L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco s’ha fet públic a la revista científica Chemical Research in Toxicology. La soja i altres plantes transgèniques són tolerants a aquest herbicida RoundUp de Monsanto: Es pot ruixar tot l’herbicida que es desitgi per matar les herbes adventícies als camps, mentre que la planta transgènica el va acumulant als seus teixits sense morir. L’estudi és coherent amb les proves epidemiològiques de malformacions produïdes i denunciades per la població rural de països de centre i sud Amèrica en anys anteriors.Aquesta recerca, com la del Dr Seralini, i la d’altres investigadors que han trobat efectes tòxics sobre òrgans vitals en animals de laboratori alimentats amb la soja de Monsanto, demostra una vegada més que aquest pilar sobre el que s’ha sostingut i estès l’agricultura transgènica al món, les plantes tolerants a l’herbicida Round Up, són un avenç tecnològic que beneficia enormement a la indústria de les llavors transgèniques i a pagesos com els ricsHacendados argentins, però que és greument perjudicial per la salut d’animals i humans. Aquest pesticida (RoundUp)produeix malformacions en embrions d’amfibis i els seus efectes alerten sobre les conseqüències en humans, segons el doctor Andrés Carrasco, que ha estudiat l’efecte de l’agroquímic.
Notícia extreta del la nota de premsa de la plataforma Som lo que sembrem: www.somloquesembrem.org
Ja són més d’un centenar les cooperatives de consum que poden contar-se a casa nostra, bona part d’elles concentrades a les grans ciutats, per causa de la gran distància que hi ha entre el consumidor i el camperol. Les “coopes” afavoreixen els pagesos, el cultiu ecològic i trenquen amb l’encariment que suposen les xarxes de distribució dels productes.
L’estudi Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic de Gemma Ubasart, Raimon Ràfols i Esther Vivas de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat de Barcelona (2009), ha permès fer un llistat de les cooperatives exitens a Barcelona ciutat, a les quals us podreu adreçar si teniu ganes de canviar els vostres hàbits de consum.
Us remeto al blog d’Ester Vivas on hi trobareu el llistat.
Actualment a l’Estat espanyol hi ha de 1.400 espècies invasores. D’elles, una de les que provoca més problemes ambientals i econòmics és el musclo zebra (Dreissena polymorpha). És un mol·lusc bivalve d’origen rus (de la mar Càspia). El musclo zebra es caracteritza per tenir una forma triangular. Generalment pot arribar a una llargada d’entre 26 i 40 mm i a una amplada d’entre 17 i 20 mm. La closca acostuma a ser de color marró fosc fins a negre, amb línies de color marró clar. El musclo zebra és l’únic d’entre els musclos d’aigua dolça que, en estat larvari, no es fixa enlloc i pot flotar.
La Mediterrània és el mar amb més espècies invasoresdel món. Amb una de les biodiversitats més riques del planeta (16.848 espècies de fauna i flora descrites) és, també, una de les més amenaçades degut a la sobreexplotació, la contaminació, l’augment de temperatura de les aigües, degut al canvi climàtic, i la pèrdua d’hàbitats, entre d’altres factors.
Dins del Mediterrani, els investigadors han observat que Catalunya es troba en un lloc privilegiat, doncs la major diversitat biològica es registra a la regió nord-occidental, precisament davant de la costa catalana i del sud de França. En canvi, a mesura que els registres es desplacen al sud i a l’est, la temperatura i la salinitat de l’aigua augmenten i la biodiversitat es redueix, essent les aigües situades a les costes d’Egipte, Israel i Turquia les de menor riquesa.
Ctenòfor americà (Mnemiopsis leidyi). Imatge: Ilkka Lastumäki / Itämeriportaali
El món està en desacord des de fa més de 25 anys sobre com conservar a les balenes. Després de l’enèsim fracàs de la Comissió Balenera Internacional (CBI) no s’ha aconseguit arribar a un compromís per part de tots. El resultat és que es seguirà mantenint la moratòria de la caça de les balenes, que va entrar en vigor el 1986. Una prohibició que, fins ara, només s’ha acatat en la teoria, doncs Japó, Noruega i Islàndia se la salten quan i com volen.
Sagnant masacre a les Illes Feroe (Dinamarca). Té lloc un cop a l'any i s'assassinen desenes de balenes, tenyint les aigües d'un vermell intens durant varis dies. Mentre 3-4 "homes" subjecten al pobre animal un altre el degolla perquè mori desagnat. Després els porten fins la sorra on es reperteixen el trofeu.
T’agradi o no el futbol i tant si has seguit el Mundial com no, hauràs sentit parlar del pop Paul, el pop vident. Els seus dots endevinatoris (desprès parlarem de sí són certs o no) l’han convertit en un dels personatges mediàtics d’aquest estiu. Té twitter, facebook (encara que hi ha gent que no li té massa estima) i si fas una cerca al google trobaràs mils de resultats. Però qui és Paul?
Doncs és uncefalòpode del gènere Octopa. Va néixer el 2008 i actualment viu a les instal.lacions del Sea Life Centre a Oberhausen, Alemanya. Són cosins germans de les ostres, vieires i musclos, i el sorprenent, és que els ganglis nerviosos d’aquests animals, a diferència dels seus parents, s’han arribat a fusionar en els pops donant lloc a un cervell bastant ben desenvolupat amb dues parts, per sobre i per baix de l’esòfag.
Ecologistes en Acció ha presentat l’Informe “Banderes Negres 2010. Caos a la costa“. En aquest informe s’analitza la situació de la costa i s’identifiquen els 40 casos amb major degradació de la costa. Les principals causes de degradació a la costa són generades per la colmatació urbanística, abocaments orgànics i industrials, obres en costes i regeneracions de platges i, la manca de planificació al voltant dels ports d’interès general.
Dels casos exposats a l’informe, n’hi ha diversos situats dins el territori del Països Catalans, Aquest serà el primer de tres apunts dedicats a exposar el casos de “Banderes Negres” a Catalunya, Illes Balears i València.
A Catalunya es denuncien 3 casos: un a Girona i dos a la ciutat de Barcelona.
Ara que arriba l’estiu toca anar a alguna sessió de cinema a la fresca i coincidint amb aquest desig, he sabut que existeix un nou concepte de mini-cinema a la fresca que realment pot tenir l’etiqueta d’ecològic. Pot instal.lar-se a qualsevol lloc, cap en el remolc de dues bicicletes, és ideal per fer arribar el cinema els llocs més inversemblants i el millor de tot és que funciona sense energia elèctrica. Aquest nou invent es diu Cinéma Solairei va ser desenvolupat a Suïssa.
Estan situats al barri berlinès de Neuköln, a l’edifici d’uns antic estudis de muntatge cinematogràfic. Són uns 30 residents que des de l’any 1979 aposten per una vida en coherència amb l’entorn. Es tracta d’un espai de creació amb una activitat inesgotable, que sempre cerca la innovació en els camps de l’ecologia i el medi ambient.
El plantejament de dortida d’Ufa definia molt bé el que finalment acabaria
Sistemes d'energia solar
sent la seva trajectòria. En ocupar l’ampli espai d’aquella nau industrial, i en reutilitzar-la per un nou ús social, obrien l’escletxa d’una iniciativa que té com a repte pricnipal la preservació del medi. Són un oasi enmig de Berlin que exemplifica que s’hi pot viure amb sistemes nets i amables amb l’entorn. Són precursors en la construcció de façanes i terrats verds. Disposen de més de 4000m2 de sostres de gramínies i arbusts autòctons. A més de filtrar l’aigua de pluja, netejant-la d’impureses i beneficiar l’aparició de nous ecosistemes, aquests sostres milloren l’aïllament tèrmuc i eviten l’entrada de pols, preserven les construccions de l’erosió i, també, col.laboren en embellir els edificis. Una fàbrica que cerca l’eficiència energètica per damunt de tot, estalviant energia i reciclant residuus en tot moment.
Us convidem a descobrir més sobre el projecte al seu web:
Quan et diuen que a Catalunya, es consumeixen 36 milions de bosses de plàstic cada setmana i a tot l’Estat espanyol, es consumeixen a l’any una mitjana de 238 bosses de plàstic per persona, comences a veure la magnitud del problema de l’us de de les bosses de plàstic.
Per aquest motiu, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus, junt amb ajuntaments, gremis, entitats, empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, van declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure Bosses de Plàstic a l’any 2008. Durant dos anys ha estat una actuació a nivell català, però aquesta iniciativa ha tengut ressò internacional i per això aquest any passa a denominar-se Dia Internacional Lliure de Bosses.
(Vota)
Loading ...
