Daniel Beltra és un important fotògraf de natura que fa uns mesos va guanyar el Veolia Wildlife Photographer, un del concursos més prestigiosos del món en quant a fotografia de natura. A la seva galeria de fotos podeu trobar magnífiques imatges de l’abocament de petroli del Golf de Mèxic o de glaceres i icebergs de les zones àrtiques. Però entre les seves fotos m’han cridat molt l’atenció les dedicades a la desforestació de la selva tropical a països com Brasil o Indonèsia. Us deix amb algunes de les seves fotos, molt belles però que al mateix temps et deixen trist pels desastre que estan fent els humans en aquella zona.

Per realitzar aquesta impressionant fotografia va necessitar tres càmeres que varen realitzar les 84 imatges que la composen, al llarg d’un any de treball. En aquest vídeo podeu veure el laboriós procés per fotografiar aquest colós vegetal.

Font | Meridianos

Malauradament el gadget ve desmuntat. El kit conté aproximadament 30 peces i conté un microxip ATmega328 que ja ve pre-programat, però es pot personalitzar amb els teus propis missatges. El muntatge del gadget requereix una mica d’habilitat amb el soldador i ser un poc manetes. Però si t’atreveixes, aquí tens les instruccions per començar a muntar-lo. Té un preu d’uns 90 dòlars i els pots comprar a diversos llocs via internet

Botanicalls és un projecte col·laboratiu creat per Kate Hartman, Kati Londres, i Rob Faludi, que varen iniciar el projecte mentre que els tres estaven estudiant en el Programa de Telecomunicacions Interactives de la Universitat de Nova York

Font | Conciencieco

L’objectiu de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és establir un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc.

Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.

L’inventari es desenvolupa en tres etapes al llarg del període 2008-2010: cerca, reconeixement i catalogació. L’inventari també està obert a la participació pública, el qual pot fer propostes de boscos singulars.

Propostes de boscos singulars per comàrques

Alguns boscos singulars que s’ha catalogat han estat: la pineda de pi negre del Pallars Sobirà,  la roureda de roure pènol de la Garrotxa,  la Pineda de pi blanc del Tarragonès o  la fageda d’Osona.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya  hi ha uns 2 milions de boletaires al país, 1 milió dels quals surten assíduament al bosc durant la temporada de fongs. En la creixent popularització d’aquesta afició te molt a veure l’emissió de programes com “Caçadors de Bolets” i la publicació d’una gran diversitat de llibres divulgatius. Un altre punt important en aquest tema és que un 85 % dels boscos de Catalunya són privats i això vol dir que els bolets tenen un propietari que podria fer ús d’aquest recurs.

Els micòlegs i propietaris apunten el fet que cal una regulació i normativa que indiqui les varietats que es poden collir, la mida que han de tenir o quants quilos es poden recollir de cada espècie. Una sèrie de mesures que afavoreixin la pràctica alhora que evitin el deteriorament del paràmetres de conservació. Certes zones de Catalunya són autèntiques mines d’or micològic sotmeses a una forta pressió. En determinades zones d’Espanya com Aragó i Castella Lleó ja fa temps que s’aplica una taxa per a la recollida de bolets.

Els primers intents de regulació i cobrament ja s’han portat a terme a Catalunya. Concretament, el propietari d’un bosc ubicat a Sant Llorenç de Morunys (Solsona) és el primer de tot Catalunya en cobrar (5 euros) per cercar bolets en la seva finca. Per la seva banda, els ajuntament ja han fet intents de regular aquesta activitat. Per exemple, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d’una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l’Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L’Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l’allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven. L’ordenança ha reduït l’afluència en aquesta zona.

Els boletaires veuen elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l’activitat. Per una banda, una normativa sobre aquesta activitat evitaria els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos (residus, erosió, soroll, etc). Segons afirmen, aquesta futura normativa no tendria perquè implicar el cobrament d’una taxa. En la part negativa, aquesta regulació podria crear conflictes d’interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats.

Les enquestes sobre aquest problema ens mostren que l’opinió publica esta molt dividida. Per acabar us deixo un vídeo del 2010 del programa Els Matins de TV3 on varen abordar aquest tema.

Imatge | Flickr

La nova aplicació pretén explicar les múltiples funcions dels nostres boscos i fa un recorregut pels principals tipus de boscos que trobem a Catalunya, segons la seva altitud mitjana i segons la seva freqüència a la part solana o a la part obaga. Per cada tipus de bosc hi ha un escenari on es relaciona la informació sobre la seva gestió, els seus atributs, les seves principals amenaces o les oportunitats que ofereixen.

En la versió Flash, cada un dels paisatges forestals té informació sobre diversos aspectes dels boscos, ja sigui en forma de fitxes o vídeos. En la versió accessible, els continguts estan agrupats en tres blocs: funció social, funció mediambiental i funció econòmica.

Font | Multimèdia dels boscos de Catalunya

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. Segons el CTFC, ja es poden trobar bolets als Pirineus, però les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la temporada.

La producció total de bolets aquest 2011 serà, segons les previsions, de 84.000 tones

EL CTFC indica què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.

Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir al voltant dels 2- 4 kg/ha, que suposen un total de 3.600 t de rovellons a tot Catalunya.

Durant el 2011 es podrien produir al voltant dels 2- 4 kg/ha de rovellons

Lògicament aquestes dades de producció es poden veure modificades per molts de factors (pluja, vent, temperatura). La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets.

Imatges | Bolets.info

Fonts | La Malla, Nació Digital

Aquesta tècnica no és senzilla, no sols per la tecnologia utilitzada, sinó pel treball que suposa i que s’ha de realitzar per etapes aplicant coloracions a ma per ressaltar el petits detalls de les flors.

Els treballs de Turve es varen inspirar en un pioner de la fotografia: Fox Talbot i els seus dibuixos fotogènics.  Aquests dibuixos consistien en produir una imatge per mitjà de la impressió d’objectes col.locats sobre de paper sensible a la llum i fixant-la a través d’una forta solució salina. La tècnica de Hugh Turve és semblant a la utilitzada per Fox, amb la diferència que un utilitzava llum i ell utilitza raigs X.

En les seves fotografies de raigs X ha utilitzat objectes tan diversos com una moto, un despertador o el tacó de la seva dona. Ara les fotos de flors ens permeten gaudir del món vegetal d’una forma diferent i original.

Font | Gladyzs

En segon lloc trobam la Rafflesia arnoldii. Una planta paràsita que es troba en els boscos humits d’Indonèsia i en les selves del sud-est asiàtic. La flor pot fer quasi 1 metre de diàmetre i pesar 10 kg. Es tracta de flors carnoses de color vermellós o ataronjat i de cinc lòbuls que romanen obertes entre cinc i set dies. També desprèn olor de carn podrida per atreure insectes.

En tercer lloc trobam una espècie de palmera, la Corypha umbraculifera, coneguda com Palma de Ceilan. És una de les palmeres més grans del món; individus d’aquesta espècie poden arribar fins a 25 m, amb tiges de fins a 1-3 m de diàmetre. Produeix una inflorescència de 6-8 m d’alt, i consisteix en milions de petites flors. Aquesta planta floreix només una vegada a la vida als 80 anys d’edat.

Pando és una colònia clonal a partir d’una espècie d’àlber (Populus tremuloides) localitzat a l’estat nord-americà de Utah. A partir de marcadors genètics s’ha determinat que tota ella forma part d’un únic organisme vivent amb un sistema massiu d’arrels sota terra. S’estima que la planta pesa de forma col.lectiva aproximadament unes 6.000 tones  el que la converteix en l’organisme vivent més pesat. Es considera entre els organismes vivents més vells del món, amb una edat aproximada de 80 000 anys. Les flores s’agrupen en inflorescències en forma d’espiga de 4 a 6 cm de longitud.

Posidonia oceanica, una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, competeix amb la colònia de Pando per ser l’organisme més gran i vell del món. El 2006 es va descobrir a les Balears una planta de Posidonia de prop de 8 km de llarg, a la qual se li va atribuir una edat de 100.000 anys. La planta es situa a l’interior de praderies que s’estén uns 700 km2 des de la zona d’Es Freus (Formentera) fins a la platja de ses Salines (Eivissa). La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d’espiga.

Per acabar, parlarem d’una planta molt comuna i propera: el gira-sol o Helianthus annuus. Un vegetal, gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol, i  amb una flor en forma d’inflorescència que pot arribar al mig metre de diàmetre.

Font | Treehugger

Per celebrar aquest dia, la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica ha publicat un llibre dedicat al tema d’aquest any: la biodiversitat forestal. La publicació fa una valoració de la biodiversitat actual dels boscos, i també estableix les amenaces d’aquests ecosistemes, i el futur que els hi espera.

Alguns fets interessants i que cal recordar és que:

- Els boscos cobreixen prop del 31 % de superfície a la Terra, al voltant de 4 milions d’hectàrees, i contenen més de 2/3 de les espècies terrestres del món. La conca amazònica és la llar de aproximadament 25 per cent de totes les espècies terrestres.

- El 53 % dels boscos del món es troben a només cinc països: Brasil, Xina, Canadà, la Federació de Rússia i els Estats Units d’Amèrica.

- El 80 % de les persones en els països en desenvolupament depenen de les medicines tradicionals, la meitat de les quals procedeixen de plantes que es troben principalment en els boscos tropicals.

- La diversitat biològica forestal és la base per més de 5.000 productes comercials.

- Les 3/4 parts de l’aigua dolça accessible del món prové de les conques forestals.

- La diversitat biològica forestal s’està perdent a un ritme alarmant: fins a 100 espècies animals i vegetals es perden cada dia en els boscos tropicals.

- El 36 % de la superfície forestal total està coberta per boscos primaris, es a dir, que comprenen boscos d’espècies natives, on els processos ecològics no han estat significativament alterats per l’activitat humana. Els boscos primaris s’han
reduït en més de 40 milions d’hectàrees des 2000, principalment a causa de la tala i l’expansió agrícola.

- La taxa de desforestació ha disminuït una mica durant l’última dècada, però, cada any,
aproximadament 13 milions d’hectàrees de boscos del món, una àrea de la mida de Grècia, s’ha perdut o degradat. La desforestació i la degradació forestal en els boscos tropicals primaris, que són d’alt valor en diversitat biològica, continua a un ritme alarmant: uns 6 milions d’hectàrees per any.