Archive for the ‘Flora i boscos’ Category

Chamaerops humilis, la nostra palmera

diumenge, gener 17th, 2010

El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un vegetal de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. És l’única palmera autòctona d’Europa. Les palmeres que trobam als nostres carrers i places no són autòctones (Phoenix, Washingtonia).

800px-chamaerops_humilis_zingaro015

79049

qk495f21m34182350v3_0247

fulles grosses, en forma de ventall  amb pecíols proveïts d’espines, de flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils. Sovint fa rebrots a la base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis (als quals és però molt resistent).

Es troba al Mediterrani occidental (des de Sicília al Marroc). Pel nord arriba a Còrsega i no ultrapassa, al sud, la zona d’influència mediterrània del Magrib. Als Països Catalans es troba al llarg del territori continental i insular (és molt freqüent al País Valencià). Presenta una discontinuïtat en la distribució a Catalunya des del Garraf fins que reapareix al Baix Empordà (a la localitat de Torroella de Montgrí). A Mallorca apareix aquesta palmera a parts del sud i llevant de l’illa. A Menorca no es troba en l’extrem nord de l’illa.

Font | Viquipèdia i Wikipedia

Imatges | ViquipèdiaHerbario Virtual  del Mediterraneo Occidental, Historia naturalis palmarum

Els éssers vius més vells del món

dissabte, novembre 14th, 2009

Rachel Sussman és una fotògrafa nord-americana i ha dedicat un dels seus treballs fotogràfics, als éssers vius més vells del món. Des d’un actinobacterí siberià de 400.000 anys d’antiguitat fins a la Welwitschia mirabilis de 2.000 anys, una planta que viu en el desert de Namíbia.

llaerta_23b26_1068

Azorella compacta, una planta andina de 3.000 anys

Com fer créixer més bolets al bosc

divendres, novembre 6th, 2009

El programa Medi Ambient de TV3 és un bon exponent de programes sobre medi ambient, concís, interessant i fàcil d’entendre. Fa uns dies varen fer un programa dedicat a un projecte que duen a terme uns investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya on estudien com es pot gestionar el bosc per augmentar la producció de bolets. (Un somni de qualsevol boletaire, jeje)

Eixugamans o paper?

dilluns, octubre 19th, 2009

Aquesta és la pregunta que moltes vegades ens plantegem quan ens rentem les mans i les hem d’eixugar. Quin sistema té més impacte sobre el medi ambient? Aquí teniu alguns dels punts a favor i en contra dels dos sistemes.

1255943985_484190_fotonoticia_normal_0

Un estudi afirma que la contaminació de les mans augmenta un 250% amb l'ús de l'eixugamans

Eixugamans:

- Per fabricar-lo calen recursos que són escassos actualment.

- El fet que funcioni amb electricitat és el factor que més contribueix a la seva petjada ecològica.

- Cada servei d’un eixugamans és de 30 segons per terme mig. Calen 47 segons de mitjana per eixugar-nos les mans en un 90%.

- Un estudi de la universitat de Westminster posa de manifest que la contaminació dels palmells augmenta un 250% després de rentar-se les mans i utilitzar un eixugamans.

hinds2

El paper genera quasi tres vegades més CO2 que l'eixugamans

Paper de mans:

- En un temps de vida útil similar al d’un eixugamans (cinc anys), provoca l’emissió de 4,6 tones equivalents de CO2, gairebé tres vegades més que el seu competidor elèctric i tant com un cotxe amb més de 30.000 km.

- Per eixugar-se les mans no cal electricitat, però s’ha de fabricar el dispensador, la galleda d’escombraries i el paper d’envasat que l’acompanyen. Malgrat això, la factura elèctrica es revela menys cara que la de l’eixugamans

- Sols calen 10 segons per eixugar-se les mans.

- Els papers aconsegueixen reduir la quantitat de bacteris que hi ha a les mans abans del rentat.

Via | Soitu

Imatge | Soitu

Natura antiga

divendres, setembre 25th, 2009

BibiliOdyssey és un magnífic bloc sobre llibres i il·lustracions antigues. Podeu trobar molta varietat de temes i entre ells temes com la florafauna, amb molts bones il·lustracions de llibres antics.

Entre l’amplia varietat d’entrades podeu trobar les il·lustracions d’un dels llibres d’història natural més importants del segle XVIII i escrit per Albertus Seba. Es tracta del Locupletissimi Rerum Naturalium Thesauri

3616690746_eb7a692d35_b

Il·lustració del llibre "Locupletissimi Rerum Naturalium Thesauri"

(més…)

Més bolets

dimecres, setembre 2nd, 2009

Ja fa unes setmanes vam parlar aquí de fongs. Per mi, els més desconcertants i curiosos són els mixomicets (slime molds en anglès), un grup ple de sorpreses i la classificació filogenètica del quals canvia cada no gaires anys. Ves, que no saben on col·locar-los. Aquí teniu una galeria excel·lent d’aquest fongs que va aparèixer a la pàgina d’English Russia:

No cal tenir cap coneixement de micologia ni de botànica per veure que són especials, semblen d’un altre món. Estèticament són ben estranys i han provocat algun estat de paranoia general. És així que en una nit extremadament humida en un poble dels Estats Units d’Amèrica, als anys 50 i en plena bogeria de la guerra freda i invasions extraterrestres, un d’aquests mixomicets es va reproduir de manera exagerada i va cobrir tot el poble amb una mena de moc de coloraines. El fet va inspirar fins i tot una pel·lícula de serie B, The Blob, que és com molts cops es coneixen aquests fongs.

Un altre dia parlarem d’un d’aquests fongs, el Dictyostelium, que ell tot sol mereix un apunt.

Fonts: English Russia, Llàgrimes en la pluja

Bolets

dijous, juliol 30th, 2009

Encara que no sigui temps de bolets, aquí teniu una bona galeria de fotos de fongs.

3743372848_bcb08166a4

Enllaç: JazJaz

Superfícies sempre netes

dimecres, juny 24th, 2009

Com en molts altres invents, l’observació de la natura dona la solució. En aquest cas, la solució per mantenir les superfícies sempre netes la dóna les fulles del Lotus de l’Índia (Nelumbo nucifera). Les fulles del lotus tenen una superfície rugosa microscòpica, amb cutícules formades per vidres de cera natural. Aquest fet, fa que les gotes que cauen a la seva superfície adquireixen forma esfèrica, no se dipositen molt de temps al mateix lloc, van relliscant per la superfície i arrosseguen la pols i la brutor. En aquest vídeo ho podeu veure més gràficament.

Aquesta qualitat de les fulles del lotus es pot aplicar a l’auto neteja de productes tèxtils, les pintures exteriors o els revestiments en general.

Via | Madre Gea

La desforestació vista des de l’espai

dissabte, juny 6th, 2009

Quan es parla de desforestació sempre ens ve al cap l’Amazones. L’estat de Rondonia, situat a l’oest del Brasil, és un dels més desforestat de la zona. El procés ha estat molt ràpid, a l’any 1978 s’havien desforestat 4.200 km2, 30.000 al 1988, 53.300 al 1998 i 67.764 al 200. Però unes imatges via satèl·lit són més aclaridores i les pots trobar a l’Earth Observatory de la NASA. Si vols tenir més clara la importància dels boscos i els efectes de la desforestació, consulta aquest document de Green Facts.

Imatge via satèl·lit de lAmozones

Imatge via satèl·lit de l'Amozones

Actualització. Un vídeo time-lapse que il·lustra aquesta desforestació de l’Amazones.

Via | Earth Observatory i Wired

Mapa de les plantes invasores d’Europa

dimarts, maig 12th, 2009

Aquest any 2009 s’han fet un estudi sobre el grau  (suposo que no és el primer) on es valora el grau d’invasió espècies neòfites (invasores abans de l’any 1500).

Es varen utilitzar 52.000 punts de mostreig repartits per Catalunya, la República Txeca i Regne Unit, com a representants de les diferents regions biogeogràfiques d’Europa. Segons l’estudi la presència d’espècies invasores coincideix amb els usos del sol a Europa. Existeix una rel·lació positiva entre la densitat humana i el grau d’invasió. Les zones amb menor index d’invasió correspon a les regions amb climes humits i estiu freds, serralades muntanyoses i altiplans. En contrast les regions més càlides i baixes com el sur est del Gran Bretanya, el nord de França, Europa central i les conques del Danubi i el Po tenen un index d’invasió elevat.

Si estàs interessat en el tema de les espècies invasores, val la pena donar una ullada a InvasIBER, un excel·lent catàleg d’espècies invasores a Espanya

Mapa de les plantes invasores

Percentatge de plantes invasores a Europa

Font: Bitacora Naturae

Enllaç:InvasIBER, European map of alien plant invasions based on quantitative assessment across hábitats - PDF


Tancar
Enviar E-mail