Llacuna de La Tancada

L’Espai Delta és un museu que permet viure el Delta en primera persona i conèixer de primera mà la gran riquesa de l’espai natural, gràcies a una museografia moderna i que utilitza recursos d’última generació.

Espai Delta (esquerra) i mirador 360 º (dreta)

Mon Natura Delta de l’Ebre també disposa d’un equipament on es troben les aules didàctiques, i a la planta superior hi ha un mirador que ofereix una vista de 360 graus. Amb l’ajuda de prismàtics i telescopis es pot observar l’abundant avifauna de la llacuna de la Tancada, les antigues salines de Sant Antoni o de la zona marina adjacent.

En aquest nou equipament de Caixa Catalunya s’han construït unes petites salines fetes a escala però completament funcionals, i que permeten explicar a tots els visitants el procés de formació de la sal i la importància d’aquest mineral.

El joc i el divertiment també tenen cabuda a Mon Natura. S’ha dedicat un espai per aprendre a perxar amb les típiques barques del Delta, conegudes com a la zona com a pontones.

Per acabar, els visitants podran conèixer el projecte Life Delta Lagoon de la UE, projecte que té l’objectiu de millorar l’estat ecològic de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada, mitjançant la restauració de l’hàbitat i l’aplicació de mesures de gestió.

Més informació | Mon Natura Delta de l’Ebre

Fa uns dies, un grup de banyistes va salvar 30 dofins desorientats que de sobte van quedar encallats en una platja de Arraial do Cabo (Brasil). Per sort hi havia gent a la platja, es van adonar del que passava i van actuar ràpid. Accions com aquesta et permeten comprovar que no tot està perdut en la lluita per conservar el nostre medi ambient. La gent és sensible als problemes ambientals que viuen en directe, però per desgràcia no ho ho som tant en problemes que no veiem o comprovam. Aquí aniria molt bé el refrany  “D’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol “.

Font | Microsiervos

La desertificació i la sequera amenacen seriosament els mitjans de subsistència de més de 1.200 milions de persones a tot el món, que depenen de la terra per satisfer la majoria de les seves necessitats. Encara que la desertificació afecta més al continent africà el problema no se circumscriu a les terres seques d’aquest continent, estant una tercera part de la superfície terrestre amenaçada de desertificació. Una de les zones amb més risc de desertificació és el sud d’Europa. Si vols més informació sobre aquest tema pots consultar el web del Ministerio de Agricultura, Alimentacion y Medio Ambiente.

Aquest greu problema ha estat objecte d’una de les campanyes de WWF, que ens crida l’atenció amb unes impressionants fotografies manipulades i que ajuden a transmetre el missatge de que: “La desertificació destrueix 6000 espècies cada any”

Font | Ecoinventos

Reciclatge, consum i sostenibilitat

1. El reciclatge de residus quotidians. Si reciclar és important, encara ho és més saber a quins contenidors s’han de destinar cada tipus de residu.

2. Un Sant Joan ecològic. Sovint es posa èmfasi al reciclatge i la sostenibilitat en celebracions com el Nadal, però no hem d’oblidar que, en festes més petites com la Nit de Sant Joan, cada pas per minimitzar l’impacte sobre el medi també és important.

3. Un bon ús de l’aire condicionat. La calor de l’estiu obliga a encendre els aires condicionats. Una bona conservació i utilització dels aparells és fonamental.

4. Una correcta organització de la nevera (I i II). Molts aliments que comprem acaben a les escombraries. El malbaratament es podria haver evitat si els haguéssim ordenat millor dins els aparells frigorígics.

5. Les Escoles Verdes. Durant més d’una dècada, els diversos departaments de la Generalitat encarregats de gestionar competències relacionades amb el Medi Ambient han impulsat un programa destinat a apropar la natura i les pràctiques sostenibles als nens i nenes: les Escoles Verdes.

Fauna

6.Bèsties llegendàries, animals reals. La Diada de Sant Jordi serveix de pretext per fer un cop d’ull a animals de carn i ossos que han servit d’inspiració per a la invenció d’éssers mitològics.

7. Un mussol d’allò més pràctic. La natura és sorprenent. Animals com el mussol protagonista ens ho recorden dia a dia.

Astronomia

8. Els planetes “habitables”.  La descoberta del Kepler 22B, un planeta amb unes característiques similars a la Terra, va obrir de nou la porta sobre possibles la possibilitat de vida a altres móns. Però… quines característiques ha de reunir un planeta per ser considerat “habitable”?

9. La problemàtica de les deixalles espacials.  A banda dels residus que hi ha a la superfície terrestre, n’hi ha d’altres que no veiem, però que estan just a sobre dels nostres caps. Es tracta de les deixalles espacials.

Cultura i Medi Ambient

10. Els Sassi, patrimoni arquitectònic i ecològic. Els Sassi de Màtera són un clar exemple que la coexistència pacífica entre l’ésser humà i la natura és possible.

La producció, distribució i destrucció de totes aquestes guies que la gent no vol, suposen un dany innecessari per al medi ambient. Per fer aquestes guies, encara que s’utilitza paper reciclat, suposa l’emissió de mils de tones de CO2 i una enorme despesa d’aigua i de diners.

No seria més lògic evitar la producció i distribució indiscriminada d’aquestes guies i enviar-les sols a la gent que així ho hagi demanat? Si estàs cansat d’aquest malbaratament anual de recursos, pots signar la petició que trobaràs a Actuable i on es demana aturar la fabricació d’aquestes guies i que sols les enviïn a aquelles persones que les demanin.

Imatge | Gizmodo

En aquesta interessant guia ens donen de forma senzilla 36 consells per aplicar durant aquestes festes, i la resta de l’any. Ens aconsellen coses com: “no feu servir molsa per als pessebres”, “eviteu les vaixelles de plàstic d’un sol ús”,”eviteu els embolcalls innecessaris” o “substituïu les bombetes clàssiques per làmpades de baix consum”

iHuerting (1,5 €)

iHuerting és una aplicació per iPhone que t’ajudarà a tenir cura del teu hort d’una forma intuïtiva, senzilla i divertida. Et recordarà quan regar, fertilitzar i tractar les teves plantes per prevenir plagues. Tot això depenent cadascuna de les plantes que tens.

Sabó enfeltrat amb llana Xisqueta (8 €)

Sabó 100% natural i artesanal, elaborat amb olis vegetals, de proximitat i de producció ecològica. Aquests estan recoberts amb una capa fina de llana de les ovelles Xisqueta, que permet ensabonar-se d’una manera natural. Un sabó artesà i de qualitat. A l’any 2008, es va crear l’Obrador Xisqueta, amb l’objectiu de promoure el comerç just de la llana d’aquestes ovelles. Un conjunt d’artesans elaboren diversos objectes fets amb la llana de Xisqueta. Tenen una botiga virtual on post veure tots els productes que elaboren.

Anti mosquits solar (9,90 €)

És un equip electrònic d’estat sòlid que emet ones sòniques intenses que repel·leixen els mosquits. L’alimenta una bateria Ni-MH, que es carrega amb el panell solar integrat. Aquest gadget i altres productes de caire ecològic son venuts per una tenda on line catalana Olokuti.

Rellotge- despertador d’aigua (19,50 €)

Original rellotge venut per  A més de rellotge també disposa d’un despertador, termòmetre i calendari. Es tracta d’un rellotge que utilitza com a font d’energia l’aigua. Simplement ompliu de aigua i ja està carregat. Econòmic i ecològic!. El podeu aconseguir a la botiga lleidetena Ekoideas.Paperera reciclada (29,9 €)

Aquesta paperera té forma de tronc, amb rama inclosa, i està fabricada en cartró reciclat 100%.

Radio solar (29,5 €)

Aquest bonic aparell de ràdio solar no necessita piles ni xarxa elèctrica per funcionar. Es carrega utilitzant energia solar o dinamo. És petit, lleuger, pràctic i ecològic, fàcil de portar a sobre i molt adequat per a l’exterior, càmping, etc

Rainbow Warrior III

El nou Rainbow Warrior, el tercer amb aquest nom, és el primer vaixell de la flota de Greenpeace dissenyat i construït específicament per a l’organització per poder dotar-lo de les tecnologies mediambientals més avançades.

És un veler de 57,92 metres d’eslora i d’11,30 metres d’ample, dissenyat digitalment per un dissenyador holandès especialitzat en velers. Pot arribar als 15 nus de velocitat,  amb llanxes pneumàtiques que poden ser a l’aigua en qüestió de minuts. També disposa d’un heliport que permet portar a bord un helicòpter per cercar vaixells que pesquen il·legalment o carregaments de fusta il·legal. Utilitza principalment la força del vent per navegar.

El primer Rainbow Warrior  va ser enfonsat pels serveis secrets francesos el 1985, per evitar que Greenpeace portés a terme una acció de denúncia contra les proves nuclears que volia realitzar França a l’atol·ló de Mururoa, al sud del Oceà Pacífic. Amb la bomba es va enfonsar el vaixell i va perdre la vida Fernando Pereira, fotògraf que acompanyava Greenpeace a la navegació. El vaixell va ser reflotat, però les avaries eren de tal magnitud que van fer impossible la seva reparació.

El Rainbow Warrior I, enfonsat pels serveis secrets francesos

Amb la indemnització, Greenpeace va comprar un nou vaixell que reconvertir en el Rainbow Warrior II. Durant aquest any 2011, s’ha construït i botat un nou Rainbow Warrior, que podrem veure a Barcelona

Quan parlem d’aparells elèctrics i electrònics, ens referim a tots aquells objectes que funcionen mitjançant piles, bateries o connectats a la xarxa elèctrica. La normativa ens diu que aquests objectes quan esdevenen residus, degut a la seva perillositat per al medi ambient i la salut de les persones, cal recollir-los de forma diferenciada. Per tant, quan ens volem desempallegar d’un electrodomèstic vell, aquest el podem lliurar als sistemes de recollida implantats pels fabricants, tenim l’opció de deixar-lo en el mateix establiment en el moment de fer la compra si decidim substituir-lo per un de nou, o bé el podem lliurar a la deixalleria.

Tot i això, i seguint l’ordre jeràrquic de la llei de les 3R, a l’hora de comprar un aparell nou ens hauríem de preguntar en primer lloc si aquest realment ens fa falta, o si simplement ens estem deixant seduir pels dictàmens consumistes de la societat actual. D’altra banda, molts dels aparells que se’ns espatllen es podrien reparar fàcilment, allargant així la seva vida útil. Tot seguit es transcriu una entrevista realitzada al gerent comercial d’una empresa especialitzada en venda i reparació d’ordinadors, la qual ens dóna alguna dada interessant al respecte.

Quins són els aparells que més s’espatllen? Ordinadors, ordinadors portàtils, impressores, pantalles… però principalment ordinadors.

Per què s’acostumen a espatllar? Per pujades de tensió, per exemple, o bé perquè algun component, després d’un cert temps, es fa malbé, o senzillament perquè un de nou, pel motiu que sigui, falla. Són problemes habituals que tenen els electrodomèstics, aparells electrònics…

Quina és la vida útil fins que s’espatlla un ordinador? Depèn, hi ha ordinadors que et poden durar deu anys sense tenir cap problema, però generalment podríem parlar que en dos anys o així el problema sempre pot aparèixer, pel que fa al material.

I per què apareix? Que la gent no…? No és per cap tipus de mal ús ni res, sinó per l’escalfor, per manca de neteja o, simplement, per un defecte de fàbrica que apareix al cap d’uns quants anys.

Normalment surt a compte econòmicament reparar? Generalment sí, si es tracta d’una peça, sí. El problema dels ordinadors és que estan formats per molts components i en tenen un de principal, que és la placa base. Si s’espatlla la placa base i té uns quatre o cinc anys, costarà més trobar components compatibles amb allò, per tant s’hauria de canviar la placa base i tots els seus components adjunts, com ara la memòria, el processador… Tot i això, estem parlant d’una reparació d’uns 150 o 200 €. Si compressis un ordinador nou et costaria uns 400 €, per tant sempre val la pena arreglar.

Creus que la gent repara poc? S’ha de dir que, a causa de la crisi, la gent té tendència a arreglar un ordinador en comptes de comprar-ne un de nou. Abans potser et deien: “El canviem directament i ja està”. En canvi ara, es nota molt més que la gent prefereix reparar, demanen pressupost per saber què els costarà reparar.

Quins consells donaries per tenir més bon manteniment dels ordinadors? Principalment, una cosa que no es fa gaire i que s’hauria de fer és una neteja de l’ordinador, una neteja interna. És tan fàcil com desmuntar la tapa lateral de l’ordinador i passar-hi una mica d’aire comprimit, en qualsevol lloc se’n pot trobar, aquí en venem per exemple, i passar una mica d’aire per dins. Només amb el fet de treure la pols, s’evita que els components s’escalfin i així s’allarga la seva vida útil.

A l’hora de comprar un ordinador nou, quins són els distintius que et donen informació que un ordinador s’espatllarà menys que un altre? O no existeix això? Existeix. Hi ha marques que et garanteixen una vida més llarga d’un component en concret, però generalment no té per què ser així. Et podries trobar que al cap d’una setmana, si l’ordinador es troba en un lloc amb molta escalfor, s’espatllés ràpidament. Però sí, hi ha components d’algunes marques que duren més que d’altres, tot i que no hi ha cap marca que et pugui garantir exactament la vida útil d’un component.

Què sents quan hi ha gent que llença ordinadors que encara es podrien aprofitar? El que m’impacta més és veure que algú ha llençat un ordinador i l’ha deixat al costat del contenidor d’escombraries i que ni tan sols s’ha molestat a portar-lo fins a la deixalleria. Si el portes aquí, en el supòsit que s’hagin de canviar components, els agafem, tenim una caixa de reciclatge, ho portem a la deixalleria, separem les piles, les bateries… Són temes de reciclatge, la gent diu que no funciona i llavors passes pel costat d’un contenidor i et trobes una torradora de pa o una nevera. Això potser és el que més m’impacta.

Creus que la teva feina és beneficiosa per al medi ambient? Tal com la fem nosaltres, sí. I pel que comentava, el fet de reparar components i portar-los a la deixalleria, on s’encarreguen de portar-los a un centre especialitzat de reciclatge de components electrònics, crec que ajuda. Si més no, s’evita que vagin a parar al rebuig.

Fonts: Consell Comarcal del Gironès, Agència de residus de Catalunya i Ofiraee

El distintiu d’Escoles Verdes té una vigència de tres anys. Aquest reconeixement s’atorga als centres que han desenvolupat projectes destinats a la sensibilització dels alumnes, famílies i equip docent sobre temes relacionats amb el medi ambient. Aquesta temàtica ha de ser present en el funcionament diari del centre, en els continguts que es transmeten als alumnes i, fins i tot, han de cristal·litzar en accions o campanyes destinades a la millora de l’entorn proper del centre.

Qui s’hi pot adherir?

S’hi poden adherir escoles bressol, centres educatius de primària i centres de secundària públics, concertats o privats.

Com ser una Escola Verda?

Al lloc web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’especifiquen tots els passos per sol·licitar l’adhesió a la campanya. Es destaca que la transformació en una Escola Verda és un procés complex que afecta tot el funcionament del centre educatiu; de manera que, abans de tot, és necessari comptar amb el vist-i-plau de totes les parts implicades en una escola: pares, professors, treballadors no docents, etc.

Un cop adherits, què hem de fer?

Primer de tot, el personal dels centres docents haurà de realitzar dos cursos de formació. Paral·lelament, se’ls demanarà que constitueixin un comitè ambiental, encarregat d’elaborar una auditoria ambiental, un pla de cohesió i un pla d’acció i fer-ne el seguiment. Exemple d’això és la pàgina de l’IES Baix Penedès del Vendrell, on, a partir de la seva experiència, s’explica com s’han de realitzar tots aquests estudis.

Quines iniciatives puc realitzar com a Escola Verda?

Els projectes desenvolupats a les Escoles Verdes impliquen tant tallers com classes especials o sortides a la natura. El CEIP Benviure de Sant Boi de Llobregat ofereix exemples pràctics d’activitats a tots els nivells.

Em puc associar amb altres Escoles Verdes?

La resposta és que sí. Periòdicament se celebra el Forum d’Escoles Verdes, on els alumnes intercanvien coneixements amb altres alumnes i presenten els projectes que han desenvolupat. A nivell català, existeix la Xarxa d’Escoles Verdes de Catalunya (XESC), on es facilita tot tipus d’informació a les escoles que hi formen part.

A més, a més, hi ha organitzacions d’Escoles Verdes que comprenen àmbits territorials més petits. Per exemple, l’escola Escorial forma part de la Xarxa d’Escoles Verdes de Vic (XESVIC). A nivell comarcal, existeixen associacions com les Escoles Verdes de l’Alt Camp.