombroses imatges de la colònia de gavines, sense pertorbar els ocells. Després de l’aterratge de l’avioneta, l’equip va poder utilitzar les imatges preses i les coordenades GPS per inventariar les aus adultes i els seus nius.

Font | La Reserva

Realment aquesta foto correspon a una rèplica que es troba al Museu d’Història Natural de Berlín fet per l’artista Alfred Keller. Un pot pensar que Keller va afegir un poc d’imaginació a la rèplica d’aquest animal, però ens equivoquem. Les imatges reals demostren que aquest estrany insecte realment existeix i que la rèplica és realment fidel a la realitat.

Font | Batiburrillo

Des de 1850 ningú veia un exemplar. Fins que el 2003 dos grups d’ornitòlegs van veure, de manera independent, desenes d’aus, molt semblants als extints petrells de Nova Zelanda sobrevolant les aigües al golf de Hauraki. L’última observació d’aquesta espècie és d’abril de 2010.

Fa cinc anys, el zoòleg Bruce Robertson, de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda), va decidir realitzar una anàlisi d’ADN per confirmar o no, que les aus observades eren realment les mateixes que es creien extingides. Les mostres d’ADN es varen comparar amb exemplars que s’havien conservat a museus. Els resultats, que publica ara, conclouen sense cap dubte que es tracta de la mateixa espècie.

Font | Quo

L’escena correspon a una sèrie documental de la BBC, “Frozen Planet“. Una magnífica sèrie de David Attenborough que ens mostra la natura de les dues zones polars de la Terra.