La seva característica més distintiva és la variada coloració del tronc. Al mudar l’escorça anualment, el verd de l’interior es va enfosquint per donar els colors blau, porpra, granat, taronja, roses, ocres i molts més com podeu veure a les fotografies següents. De fulla perenne, pot créixer fins a tres metres en un any. És un arbre que es cultiva actualment a tot el món per obtenir paper. També s’utilitza com a arbre ornamental en jardineria pels seus bells colors.

Font | Medio Ambiente

Parlem en passat perquè per desgràcia aquest arbre va morir de la forma més estranya i inversemblant possible: un camioner libi, segons diuen borratxo va xocar a l’any 1973 contra el solitari arbre. Ara s’ha substituït per una trista escultura de metall.

L'arbre del Tenerè en els anys 60

Fa milers d’anys, l’arbre formava part d’un bosc considerable, que va anar desapareixent degut al canvi climàtic que es va produir en el Sàhara.  L’arbre del Teneré es va convertir en l’únic supervivent i en una de les poques interrupcions en el paisatge de sorra. Visible des d’una distància considerable, era una fita important per als viatgers del desert.

La seva capacitat per sobreviure enmig d’un mar de sorra era un misteri. D’algun lloc havia d’aconseguir aigua. Durant l’hivern de 1938-1939, l’exèrcit francès va coordinar l’excavació d’un pou proper per augmentar la utilitat del lloc. Els treballadors van descobrir que el sistema radicular de l’arbre estava traient aigua d’una font a 35 metres de profunditat. En aquest moments, un camió ja li havia romput una de les seves branques, però malgrat l’accident, l’arbre va continuar vivint.

Les grans caravanes de dromedaris passaven per aquella zona, ja que era un important punt de referència i per l’abastiment d’aigua.  En la  dècada de 1970 moltes de les caravanes que passaven eren camions en comptes de dromedaris. El 1973, un d’aquests camions conduït per un libi, suposadament borratxo, va perdre el control del seu vehicle, el camió va sortir de la carretera i es va estavellar contra l’únic arbre en tota la regió. Aquest segon impacte amb un automòbil va suposar la mort d’aquell vell i solitari arbre. Es va estimar que l’arbre tenia uns 300 anys d’edat.

Després de mort, les restes del llegendari arbre van ser recuperats i transportats per un altre camió al Museu Nacional del Níger a la capital de Niamey, on encara es pot veure avui en dia.

Actualment, en la situació original de l’arbre, un artista anònim va construir un monument de metall format per tubs reciclats, barrils de combustible i de peces d’automòbils rebutjats.

Fonts | Wikipedia, Damm Interesting, Agadez Niger

Per realitzar aquesta impressionant fotografia va necessitar tres càmeres que varen realitzar les 84 imatges que la composen, al llarg d’un any de treball. En aquest vídeo podeu veure el laboriós procés per fotografiar aquest colós vegetal.

Font | Meridianos

Malauradament el gadget ve desmuntat. El kit conté aproximadament 30 peces i conté un microxip ATmega328 que ja ve pre-programat, però es pot personalitzar amb els teus propis missatges. El muntatge del gadget requereix una mica d’habilitat amb el soldador i ser un poc manetes. Però si t’atreveixes, aquí tens les instruccions per començar a muntar-lo. Té un preu d’uns 90 dòlars i els pots comprar a diversos llocs via internet

Botanicalls és un projecte col·laboratiu creat per Kate Hartman, Kati Londres, i Rob Faludi, que varen iniciar el projecte mentre que els tres estaven estudiant en el Programa de Telecomunicacions Interactives de la Universitat de Nova York

Font | Conciencieco

L’objectiu de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és establir un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc.

Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.

L’inventari es desenvolupa en tres etapes al llarg del període 2008-2010: cerca, reconeixement i catalogació. L’inventari també està obert a la participació pública, el qual pot fer propostes de boscos singulars.

Propostes de boscos singulars per comàrques

Alguns boscos singulars que s’ha catalogat han estat: la pineda de pi negre del Pallars Sobirà,  la roureda de roure pènol de la Garrotxa,  la Pineda de pi blanc del Tarragonès o  la fageda d’Osona.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya  hi ha uns 2 milions de boletaires al país, 1 milió dels quals surten assíduament al bosc durant la temporada de fongs. En la creixent popularització d’aquesta afició te molt a veure l’emissió de programes com “Caçadors de Bolets” i la publicació d’una gran diversitat de llibres divulgatius. Un altre punt important en aquest tema és que un 85 % dels boscos de Catalunya són privats i això vol dir que els bolets tenen un propietari que podria fer ús d’aquest recurs.

Els micòlegs i propietaris apunten el fet que cal una regulació i normativa que indiqui les varietats que es poden collir, la mida que han de tenir o quants quilos es poden recollir de cada espècie. Una sèrie de mesures que afavoreixin la pràctica alhora que evitin el deteriorament del paràmetres de conservació. Certes zones de Catalunya són autèntiques mines d’or micològic sotmeses a una forta pressió. En determinades zones d’Espanya com Aragó i Castella Lleó ja fa temps que s’aplica una taxa per a la recollida de bolets.

Els primers intents de regulació i cobrament ja s’han portat a terme a Catalunya. Concretament, el propietari d’un bosc ubicat a Sant Llorenç de Morunys (Solsona) és el primer de tot Catalunya en cobrar (5 euros) per cercar bolets en la seva finca. Per la seva banda, els ajuntament ja han fet intents de regular aquesta activitat. Per exemple, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d’una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l’Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L’Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l’allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven. L’ordenança ha reduït l’afluència en aquesta zona.

Els boletaires veuen elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l’activitat. Per una banda, una normativa sobre aquesta activitat evitaria els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos (residus, erosió, soroll, etc). Segons afirmen, aquesta futura normativa no tendria perquè implicar el cobrament d’una taxa. En la part negativa, aquesta regulació podria crear conflictes d’interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats.

Les enquestes sobre aquest problema ens mostren que l’opinió publica esta molt dividida. Per acabar us deixo un vídeo del 2010 del programa Els Matins de TV3 on varen abordar aquest tema.

Imatge | Flickr

La nova aplicació pretén explicar les múltiples funcions dels nostres boscos i fa un recorregut pels principals tipus de boscos que trobem a Catalunya, segons la seva altitud mitjana i segons la seva freqüència a la part solana o a la part obaga. Per cada tipus de bosc hi ha un escenari on es relaciona la informació sobre la seva gestió, els seus atributs, les seves principals amenaces o les oportunitats que ofereixen.

En la versió Flash, cada un dels paisatges forestals té informació sobre diversos aspectes dels boscos, ja sigui en forma de fitxes o vídeos. En la versió accessible, els continguts estan agrupats en tres blocs: funció social, funció mediambiental i funció econòmica.

Font | Multimèdia dels boscos de Catalunya

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. Segons el CTFC, ja es poden trobar bolets als Pirineus, però les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la temporada.

La producció total de bolets aquest 2011 serà, segons les previsions, de 84.000 tones

EL CTFC indica què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.

Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir al voltant dels 2- 4 kg/ha, que suposen un total de 3.600 t de rovellons a tot Catalunya.

Durant el 2011 es podrien produir al voltant dels 2- 4 kg/ha de rovellons

Lògicament aquestes dades de producció es poden veure modificades per molts de factors (pluja, vent, temperatura). La producció pot veure’s reduïda o posposada si l’estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l’estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets.

Imatges | Bolets.info

Fonts | La Malla, Nació Digital

Aquesta tècnica no és senzilla, no sols per la tecnologia utilitzada, sinó pel treball que suposa i que s’ha de realitzar per etapes aplicant coloracions a ma per ressaltar el petits detalls de les flors.

Els treballs de Turve es varen inspirar en un pioner de la fotografia: Fox Talbot i els seus dibuixos fotogènics.  Aquests dibuixos consistien en produir una imatge per mitjà de la impressió d’objectes col.locats sobre de paper sensible a la llum i fixant-la a través d’una forta solució salina. La tècnica de Hugh Turve és semblant a la utilitzada per Fox, amb la diferència que un utilitzava llum i ell utilitza raigs X.

En les seves fotografies de raigs X ha utilitzat objectes tan diversos com una moto, un despertador o el tacó de la seva dona. Ara les fotos de flors ens permeten gaudir del món vegetal d’una forma diferent i original.

Font | Gladyzs