No és un fenomen exclusiu d’aquest any, però és prou coneguda la gran afició micològica dels catalans i catalanes, i això ve confirmat pel fet que l’article més llegit durant l’any 2011 a Món Verd hagi estat: Quina temprada de bolets ens espera

El món d’Internet i les noves tecnologies també ha interessat molt als nostres lectors i lectores com per exemple quan varem parlar que l’ocell de Twitter existeix a la natura o de les aplicacions eco del iPhone.

Recentment, es va publicar la notícia que Catalunya tenia un 51% de la superfície del país, mentre que fa trenta anys representaven només el 36%. El fet de ser un país boscos s’ha vist reflectit en que alguns dels articles més consultats hagin estat precisament sobre els boscos: Nova aplicació web per conèixer els boscos de Catalunya i l’Any Internacional dels Boscos.

El reciclatge també ha estat un del temes importants del nostre bloc durant aquest any. La reutilització dels residus la varem tractar en un dels articles més llegits: Propostes de Nadal i Reis: 5 guarniments reciclats per a les festes

Per acabar, una breu pregunta què va tenir molta acceptació per part dels nostres lectors: Què veus d’estrany en aquesta foto?

Imatge | Flickr

Reciclatge, consum i sostenibilitat

1. El reciclatge de residus quotidians. Si reciclar és important, encara ho és més saber a quins contenidors s’han de destinar cada tipus de residu.

2. Un Sant Joan ecològic. Sovint es posa èmfasi al reciclatge i la sostenibilitat en celebracions com el Nadal, però no hem d’oblidar que, en festes més petites com la Nit de Sant Joan, cada pas per minimitzar l’impacte sobre el medi també és important.

3. Un bon ús de l’aire condicionat. La calor de l’estiu obliga a encendre els aires condicionats. Una bona conservació i utilització dels aparells és fonamental.

4. Una correcta organització de la nevera (I i II). Molts aliments que comprem acaben a les escombraries. El malbaratament es podria haver evitat si els haguéssim ordenat millor dins els aparells frigorígics.

5. Les Escoles Verdes. Durant més d’una dècada, els diversos departaments de la Generalitat encarregats de gestionar competències relacionades amb el Medi Ambient han impulsat un programa destinat a apropar la natura i les pràctiques sostenibles als nens i nenes: les Escoles Verdes.

Fauna

6.Bèsties llegendàries, animals reals. La Diada de Sant Jordi serveix de pretext per fer un cop d’ull a animals de carn i ossos que han servit d’inspiració per a la invenció d’éssers mitològics.

7. Un mussol d’allò més pràctic. La natura és sorprenent. Animals com el mussol protagonista ens ho recorden dia a dia.

Astronomia

8. Els planetes “habitables”.  La descoberta del Kepler 22B, un planeta amb unes característiques similars a la Terra, va obrir de nou la porta sobre possibles la possibilitat de vida a altres móns. Però… quines característiques ha de reunir un planeta per ser considerat “habitable”?

9. La problemàtica de les deixalles espacials.  A banda dels residus que hi ha a la superfície terrestre, n’hi ha d’altres que no veiem, però que estan just a sobre dels nostres caps. Es tracta de les deixalles espacials.

Cultura i Medi Ambient

10. Els Sassi, patrimoni arquitectònic i ecològic. Els Sassi de Màtera són un clar exemple que la coexistència pacífica entre l’ésser humà i la natura és possible.

Rainbow Warrior III

El nou Rainbow Warrior, el tercer amb aquest nom, és el primer vaixell de la flota de Greenpeace dissenyat i construït específicament per a l’organització per poder dotar-lo de les tecnologies mediambientals més avançades.

És un veler de 57,92 metres d’eslora i d’11,30 metres d’ample, dissenyat digitalment per un dissenyador holandès especialitzat en velers. Pot arribar als 15 nus de velocitat,  amb llanxes pneumàtiques que poden ser a l’aigua en qüestió de minuts. També disposa d’un heliport que permet portar a bord un helicòpter per cercar vaixells que pesquen il·legalment o carregaments de fusta il·legal. Utilitza principalment la força del vent per navegar.

El primer Rainbow Warrior  va ser enfonsat pels serveis secrets francesos el 1985, per evitar que Greenpeace portés a terme una acció de denúncia contra les proves nuclears que volia realitzar França a l’atol·ló de Mururoa, al sud del Oceà Pacífic. Amb la bomba es va enfonsar el vaixell i va perdre la vida Fernando Pereira, fotògraf que acompanyava Greenpeace a la navegació. El vaixell va ser reflotat, però les avaries eren de tal magnitud que van fer impossible la seva reparació.

El Rainbow Warrior I, enfonsat pels serveis secrets francesos

Amb la indemnització, Greenpeace va comprar un nou vaixell que reconvertir en el Rainbow Warrior II. Durant aquest any 2011, s’ha construït i botat un nou Rainbow Warrior, que podrem veure a Barcelona

Des de 1850 ningú veia un exemplar. Fins que el 2003 dos grups d’ornitòlegs van veure, de manera independent, desenes d’aus, molt semblants als extints petrells de Nova Zelanda sobrevolant les aigües al golf de Hauraki. L’última observació d’aquesta espècie és d’abril de 2010.

Fa cinc anys, el zoòleg Bruce Robertson, de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda), va decidir realitzar una anàlisi d’ADN per confirmar o no, que les aus observades eren realment les mateixes que es creien extingides. Les mostres d’ADN es varen comparar amb exemplars que s’havien conservat a museus. Els resultats, que publica ara, conclouen sense cap dubte que es tracta de la mateixa espècie.

Font | Quo

Ara, els activistes volen denunciar un seguit d’irregularitats en vuit parcs zoològics de l’estat espanyol, entre ells el de Barcelona, i exigir el seu tancament. La campanya “vides engabiades” fa públic un informe on es mostra en detall el deplorable estat en què es troben molts dels animals en aquests zoos. Denuncia, entre d’altres, les dimensions reduïdes de les gàbies, la manca d’higiene dels habitacles, l’estrès que mostren molts exemplars davant la presència continua de persones que sovint es comporten de forma irrespectuosa, l’observació de trastorns psicològics severs en animals que, per exemple, mostren pautes repetitives de moviment, etc.

Davant d’això, els activistes d’Igualtat Animal qüestionen seriosament la funció educativa dels zoològics, ja que en comptes d’apropar el món animal a les persones, aquests ofereixen una visió molt distorsionada de la realitat. Quina és la seva funció, doncs? A principis del segle XX, molts animals exòtics que es capturaven en llunyanes terres africanes s’exhibien en zoològics europeus com a curiositats de la natura. Actualment, en ple segle XXI, gràcies a la televisió, el cinema o Internet, ja no ens resulta tan sorprenent veure una girafa, un elefant o un cocodril. Paradoxalment però, les visites al Zoo del Parc de la Ciutadella han augmentat un 12,5% respecte l’any passat. Com s’explica això? Segurament molts visitants segueixen veient el Zoo de Barcelona com un dels principals atractius turístics i d’oci de la ciutat, el qual els ofereix la visió distorsionada de la realitat que precisament denuncien els activistes d’Igualtat Animal.

Però no tots els zoos són hereus d’una passada època colonialista, en contraposició al de Barcelona ens trobem amb el Zoo del Bronx, a la ciutat de Nova York, considerat com un dels millors del món. Millor perquè, si el comparem amb el de Barcelona, té una extensió total de 100 hectàrees, 2,6 de les quals (26.000 m²) es corresponen només a l’habitacle dels goril·les. Val a dir que en tot el parc no s’hi veuen ni barrots ni reixes, no hi ha gàbies, i cada espai intenta reproduir l’hàbitat natural de cada animal. Tot un zoo del segle XXI. Però, un cop més, amb quina finalitat? Potser per, tal i com diu el seu eslògan, “connectar la gent amb la natura salvatge”? Un cop més, sembla ser que l’oci preval davant l’educació i la sensibilització ambientals.

Així doncs, quin és el futur dels zoos? El que està clar és que molts d’ells han de deixar de ser parcs temàtics d’animals vius per reconvertir-se, per exemple, en llocs de referència per a la defensa i la conservació de la biodiversitat, o bé en centres d’informació i sensibilització envers problemàtiques ambientals. D’altres veus, com la del primatòleg català Jordi Sabater Pi, descobridor d’en Floquet de Neu, afirmen directament que els zoos han de desaparèixer, que mai podran tenir una funció educativa perquè, per poder educar, necessàriament cal ensenyar que els animals han de viure en llibertat i no engabiats.

El Zoo de Barcelona tampoc s’escapa d’aquest futur incert, i menys ara que el projecte de construcció del zoo marí al Fòrum ha quedat totalment descartat degut a la crisi econòmica. Ara per ara, l’única esperança dels animals del zoo recau en el Pla estratègic de millora de les instal·lacions actuals al Parc de la Ciutadella, del qual se’n coneix ben poca cosa, i que l’Ajuntament presentarà a finals d’any. Veurem si finalment aquest Pla fa del Zoo de Barcelona un lloc de referència ambiental o, malauradament, només es queda en un projecte d’ampliació de gàbies.

Font d’imatges: Zoo de Barcelona i El País

Casa Kauffman. Wright. (Pensilvània, EUA, 1936-1937)

L’organicisme, o arquitectura orgànica, és un moviment nascut als Estats Units els anys 40. Segons la seva concepció, l’arquitectura, com a disciplina que dóna llar a l’ésser humà, ha d’integrar-se en l’entorn on s’ubica. L’edifici ha d’estar al servei de les persones i de l’ecosistema que l’envolta, i per aquest motiu s’opta per materials “ecològics” com la ceràmica, la pedra o la fusta; alhora que sent predilecció per les formes suaus i “naturals”, en contraposició a la rigidesa de les línies emprades per l’arquitectura racionalista, impulsada per la Bauhaus alemanya.

Òpera de Sydney. Uzton. (Sydney, Austràlia, 1959-73)

Alguns edificis han esdevingut veritables símbols del moviment i de l’art contemporani en general, com és el cas de la Casa Kauffman, dissenyada per un dels grans referents de l’arquitectura organicista, Lloyd Wright. Altres, s’han convertit en un dels elements identificadors del país on s’ubiquen. Exemple d’això és l’Òpera de Sydney, una de les primeres imatges que ens vénen al cap quan pensem no només en la ciutat australiana, sinó també en el país de les antípodes.

L’organicisme és un corrent que s’ha mantingut fins als nostres dies, i ha estat capaç de donar una resposta viable a la necessitat creixent de crear habitatges que causin el més mínim impacte natural. Actualment podem trobar exemples d’aquest tipus d’arquitectura d’allò més imaginatius, fins al punt que, molts habitatges, ens traslladen a un veritable món de conte de fades.

Casa Folha. Mareines Arquitectura + Patalano (Rio de Janeiro, Brasil, 2008)

Nautilus. Senosiain. (Mèxic, 2007)

Imatge | Flickr

El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido), amb un intent no reeixit d’afegir el Montseny a la llista. Tanmateix, el 1928, ara fa vuitanta-tres anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol.

Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al qual s’ha de sumar la vintena de parcs naturals i uns altres 150 espais agrupats en diferents figures jurídiques de protecció. En tot l’Estat espanyol són uns 1.600 els espais naturals protegits: poc més de sis milions d’hectàrees terrestres, un 12% de la superfície espanyola, i 250.000 marines.

Per recordar la primera declaració d’un parc natural i difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC) que aglutina 38 estats, va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs.
Font de la notícia:Xarxa Parcs Naturals