Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.
Ecologistes en Acció ha presentat l’Informe “Banderes Negres 2010. Caos a la costa“. En aquest informe s’analitza la situació de la costa i s’identifiquen els 40 casos amb major degradació de la costa. Les principals causes de degradació a la costa són generades per la colmatació urbanística, abocaments orgànics i industrials, obres en costes i regeneracions de platges i, la manca de planificació al voltant dels ports d’interès general.
Dels casos exposats a l’informe, n’hi ha diversos situats dins el territori del Països Catalans, Aquest serà el primer de tres apunts dedicats a exposar el casos de “Banderes Negres” a Catalunya, Illes Balears i València.
A Catalunya es denuncien 3 casos: un a Girona i dos a la ciutat de Barcelona.
El futur de les balenes del planeta es decideix aquesta setmana a Agadir (Marroc). Aquesta reunió anual (21 i 22 de juny) de la Comissió Internacional Balenera (CBI), en la qual estan representats 88 països, ha de triar entre dues opcions: mantenir l’actual moratòria o per primera vegada en 24 anys autoritzar la caça controlada. Aquesta cimera, a més, s’ha vist alterada per l’escàndol publicat per diari The Sunday Times que denunciava que la compra de vots, suposadament realitzada per Japó, és un fet més que verídic.
El 1982 la CBI va determinar la fi de la caça comercial, a través d’una moratòria internacional sobre la caça de balenes, la qual es va fer efectiva a la temporada 1985-1986. Triar entre les dues opcions abans esmentades sembla senzilla, la millor solució seria mantenir la moratòria, però la realitat és més complexa. Adduint interessos científics, Noruega, Islàndia i, principalment, Japó han matat des de 1986 més de 30.000 balenes que han acabat en peixateries i restaurants.
Avui trepitjarem una mica la temàtica del nostre bloc germà, Cinèrgia. Però crec que val la pena. Avui 11 de juny s’estrena en el cinemes el documental “The Cove“, el documental que va guanyar l’Oscar en l’edició de l’any 2009. En aquest controvertit documental es denuncia la matança anual de dofins en el Parc Nacional Taiji, Wakayama en el Japó i el negoci que s’ha generat al voltant d’aquestes espècies emblemàtiques dels mars com són els dofins i les orques. La pel lícula posa de manifest que el nombre de dofins morts a Taiji és diverses vegades més gran que el nombre de balenes que es maten a l’Antàrtida. Els dofins són acorralats en una cala amagada durant la migració on són assassinats per mitjà de llances i ganivets.
La pel.lícula va ser dirigida per l’ex fotògraf de National Geographic Psihoyos Louie. Fragments del documental van ser filmats en secret amb micròfons submarins i càmeres d’alta definició disfressades de roques. Un dels seus protagonistes és Ric O’Barry, cuidador de Flipper en una sèrie de TV en els anys seixanta, entrenador en diferents delfinaris i que s’ha convertit en un activista contra aquest tipus d’explotació a cetacis.
Hi ha molts d’aspectes que serveixen per valorar la sostenibilitat d’un supermercat, l’estalvi energètic, la gestió dels residus, etc. Un dels aspectes a considerar és el peix que venen als seus clients. Greenpeace ha presentat l’informe “Una recepta per a la biodiversitat“ on avalua en forma de rànquing els supermercats espanyols més sostenibles pel que fa la venta de peix.
Multitud d ‘animals han estat protagonistes de llibres. No me refereix a guies, monografies o llibres d’ecologia o biologia. Hi ha novel·les i poesies, tant clàssiques com modernes, on alguns animals han tengut un paper fonamental.
Entre ells podem esmentar el catxalot (Physeter macrocephalus) concretament un exemplar albí, protagonista de Moby Dick, la temible balena blanca que protagonitza l’obra de Herman Melville. Va ser publicada el 1851 i tracta de la obsessiva i autodestructiva persecució d’una gran balena blanca (catxalot) realitzada pel capità Ahab. No obstant això, el to de la novel.la, al marge dels passatges que descriuen la persecució i transformació que va patint el personatge, és eminentment enciclopèdic, incloent l’autor extenses i detallades descripcions de la pesca de les balenes en el segle XIX.
És possible això? És possible que un peix estigui desaparegut durant 65 milions d’anys? Sí, és cert i el protagonista d’aquesta història és el celacant. El celacant (Latimeria chalumnae) és un peix que es creia desaparegut des del Cretaci, fa 65 milions d’anys. Junt amb els peixos pulmonats són els èsser vius més propers als vertebrats terrestres.
A l’any 1938, a la costa orient de Sud-àfrica, concretament a la desembocadura del riu Chalumna, es va descobrir un exemplar viu d’aquesta espècie que es creia extingida. D’ençà aquell descobriment, han sigut trobats a diversos llocs com les las Comores, les illes Célebes, Kenya, Tanzània, Moçambic, Madagascar.
En l’actualitat s’han identificat dues espècies, la descoberta el 1938: el celacant de les Comores (Latimeria chalumnae), i la de 1998: el celacant indonesi (Latimeria menadoensis), són poblacions considerades molt vulnerables. S’han adaptat a viure a grans profunditats en nínxols ecològics que els han donat una oportunitat davant dels moderns teleostis.
El proper 23 d’abril s’estrenarà “Oceans” dels directorsJacques Perrin i Jacques Cluzaud (nominats a l’Oscar al Millor Documental el 2003 per la increïble pel lícula ‘Nòmades del vent‘ ). És una coproducció de Vértice 360 º amb la francesa Galatea Films, que han comptat amb la col.laboració de reconegudes entitats científiques de tot el món com el Museu d’Història Natural de París, la Fundació Sloan per al cens de la vida marina (EUA), CNRS (Centre Nacional de Recerca Científica), IFREMER (Institut francès de recerca per a l’explotació marina) o ESA (Agència Espacial Europea).
‘Oceans’ és una monumental producció de vuit anys de treball, dels quals només quatre han estat de rodatge i que ha estat filmada per tot el planeta amb les més innovadores tècniques de gravació utilitzades per primera vegada en un documental. La pel·lícula ha comptat amb més de 50 milions d’euros de pressupost, convertint-se així en la producció documental més cara de la història del cinema.
Aquest documental i amb l’ajuda de les noves tecnologies, ens permet explorar la cara més desconeguda de la Terra, des de les llacunes tropicals i els blocs de gel polars fins a les inexplorades profunditats on no arriba la llum del sol.
La presència de peixos tropicals i subtropicals a la Mediterrània occidental ha crescut gairebé el triple en les tres últimes dècades, en passar de les 12 o 15 espècies que els científics van registrar en els anys 80 a les 38 catalogades en 2010.
Són espècies que fins ara no es coneixien a la Mediterrània, tropicals i subtropicals procedents de l’Atlàntic, que se suposa que han entrat per l’Estret de Gibraltar. També s’ha constatat que les espècies termòfiles de la Mediterrània, com el peix llimona o cirviola, augmenten al mar balear, mentre les espècies boreals, com el xanguet, estan en clara regressió.
(Puntuació: +4, 4 vots)
Loading ...
