La web ha estat creada pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, ubicat a Vilanova i la Geltrú. El laboratori aplega un grup multidisciplinar de científics que analitzen la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani. De fet, el LAB té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes.

Entre d’altres projectes, el LAB gestiona la pàgina Listening to the Deep Ocean Environment, que emet el so en directe provinent d’una quinzena d’observatoris repartits pel món.

Imatge | Flickr

Font | Recerca en Acció

Aquestes meravelloses fotos de meduses estan fetes pel biòleg rus Alexander Semenov. Treballa actualment com a cap de l’Estació Biològica del Mar Blanco. Pots veure més imatges a les galeries de la seva pàgina o segur-lo per Flickr.

Font | Locker 18

Proposta de zones marines protegides segons Oceana

La xarxa Oceana MedNet es compon d’una àmplia varietat de llocs i ambients, entre els quals es contemplen muntanyes submarines, bancs, canons, fosses, dorsals, volcans de fang, emanacions gasoses, muntanyes carbonatades, etcètera.  Aquests hàbitats són menys coneguts que les praderies de fanerògames o esculls de coral, però no menys rellevants com podem veure en aquestes fotos.

D’aquesta forma se protegirien 207.100 km2, addicionals a la superfície ja protegida. La major zona protegida seria la Mersa-Matruth Eddy amb una superfície de 15.200 km2 i la menor seria el Morrot de Sa Dragonera amb 200 km2. La meitat de les zones protegides superen els 1.500 km2.

La revista sobre medi ambient i natura, Environmental Graffiti, realitza un detallat reportatge sobre volcans submarins i les seves conseqüències, acompanyat d’imatges d’allò més atractives.

A Espanya, els mitjans de comunicació han efectuat un seguiment de l’erupció volcànica a la illa canària de El Hierro. En les seves edicions on-line, molts han ampliat la informació, aportant imatges gravades en vídeo, explicant les causes del fenomen i com afecta a la vida dels éssers humans i, fins i tot, fent una cronologia de les erupcions volcàniques a Espanya.

El portal Youtube recopila molts vídeos amb imatges sobre erupcions volcàniques, si bé no totes tenen bona qualitat.

La revista de divulgació científica National Geographic segueix habitualment aquest tipus de fenòmens naturals. A més a més, ha confeccionat reportatges i documentals de format audiovisual sobre vulcanologia.

També hi ha institucions de recerca dedicats als volcans que presenten pàgines web força completes. En són un exemple el Global Volcanism Program, de l’Institut Smithsonian, -amb seguiments exhaustius als volcans en activitat,  fins i tot conté un mapamundi amb l’activitat volcànica de la setmana-, la web Volcano World de la Universitat d’Oregon -amb imatges d’erupcions submarines-o l’Associació Internacional de Vulcanologia, centrada en la investigació i la mitigació dels efectes de les erupcions.

Espanya va legislar en contra d’aquesta pràctica per vetllar per una pràctica sostenible de les pesqueries de taurons i, l’any 2003, el Consell de la Unió Europea va adoptar un Reglament europeu (CE nº1185/2003) per a la prohibició d’aquesta pràctica per a tots els vaixells pesquers de la UE i per a tots els vaixells que pesquin en aigües de la UE.

Però degut a uns buits legals, aquesta pràctica encara es porta a terme certs països de la Unió Europea com Espanya, Portugal, Alemanya, el Regne Unit i Lituània. Aquest pràctica també es porta terme a altres parts del món com els països asiàtics i del centre d’Amèrica.

A Internet pots trobar nombrosos vídeos que permeten veure aquesta pràctica tan horrible. Fins i tot, s’ha fet el documental Shark Water un documental que destapa el negoci multimilionari de la pesca del tauró i l’aprofitament de les seves aletes.

El “shark finning” ha estat objecte de l’atenció de les principals associacions ecologistes del món. Entre elles, destacar la Sea Shepherd Conservation Society, que va fer un vídeo bastant macabre sobre aquest problema.

Per acabar aquest article, inclourem algunes fotos fetes a Taiwan sobre aquest pràctica que està acabant amb els nostres taurons.

Per a les persones que vulguin ampliar la informació sobre el “shark finning”, podem consultar una recent informe de Submon sobre el problema de la sobrepesca de taurons a Espanya.

Aquests animals, temuts i perseguits durant segles, són espècies fonamentals en la regulació i l’equilibri de les cadenes alimentàries marines. De les 1.500 espècies de taurons, sols 10 són potencialment perilloses. Per tant, aquesta idea de que els taurons són uns devoradors de homes és totalment falsa.

Avui en dia, els taurons han passat a tenir un importat valor comercial. Espanya és el país de la Unió Europea que més taurons pesca, amb el 50% de totes les captures de la zona, amb especial predilecció per espècies com la tintorera (Prionace glauca), entre el 80 i el 85%, i el solraig (Isurus oxirynchus), prop del 10%, ambdós sota observació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

La UICN ha calculat que fins a un 40% de les espècies de taurons, ratlles i quimeres de la Mediterrània i el 30% de les de l’Atlàntic nord-est estan amenaçades. Des 2011, i per primera vegada, s’inclouen taurons i ratlles en el llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial com el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), el tauró martell (Sphyrna sp i Eusphyra sp.).

El problema de la seva conservació augmenta amb la proliferació d’una pràctica pesquera coneguda com aleteig (“finning“), per la qual es despulla a les peces pescades de les seves aletes, encara en alta mar, i es llança a l’aigua la resta del cos. El dispar preu de les aletes (fins a 400 euros el quilo) i la resta de la peça (entre 5 i 10) fa que en els pesquers es prefereixi emmagatzemar només allò que resulta rendible en el mercat, el que suposa un malbaratament de fins a un 98 % de l’animal.

Precisament, durant aquests dies es celebra la Setmana Europea dels Taurons organitzada per la Shark Alliance. Durant set dies es fan nombroses activitats a tota Europa amb la finalitat de donar a conèixer aquests animals i debatre la necessitat d’establir polítiques de conservació i regular la seva pesca.

Font | La Razón 

El Yorkshire Wildlife Trust va ser l’associació conservacionista encarregada d’examinar la balena, junt amb la British Zoological Society. Els experts que estudiaran l’exemplar varat varen afirmar que era una femella i que segurament va ser arrossegada per la marea quan buscava aliment. Aquestes balenes solen visitar zones poc profundes cercant aliment i en ocasions poden quedar varades.

Font | Daily Mail

Font | La Reserva.com

Les meduses són animals que pertanyen al grup dels cnidaris. El 95% en pes del seu cos és aigua (65% en el cas de l’ésser humà), d’aquí el seu aspecte gelatinós. De fet, en anglès, “medusa” es diu “jellyfish”, que literalment es traduiria com a “peix de gelatina”. Tots els cnidaris es caracteritzen per tenir uns tentacles dotats de milers de cèl·lules urticants (cnidocists) amb els que capturen les seves preses i es defensen de possibles depredadors. Aquestes cèl·lules s’activen per simple contacte i, a l’igual que el monstre mitològic, continuen picant encara que la medusa estigui morta.

Aquests animals s’impulsen amb contraccions rítmiques del seu cos i principalment depenen de les corrents marines per desplaçar-se. Habitualment viuen allunyades de la costa formant bancs, però periòdicament i de forma natural s’aproximen al litoral fent la guitza als banyistes de les nostres costes. S’ha observat que, tot i tenir una recurrència irregular, estiu rere estiu, les meduses arriben més sovint i en major nombre. Entre les que ens visiten més sovint trobem la Pelagia noctiluca i la Rhizostoma pulmo.

A data d’avui encara no se sap amb exactitud quins són els factors que desencadenen aquestes plagues, i ni molt menys fer-ne previsions, però si gratem una mica de seguit hi veiem la mà de l’home com a principal causa. Algunes de les que es barallen damunt la taula són:

• L’augment de la temperatura mitjana de l’aigua del mar, fruit de l’escalfament global del planeta, faria avançar el cicle de vida de les meduses.
• L’augment de la salinitat de l’aigua del mar a causa de la manca de pluges a la primavera. La meduses no toleren la baixa salinitat i, fins ara, l’aigua continental que desembocava al mar feia de frontera natural entre elles i el litoral.
• La sobrepesca i la regressió dels principals depredadors naturals de les meduses, tonyines i tortugues marines.
• Algunes espècies de meduses s’aprofiten de l’excés de nutrients (nitrats dels fertilitzants) que s’aboquen al mar provinents de l’agricultura.

Tot i això, la comunitat científica continua investigant les causes de la proliferació de meduses al Mediterrani. El projecte CUBOMED, per exemple, emmarcat dins el Programa LIFE de la Unió Europea, té per objectiu estudiar la presència al Mediterrani de la medusa Carybdea marsupialis, una espècie invasora d’aigües tropicals. Per fer-nos una idea, entre el juny i l’agost del 2008, a la platja del Raset (Alacant) es van atendre 2.500 persones per picades d’aquesta medusa.

Abans de trobar respostes, però, cal elaborar un mapa precís de la distribució d’espècies de meduses que permeti quantificar la freqüència de les seves proliferacions. Amb aquesta finalitat, tota ajuda és poca, i per això algunes institucions i entitats, com Jellywatch i el mateix CUBOMED, insten a la ciutadania a denunciar albiraments de meduses a través de les seves webs.

Recordeu d’anar amb compte, si aneu a la platja i han hissat la bandera groga, és molt provable que les meduses estiguin de visita. En cas de picada, acudiu immediatament al lloc de socors més proper o bé seguiu algunes de les recomanacions que fa el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Bon estiu a tothom!

Bandera Blava

La Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i d’instal·lacions. Es tracta d’una campanya voluntària, independent, interdisciplinar, participativa i evolutiva creada l’any 1985 per la branca francesa de la FEEE (la Foundation for Environmental Education).

Bandera Blava

Les banderes blaves es concedeixen a platges de més de trenta països d’Europa, Sudàfrica, Nova Zelanda, Canadà i el Carib. Per complir els criteris propis de la Bandera Blava s’exigeix que es satisfacin les normes de qualitat de l’aigua, la seguretat, la presencia de serveis generals  necessaris i l’ordenació del territori i del medi ambient.

D’una platja amb la Bandera Blava en pots esperar: aigües netes i analitzades periòdicament, informació i educació ambiental, neteja de la sorra i recollida d’escombraries, vigilància i socorrisme, accessos fàcils i segurs, primers auxilis, prohibició de l’acampada incontrolada, senyalització i compliment de la legislació litoral, aigua potable, serveis sanitaris, prohibició de la circulació de vehicles motoritzats i la prohibició d’animals domèstics. L’incompliment de qualsevol d’aquests criteris comporta la retirada immediata de la Bandera Blava.

Imatge d'una cala de la Costa Brava, Catalunya.

El 2008, Espanya contava amb 455 platges amb Bandera Blava, Grècia ocupava el segon lloc del rànking, amb 430, i França va ser tercera, amb 258. Tenint en compte només les platges mediterrànies Grècia va tenir la majoria de les Banderes.

El 2009, Espanya tenia 571 Banderes Blaves, de les quals 493 eres per a platges i 78 per a ports esportius. La comunitat autònoma amb més Banderes Blaves va ser Galícia, amb 124.

El 2010, Espanya va comptar  amb 605 banderes blaves, de les quals 521 eres per a platges i 84 per a ports esportius. Aquest any, per primer cop en la història de les Banderes Blaves una va ser per a una platja interior, ubicada al pantà d’Orellana la Vieja (Badajoz). Degut a aquestes dades l’estat espanyol segueix essent líder dels 33 països de l’Hemisferi Nord que utilitzen aquest mètode per a informar sobre la qualitat de les platges.

Una de les millors platges del món, a les Illes Cíes, a la Ría de Vigo, Galícia.

Aquest any 2011, l’estat espanyol ha perdut dues banderes blaves (10 platges menys i 8 ports més) i han sigut 603 les platges i ports esportius afortunats  (511 platges i 92 ports) però tot i així es manté en primer lloc (d’un total de 3.554 banderes entregades a escala mundial).  D’aquestes 130 han anat a parar a Galicia, 116 a la Comunitat Valenciana i 108 per Catalunya, 85 per a les Balears, 81 per a Andalusia, 38 per a les Canàries i, per últim, 18 a Astúries.

Està clar que Espanya, al igual que Catalunya no estan en mal lloc en quant a la quantitat de Banderes Blaves, cosa que és d’agrair i s’ha d’aprofitar. Així que quan escolliu una zona on passar les vacances a la vora de la mar busqueu aquest distintiu blau a les platges i ports que vulgueu visitar i podreu gaudir d’unes vacances a la platja amb les millors condicions, sense problemes de deixalles, ni sanitaris, ni per aparcar,… i sempre amb tot el respecte per al medi ambient.

Imatge d'una cala de l'Illa de Menorca, Illes Balears.